1. Als efectes de la present Llei, el Govern pot considerar que un habitatge és buit i desatès quan l’habitatge es trobi inequívocament en una -o diverses- de les situacions relacionades a l’article 69.
2. Per considerar que un habitatge és buit i desatès, el Govern té accés a les dades que figurin als censos generals de població i als cadastres parroquials a cura dels comuns, a les dades relatives al parc immobiliari d’habitatges que preveu la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge i les dades de consum de subministraments d’electricitat i aigua potable. Aquesta informació és objecte del principi d’informació mútua establert a la Llei 32/2017, del 20 de desembre, de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns.
En especial, ha de tenir en compte les dades a què fan referència la disposició addicional primera de la present Llei, l’intercanvi de dades que se’n deriva i l’habilitació per al seu accés i tractament.
3. El ministeri responsable de l’habitatge, si cal, de forma coordinada amb els serveis d’inspecció d’altres ministeris, duu a terme inspeccions periòdiques a fi de comprovar el consum energètic real dels immobles que sospita que romanen buits, a fi d’evitar simulacions de residència.