1. Els adjudicataris dels contractes estan obligats a constituir una garantia definitiva del 5% de l’import de l’adjudicació. La garantia s’ha de constituir com a més tardar al moment de formalitzar el contracte, llevat que en el plec de clàusules administratives s’admeti que, a demanda de l’adjudicatari, es constitueixi retenint el seu import del pagament inicial al contractista.
2. En els termes previstos en el plec de clàusules administratives, l’import de la garantia definitiva es pot augmentar per acord de l’òrgan de contractació, si les característiques del contracte així ho aconsellen. En cap cas no pot superar el 10% de l’import de l’adjudicació.
3. La garantia definitiva és afectada primordialment a la responsabilitat que es derivi del contracte i, per fer-la efectiva, el poder adjudicador té preferència sobre qualsevol altre creditor, sigui quina sigui la naturalesa d’aquest creditor i el títol en què es fonamenti la seva pretensió.
4. En el cas que l’adjudicatari, per causes imputables a la seva voluntat, no formalitzi el contracte, el poder adjudicador es pot quedar la garantia definitiva per atendre els danys i perjudicis soferts. En el cas que l’adjudicatari no hagi constituït la garantia definitiva, l’òrgan de contractació li n’ha de reclamar l’import.
5. Un cop aprovades la recepció i la liquidació definitives, l’import de la garantia es retorna o, si escau, es cancel·la l’aval, dins del termini d’un mes.