Reglament, del 24 d'octubre del 2012, de la certificació de l’eficiència energètica en l’edificació.

10 articles1 versionsText oficial consolidatS'aplica:Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (2000)

/

Article 1 — Objecte i finalitat

L’objecte d’aquest Reglament és establir els procediments per a la qualificació dels edificis en funció de la seva eficiència energètica. Aquests procediments han de complir la metodologia de càlcul que figura a l’annex, per a la certificació energètica en l’edificació. La certificació de l’eficiència energètica en l’edificació té com a finalitat millorar la transparència en el mercat immobiliari pel que fa a l’eficiència energètica i promoure així la utilització racional de l’energia per a qualsevol ús en els edificis.

Article 2 — Definicions

Sentències

De conformitat amb aquest Reglament, s’estableixen les definicions recollides en el document A (“Terminologia”) de l’annex.

Article 3 — Àmbit d’aplicació

Sentències

Les exigències requerides en aquest Reglament són aplicables als edificis de nova construcció i als edificis existents.

Article 4 — Certificació de l’eficiència energètica en l’edificació

Sentències

1. Les certificacions d’eficiència energètica dels edificis s’han de formalitzar mitjançant l’aplicació d’algun dels mètodes de càlcul definits en l’annex i han de mostrar l’etiqueta energètica i la informació que figura al punt 5 de l’annex.

2. El mètode anomenat de càlcul és aplicable en les certificacions d’eficiència energètica dels edificis amb una data de l’autorització de la llicència d’ús d’una antiguitat inferior o igual a quatre (4) anys.

3. El mètode anomenat híbrid és aplicable en les certificacions d’eficiència energètica dels edificis amb una data de l’autorització de la llicència d’ús d’una antiguitat superior a quatre (4) anys.

4. Correspon al propietari de l’edifici disposar de les certificacions emeses per tècnics autoritzats per realitzar certificacions de l’eficiència energètica en l’edificació.

Article 5 — Informe de l’eficiència energètica en l’edificació

Sentències

1. Les certificacions de l’eficiència energètica dels edificis, amb una antiguitat inferior a quatre (4) anys a comptar de la data de l’autorització de la llicència d’ús de l’edifici, han d’anar acompanyades de l’informe de l’eficiència energètica en l’edificació amb les dades relatives al consum d’energia calculada i de les recomanacions d’ús eficient de l’edifici i de les seves instal·lacions.

2. Les certificacions de l’eficiència energètica dels edificis, amb una antiguitat superior a quatre (4) anys a comptar de la data de l’autorització de la llicència d’ús de l’edifici, han d’anar acompanyades de l’informe de l’eficiència energètica en l’edificació amb les dades relatives al consum d’energia calculada i mesurada, així com de les recomanacions d’ús eficient de l’edifici i de les seves instal·lacions i la proposta de mesures de rehabilitació energètica de l’edifici.

3. L’informe ha de contenir la proposta de mesures de rehabilitació recomanades i classificades, en funció de la seva repercussió energètica i de la viabilitat tècnica, funcional i econòmica, que permetin, en cas que la propietat decideixi dur a terme les mesures, que la qualificació energètica obtinguda millori com a mínim un nivell si la qualificació de partida fos B o C; o dos nivells, si la qualificació de partida fos D, E, F o G.

Article 6 — Registre de Certificació de l’Eficiència Energètica en l’Edificació

Sentències

1. Es crea el Registre de Certificació de l’Eficiència Energètica en l’Edificació, de caràcter públic i que té com a finalitat inscriure els documents reconeguts per oferir informació objectiva sobre les característiques energètiques dels edificis registrats.

2. La certificació de l’eficiència dóna informació exclusivament sobre l’eficiència energètica de l’edifici i no suposa, en cap cas, l’acreditació del compliment de cap altre requisit exigible.

3. La certificació de l’eficiència energètica en l’edificació s’ha de presentar al ministeri competent en matèria d’energia, segons el model normalitzat que determini aquest ministeri. A la certificació de l’eficiència energètica en l’edificació s’hi ha d’adjuntar l’informe d’eficiència energètica en l’edificació.

4. El ministeri competent en matèria d’energia emet un número de registre corresponent a la certificació de l’eficiència energètica en l’edificació. L’emissió d’aquest número de registre per part del ministeri competent en matèria d’energia no pressuposa que la certificació de l’eficiència energètica compleix les exigències reglamentàries.

5. La responsabilitat de l’emissió de la certificació de l’eficiència energètica en l’edificació recau exclusivament en el tècnic competent autoritzat que la redacta i suposa una presumpció de compliment de les prescripcions previstes en aquest Reglament.

Article 7 — Tècnics competents autoritzats

Sentències

1. Es considera “tècnic autoritzat i competent per fer certificacions d’eficiència energètica” el professional legalment autoritzat, amb formació universitària. Aquesta formació acadèmica o el nivell de competència ha de preveure la gestió de les fonts d’energia, el seu transport i la seva implantació, així com les mesures destinades al seu ús eficient.

2. En tot cas, i sense perjudici de la qualificació d’altres professions, es considera que reuneixen aquesta formació els tècnics autoritzats que disposin de la titulació d’arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer i enginyer tècnic.

Article 8 — Inspecció

Sentències

Els serveis tècnics del Govern poden, discrecionalment i potestativament, fer visites d’inspecció als edificis i a les instal·lacions en què s’hagi efectuat la certificació de l’eficiència energètica en l’edificació, així com ordenar que es facin els assaigs o les justificacions corresponents per verificar-ne l’adequació a la normativa vigent.

Article 9

Sentències

1. La validesa de la certificació de l’eficiència energètica en l’edificació és de deu (10) anys.

2. La validesa de la certificació de l’eficiència energètica en l’edificació provisional és d’ús exclusiu en edificis en fase de projecte o de construcció, i fins a la data en què es faci la certificació energètica de final d’obra.

3. La certificació de l’eficiència energètica en l’edificació perd la validesa, i s’ha de renovar, en els supòsits següents:

a) Quan es facin modificacions que incideixin significativament en el consum d’energia primària, en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle o en les necessitats de calefacció de l’edifici;

b) Quan es facin obres que incideixin en les propietats tèrmiques de l’envolupant de l’edifici;

c) Quan es facin obres que comportin modificacions en les instal·lacions de producció energètica de l’edifici,d) Quan es faci un canvi d’ús de l’edifici.

4. El propietari d’un edifici és responsable de la renovació de la certificació energètica en l’edificació en els supòsits de l’apartat anterior. Alhora, pot actualitzar-la voluntàriament quan consideri que hi ha aspectes en l’edificació que puguin afectar la certificació energètica en l’edificació, o quan s’hagi fet una revisió de la metodologia de certificació de l’eficiència energètica en l’edificació o dels valors de càlcul que calgui considerar.

Article 10 — Responsabilitats, infraccions i sancions

Sentències

Les responsabilitats, les infraccions i les sancions d’aquest Reglament es regulen que es puguin derivar de l’aplicació d’aquest Reglament es regulen per l’apartat de sancions de la Llei d’ordenació del territori i urbanisme i pel de la Llei de seguretat i qualitat industrial vigents. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 24 d’octubre del 2012 Antoni Martí PetitCap de Govern

jurisprudència.ad·Reglament, del 24 d'octubre del 2012, de la certificació de l’eficiència energètica en l’edificació.