Llei per a l'aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i no-discriminació

71 articles · 2 versions · Text oficial consolidat

Títol I. Objecte i àmbit d’aplicació de la Llei

Article 1 — Objecte i rang de la Llei

1. Aquesta Llei té per objecte fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe, en desenvolupament de l’article 6, apartat 1, i de l’article 1, apartat 1, de la Constitució. A aquest efecte, la Llei estableix els principis d’actuació i les mesures adreçades a eliminar la desigualtat estructural que pateixen les dones respecte dels homes en tots els àmbits de la vida, derivada d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones, i a garantir la igualtat d’oportunitats de dones i homes i la no-discriminació.

2. Les disposicions finals primera, sisena i setena i dissetena d’aquesta Llei modifiquen les Lleis qualificades d’Educació, de la Justícia i del Règim Electoral i del Referèndum, i del Codi Penal, i tenen rang de llei qualificada.

Article 2 — Àmbit subjectiu d’aplicació

Sentències

1. Les obligacions que estableix aquesta Llei són aplicables a les administracions públiques i als organismes i les entitats que hi són adscrits o vinculats o que en són dependents.

2. Aquesta Llei és aplicable igualment a les persones físiques o jurídiques de caràcter privat que resideixin, estiguin o actuïn en l’àmbit territorial d’Andorra, qualsevol que sigui la seva nacionalitat, el seu domicili o la seva residència, en els termes i amb l’abast que s’hi preveuen.

Article 3 — Àmbit objectiu d’aplicació

Sentències

Aquesta Llei s’aplica a tots els àmbits de la vida econòmica, social, cultural i política i, especialment, en les esferes següents:

a) Accés a béns i serveis.

b) Benestar social i famílies.

c) Campanyes de sensibilització i informació.

d) Contractació, subvencions i ajuts públics.

e) Creació artística i intel·lectual.

f) Educació i lleure.

g) Ensenyament superior i universitari.

h) Esport.

i) Jocs, joguines, videojocs, materials audiovisuals i publicacions.

j) Justícia.

k) Mitjans de comunicació i publicitat.

l) Ocupació pública.

m) Ordenació del territori, urbanisme i accés a l’habitatge.

n) Participació política i social.

o) Policia i altres cossos especials.

p) Salut.

q) Tecnologies de la informació i la comunicació.

r) Treball.

s) Violència de gènere envers les dones

Títol II. Protecció jurídica del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe

Capítol primer. Definicions bàsiques

Article 4 — Discriminació directa i indirecta per raó de sexe

Sentències

1. S’entén per discriminació directa per raó de sexe la situació en què es troba una persona que és tractada, en atenció al seu sexe, de forma menys favorable que una altra en una situació comparable, llevat que hi hagi una raó objectiva i raonable per a la diferència de tractament i sigui proporcionada, com ara les mesures d’acció positiva en favor de les dones.

2. S’entén per discriminació indirecta per raó de sexe la situació en què una norma, un criteri o una pràctica aparentment neutra no es pugui respectar o assolir amb la mateixa facilitat per les persones d’un dels dos sexes i les desfavoreixi respecte a les persones de l’altre sexe, llevat que la norma, el criteri o la pràctica tingui una justificació objectiva i raonable i sigui proporcionada.

Article 5 — Discriminació per raó d’embaràs o maternitat

Sentències

Constitueix discriminació per raó de sexe qualsevol tracte desfavorable envers les dones relacionat amb l’embaràs o la maternitat.

Article 6 — Discriminació múltiple i interseccional

Sentències

S’entén per discriminació múltiple i interseccional a efectes d’aquesta Llei la situació en què una dona, pel fet de ser dona i de pertànyer a altres grups que també són objecte de discriminació per altres factors, pateix formes agreujades i específiques de discriminació.

Article 7 — Gènere i estereotips de gènere

Sentències

1. A efectes d’aquesta Llei, s’entén per gènere la construcció social i cultural que, basada en les diferències biològiques entre els sexes, assigna diverses característiques emocionals, intel·lectuals i actitudinals a dones i homes. A partir d’aquestes diferències biològiques, el gènere configura les relacions socials i de poder entre dones i homes.

2. A efectes d’aquesta Llei, s’entén per estereotips de gènere el conjunt de clixés o imatges simplificades que uniformen les persones i adjudiquen uns rols, característiques, capacitats i comportaments determinats a les dones i als homes.

Article 8 — Perspectiva de gènere

Sentències

S’entén per perspectiva de gènere la presa en consideració de les diferències entre dones i homes en un àmbit o una activitat per a l’anàlisi, la planificació, el disseny i l’execució de polítiques, tenint en compte les necessitats de les dones i la manera en què les actuacions afecten les dones en particular, per tal de cercar l’equitat de gènere.

Article 9 — Violència de gènere envers les dones

Sentències

S’entén per violència de gènere envers les dones una violació dels drets humans i un tipus de discriminació contra les dones, i designa tots els actes de violència basats en el gènere que comporten o són susceptibles de comportar per a les dones danys o patiments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, incloent-hi l’amenaça de dur a terme aquests actes, i la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant en la vida pública com en la privada.

Article 10 — Assetjament sexual i assetjament per raó de sexe

Sentències

1. Sense perjudici del que disposa el Codi penal, als efectes d’aquesta Llei l’assetjament sexual es defineix com qualsevol comportament, verbal, no verbal o físic, de naturalesa sexual, adreçat contra una dona, que tingui la finalitat o produeixi l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat i de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.

2. Constitueix assetjament per raó de sexe qualsevol comportament realitzat en funció del sexe o gènere femení, amb la finalitat o l’efecte d’atemptar contra la dignitat de la persona i de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.

Article 11 — Ordre de discriminar i represàlia discriminatòria

Sentències

1. S’entén per ordre de discriminar qualsevol instrucció que impliqui la discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe.

2. Constitueix una represàlia discriminatòria qualsevol tracte advers o efecte negatiu que es produeix contra una persona com a conseqüència de la presentació d’una queixa, reclamació, denúncia, demanda o recurs, de qualsevol tipus, adreçat a evitar, disminuir o denunciar qualsevol tipus de greuge o discriminació per raó de sexe o l’assetjament sexual o per raó de sexe al qual la persona denunciant és sotmesa o ha estat sotmesa.

3. També constitueix una represàlia discriminatòria qualsevol tracte advers o efecte negatiu que es produeixi contra una persona que col·labori o participi en un procediment iniciat arran d’aquesta queixa, reclamació, denúncia, demanda o recurs.

Article 12 — Representació equilibrada

Sentències

S’entén per representació equilibrada de dones i homes la situació en què cap sexe no supera el 60% del conjunt de persones que integren el grup en qüestió ni és inferior al 40%, i que ha de tendir a assolir el 50% de persones de cada sexe.

Article 13 — Coeducació

Sentències

S’entén per coeducació l’acció educadora que valora indistintament l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de dones i homes, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes. La coeducació consisteix a educar els infants i el jovent sense tenir en compte els rols de gènere que se’ls exigeix complir en una societat sexista, per ser d’un sexe o de l’altre. Entre els pilars de la coeducació cal situar l’ús del llenguatge no sexista, la visibilització de la contribució de les dones al llarg de la història, l’educació sexual en igualtat i en llibertat, i la lluita contra la violència envers les dones i contra la LGBTI-fòbia.

Article 14 — Accions positives

Sentències

Es defineixen com a accions positives les mesures que suposen una diferència de tracte adreçada a corregir i compensar situacions patents de desigualtat de fet i de discriminació envers les dones. Aquestes mesures han de ser raonables i proporcionades en relació amb la finalitat que pretenguin complir i, en tot cas, només resulten aplicables mentre persisteixi la situació de desigualtat que es pretén corregir.

Article 15 — Significació del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe

Sentències

1. El dret a la igualtat de tracte entre dones i homes suposa l’absència de qualsevol discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe.

2. Queda prohibida tota disposició, conducta, acte o pràctica que atempti, per acció o per omissió, contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe.

Article 16 — Abast del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe

Sentències

1. El dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe exigeix als poders públics que garanteixin la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en tots els àmbits de la vida per tal que les dones puguin fer efectiu l’exercici dels drets i les llibertats fonamentals i socials en igualtat de condicions amb els homes, incloent-hi l’adopció de mesures d’acció positiva.

2. Les persones físiques o jurídiques del sector privat estan obligades a aplicar i respectar el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe en totes les seves actuacions relacionades amb les disposicions d’aquesta Llei.

3. La igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes s’integrarà i s’observarà en la interpretació i l’aplicació de les normes jurídiques.

Capítol segon. Garanties bàsiques del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe

Article 17 — Prevenció, detecció i cessament de la discriminació

Sentències

1. La protecció eficaç contra la discriminació per raó de sexe obliga les administracions públiques i les altres entitats públiques, així com les empreses i les altres entitats del sector privat, a aplicar mètodes i instruments suficients per detectar-la i a adoptar mesures preventives i reactives adequades adreçades a abordar i fer cessar les situacions de discriminació per raó de sexe.

2. L’incompliment de les obligacions previstes a l’apartat anterior dona lloc a responsabilitat administrativa, civil pels danys i perjudicis que se’n puguin derivar, i, si escau, penal.

Article 18 — Conseqüències dels actes discriminatoris

Sentències

1. Les disposicions, els actes i les clàusules dels negocis jurídics que constitueixin o causin discriminació per raó de sexe es consideren nuls i sense efecte, i generen responsabilitat administrativa, civil pels danys i perjudicis que se’n puguin derivar i, si escau, penal.

2. La persona o l’entitat que causi o toleri una situació de discriminació per raó de sexe respon del dany ocasionat mitjançant una indemnització que inclou la reparació de tots els danys i perjudicis derivats de l’acte discriminatori. També són responsables del dany ocasionat les administracions públiques i les empreses quan la discriminació es produeixi dins el seu àmbit d’organització i direcció, qualsevol que sigui el subjecte actiu de la discriminació, i sempre que no hagin adoptat les mesures preventives i reactives que estableix l’apartat 1 de l’article 20.

Article 19 — Garantia d’indemnitat

Sentències

1. Es considera un acte de discriminació qualsevol tracte advers o efecte negatiu contra una persona com a conseqüència de la presentació per part seva d’una queixa, reclamació, demanda judicial, denuncia o recurs, de qualsevol tipus, adreçat a impedir la seva discriminació per raó de sexe i a exigir el compliment efectiu del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe.

2. També es considera un acte de discriminació qualsevol tracte advers o efecte negatiu contra una persona com a conseqüència d’haver intervingut com a testimoni en un procés judicial o administratiu adreçat a impedir la discriminació per raó de sexe o a exigir el compliment efectiu del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe. Aquesta protecció s’estén a les persones que intervinguin com a denunciants o testimonis en un procediment intern de denúncia o queixa d’una situació d’assetjament sexual o per raó de sexe.

Article 20 — Mesures d’acció positiva

Sentències

1. Amb la finalitat de fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe, els poders públics han d’adoptar mesures específiques a favor de les dones per corregir i compensar una situació patent de desigualtat de fet i de discriminació en què es puguin trobar.

2. Aquestes mesures han de ser raonables i proporcionades en relació amb la finalitat que pretenguin complir i, en tot cas, només resulten aplicables mentre persisteixi la situació de desigualtat que es pretén corregir.

Capítol tercer. Tutela judicial del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe

Article 21 — Abast de la tutela judicial

Sentències

1. La tutela judicial enfront de vulneracions del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe abasta l’adopció de totes les mesures necessàries per eliminar la discriminació i, en particular, l’adopció de mesures cautelars, el cessament immediat de l’actuació contrària al dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe o, si escau, la interrupció d’una conducta o l’obligació d’efectuar una activitat omesa, i el restabliment de la persona perjudicada en la integritat del seu dret, així com la reparació de les conseqüències derivades de l’acció o l’omissió del subjecte responsable, inclosa la indemnització dels danys i perjudicis.

2. Les mesures cautelars poden incloure la suspensió dels efectes de l’acte impugnat, així com qualsevol altra mesura necessària per garantir l’efectivitat de la tutela judicial que pugui acordar-se mitjançant la sentència que posi fi al procés.

Article 22 — Accés a la justícia i legitimació processal

Sentències

1. Qualsevol persona pot accedir als tribunals de justícia per sol·licitar la tutela del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe.

2. La legitimació per intervenir en els processos judicials civils i administratius que tinguin per objecte la defensa del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe correspon a la persona o les persones afectades.

3. En els termes establerts per les lleis processals, també estan legitimades per intervenir en els processos judicials civils i administratius, en nom i interès de les dones, i sempre que comptin amb la seva autorització, les associacions feministes i/o de defensa i promoció dels drets de les dones, les organitzacions sindicals, les associacions professionals de persones treballadores per compte propi, les organitzacions de persones consumidores i usuàries, i les associacions i organitzacions constituïdes legalment que tinguin com a finalitat primordial la defensa i la promoció dels drets humans, i desenvolupin la seva activitat en el territori andorrà. No és necessària aquesta autorització quan les persones afectades són una pluralitat indeterminada o difícil de determinar, sense perjudici de la legitimació processal de les persones que puguin arribar a identificar-se com a afectades.”

Article 23 — Ministeri Fiscal

Sentències

El Ministeri Fiscal sempre és part en els processos judicials en defensa del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe, i pot interessar l’adopció, si escau, de les mesures necessàries per depurar les conductes delictives que s’hagin pogut cometre.

Article 24 — Inversió de la càrrega de la prova

Sentències

1. En els processos en què la part actora al·legui discriminació per raó de sexe i n’aporti indicis fonamentats, correspon a la part demandada aportar una justificació objectiva i raonable, suficientment provada, de les mesures adoptades i de la seva proporcionalitat. A aquest efecte, l’òrgan judicial, d’ofici o a instància de part, pot demanar un informe dels organismes públics competents en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació per raó de sexe.

2. L’apartat anterior no és aplicable als processos penals ni als procediments administratius sancionadors.

Article 25 — Indemnització dels danys i perjudicis

Sentències

1. Quan la sentència declari l’existència de la vulneració del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe, l’òrgan judicial ha de pronunciar-se sobre la quantia de la indemnització que correspongui a la part demandant, en funció tant del dany moral vinculat a la vulneració del dret com dels danys i perjudicis materials que se’n derivin.

2. Un cop acreditada la situació de discriminació, es presumeix l’existència de dany moral, i s’ha de fixar la seva quantia atenent les circumstàncies concretes del cas i la gravetat de la conducta i dels seus efectes.

Capítol quart. Tutela administrativa i institucional del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe

Article 26 — Tutela administrativa

Sentències

1. El ministeri competent en matèria d’igualtat és competent, amb caràcter general, per tramitar i investigar les denúncies relatives a la vulneració del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe i, si escau, per incoar el procediment administratiu sancionador corresponent. No obstant això, quan d’acord amb una norma sectorial aplicable un altre ministeri tingui atribuïda la competència sancionadora en la matèria sobre la qual recaigui la conducta presumptament lesiva del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe, correspon a aquest ministeri tramitar i investigar la denúncia i, si escau, incoar el procediment administratiu sancionador corresponent.

2. En tot cas, quan la denúncia es basi en una conducta tipificada com a infracció administrativa en aquesta Llei, però aquesta conducta no estigui prevista com a infracció administrativa per la norma sectorial aplicable, correspon al ministeri competent en matèria d’igualtat tramitar i investigar la denúncia i, si escau, incoar el procediment administratiu sancionador corresponent.

3. Quan una autoritat pública, en ocasió de l’exercici de les seves competències, tingui coneixement d’una situació de discriminació per raó de sexe, ha de decidir necessàriament que s’investiguin les circumstàncies del cas i, si escau, que s’adoptin les mesures oportunes per eliminar la discriminació. Tanmateix, en el supòsit que no sigui competent per fer-ho, ha de comunicar els fets de forma immediata a l’autoritat competent, d’acord amb el que s’estableix als apartats 1 i 2 anteriors.

4. Poden intervenir com a part interessada en els procediments administratius, en interès de la persona o les persones afectades, i sempre que comptin amb la seva autorització, associacions feministes i/o de defensa i promoció dels drets de les dones, les organitzacions sindicals, les associacions professionals de persones treballadores per compte propi, les organitzacions de persones consumidores i usuàries, i les associacions i organitzacions constituïdes legalment que tinguin com a finalitat primordial la defensa i la promoció dels drets humans i desenvolupin la seva activitat en el territori andorrà. No és necessària aquesta autorització quan les persones afectades són una pluralitat indeterminada o difícil de determinar, sense perjudici de la legitimació de les persones que puguin arribar a identificar-se com a afectades.

Article 27 — Institut Andorrà de les Dones

Sentències

1. Es crea l’Institut Andorrà de les Dones com a entitat de dret públic, amb personalitat jurídica i patrimoni propis i amb plena capacitat per complir les seves finalitats.

2. L’Institut té com a missió fonamental la promoció de la participació de les dones en la vida política, cultural, econòmica i social en igualtat de condicions i d’oportunitats que els homes, a través de l’impuls, el control i l’avaluació de les actuacions dels poders públics i les empreses que operen en territori andorrà.

3. Corresponen a l’Institut, com a mínim, les funcions següents:

a) Participar en el disseny de les mesures del Programa per a la igualtat efectiva de dones i homes que han d’aprovar el Govern i els comuns i revisar i avaluar la seva implementació.

b) Ser consultat i fer propostes en relació amb l’activitat de l’Observatori de la Igualtat per tal d’estudiar la situació de la dona en tots els àmbits de la vida, identificant les desigualtats entre sexes i proposant mesures correctores.

c) Fer el seguiment dels informes d’impacte de gènere que s’han d’incloure en els projectes i proposicions de disposicions normatives de caràcter general.

d) Dissenyar protocols d’actuació que vetllin per la igualtat d’oportunitats de dones i homes i per la no-discriminació per raó de sexe en la programació, en els continguts i en la publicitat als mitjans de comunicació, i evitar la transmissió d’una imatge estereotipada de dones i homes, així com d’una imatge sexualitzada de les dones.

e) Dur a terme, i proposar al Govern i als comuns campanyes de sensibilització en matèria d’igualtat de tracte i d’oportunitats de dones i homes i de no-discriminació.

f) Fomentar les relacions amb altres organismes de dones a escala internacional.

g) Representar les dones del Principat d’Andorra en tots els espais de trobada i debat públic, nacionals i internacionals, sobre dones.

h) Fiscalitzar el compliment per part del Principat d’Andorra de les obligacions derivades de la ratificació dels convenis internacionals en matèria d’igualtat de tracte i d’oportunitats i de no-discriminació entre dones i homes.

i) Actuar com a òrgan consultiu del Consell General, del Govern i dels comuns, i d’altres òrgans de les administracions públiques que així ho prevegin.

j) Promoure i dur a terme accions formatives en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació per raó de sexe i elaborar guies i manuals de referència per fomentar la implantació de plans i mesures d’igualtat a les empreses i a les administracions públiques, incloent-hi mesures per a la prevenció i l’abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe.

k) Assessorar les empreses en la creació dels plans d’igualtat.

l) Elaborar i mantenir actualitzada una base de dades de dones expertes en totes les matèries de rellevància científica, econòmica, social i cultural, per tal de fomentar-ne la participació en debats, anàlisis, reportatges i tertúlies sobre temes d’actualitat. Es requereix el consentiment exprés de les dones expertes per incloure-les en aquesta base de dades.

m) Elaborar amb periodicitat anual un informe d’avaluació de la situació de les dones al Principat i, atenent als resultats de l’informe d’avaluació, un pla de treball amb indicació dels objectius i mesures concretes que cal dur a terme per superar els obstacles que impedeixen la igualtat efectiva de dones i homes al Principat d’Andorra.

n) Dissenyar estratègies de transversalitat que garanteixin que totes les polítiques incorporin la perspectiva de gènere i de les dones. Per la via reglamentària, el Govern podrà ampliar les funcions que corresponen a l’Institut.

4. L’Institut Andorrà de les Dones es finança per mitjà dels recursos econòmics següents:

a) Les dotacions provinents de les transferències assignades en els pressupostos de l’Estat.

b) Les subvencions provinents d’altres organismes públics.

c) Els donatius de persones físiques o jurídiques privades, que en cap cas poden ser anònims.

d) Els rendiments que produeixen els béns i les activitats pròpies de l’Institut.

e) Qualsevol altre recurs que li sigui legalment atribuït. L’Institut està subjecte a la fiscalització del Tribunal de Comptes.

5. L’Institut Andorrà de les Dones es regeix pels òrgans següents:

a) La Secretaria General, integrada per una persona de reconeguda trajectòria en l’àmbit de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, i designada pel Govern a proposta del o de la Cap de Govern.

b) La Comissió executiva, integrada per la persona que ocupa la Secretaria General i per quatre persones més, de les quals, una persona designada pel Consell General per majoria de dos terços, una persona designada pel Govern a proposta del o de la Cap de Govern, una persona designada a proposta dels set comuns d’Andorra, i una persona designada per les organitzacions feministes autoritzades a exercir les seves activitats a Andorra.

6. La direcció de l’Institut Andorrà de les Dones recau en la Secretaria General i la Comissió executiva.

7. El règim de funcionament de l’Institut Andorrà de les Dones s’estableix per la via reglamentària.

Article 28 — Raonador del Ciutadà

Sentències

1. D’acord amb el que disposa l’article 28 de la Llei 13/2019, del 15 de febrer, per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, la persona que ocupa el càrrec de Raonador del Ciutadà és competent per rebre i tramitar les queixes i les reclamacions que concerneixen les relacions de les ciutadanes i els ciutadans amb les administracions públiques i les altres entitats públiques, i amb les persones o les entitats privades, en relació amb la defensa i la protecció del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe.

2. La persona que ocupa el càrrec de Raonador del Ciutadà ha de vetllar perquè l’actuació de les persones o les entitats públiques o privades, inclosos els mitjans de comunicació, respectin la igualtat entre dones i homes i perquè s’adoptin les mesures necessàries per evitar qualsevol tipus de discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe.

3. La persona que ocupa el càrrec de Raonador del Ciutadà pot actuar d’ofici o a instància de part. No obstant això, no pot intervenir arran de les queixes i les reclamacions que se li plantegin en assumptes en els quals s’hagi instat un procés davant d’un òrgan judicial, ni pot anul·lar o modificar un acte administratiu, i s’ha de limitar a fer les recomanacions i els suggeriments que estimi oportuns.

4. El procediment d’actuació de la persona que ocupa el càrrec de Raonador del Ciutadà es regeix per la normativa específica aplicable.

Títol III. Polítiques públiques per a la igualtat efectiva de dones i homes

Capítol primer. Criteris generals d’actuació dels poders públics

Article 29 — Transversalitat del principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes

Sentències

Les administracions públiques, els organismes autònoms, les societats i els organismes públics vinculats o que en depenen han d’incorporar de forma transversal el principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en totes les seves actuacions i en la definició, pressupostació, implementació i avaluació de totes les polítiques públiques.

Article 30 — Informes d’impacte de gènere

Sentències

Els projectes i proposicions de disposicions normatives de caràcter general, incloent-hi els pressuposts anuals de les administracions, els comuns, els organismes i les entitats vinculades o que en depenen, així com els plans i els programes d’especial rellevància econòmica, social i cultural que se sotmetin a l’aprovació del Consell General, del Consell de Ministres i dels consells comunals, han d’incloure un informe sobre llur impacte de gènere que faci visible l’impacte diferenciat sobre les dones i els homes de les mesures projectades, i atengui especialment els factors interseccionals i les situacions d’especial vulnerabilitat de determinats col·lectius de dones.

Article 31 — Presència equilibrada de dones i homes

Sentències

1. Els poders públics, els organismes vinculats o dependents i les entitats que rebin ajuts o subvencions públiques han d’atendre el principi de composició equilibrada de dones i homes en els nomenaments dels càrrecs directius i en els òrgans col·legiats i consultius de les administracions, excepte per raons objectives degudament motivades.

2. Aquest principi també s’ha d’observar en els nomenaments que correspongui fer a les administracions públiques en els òrgans directius de les empreses amb capital social públic.

3. Aquest principi no s’aplica a la composició dels òrgans constituïts per a la promoció específica dels drets i els interessos de les dones, que poden tenir una composició exclusivament femenina.

Article 32 — Recollida de dades, estadístiques i estudis

Sentències

1. Les administracions públiques, els organismes vinculats o dependents i les entitats que rebin ajuts o subvencions públiques, en tots els seus estudis, enquestes, recollida de dades i estadístiques han d’incloure sistemàticament la variable de sexe.

2. En particular, les administracions públiques han de dur a terme la recollida i l’explotació de dades sobre totes les formes de violència envers les dones, diferenciades de les relatives a la violència domèstica. Així mateix, han de dur a terme la recollida i explotació de dades sobre les discriminacions múltiples i sobre els plans d’igualtat de les administracions públiques i les empreses. A aquest efecte, les administracions públiques amb competències en matèria de justícia i el Cos de Policia han de crear un sistema integral, compartit i amb una estructura i uns criteris homogenis de recollida de dades sobre totes les formes de violència contra les dones, diferenciant-les de les dades relatives a la violència domèstica, que permeti distingir tots els tipus de violència i la naturalesa, la gravetat i la durada de les penes imposades, així com sobre l’emissió de mesures de protecció, incloent-hi el nombre de mesures de protecció sol·licitades i el de les concedides, el nombre d’incompliments d’aquestes mesures i les sancions imposades com a conseqüència d’aquests incompliments, amb dades desagregades en funció del sexe, l’edat de la víctima i de l’agressor i llur vincle.

3. A iniciativa del ministeri competent en matèria d’igualtat, de l’Institut Andorrà de les Dones o de l’Observatori de la Igualtat es poden dissenyar estadístiques que comportin la cessió de les dades de titularitat d’altres àrees de l’administració, quan siguin necessàries per a la definició de polítiques públiques vinculades a la igualtat de gènere.

Capítol segon. Competències i organització administrativa

Article 33 — Competències i organització administrativa

Sentències

1. Els ministeris de l’Administració general i els comuns, les societats i els organismes públics vinculats o que en depenen han d’establir en llurs decrets organitzatius l’òrgan o persona responsable de l’aplicació de la transversalitat de la perspectiva de gènere en la planificació, la gestió i l’avaluació de llurs polítiques respectives.

2. Els òrgans o les persones responsables d’aplicar la transversalitat de la perspectiva de gènere tenen les funcions següents:

a) Executar plans i programes transversals de polítiques d’igualtat de gènere en l’àmbit funcional del ministeri o organisme d’acord amb les directrius i les mesures establertes en el Programa per a la igualtat efectiva de dones i homes aprovat pel Govern i pels comuns.

b) Emetre informes sobre la igualtat de dones i homes en llur àmbit funcional.

c) Integrar sistemàticament la perspectiva de gènere en totes les fases, àrees i nivells d’intervenció de llur àmbit funcional, en col·laboració i coordinació amb el ministeri competent en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació i la secretaria d’estat amb competències en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació.

d) Garantir la formació del personal dels ministeris, els departaments, els serveis i els organismes en matèria d’igualtat efectiva de dones i homes.

e) Assegurar el compliment efectiu d’aquesta Llei en l’àmbit funcional corresponent, que han de dur a terme professionals amb formació específica sobre igualtat i gènere.

f) Exercir qualsevol altra funció necessària per implantar la perspectiva de gènere.

3. El ministeri competent en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació ha d’assumir la coordinació i l’alta inspecció de l’aplicació transversal del principi d’igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes en tots els ministeris, departaments i serveis de l’Administració general, dels comuns i de les societats i organismes dependents a través de llurs òrgans competents. A aquest efecte, poden obrir expedient informatiu amb la finalitat d’efectuar observacions per escrit adreçades als òrgans administratius, incloent-hi el Cos de Policia i altres cossos especials, perquè integrin la perspectiva de gènere en llur actuació.

Article 34 — Programa per a la igualtat efectiva de dones i homes

Sentències

1. Les polítiques públiques en matèria d’igualtat de dones i homes s’articulen mitjançant l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere en les competències que el Govern i els comuns tenen assumides, i també a través del programa quadriennal per a la igualtat efectiva de dones i homes, en què es fixen els objectius i les actuacions prioritàries, que hauran de ser coneguts per totes les persones que tinguin un càrrec o ocupació pública.

2. El Govern i els comuns, a proposta del ministeri competent en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació, han d’aprovar, amb una periodicitat quadriennal, un programa per fomentar la igualtat efectiva de les dones i els homes. Aquests programes han d’incloure mesures específiques per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral.

Article 35 — Observatori de la Igualtat

Sentències

1. L’Observatori de la Igualtat, a partir d’una anàlisi de la informació actualitzada sobre la situació de les dones a Andorra, ha de formular anualment recomanacions, propostes i plans d’acció adreçats a millorar o complementar les polítiques d’igualtat efectiva de dones i homes.

2. L’Observatori de la Igualtat ha de dur a terme la recollida, l’explotació i l’anàlisi de dades sobre totes les formes de violència contra les dones, diferenciant-les de les relatives a la violència domèstica i incloent-hi l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe. Així mateix, ha de dur a terme la recollida, l’explotació i l’anàlisi de dades sobre les discriminacions múltiples i interseccionals i sobre els plans d’igualtat de les administracions públiques i les empreses.

Capítol tercer. Polítiques públiques per a la igualtat efectiva de dones i homes

Article 36 — Benestar social i famílies

Sentències

1. Les administracions públiques han d’establir programes de cohesió social i d’inclusió específics per als col·lectius de dones més desfavorits, en particular, les que són víctimes de discriminació múltiple i interseccional, i garantir la cobertura de les seves necessitats vitals bàsiques.

2. Les administracions públiques han d’establir serveis i prestacions específiques adreçades a les dones víctimes de violència de gènere i a llurs filles i fills, i garantir la cobertura de les seves necessitats vitals bàsiques.

3. Les administracions públiques han de crear i mantenir els serveis públics i comunitaris de proximitat necessaris per garantir una oferta suficient, assequible i de qualitat per a l’atenció de les persones en situació de dependència.

4. Les administracions públiques han d’actuar sobre les causes de la feminització de la pobresa i adoptar les mesures necessàries per erradicar la pobresa en dones grans.

5. Les administracions públiques han de desenvolupar polítiques de suport a les famílies que:

a) Incorporin el reconeixement de la diversitat familiar i fomentin la corresponsabilitat en la cura d’infants i de persones grans o dependents.

b) Adoptin mesures que garanteixin els drets d’infants, adolescents i joves, en particular, per lluitar contra la pobresa infantil.

c) Impulsin programes específics de suport integral a les famílies monoparentals.

d) Creïn les prestacions i els serveis de proximitat necessaris per afavorir l’atenció a la infància i a les persones dependents a fi de facilitar el compliment de les responsabilitats familiars.

6. Les administracions públiques competents en matèria de serveis socials han de dur a terme la recollida i el tractament diferenciat de les situacions de violència contra les dones, amb dades desglossades per sexe i edat de la víctima i de l’agressor i llur vincle, així com per tipus de violència i tipus d’intervenció per part dels serveis socials.

Article 37 — Campanyes de sensibilització i informació

Sentències

1. Els poders públics han de promoure i llançar campanyes periòdiques de sensibilització sobre les desigualtats que pateixen les dones amb la finalitat d’eliminar els estereotips i rols de gènere presents a la societat. En particular, han de promoure i llançar campanyes periòdiques de sensibilització sobre la violència de gènere contra les dones, i incloure-hi informació pràctica sobre les vies de prevenció, abordatge i tutela davant d’aquestes situacions.

2. Els poders públics han de dur a terme igualment campanyes de sensibilització sobre l’ús sexista indegut de les xarxes socials i d’Internet i sobre les situacions de risc a què infants i joves es poden enfrontar, i incloure-hi informació pràctica sobre les vies de prevenció, abordatge i tutela davant d’aquestes situacions.

Article 38 — Contractació, subvencions i ajuts públics

Sentències

1. Les administracions públiques, a través dels seus òrgans de contractació, poden incloure criteris d’adjudicació dels contractes públics amb la finalitat de promoure la igualtat entre dones i homes, d’acord amb la legislació de contractació pública.

2. Les administracions públiques poden incloure a les bases reguladores de les subvencions i els ajuts públics la valoració d’actuacions de consecució efectiva de la igualtat entre dones i homes per part dels subjectes o entitats sol·licitants.

3. Les administracions públiques i els organismes i les entitats que en depenen han de denegar l’atorgament de subvencions, beques o qualsevol altre tipus de subvenció o ajut públic a les empreses i entitats sol·licitants sancionades per resolució administrativa ferma o condemnades per sentència judicial ferma per conductes discriminatòries per raó de sexe en els tres anys anteriors, comptats des de la data de presentació de la sol·licitud corresponent. A aquest efecte, les empreses i les entitats sol·licitants han de presentar una declaració responsable del fet de no haver estat objecte de sancions administratives fermes ni de sentències condemnatòries fermes en els tres anys anteriors a la data de presentació de la sol·licitud corresponent.

Article 39 — Creació artística i cultural

Sentències

1. Les administracions públiques han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir el dret de les dones a la cultura, a ser considerades agents culturals i a visibilitzar la cultura que els és pròpia.

2. Les administracions públiques, els organismes i les entitats que participin en el sistema de gestió cultural han d’eliminar tot tipus de discriminació per raó de sexe i han de promoure la igualtat d’oportunitats de dones i homes en la creació artística i cultural i en la seva difusió.

3. Les administracions públiques amb competències en matèria de gestió cultural han de donar suport i visibilitat a la creació artística i cultural d’autoria femenina amb la finalitat de garantir la igualtat efectiva d’oportunitats de dones i homes.

4. Les administracions públiques amb competències en matèria de gestió cultural han de promoure la presència equilibrada de dones i homes en l’oferta artística i cultural i en la composició dels òrgans consultius i de decisió, així com en els jurats, que hi hagi dins l’organigrama artístic i cultural.

5. Les administracions públiques amb competències en matèria de gestió cultural han d’impulsar actuacions que facin visibles el llegat històric i les aportacions de les dones al patrimoni artístic i cultural del Principat d’Andorra.

Article 40 — Educació i lleure

Sentències

1. El sistema educatiu andorrà es subjecta al principi de coeducació i, per tant, ha d’incloure entre els seus objectius el foment de la igualtat efectiva de dones i homes, la visibilitat i el reconeixement de la contribució històrica de les dones, l’eliminació del llenguatge sexista i dels estereotips de gènere, l’educació sexual en igualtat i en llibertat, la lluita contra la violència envers les dones i contra la LGBTI-fòbia. En particular, per tal de fer efectius aquests objectius, el sistema educatiu andorrà ha de dur a terme les actuacions següents:

a) La introducció del principi d’igualtat de tracte i no- discriminació de dones i homes en la programació educativa i els currículums escolars de tots els nivells a fi de garantir una educació lliure de biaixos sexistes i androcèntrics.

b) L’eliminació dels continguts sexistes i els estereotips de gènere en les activitats, en els continguts i en els materials educatius.

c) La visibilitat i el reconeixement de les aportacions històriques de les dones en tots els àmbits del coneixement.

d) La formació de l’alumnat en la corresponsabilitat en el repartiment de les responsabilitats domestiques i familiars.

e) El reconeixement del valor social de les tasques de cura de les persones dependents.

f) L’orientació acadèmica i professional de l’alumnat lliure de condicionants de gènere.

g) La capacitació i l’orientació de les alumnes cap a estudis i professions relacionades amb la programació informàtica, les matemàtiques i altres disciplines científiques i tecnològiques a fi d’evitar la bretxa digital de gènere i garantir una ocupació femenina de qualitat.

h) La formació de l’alumnat en l’ús no sexista ni androcèntric del llenguatge i la comunicació audiovisual.

i) La formació de l’alumnat en el coneixement, la prevenció i l’abordatge de la violència de gènere contra les dones i les seves causes, incloent-hi les conductes constitutives d’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe.

j) L’adopció de mesures perquè l’ús de l’espai i la participació d’ambdós sexes en les activitats escolars es produeixi d’una manera equilibrada.

k) La promoció de treballs de recerca amb perspectiva de gènere que permetin conèixer i divulgar la situació i les necessitats específiques de les dones.

l) La promoció i la implantació de programes específics en matèria d’educació afectiva i sexual respectuosa envers les dones i sense prejudicis per raó d’orientació sexual que, entre altres, contraresti la imatge de la dona com a objecte sexual i contra la violència envers les dones.

m) La formació de l’alumnat en la prevenció d’embarassos no desitjats i de malalties de transmissió sexual.

n) La formació i la capacitació inicial i permanent del personal docent en coeducació i la igualtat de tracte i no- discriminació entre dones i homes, especialment en matèria de violència contra les dones. El contingut mínim d’aquesta formació i capacitació estarà supervisat pel ministeri competent en igualtat, per tal que s’integri una perspectiva transversal en la matèria.

o) La promoció de la presència equilibrada de dones i homes en els consells escolars i en els òrgans de govern dels centres docents, facilitant que les persones que en formen part rebin formació específica en matèria de coeducació.

p) La sensibilització de l’alumnat sobre la importància dels jocs, les joguines, els videojocs, els materials audiovisuals i altres publicacions en la transmissió́ dels estereotips de gènere.

q) La promoció de la sensibilització de les famílies en matèria de coeducació, a través de les associacions de mares i pares.

2. Els centres educatius, públics i privats, han de garantir l’existència d’un òrgan o persona responsable del disseny, l’impuls i la implementació de la perspectiva de gènere i la coeducació en totes les àrees educatives i de gestió de personal. A aquests efectes, les persones encarregades d’aquesta funció han de rebre formació específica en la matèria.

3. Els poders públics han de garantir la igualtat de tracte i no-discriminació per raó de sexe en l’educació, en el lleure i en les activitats extraescolars.

Article 41 — Ensenyament superior i universitari

Sentències

1. Les institucions, públiques i privades, que desenvolupin ensenyament superior al Principat i les universitats han de garantir la introducció de la perspectiva de gènere en tots els àmbits del coneixement, en l’activitat acadèmica i investigadora i en la gestió de llur personal. En particular, han de:

a) Garantir la introducció de la perspectiva de gènere en l’oferta formativa.

b) Vetllar per un ús no sexista del llenguatge i dels continguts audiovisuals en totes les seves comunicacions.

c) Donar visibilitat a les aportacions científiques i acadèmiques de les dones.

d) Promoure les activitats docents i els treballs de recerca especialitzats en igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes.

e) Dur a terme accions per equilibrar la presència de tots dos sexes en tots els estudis, especialment en les disciplines en què un dels dos sexes es troba significativament subrepresentat.

f) Garantir la formació en igualtat de tracte i no-discriminació per raó de sexe del personal al seu servei, especialment en matèria de violència contra les dones.

g) Garantir la igualtat efectiva de dones i homes en la carrera docent i investigadora, així com entre el personal d’administració i serveis, i atorgar preferència a les dones, en igualtat de condicions d’idoneïtat, per ocupar posicions en què estiguin subrepresentades.

h) Promoure la representació equilibrada de dones i homes en els òrgans col·legiats i en tots els àmbits de presa de decisions.

i) Elaborar un pla d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’accés, la promoció i les condicions laborals del personal administratiu i tècnic i del personal docent i investigador.

j) Articular mesures específiques de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.

k) Garantir que les avaluacions del personal docent i investigador dutes a terme pels òrgans competents tinguin en compte la perspectiva de gènere i la no-discriminació, ni directa ni indirecta, per raó de sexe.

2. Els centres d’ensenyament superior i universitari han de garantir l’existència d’un òrgan o persona responsable del disseny, l’impuls, la implementació i l’avaluació de la perspectiva de gènere en totes les àrees d’actuació, incloent-hi la gestió de personal. A aquests efectes, les persones encarregades d’aquesta funció han de rebre formació específica en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes i, en general, de coeducació.

3. Els poders públics han de fomentar, a través de programes i accions específiques, la presència de dones en els estudis i professions relacionades amb la programació informàtica, les matemàtiques i altres disciplines científiques i tecnològiques a fi d’evitar la bretxa digital de gènere i garantir una ocupació femenina de qualitat. Aquests programes i accions s’han d’adreçar prioritàriament al jovent en les etapes d’escolarització obligatòria.

Article 42 — Esport

Sentències

1. Les polítiques esportives han de fomentar la incorporació, la participació i la continuïtat de les dones en l’esport en totes les etapes de la vida. A aquest efecte, les polítiques esportives han de facilitar els recursos materials i econòmics per assolir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en la pràctica esportiva. En particular, s’ha de promoure la pràctica esportiva mixta en edat escolar i l’emissió i la cobertura mediàtica en els mitjans de comunicació i en la publicitat d’activitats esportives femenines.

2. El Comitè Olímpic Andorrà, el Comitè Paralímpic Andorrà, la Fundació de l’Esport i les federacions esportives han de procurar tenir una composició equilibrada de dones i homes en els seus òrgans de govern.

Article 43 — Jocs, joguines, videojocs, materials audiovisuals i publicacions

Sentències

1. Els poders públics han de vetllar perquè els jocs, les joguines i els videojocs no responguin a estereotips de gènere ni continguin missatges o incitin a la discriminació per raó de sexe contra les dones, en particular, mitjançant la sexualització de les dones.

2. Els poders públics han de vetllar perquè no es promoguin, exposin, difonguin o projectin materials audiovisuals o publicacions que continguin discriminacions sexistes.

Article 44 — Justícia

Sentències

1. Els poders públics han de fomentar la integració de la perspectiva de gènere com a instrument d’interpretació i aplicació de les normes jurídiques en l’àmbit judicial. A aquest efecte, l’aplicació de la perspectiva de gènere implica partir de constatar l’existència d’una desigualtat estructural de les dones a la societat i comporta l’aplicació del principi d’igualtat de tracte i no-discriminació com a criteri d’interpretació de les normes i de decisió judicial per tal de remoure els obstacles que dificulten la igualtat efectiva de les dones.

2. Els poders públics han de garantir que l’autoritat judicial i el ministeri fiscal en tots els ordres jurisdiccionals rebin una formació completa inicial i continuada en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes, i en particular, en matèria de violència contra les dones i de discriminació múltiple i interseccional que pateixen les dones en situacions de vulnerabilitat.

3. Els poders públics han de recollir i tractar les dades desglossades per sexe en relació amb l’accés a la justícia, inclosa la participació de les dones en el sistema judicial.

4. Els poders públics han de fomentar que els organismes de professions jurídiques i judicials organitzin conferències i altres esdeveniments públics per sensibilitzar les persones professionals del dret sobre la igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes, i en particular, en matèria de violència de gènere contra les dones.

Article 45 — Ordenació del territori, urbanisme i accés a l’habitatge

Sentències

1. Les administracions públiques han d’incorporar la perspectiva de gènere en el disseny i en la configuració dels espais urbans, en la construcció d’infraestructures de serveis, en la planificació urbanística, en l’ordenació del territori i en l’accés a l’habitatge.

2. Les administracions públiques han d’incorporar en el disseny i en la configuració dels espais urbans, en la construcció d’infraestructures de serveis, en la planificació urbanística, en l’ordenació del territori i en l’accés a l’habitatge les necessitats i les prioritats derivades del treball de mercat i del domèstic i de cura de persones.

3. Les administracions públiques han de promoure l’accés de les dones a l’habitatge en igualtat d’oportunitats que els homes, així com el de col·lectius en situació de necessitat o en risc d’exclusió social, amb una atenció especial a les famílies monoparentals i a les dones víctimes de violència de gènere.

4. Les administracions públiques han de promoure un model de seguretat en els espais públics que eviti entorns i elements que puguin provocar situacions d’inseguretat per a les dones.

Article 46 — Participació política i social de les dones

Sentències

1. Els poders públics han d’atenir-se al principi de presència equilibrada de dones i homes en el repartiment del poder polític.

2. Els poders públics han de promoure el teixit associatiu femení i tenir en consideració les aportacions que fan les associacions feministes i els col·lectius de dones i fomentar la participació de les associacions feministes i els col·lectius de dones en àmbits públics de debat.

3. Els col·legis i les agrupacions professionals i empresarials, les organitzacions sindicals, culturals i socials i els partits polítics han d’establir els mecanismes que garanteixin la participació activa de les dones, i també el seu accés als òrgans directius, amb l’objectiu d’assolir-hi la representació paritària.

Article 47 — Policia i altres cossos especials

Sentències

1. Les administracions públiques han de proporcionar formació al personal del Cos de Policia sobre igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes, cibersexisme, ciberassetjament, tràfic internacional de dones amb finalitat d’explotació sexual, violència contra les dones i llurs filles i fills, discurs d’odi sexista en qualsevol mitjà, incloent-hi Internet i les xarxes socials, i les discriminacions múltiples i interseccionals que pateixen les dones en situacions de vulnerabilitat. Així mateix, han d’oferir formació específica sobre les competències policials per confiscar i obtenir proves de comportaments sexistes i abusius contra les dones, en particular quan aquests comportaments es produeixin en línia a través d’Internet i les xarxes socials.

2. També han de facilitar els procediments de denúncia d’aquests comportaments davant del Cos de Policia, a través, en particular, de campanyes de sensibilització i informació adreçades a la ciutadania.

3. Les administracions públiques han de proporcionar a la resta de cossos especials, en particular als cossos penitenciari, de banders i de duana, formació sobre igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes, violència de gènere contra les dones i llurs filles i fills, tràfic internacional de dones amb finalitat d’explotació sexual i discriminacions múltiples i interseccionals que pateixen les dones en situacions de vulnerabilitat.

Article 48

Sentències

Les administracions públiques competents en matèria sanitària han de garantir la integració del principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en les polítiques de salut i en la gestió de llur personal. En particular, han d’adoptar les mesures següents:

a) El foment de la investigació científica, la prevenció, la detecció i el tractament de les malalties que afecten especialment les dones o que tenen un impacte diferencial en les dones i de la violència obstètrica dins l’àmbit sanitari.

b) La detecció precoç de les situacions de violència de gènere contra les dones.

c) L’atenció integral de la salut afectiva, sexual i reproductiva de les dones que garanteixi el consell sexual i reproductiu, amb especial atenció a les dones adolescents, i potenciï l’empoderament de les dones en la presa de decisions respecte de l’anticoncepció i les mesures de prevenció de les malalties de transmissió sexual.

d) L’accés a les tècniques de reproducció assistida de totes les dones sense discriminació, en particular, pel seu estat civil, orientació sexual o identitat de gènere.

e) La formació de l’alumnat del sistema educatiu en la prevenció d’embarassos no desitjats i de malalties de transmissió sexual.

f) La recollida i el tractament desglossat per sexe de les dades contingudes en enquestes, estadístiques o altres sistemes d’informació mèdica i sanitària, així com la recollida i el tractament diferenciat de les situacions de violència de gènere contra les dones, amb dades desglossades per sexe i edat de la víctima i de l’agressor i llur vincle, així com per tipus de violència.

g) La integració del principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en la formació del personal al servei de les organitzacions sanitàries, amb la garantia particular de la seva capacitat per detectar i atendre les situacions de violència de gènere contra les dones, especialment en els serveis d’atenció primària.

h) La presència equilibrada de dones i homes en els llocs directius i de responsabilitat del sistema de salut.

Article 49 — Tecnologies de la informació i la comunicació

Sentències

Els poders públics han de garantir la participació en igualtat d’oportunitats de les dones en la societat de la informació i del coneixement per tal d’evitar la bretxa digital de gènere. En particular, els poders públics han de dur a terme les actuacions següents:

a) Impulsar accions i programes per incrementar la presència de dones en els estudis tècnics, tecnològics i del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació.

b) Fomentar el lideratge femení en empreses i projectes tecnològics.

c) Adoptar accions de formació professional adreçades a dones en ocupacions feminitzades especialment afectades per la digitalització i la robotització del treball.

d) Integrar la perspectiva d’igualtat de tracte i no-discriminació per raó de sexe en totes les polítiques, els programes i les investigacions relacionades amb la intel·ligència artificial per evitar el risc que la tecnologia perpetuï el sexisme i els estereotips de gènere.

e) Garantir que el disseny d’instruments i algoritmes matemàtics basats en dades incorpori la perspectiva de gènere, vetllar per la transparència de les dades i sensibilitzar sobre el possible biaix de gènere en el tractament de les dades massives.

Article 50 — Violència de gènere envers les dones

Sentències

1. Els poders públics han de garantir un tractament jurídic i assistencial, incloent-hi la protecció penal, diferenciat de la violència de gènere contra les dones respecte d’altres maltractaments o violències en l’àmbit domèstic, i considerar i abordar tots els actes de violència de gènere contra les dones. A aquest efecte, s’entén per violència de gènere envers les dones una violació dels drets humans i un tipus de discriminació contra les dones, i designa tots els actes de violència basats en el gènere que comporten o són susceptibles de comportar per a les dones danys o patiments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, incloent-hi l’amenaça de dur a terme aquests actes, i la coacció o la privació arbitrària de llibertat, en la vida pública o en la privada.

2. Els poders públics han de garantir la protecció integral, incloent-hi la protecció penal, de les dones davant dels actes de violència sexual. A aquest efecte, es considera violència sexual tota conducta de naturalesa sexual que es dugui a terme sense el consentiment exprés de la dona.

3. Davant els casos de denúncies penals per violència de gènere o violència sexual es requereix la intervenció de professionals capacitats per aplicar la perspectiva de gènere, que acompanyin i donin suport a les víctimes i evitin la victimització secundària.

Títol IV. El dret a la igualtat de tracte i no-discriminació per raó de sexe en l’ocupació pública

Article 51 — Principis d’actuació de les administracions públiques en l’ocupació pública

Sentències

Les administracions públiques han d’aplicar el principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació pública i en les condicions de treball i de carrera professional. A aquest efecte les administracions públiques han de:

a) Garantir la representació equilibrada de dones i homes en la composició dels tribunals o òrgans tècnics de selecció i de promoció.

b) Incloure en els temaris per a l’accés a l’ocupació pública els continguts relatius a la normativa sobre igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes.

c) Garantir la formació continuada de les persones empleades públiques en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes.

d) Valorar de forma periòdica els llocs de treball a partir de criteris no sexistes que garanteixin el principi d’igualtat retributiva per a feines d’igual valor. A aquest efecte, són d’igual valor les feines que exigeixen de les persones treballadores un conjunt comparable de coneixements professionals, de capacitats i esforços, de responsabilitats i de càrrega física, mental i psicosocial.

e) Adoptar mesures d’acció positiva en favor de les dones per accedir a llocs de treball en què estiguin subrepresentades, de tal manera que, en igualtat de condicions d’idoneïtat, tinguin preferència per accedir-hi les candidates dones.

f) Establir mesures efectives de conciliació de la vida familiar i laboral de les persones empleades públiques.

g) Establir mesures efectives de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.

Article 52 — Plans d’igualtat de les administracions públiques

Sentències

1. Les administracions públiques, els organismes autònoms, les societats i els organismes públics vinculats o que en depenen han d’aprovar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, un pla d’igualtat de dones i homes.

2. L’elaboració dels plans d’igualtat ha de partir d’una diagnosi prèvia de la situació concreta de dones i homes basada en dades quantitatives i qualitatives desglossades per sexe pel que fa a l’accés a l’ocupació pública i a les condicions de treball, i ha d’adoptar mesures per garantir la igualtat efectiva de dones i homes.

3. Els plans d’igualtat de dones i homes del sector públic han de complir els requisits següents:

a) Fixar, amb l’elaboració prèvia d’una diagnosi de la situació, els objectius concrets d’igualtat efectiva que cal assolir, les mesures que s’han d’adoptar per aconseguir-los, i també l’establiment de sistemes eficaços de seguiment i avaluació dels objectius fixats.

b) Tenir en compte, entre altres coses, els àmbits d’actuació relatius a la selecció, la promoció i la carrera professional, les condicions laborals, amb especial atenció a les condicions retributives, l’exercici dels drets de conciliació de la vida laboral i familiar, la violència contra les dones, incloent-hi l’assetjament sexual i per raó de sexe, la comunicació inclusiva i l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric, així com l’estratègia i l’organització interna de l’organisme.

Article 53 — Prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe a les administracions públiques

Sentències

Per a prevenir l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe, les administracions públiques han d’establir, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, un protocol d’actuació que comprengui, les mesures següents, entre d’altres,:

a) Elaboració i difusió de codis de conducta de tolerància zero respecte d’aquestes conductes discriminatòries.

b) Organització de sessions d’informació i formació adreçades al conjunt de la plantilla, incloent-hi el personal directiu.

c) Creació d’un sistema o protocol intern de queixa o denúncia que garanteixi, en tot cas, el caràcter reservat de la queixa o denúncia.

Títol V. El dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe en el treball

Article 54 — Foment i millora de l’ocupabilitat de les dones

Sentències

1. Les polítiques d’ocupació han de fomentar la igualtat d’oportunitats de dones i homes en l’accés i la permanència en el mercat de treball. Amb aquesta finalitat, les polítiques d’ocupació han de tenir com a objectiu prioritari la millora de l’ocupabilitat de les dones en particular, mitjançant la professionalització dels sectors i les ocupacions feminitzades i l’adaptabilitat de les accions formatives i d’orientació professional als requeriments del mercat de treball i a les noves tecnologies. A aquest efecte, i entre altres mesures, cal adoptar programes de formació professional adreçats a dones en ocupacions feminitzades especialment afectades per la digitalització i la robotització del treball, i cal articular processos de professionalització, a través de l’acreditació dels coneixements i l’experiència, de les ocupacions feminitzades, especialment en activitats de cura de persones dependents. Per tant, les accions de formació i d’orientació professional han de dissenyar-se incloent-hi la perspectiva de gènere en relació als requeriments del mercat de treball i a les noves tecnologies.

2. Les polítiques d’ocupació han de fomentar les iniciatives d’emprenedoria liderades per dones.

3. Els poders públics han de formar en igualtat d’oportunitats de dones i homes el personal que intervé en el procés d’orientació professional i d’inserció laboral dins del servei públic d’ocupació.

4. Els poders públics han de promoure una major diversificació professional de les dones en el mercat laboral, adoptant les mesures necessàries per facilitar la incorporació de les dones en els sectors i les ocupacions tradicionalment masculinitzats i, alhora, més estratègics, i vetllant perquè els sectors feminitzats siguin valorats socialment i econòmicament i garanteixin unes condicions de treball equiparables a les de sectors i ocupacions tradicionalment masculinitzats d’igual valor social i econòmic.

5. Els poders públics han d’impulsar mesures que afavoreixin la implantació de nous horaris que permetin, en termes d’igualtat d’oportunitats, el desenvolupament professional i la conciliació de la vida laboral i familiar. Aquests nous horaris han de contribuir a la millora tant de la qualitat de vida de les persones treballadores com de la competitivitat i l’eficiència empresarials.

Article 55 — Foment de la conciliació de la vida familiar i laboral i la corresponsabilitat familiar

Sentències

Amb la finalitat de fomentar la conciliació de la vida familiar i laboral i la corresponsabilitat en l’assumpció de les responsabilitats familiar, les empreses han de facilitar a les persones treballadores l’adaptació de llur temps de treball i l’accés a fórmules flexibles de gestió i prestació del temps de treball com ara l’horari flexible o el treball a distància. Les sol·licituds d’adaptació del temps de treball i d’accés a fórmules flexibles de gestió i prestació del temps de treball han de ser raonables i proporcionades en relació amb les necessitats de la persona treballadora i amb les necessitats organitzatives i productives de l’empresa.

Article 56 — Bretxa professional de gènere

Sentències

1. Les empreses estan obligades a dur un registre anual amb els indicadors següents:

a) La diferència entre la mitjana de les retribucions globals anuals de les dones i la mitjana de les retribucions globals anuals dels homes.

b) La diferència entre la mitjana de la retribució dels homes i la mitjana de la retribució de les dones calculada a temps complert, per franja d’edat, grup professional segons la classificació professional aplicable a l’empresa i la categoria de llocs de treball equivalents o d’igual valor.

c) La bretxa de taxa d’increments individuals de salari entre dones i homes, si s’han produït en els 12 mesos anteriors.

d) La bretxa de repartiment de les promocions professionals si se n’han produït en els 12 mesos anteriors.

e) El percentatge de dones i homes que s’han beneficiat d’un increment salarial durant l’any següent al seu retorn del descans per maternitat o paternitat, si s’han produït increments salarials durant els 12 mesos anteriors.

f) El nombre de persones treballadores del sexe subrepresentat entre les deu persones treballadores amb les remuneracions més altes a l’empresa.

g) La proporció de dones i homes en totes les bandes retributives.

h) La proporció de dones i homes que reben retribucions voluntàries o primes.

i) La diferència entre la mitjana de la quantia de les primes pagades als homes i la mitjana de la quantia de les primes pagades a les dones. A efectes del càlcul dels indicadors regulats en aquest apartat, la remuneració inclou el salari base, els complements salarials i les percepcions extrasalarials. Les empreses han d’especificar de forma diferenciada cada percepció a l’hora de calcular els indicadors.

2. En les empreses de menys de 50 persones treballadores, l’obligació de dur un registre anual queda limitada als indicadors regulats a les lletres a i b de l’apartat anterior.

3. Quan sigui necessari, per evitar la identificació d’una persona treballadora amb la seva retribució, en lloc de mitjanes de quanties reals s’utilitzaran només diferències percentuals.

4. Les persones treballadores tenen dret a accedir al registre. En cas que l’empresa disposi de pàgina web, ha de publicar el registre en un espai intern o intranet de la mateixa pàgina, fàcilment accessible a les persones treballadores de l’empresa i a llurs representants. Si l’empresa no disposa de pàgina web, ha de publicar el registre en un taulell d’anuncis, fàcilment accessible a les persones treballadores de l’empresa o centre de treball i a llurs representants.

5. Les empreses estan obligades a registrar en el registre públic corresponent les dades i els indicadors sobre la bretxa professional de gènere regulats en els apartats 1 i 2 anteriors, a efectes que els organismes públics competents puguin dur a terme accions de comprovació i d’explotació estadística de les dades que s’hi incloguin.

Article 57 — Mesures i plans d’igualtat

Sentències

1. Les empreses han de garantir la igualtat de tracte i la no-discriminació entre dones i homes, així com afavorir la igualtat d’oportunitats de dones i homes. A aquest efecte, i amb independència de la dimensió ocupacional de llurs plantilles, han d’adoptar totes les mesures necessàries per eliminar les discriminacions directes i indirectes entre dones i homes en l’accés a l’ocupació i en la resta de condicions de treball, incloent-hi l’extinció del contracte.

2. En les empreses de 50 o més persones treballadores, les mesures d’igualtat a què es refereix l’apartat anterior s’han d’articular a través d’un pla d’igualtat que cal negociar amb la representació del personal durant un període màxim de sis mesos. En el supòsit que a l’empresa no hi hagi òrgans de representació del personal, les persones treballadores poden atribuir la seva representació a una comissió de tres membres integrada per persones treballadores de la pròpia empresa elegida per les mateixes persones treballadores democràticament. La comissió adopta les seves decisions per majoria. Durant les negociacions, les parts han de negociar de bona fe amb vista a assolir un acord. Si finalitzat el període de negociació les parts no arribessin a un acord, l’empresa hauria d’implantar el pla de forma unilateral.

3. Els plans d’igualtat de les empreses són un conjunt sistematitzat de mesures, adoptades després d’efectuar una diagnosi de situació, adreçades a assolir la igualtat de tracte i d’oportunitats de dones i homes i a eliminar la discriminació per raó de sexe a l’empresa. A aquest efecte, els plans d’igualtat han de fixar els objectius concrets d’igualtat que cal assolir, les mesures i accions previstes a tal fi, així com els indicadors de compliment i avaluació dels objectius fixats.

4. La diagnosi de situació ha de contenir totes les dades quantitatives i qualitatives desagregades per sexe que permetin un coneixement de la situació real de l’empresa pel que fa a la igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes. La diagnosi ha d’incloure dades relatives, almenys, a les matèries següents:

a) Selecció i contractació.

b) Promoció professional.

c) Classificació professional i valoració de llocs de treball.

d) Formació professional.

e) Retribucions.

f) Temps parcial.

g) Exercici dels drets de conciliació de la vida familiar i laboral.

h) Prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe 5. Els plans d’igualtat tenen una durada màxima de quatre anys, sens perjudici de la revisió necessària del pla quan se’n posi de manifest la insuficiència o la inadequació als requisits legals com a conseqüència del resultat de l’actuació de la Inspecció de Treball.

6. Les empreses estan obligades a registrar el pla d’igualtat en el registre públic corresponent.

Article 58 — Prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe

Sentències

1. Les empreses han d’adoptar mesures preventives i d’abordatge de les conductes d’assetjament sexual i per raó de sexe. Entre altres mesures, han d’elaborar i difondre codis de conducta de tolerància zero respecte d’aquests comportaments i organitzar sessions d’informació i formació adreçades al conjunt de la plantilla, incloent-hi el personal directiu.

2. Aquestes mesures han de ser negociades amb la representació del personal. En el supòsit que a l’empresa no hi hagi òrgans de representació del personal, les persones treballadores poden atribuir la seva representació a un treballador o treballadora de l’empresa, elegit democràticament. Durant les negociacions, les parts han de negociar de bona fe amb vista a arribar a un acord. Si, finalitzat el període de negociació, les parts no arribessin a un acord, l’empresa hauria d’implantar les mesures de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe de forma unilateral.

3. El Govern aprovarà unes disposicions mínimes respecte a les mesures previstes a l’apartat 1 amb la consulta prèvia, preceptiva i no vinculant del Consell Econòmic i Social.

Títol VI. El dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe als mitjans de comunicació i a la publicitat, i en l’accés a béns i serveis

Article 59 — Mitjans de comunicació i publicitat

Sentències

1. Els mitjans de comunicació social, inclosos els mitjans en línia i les xarxes socials, han de vetllar per la utilització d’un llenguatge inclusiu i no sexista, i per la transmissió d’una imatge igualitària, plural i no estereotipada de dones i homes en tots els àmbits de la vida social i promoure el coneixement i la difusió.

2. Els mitjans de comunicació han de fomentar una participació equilibrada de dones i homes en els llocs de presa de decisió dels mitjans de comunicació i en la programació informativa i d’entreteniment. A aquest efecte, l’Institut Andorrà de les Dones ha d’elaborar i mantenir actualitzada una base de dades de dones expertes en totes les matèries de rellevància científica, econòmica, social i cultural, per tal de fomentar-ne la participació en debats, anàlisis, reportatges i tertúlies sobre temes d’actualitat.

3. Els mitjans de comunicació han de promoure continguts sobre igualtat de gènere i no-discriminació per raó de sexe.

4. La publicitat que comporti una conducta discriminatòria d’acord amb aquesta Llei es considerarà publicitat il·lícita. En particular, la publicitat que suposi la cosificació i sexualització de les dones o que reprodueixi els estereotips de gènere, especialment pel que fa als jocs, joguines i videojocs, es considerarà discriminatòria.

5. Els poders públics donaran suport a la participació dels sectors de la tecnologia de la informació i la comunicació, els mitjans i la publicitat en el disseny, l’adopció i l’aplicació de mecanismes d’autoregulació per a l’eliminació del sexisme i les imatges estereotipades de dones i homes.

6. L’Institut Andorrà de les Dones ha d’establir directrius d’actuació i vetllar per la igualtat d’oportunitats de dones i homes i la no-discriminació per raó de sexe en la programació, en els continguts i en la publicitat. En particular, evitarà la transmissió d’una imatge estereotipada de dones i homes, així com d’una imatge sexualitzada de les dones.

Article 60 — Accés a béns i serveis

Sentències

Totes les persones físiques o jurídiques que, en el sector públic o privat, subministrin béns o serveis disponibles per al públic estaran obligades, en llurs activitats i en llurs transaccions, al compliment del principi d’igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes.

Títol VII. Responsabilitat social corporativa en matèria d’igualtat d’oportunitats de dones i homes

Article 61 — Participació equilibrada de dones i homes als consells d’administració de les societats mercantils

Sentències

Les societats mercantils obligades a sotmetre llurs comptes anuals a una auditoria de comptes procuraran que el nomenament de consellers i conselleres independents i els càrrecs directius tinguin una composició equilibrada de dones i homes.

Article 62 — Distintiu de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes

Sentències

El distintiu regulat a l’article 81 de la Llei 31/2018, de Relacions Laborals, acreditarà i reconeixerà les empreses i organitzacions que destaquin per l’aplicació de polítiques d’igualtat de tracte i d’oportunitats reals i efectives entre dones i homes en l’àmbit laboral. Aquest distintiu incentivarà en particular les bones pràctiques en els sectors de la tecnologia de la informació i la comunicació, els mitjans i la publicitat, pel que fa a la promoció d’imatges positives de dones com a participants actives en la vida social, cultural, econòmica i política, i d’imatges positives d’homes exercint rols no tradicionals com a cuidadors. Així mateix, es podrà reconèixer les empreses de menys de 50 persones treballadores que voluntàriament elaborin plans d’igualtat de dones i homes. El Govern desenvoluparà reglamentàriament les condicions d’accés i de reconeixement econòmic del distintiu.

Títol VIII. Règim sancionador

Article 63 — Objecte i àmbit d’aplicació

Sentències

1. Aquest títol té per objecte establir el règim d’infraccions i sancions en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació per raó de sexe, en defecte d’una norma sectorial específica d’aplicació preferent.

2. En particular i sense caràcter exhaustiu, els àmbits que es regeixen pel seu propi règim d’infraccions i sancions, sense perjudici del que disposa l’apartat 1 de l’article 71, són els següents:

a) Les conductes atemptatòries contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe en l’àmbit de les relacions laborals.

b) Les conductes atemptatòries contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe en l’àmbit de l’ocupació.

c) Les conductes atemptatòries contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe en l’àmbit sanitari i dels serveis socials i sociosanitaris.

d) Les conductes atemptatòries contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe en l’àmbit educatiu.

e) Les conductes atemptatòries contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe en l’àmbit de la funció pública.

Article 64 — Concurrència d’actuacions amb la jurisdicció penal

Sentències

1. En els supòsits en què la conducta objecte d’una de les infraccions que regula aquesta Llei pugui ser constitutiva d’una infracció penal, l’Administració ha d’iniciar les accions penals que escaiguin i, al mateix temps, ha de suspendre la tramitació del procediment sancionador, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

2. En qualsevol cas, la declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a l’òrgan sancionador.

Article 65 — Infraccions

Sentències

1. Les infraccions en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació per raó de sexe es qualifiquen de lleus, greus o molt greus.

2. Tenen la consideració d’infraccions lleus les conductes que incorrin en irregularitats formals per l’incompliment del que estableix aquesta Llei i la normativa que la desenvolupi, sempre que no generin un efecte discriminatori.

3. Tenen la consideració d’infraccions greus:

a) L’obstrucció de l’actuació dels serveis d’inspecció de les administracions públiques o la negativa a col·laborar-hi.

b) Els actes o les omissions que constitueixin una discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe.

c) Qualsevol conducta de represàlia o tracte advers contra una persona com a conseqüència d’haver presentat una queixa, una reclamació, una denúncia, una demanda o un recurs de qualsevol tipus dirigit a impedir-ne la discriminació o a exigir el compliment efectiu del dret d’igualtat de tracte i de no-discriminació per raó de sexe.

d) Qualsevol tracte advers o efecte negatiu contra una persona com a conseqüència d’haver intervingut com a testimoni en un procés judicial o administratiu adreçat a impedir la discriminació per raó de sexe o a exigir el compliment efectiu del dret d’igualtat de tracte i de no-discriminació per raó de sexe, incloent-hi les persones que hagin intervingut com a testimonis en un sistema de queixa o denúncia intern d’una situació d’assetjament sexual o d’assetjament per raó de sexe en el marc d’un protocol per prevenir i abordar les conductes d’assetjament.

e) L’incompliment d’un requeriment administratiu específic, que no constitueixi una exigència formal, formulat per l’òrgan administratiu al qual correspongui l’exercici de les competències necessàries per donar compliment a les previsions d’aquesta Llei.

f) La comissió d’una tercera infracció lleu o més, sempre que en el termini dels dos anys anteriors la presumpta persona infractora ja hagi estat sancionada per dos infraccions lleus mitjançant una resolució administrativa ferma.

4. Tenen la consideració d’infraccions molt greus:

a) Els actes o les omissions que constitueixin discriminació múltiple i interseccional.

b) Les conductes d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe.

c) La pressió greu exercida sobre l’autoritat, un o una agent d’aquesta autoritat, el personal funcionari o una persona empleada pública, en l’exercici de les potestats administratives per executar les mesures que preveu aquesta Llei.

d) La comissió d’una tercera infracció greu o més, sempre que en el termini dels dos anys anteriors la presumpta persona infractora ja hagi estat sancionada per dos infraccions greus mitjançant una resolució administrativa ferma.

Article 66 — Sancions

Sentències

Les infraccions que estableix aquesta Llei són sancionades amb multes d’acord amb la graduació següent:

a) Les infraccions lleus se sancionen amb una multa d’entre 100 i 500 euros.

b) Les infraccions greus se sancionen amb una multa d’entre 501 i 3.000 euros.

c) Les infraccions molt greus se sancionen amb una multa d’entre 3.001 i 24.000 euros.

Article 67 — Criteris de graduació de les sancions

Sentències

1. Per determinar l’import de les sancions, s’han de tenir en compte els criteris següents:

a) La intencionalitat de la persona infractora.

b) La naturalesa dels danys causats.

c) La permanència o la transitorietat de les repercussions de la infracció.

d) El nombre de persones afectades.

e) El grau de participació en la comissió de la infracció.

f) La repercussió social de les infraccions i el grau de difusió dels mitjans emprats.

g) La reincidència, per la comissió de més d’una infracció de la mateixa naturalesa, quan així s’hagi declarat mitjançant una resolució administrativa ferma.

h) El benefici econòmic que s’hagi generat per a la persona autora de la infracció.

i) La condició d’autoritat, agent d’aquesta autoritat, personal funcionari o persona empleada pública de la persona infractora.

j) La condició de menor d’edat o de persona amb discapacitat de la víctima.

2. Quan de la comissió d’una infracció se’n derivi necessàriament la comissió d’una altra o unes altres infraccions, s’ha d’imposar la sanció corresponent a la infracció més greu.

Article 68 — Sancions accessòries

Sentències

Quan les infraccions siguin molt greus, l’òrgan que resolgui l’expedient sancionador, mitjançant una resolució motivada, pot imposar com a sanció accessòria, a més de la multa que escaigui, la prohibició de rebre ajuts o subvencions per un període de tres anys com a màxim, o la prohibició de contractar amb l’Administració i els ens públics que en depenen per un període de dos anys com a màxim.

Article 69 — Prescripció

Sentències

1. Les infraccions previstes en aquesta Llei prescriuen al cap d’un any si són lleus, al cap de tres anys si són greus i al cap de cinc anys si són molt greus. El termini de prescripció es comença a comptar des del darrer dia en el qual s’ha comès la infracció.

2. Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuen al cap d’un any, les imposades per infraccions greus al cap de dos anys i les imposades per infraccions molt greus al cap de tres anys. El termini de prescripció es comença a comptar des de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució per la qual s’imposa la sanció.

Article 70 — Extinció de la responsabilitat

Sentències

La responsabilitat derivada de les infraccions que estableix aquesta Llei s’extingeix pel pagament o el compliment de la sanció, per la prescripció de la infracció o la sanció i per la defunció de la persona interessada.

Article 71 — Procediment sancionador

Sentències

1. A falta d’un règim sancionador específic establert per una norma sectorial, la incoació i la instrucció dels expedients sancionadors, així com la imposició de les sancions corresponents, correspon al ministeri competent en matèria d’igualtat. D’altra banda, si la conducta atemptatòria contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe no està prevista com una infracció administrativa en la norma sectorial corresponent, però aquesta conducta es troba tipificada com una infracció administrativa en aquesta Llei, la competència sancionadora sobre aquesta conducta recau també en el ministeri competent en matèria d’igualtat.

2. Quan el ministeri competent en matèria d’igualtat consideri que la potestat sancionadora correspon a un altre òrgan de l’Administració, ho ha de fer saber a aquest òrgan i li ha de traslladar l’expedient corresponent.

3. A falta d’un règim sancionador específic establert per una norma sectorial, el procediment sancionador es regula pel Codi de l’Administració i el Reglament regulador del procediment sancionador, amb les especialitats regulades a l’apartat següent.

4. En els casos en què s’aporti un principi de prova del qual s’infereixi que una de les infraccions que preveu aquesta Llei l’hagi pogut cometre una autoritat o el personal al servei de les administracions públiques, l’òrgan administratiu competent, quan en tingui coneixement, ha d’adoptar les mesures provisionals que siguin oportunes perquè desaparegui la situació de discriminació. Així mateix, ha d’iniciar el procediment disciplinari corresponent respecte de la persona presumptament responsable, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable, o el procediment sancionador previst en aquesta Llei quan la persona presumptament responsable sigui una autoritat o un càrrec públic que no tingui la condició de personal al servei de les administracions públiques.

5. Si de la instrucció del procediment sancionador corresponent en resulta responsable l’autoritat o el personal al servei de les administracions públiques, els fets declarats provats en la resolució que posa fi al procediment vinculen l’administració corresponent en el procediment de responsabilitat patrimonial que ha d’instruir per determinar la indemnització que, si escau, sigui procedent pels danys i perjudicis que s’hagin pogut ocasionar a favor de qui hagi resultat víctima de la discriminació.

Jurisprudència.ad·Llei per a l'aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i no-discriminació

71 articles·2 versions·Text oficial consolidat