1. Els edificis d’habitatges de nova construcció que construeixin, promoguin o subvencionin les administracions públiques o les entitats del sector públic i en les promocions d’habitatges d’iniciativa privada que s’acullin a la qualificació d’habitatges públics han de disposar d’itineraris de vianants accessibles que permetin la connexió directa dels elements privatius amb la via pública i amb les dependències d’ús comunitari, d’acord amb les condicions d’accessibilitat establertes en aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupin. A més, els equipaments que s’hi instal·lin han de ser projectats i construïts de forma que siguin accessibles per a totes les persones, en els aspectes físics, incloent-hi portes, passadissos, ascensors, lavabos i altres elements, i han de complir les dimensions i característiques de conformitat amb el que preveu el reglament.
2. Les administracions públiques o entitats del sector públic esmentades en l’apartat 1 han de garantir un percentatge d’habitatges accessibles que en cap cas no pot ser inferior al 2% així com garantir les respectives places d’aparcament sempre que sigui possible.
3. Les actuacions d’ampliació, reforma o rehabilitació en edificis d’habitatges públics existents s’han de dur a terme de manera que els itineraris de vianants i els espais d’ús comunitari afectats per l’actuació compleixin les condicions d’accessibilitat previstes legalment i reglamentàriament. En cap cas aquestes obres no poden menyscabar les condicions d’accessibilitat preexistents.
4. Quan els elements existents requereixin, per assolir la condició d’accessibles, mitjans tècnics o econòmics que suposin una càrrega desproporcionada, es poden proposar solucions alteratives d’acord amb l’article 6.