1. El concessionari té dret a percebre dels usuaris una retribució per la utilització de les obres en la forma que preveu el plec de clàusules administratives particulars. Es denomina
tarifa
i té la naturalesa de prestació patrimonial de caràcter públic no tributari.
2. Les tarifes que abonen els usuaris per fer servir les obres són fixades en el límit màxim per l’òrgan de contractació, en l’acord d’adjudicació. Són objecte de revisió.
3. Els plecs poden preveure que sigui directament l’Administració qui aboni al concessionari la tarifa i n’han de regular les condicions i modalitats.
4. Les administracions públiques poden atorgar al concessionari aportacions a fi de garantir la viabilitat econòmica de l’explotació de les obres.
5. El contracte de concessió d’obres ha de mantenir el seu equilibri econòmic en els termes que van ser considerats per adjudicar els treballs, tenint en compte l’interès general i l’interès del concessionari. Reglamentàriament es regulen els mecanismes de restabliment de l’equilibri econòmic, que poden consistir en una modificació de les tarifes d’ús de l’obra o de la retribució que ha d’abonar l’Administració, en altres canvis de les clàusules econòmiques o en una extensió de la seva durada en els termes regulats a l’article 95.
2. 6. El concessionari té dret a proposar la modificació del contracte o a desistir-ne si el contracte esdevé extraordinàriament onerós per causa de la incidència de disposicions generals d’una Administració diferent de la concedent, o per l’obligació d’incorporar avenços tècnics disponibles en el mercat amb posterioritat a la formalització del contracte.