1. L’òrgan de contractació, amb audiència prèvia al concessionari, pot acordar la intervenció de la concessió en els casos en què el concessionari no pot assumir, temporalment i amb greu dany social, l’explotació de l’obra per causes alienes a l’explotació, o incorre en un incompliment greu de les seves obligacions que posa en perill l’explotació. L’Administració concedeix un termini al concessionari perquè pugui corregir les deficiències causants de la intervenció. Transcorregut el termini, si el concessionari no les ha corregit, s’executa la intervenció.
2. Un cop efectuada la intervenció, l’explotació directa de l’obra pública i la percepció de la contraprestació establerta corresponen a l’òrgan de contractació, que pot utilitzar el mateix personal i material del concessionari. L’explotació de l’obra pública objecte de la intervenció s’efectua per compte i risc del concessionari, a qui es retorna en acabar el període de la intervenció, amb el saldo que resulta després de satisfer totes les despeses i deduir, si escau, l’import o quantia de les penalitzacions imposades.
3. La intervenció té caràcter temporal i la seva durada és la que determina l’òrgan de contractació sense que pugui excedir, incloses les possibles pròrrogues, tres anys. Transcorregut aquest termini, si el concessionari segueix sense poder atendre les seves obligacions, es resol la concessió.
4. L’òrgan de contractació acorda d’ofici o a petició del concessionari el cessament de la intervenció quan s’acredita la desaparició de les causes que l’hagin motivat i el concessionari justifica que està en condicions de prosseguir la normal explotació de l’obra.