Llei per al creixement sostenible i el dret a l'habitatge

Es prohibeixen les inversions estrangeres següents:

No es concedeix autorització administrativa prèvia a les inversions estrangeres que la requereixen, quan incorren en supòsits de prohibició o quan puguin perjudicar, encara que sigui ocasionalment, l’exercici del poder públic, la sobirania i la seguretat nacional, l’ordre públic i econòmic, el medi ambient, la salut pública, la seguretat alimentària, l’accés a fonts d’energia i matèries primeres, l’accés -o la capacitat de controlar- informació sensible, en particular dades personals, el mercat de treball i de l’habitatge o l’interès general del Principat d’Andorra. El Govern determina reglamentàriament els elements objectius que el ministeri competent en matèria d’inversió estrangera ha de verificar.

Els notaris que autoritzin el document públic en el qual es formalitzin estan obligats a comunicar les declaracions d’inversions estrangeres al Registre d’Inversions Estrangeres en el termini màxim de quinze dies a comptar de l’atorgament del document públic.

Els actes i els negocis contraris a aquesta Llei i els realitzats en frau d’aquesta són nuls de ple dret. Es presumeixen contràries a la Llei les inversions sobre les quals no es proporcioni, en els terminis indicats, la informació veraç que el ministeri competent en matèria d’inversió estrangera sol·liciti, d’acord amb l’article 11.

El Registre d’Inversions Estrangeres és l’òrgan de l’Administració encarregat del desplegament de les funcions registrals establertes en aquesta Llei i en el reglament que la desenvolupa, i depèn del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera.

El Registre d’Inversions Estrangeres és accessible a les consultes que efectuïn els notaris en exercici de les seves funcions.

S’addiciona un apartat 6 a l’article 25 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “ Article 25.Autorització de treball temporal de fronterer […] 6. El titular d’una autorització de treball temporal de fronterer no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal si la temporada anterior s’ha constatat qualsevol incompliment de la normativa vigent en matèria d’immigració al Principat d’Andorra.”

S’addiciona un apartat 6 a l’article 26 de la Llei 9/2012, del 31 de maig de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “ Article 26.Autorització d’immigració temporal […] 6. El titular d’una autorització de treball temporal no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal si la temporada anterior s’ha constatat qualsevol incompliment de la normativa en matèria de reagrupament i que un o diversos dels seus familiars es trobaven en situació irregular al Principat d’Andorra, o qualsevol altre incompliment de la normativa vigent en matèria d’immigració al Principat d’Andorra.”

Es modifiquen els apartats 1, 5 i 6 de l’article 27 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, i s’afegeixen dos apartats, el 7 i el 8, els quals queden redactats com segueix: “ Article 27.Autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres 1. La persona que desitja contractar els serveis d’una empresa estrangera per executar un treball concret a Andorra ha de sol·licitar i obtenir una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres. Aquest tipus d’autorització d’immigració únicament és possible per a treballadors d’empreses legalment constituïdes i registrades en un estat membre de la Unió Europea, de l’Associació Europea de Lliure Comerç o del G7, a l’excepció dels treballadors d’empreses estrangeres que venen a realitzar uns treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública o per compte d’una empresa pública. En aquest supòsit queda prohibit el desenvolupament d’una activitat laboral incomplint les condicions essencials del contracte de treball. […] 5. En el supòsit particular de les autoritzacions d’immigració temporals per a treballadors d’empreses estrangeres atorgades per realitzar uns treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública o per compte d’una empresa pública, de manera excepcional i justificada i per raó de l’especialitat de l’objecte del contracte, la durada de l’autorització s’adequa a la durada dels treballs que s’hagin de realitzar, encara que aquesta sigui superior a sis mesos, sens perjudici que la durada de l’autorització inicial és de sis mesos i les seves pròrrogues són de la mateixa durada.

Es modifica l’apartat 2 de l’article 28 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “ Article 28.Autorització de residència i treball […] 2. L’autorització de residència i treball es lliura per una durada inicial d’un any i es renova tres vegades per períodes de dos anys. Durant el primer any, el titular de l’autorització ha de mantenir les condicions en mèrits de les quals se li ha atorgat l’autorització i no pot canviar del sector econòmic per al qual ha demanat i obtingut l’autorització, ni treballar per compte propi. Els sectors econòmics agrupats amb aquesta finalitat es determinen reglamentàriament. Això no obstant, es permet, prèvia autorització administrativa, el canvi de sector econòmic durant el primer any de l’autorització de residència i treball quan concorri una necessitat urgent de personal en els sectors sanitari o educatiu, i que aquest fet estigui avalat prèviament mitjançant el corresponent informe del ministeri d’educació o de salut, segons el cas, i sempre que el perfil professional del titular de l’autorització es correspongui a les necessitats del sector en qüestió. […].”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració i s’afegeix un apartat 1 bis, els quals queden redactats com segueix: “ Article 30.Autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius d’alt nivell o per recerca 1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització d’immigració per estudis està autoritzada a estudiar i a residir al país únicament mentre durin els estudis. S’ha d’adjuntar a la sol·licitud el pla d’estudis i el calendari acadèmic. Aquesta autorització té una durada inicial d’un any renovable per períodes d’un any mentre acrediti seguir cursant els estudis. En el cas que els estudis siguin inferiors a un any, la durada de l’autorització és la mateixa que la durada dels estudis. 1 bis. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització d’immigració en pràctiques formatives, per entrenaments esportius d’alt nivell o per recerca està autoritzada a realitzar pràctiques formatives, a realitzar entrenaments esportius d’alt nivell o a efectuar recerques de caràcter científic o similar, i a residir al país únicament mentre durin les pràctiques, els entrenaments o les recerques per als quals ha rebut aquesta autorització. S’ha d’adjuntar a la sol·licitud un calendari de les pràctiques, els entrenaments o les activitats de recerca que es pretengui efectuar, amb una previsió concreta de la data de finalització. […].”

S’addiciona un nou apartat 3 i es reenumera l’apartat següent de l’article 38 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, els quals queden redactats com segueix: “ Article 38.Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de residència i treball o de fronterer […] 3. L’estranger que sol·licita una autorització d’immigració d’aquest tipus no pot ostentar una participació social superior al 5% del capital social en l’empresa que el contracta.

Es modifica l’apartat 2.

Es modifica l’apartat 2.

Es modifica l’article 43 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “ Article 43.Seguretat i ordre públic La persona que sol·licita una autorització d’immigració no pot representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns, ni per a l’ordre públic, i ha d’acreditar que no té antecedents penals arran de la comissió d’infraccions doloses que puguin ser considerades com una amenaça per a l’ordre públic circumscrita a la seva conducta individual, ni al Principat d’Andorra, ni als països on hagi residit amb anterioritat. No obstant això, queden dispensades d’aquesta acreditació les persones beneficiàries de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria a l’empara de la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries.”

S’addiciona l’apartat f) a l’article 49 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “ Article 49.Motius Només és motiu de denegació de la sol·licitud inicial d’autorització d’immigració la constatació d’un o més dels supòsits següents: […] f) El fet de sol·licitar un tipus d’autorització d’immigració en frau de llei.”

S’addiciona un nou article 54 ter a la Llei 9/2012, del 31 de maig de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “ Article 54 ter.Compliment de la normativa en matèria de reagrupament 1. Els titulars de les autoritzacions d’immigració han de complir en tot moment les limitacions i condicions aplicables en matèria de reagrupament.

Es modifica l’article 57 de la Llei 9/2012, del 31 de maig de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “ Article 57.Renovació de l’autorització d’immigració per raons de reagrupament familiar Per obtenir la renovació d’una autorització de residència per raons de reagrupament familiar, la persona que n’és titular ha d’haver residit al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva, i la persona que la va reagrupar ha d’haver mantingut les condicions que van permetre el reagrupament familiar.”

S’addiciona un nou article 57 bis a la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “ Article 57 bis.Renovació de l’autorització d’immigració per estudis Per obtenir la renovació d’una autorització de residència per estudis, la persona que n’és titular ha d’haver residit al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva, haver mantingut les condicions en mèrits de les quals se li va acordar l’autorització, i justificar la matriculació en un establiment d’ensenyament radicat al Principiat d’Andorra i reconegut per Govern per al proper curs.”

Es modifica l’article 58 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “ Article 58.Renovació de l’autorització de residència i treball Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball, la persona que n’és titular ha d’haver residit i treballat al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva. El Servei d’Immigració denega la renovació si l’autorització inicial fou obtinguda en frau de llei, o si les condicions en mèrits de les quals es va acordar no s’han respectat, o si les condicions d’alta especialització o de salari han deixat de ser les que van permetre una excepció al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions, d’acord amb l’article 41, o si no s’han respectat les condicions de l’article 54 bis quant a l’acreditació dels nivells de català que s’hi preveuen. El reglament de quota corresponent ha de condicionar l’obtenció de la primera renovació a l’acreditació del nivell A1 de català i la segona renovació a l’acreditació del nivell A2 de català.”

S’addiciona un apartat 3 a l’article 58 ter de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “ Article 58 ter.Renovació de l’autorització de residència i treball per compte propi […] 3. El Servei d’Immigració acorda excepcionalment la renovació de l’autorització de residència i treball per compte propi a la persona que l’ha obtingut d’acord amb les disposicions de l’article 38 ter.2.B), si aquesta té dret a una renovació per un període de 10 anys, si ha acreditat haver tingut activitat econòmica real durant les vigències de les autoritzacions anteriors, i si va obtenir la seva autorització inicial de residència i treball per compte propi abans d’haver complert 60 anys.”

S’afegeixen les lletres n), o), p) i q) a l’article 73 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, les quals queden redactades com segueix: “ Article 73.Motius És motiu d’anul·lació d’una autorització d’immigració vigent la constatació de qualsevol dels supòsits següents: […] n) Que es constati que el titular de l’autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres està prestant els seus serveis en lloc diferent d’aquell pel qual se li va atorgar l’autorització o que no se li respecten les condicions en mèrits de les quals se li va atorgar l’autorització d’immigració temporal.

Es modifica l’article 96 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “ Article 96.Inversió en actius andorrans 1. El titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha d’invertir de forma permanent i efectiva una quantitat d’almenys sis-cents mil euros (600.000 €) en alguna o diverses tipologies d’actius que s’indiquen a continuació:

Es modifica l’apartat 1 de l’article 103 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “ Article 103.Persones que es poden reagrupar 1. Una persona de nacionalitat andorrana que resideixi al Principat d’Andorra o una persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència i treball que resideixi al Principat d’Andorra i que hi hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent els darrers tres mesos, pot sol·licitar el reagrupament familiar amb:

Es modifica l’apartat 1 de l’article 106 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “ Article 106.Requisits per al reagrupament 1. El resident que sol·licita el reagrupament familiar amb una de les persones descrites a l’article 103 d’aquesta Llei ha d’acreditar que disposa dels mitjans econòmics suficients per assegurar-los un nivell de vida digne i un allotjament adequat. L’allotjament ha de complir les condicions mínimes d’habitabilitat. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteris de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics i l’avaluació objectiva de les necessitats econòmiques de totes les persones a càrrec. Aquests mitjans econòmics s’han de mantenir al llarg de tota la durada de la vigència de l’autorització del reagrupament acordat. […].”

Es modifica l’apartat b) de l’article 124 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “ Article 124.Limitacions a la mesura d’expulsió administrativa No poden ser objecte d’una mesura administrativa d’expulsió: […] b) L’estranger major d’edat que ha nascut a Andorra i que hi resideix des del seu naixement de manera ininterrompuda excepte per necessitat imperiosa per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per raons d’ordre públic. […].”

Es modifica l’apartat g) de l’article 141 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “ Article 141.Infraccions greus Comet una infracció greu: […] g) La persona beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera, o per treballadors autònoms estrangers, que deixa continuar l’execució dels treballs després del venciment de l’autorització sense haver obtingut la pròrroga corresponent o després de l’expiració del període comunicat en la notificació de treballs de curta durada. […]”.

Es modifiquen els apartats 14, 15 i 16 de l’article 154 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, els quals queden redactats com segueix: “ Article 154.Quota tributària i deute tributari Les quotes tributàries de les taxes en matèria d’immigració són les següents: […] DescripcióEuros14. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (inicial)3.00015. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (renovació)50016. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per al resident a càrrec (inicial)1.000 […].”

Es modifica l’apartat 3 i s’addiciona un nou apartat 4 a l’article 15 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queden redactats de la manera següent: “ Article 15.Definició dels establiments de la modalitat de càmping […] 3. S’entén per elements d’allotjament fixos els bungalous, les bordes existents en la data d’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, les cases geodèsiques i altres instal·lacions similars que continguin algun element de fonament fix.

Es modifica l’article 16 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 16.Grups dels establiments de càmping Els establiments de càmping, d’acord amb les seves característiques bàsiques, es distribueixen en cinc grups:

Es modifica l’article 18 bis de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 18 bis.Definició i classificació dels establiments del grup glàmping Són establiments de glàmping els que estan formats per un màxim de tres elements d’allotjament que només poden ser mòbils o semimòbils, d’acord amb el que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 15, que són propietat del titular de l’establiment o bé que aquest últim té en règim de gestió o explotació, i que ofereixen serveis de dutxa, vàter i aigua potable i reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les unitats d’acampada, els serveis d’acollida, la prestació i la qualitat dels serveis i d’altres que es determinin reglamentàriament. Als glàmpings s’accepten també com a elements d’allotjament, sempre amb un màxim de tres elements en total per establiment, els bungalous, les bordes existents en la data d’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge i les cases geodèsiques, així com altres instal·lacions similars que continguin algun element de fonament fix i que siguin íntegrament desplaçables mitjançant dispositius de rodament o maquinària d’elevació, com per exemple grues, entre d’altres. Els establiments de glàmping poden no tenir accés per carretera ni places d’aparcament. Els establiments de glàmping es classifiquen en una única categoria.”

Es modifica l’article 19 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 19.Definició i classificació dels establiments del grup àrees d’acollida d’autocaravanes Tenen la consideració d’àrea d’acollida d’autocaravanes els espais de terreny, degudament delimitats, oberts al públic per a l’ocupació exclusiva d’autocaravanes en trànsit, que permeten l’estada màxima que es defineixi per reglament, que no pot superar les 24 hores, sense dret a pernoctar o acampar. No admeten cap element fix d’allotjament, com ara bungalous o mòduls. Els espais destinats a l’estacionament d’autocaravanes han de quedar definits, en les seves característiques essencials i serveis mínims i capacitat, i en la prestació i la qualitat dels serveis, mitjançant reglament, sense perjudici de la normativa vigent en cada moment en matèria de protecció del medi ambient i d’altres.”

Es modifiquen els apartats 4 i 5, i s’addiciona un apartat 10 a l’article 35 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queden redactats de la manera següent: “ Article 35.Autorització prèvia dels habitatges d’ús turístic […] 4. La destinació d’un habitatge a l’ús turístic no és possible si està prohibida per l’ordenació d’usos del sector on es trobi o està prohibida pels estatuts de la comunitat en edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal. El procediment d’autorització inclou una declaració responsable del propietari o representant legal conforme ha informat el president de la seva comunitat de propietaris que es dedicarà a l’activitat d’HUT i una certificació signada pel president i l’administrador secretari de la comunitat conforme que els estatuts de la comunitat no prohibeixen aquesta activitat.

S’addiciona l’article 35 bis a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent: “ Article 35 bis.Durada i revocació per inactivitat de l’autorització prèvia 1. L’autorització prèvia dels habitatges d’ús turístic prevista a l’article anterior té una durada de tres anys. El titular del registre d’HUT ha de sol·licitar la renovació de l’autorització al Govern, segons es determini reglamentàriament, tres mesos abans de l’expiració del termini de tres anys comptat a partir de la data de presentació de la sol·licitud de renovació anterior i s’ha de tramitar de conformitat amb el procediment previst a l’apartat 1 de l’article 35 i amb les disposicions reglamentàries que es dictin en desenvolupament d’aquesta Llei. La renovació de l’autorització queda condicionada al compliment de totes les obligacions i limitacions previstes en aquesta Llei i dels requisits definits per via reglamentària pel que respecta a les condicions mínimes de seguretat, higiene, habitabilitat i qualitat.

Es modifica l’apartat 4 de l’article 40 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 40.El Registre d’HUT i d’EGHUT (definició, marc legal i àmbit d’aplicació) […] 4. La cancel·lació o modificació de la inscripció d’una unitat immobiliària al Registre d’HUT es pot produir a petició del propietari o del seu representant legal, d’ofici, per canvi de propietari de l’habitatge d’ús turístic per qualsevol motiu diferent de la successió per causa de mort, o bé en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador per una infracció molt greu que impliqui com a sanció la baixa definitiva del Registre d’HUT i d’EGHUT, o de resultes de qualsevol altra causa prevista a la legislació vigent. En cas que un habitatge degudament registrat com a HUT canviï de propietari per motiu de successió per causa de mort, el nou propietari ha d’iniciar els tràmits de regularització de les dades del Registre d’Habitatges d’Ús Turístic en el termini màxim d’un mes a comptar de la signatura davant notari de l’escriptura que comporti l’adjudicació del bé. En la resta de supòsits de canvi de propietari, el transmitent ha de notificar la transmissió al Registre d’Habitatges d’Ús Turístic en el termini màxim d’un mes a comptar de la signatura de l’escriptura davant notari. En cas de qualsevol altra modificació que afecti les dades de registre d’un HUT, s’han d’iniciar els tràmits de regularització al Registre d’Habitatges d’Ús Turístic en el termini màxim d’un mes des que s’hagin produït els fets. […].”

Es modifica l’article 40 bis de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 40 bis. Regularització de dades en cas de canvi de propietari 1. A l’efecte del que estableix l’apartat 4 de l’article 40, la regularització de les dades del Registre d’HUT per canvi del propietari de l’habitatge d’ús turístic per qualsevol motiu diferent de la successió per causa de mort, comporta la baixa d’ofici de la inscripció de l’habitatge al registre referit.

S’addiciona l’article 40 ter a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent: “ Article 40 ter.Notificacions relatives als HUT 1. Amb la finalitat de donar compliment a les disposicions d’aquesta Llei pel que fa al règim aplicable als HUT, els comuns han de notificar al ministeri competent en matèria de turisme els canvis de titularitat que afectin unitats immobiliàries autoritzades com a HUT, amb inclusió de la identitat i informació de contacte del nou propietari. Aquesta notificació s’ha d’efectuar en el termini màxim d’un mes des de la data en què el Comú ha tingut coneixement de la transmissió.

Es modifica l’article 57 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 57. Import de la taxa per a l’obtenció de les plaques o certificats L’import de la taxa per a l’obtenció de les plaques o certificats oficials dels establiments d’allotjament turístic és el següent: ModalitatGrupCategoriaImport taxaHoteleraHotelsPlaca 1 estrella365,15 eurosPlaca 2 estrelles547,70 eurosPlaca 3 estrelles730,26 eurosPlaca 4 estrelles912,86 eurosPlaca 5 estrelles1.095,42 eurosAparthotelsPlaca 1 estrella365,15 eurosPlaca 2 estrelles547,70 eurosPlaca 3 estrelles730,26 eurosPlaca 4 estrelles912,86 eurosPlaca 5 estrelles1.095,42 eurosHostals o residènciesPlaca365,15 eurosPensionsPlaca365,15 eurosApartamentsApartaments turísticsPlaca 1 estrella365,15 eurosPlaca 2 estrelles547,70 eurosPlaca 3 estrelles730,26 eurosPlaca 4 estrelles912,86 eurosPlaca 5 estrelles1.095,42 eurosCàmpingsCàmpingsPlaca 1 estrella365,15 eurosPlaca 2 estrelles547,70 eurosPlaca 3 estrelles730,26 eurosPlaca 4 estrelles912,86 eurosPlaca 5 estrelles1.095,42 eurosZones d’acampadaPlaca365,15 eurosGlàmpingPlaca365,15 eurosÀrees d’acollida d’autocaravanesPlaca365,15 eurosÀrees d’estada d’autocaravanesPlaca547,70 eurosAllotjaments ruralsCasa o borda ruralPlaca365,15 eurosHabitatges d’ús turísticHabitatge d’ús turísticCertificat d’inscripció Registre d’HUT/modificació/renovació100,00 eurosHabitatge d’ús turísticCertificat ordinari7,50 eurosEmpresa de gestió d’habitatge d’ús turísticPlaca644,23 eurosEstabliments complementarisAlbergsPlaca365,15 eurosCases de colòniesPlaca365,15 eurosRefugis de muntanyaPlaca de refugi guardat365,15 eurosPlaca de reposicióPlaca50% del cost que correspongui segons grup i categoria Les plaques oficials queden en propietat del Govern d’Andorra, i el ministeri competent en matèria de turisme té en tot moment la potestat de retirar-les dels establiments que incompleixin la normativa, d’acord amb el procediment administratiu que es determina reglamentàriament. En cas de canvi de categoria d’un establiment d’allotjament turístic, aquest establiment queda obligat a retornar de manera immediata al Govern d’Andorra les plaques oficials, sense perjudici de l’obligació de satisfer la taxa per a l’obtenció de la placa corresponent a la nova categoria. S’entén que la placa de reposició només es pot sol·licitar en cas de robatori, presentant el full de denúncia corresponent, o en cas de deteriorament de l’original, que s’ha de retornar a l’Administració.”

Es modifica l’article 63 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 63.Responsables de les infraccions Són responsables de les infraccions en les matèries d’aquesta Llei d’allotjament turístic les persones físiques o jurídiques titulars d’empreses, establiments i activitats d’allotjament turístic a nom de les quals figurin inscrits en el Registre de Comerç i Indústria o en el Registre de Turisme d’HUT. En el cas dels habitatges d’ús turístic, el responsable de l’activitat en cas d’infracció és el propietari o l’empresa EGHUT, o solidàriament tots dos, segons el tipus d’infracció perseguit. En el cas de la infracció prevista a la lletra m) de l’article 69, és responsable el conductor del vehicle i, en cas que no es pugui identificar, es pot declarar la responsabilitat solidària dels ocupants del vehicle.”

Es modifica l’article 64 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 64.Autorització administrativa Les empreses, establiments o instal·lacions on es duguin a terme activitats d’allotjament turístic han de disposar de les autoritzacions administratives pertinents, així com de la inscripció preceptiva en el Registre de Comerç i Indústria, exceptuant els HUT en el cas previst a l’article 35.

Es modifica l’article 65 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 65.Del procediment inspector i sancionador per a determinades infraccions 1. S’estableixen les normes especials aplicables següents en relació amb les infraccions previstes a les lletres j) i k) de l’article 69, a les lletres n) i o) de l’apartat 1 de l’article 70, i a les lletres d) i e) de l’apartat 1 de l’article 71, relatives al Registre d’Ocupació regulat als articles 48, 49, 50 i 51, sense perjudici de les normes establertes amb caràcter general als capítols novè, desè, onzè i dotzè, que hi són igualment aplicables:

Es modifica l’article 69 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 69.Infraccions lleus Es consideren infraccions lleus: Normes generals a) L’exercici de l’activitat d’allotjament disposant de l’autorització pertinent, però mancada, per causa imputable a l’administrat, d’algun requisit exigible segons les disposicions vigents.

Es modifiquen les lletres c) i h) de l’apartat 2 de l’article 70 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queden redactades de la manera següent: “ Article 70.Infraccions greus […] 2. Pel que afecta específicament els HUT i les EGHUT: […] c) El fet que un HUT deixi de complir almenys un dels requisits que han donat lloc a la seva classificació en una categoria, o el fet de fer obres o reformes estructurals que suposin una disminució de la qualitat o que afectin la seva categoria o capacitat, sense haver-ne informat el ministeri competent en matèria de turisme o sense haver seguit el procediment establert. […] h) L’incompliment per part del transmitent o de l’adquirent, segons el cas, de l’obligació de notificar al Registre d’HUT la transmissió d’un habitatge d’ús turístic en el termini previst a l’article 40.4.”

S’addiciona una nova lletra f) a l’apartat 2 de l’article 71 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactada de la manera següent: “ Article 71.Infraccions molt greus […] 2. Pel que afecta específicament els HUT i EGHUT. […] f) El fet que un HUT deixi de complir almenys un dels requisits que han donat lloc al seu registre.”

Es modifica l’article 72 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 72.Sancions Les sancions per infraccions en matèria d’allotjament turístic poden ser:

Es modifica l’article 73 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 73.Graduació de les sancions i import de les sancions 1. Amb la finalitat de graduar les sancions, a més de les comissions o omissions que s’hagin produït, cal tenir en compte, d’acord amb el principi de proporcionalitat:

S’addiciona la disposició addicional segona a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent: “ Disposició addicional segona.Primera renovació de les autoritzacions dels habitatges d’ús turístic 1. Les autoritzacions dels habitatges d’ús turístic atorgades abans de l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge s’han de renovar la primera vegada en el termini de tres anys comptat a partir del dia de finalització de la primera temporada d’hivern després de l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge. El titular del registre d’HUT ha de presentar la corresponent sol·licitud de renovació com a mínim tres mesos abans de l’exhauriment del referit termini de tres anys. La manca de sol·licitud de renovació de l’autorització en el termini previst comporta la cancel·lació d’ofici de la inscripció de l’habitatge al Registre d’HUT i l’EGHUT previst a l’article 40, i la impossibilitat d’exercir l’activitat d’HUT en la unitat immobiliària corresponent. A partir de la data d’entrada de la sol·licitud de primera renovació, el ministeri competent en matèria de turisme ha de realitzar les inspeccions corresponents d’acord amb el calendari d’inspeccions que es determini reglamentàriament.

S’addiciona la disposició addicional tercera a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent: “ Disposició addicional tercera. Suspensió de l’atorgament de noves autoritzacions dels habitatges d’ús turístic 1. A partir de l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, se suspèn l’atorgament de noves autoritzacions d’Habitatges d’Ús Turístic en apartaments i estudis, previstes a l’article 35.

S’addiciona la disposició addicional quarta a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent: “ Disposició addicional quarta. Suspensió de l’atorgament de noves autoritzacions d’apartaments turístics 1. A partir de l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, se suspèn l’atorgament de llicències urbanístiques relatives a projectes constructius o que comportin el canvi d’ús a ús hoteler per fer apartaments turístics.

S’addiciona la disposició addicional cinquena a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent: “ Disposició addicional cinquena. Referències al Servei de Policia Les referències al Servei de Policia contingudes en aquesta Llei s’han d’entendre fetes al Departament de Policia.”

S’addiciona la disposició transitòria setena a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent: “ Disposició transitòria setena. Còmput dels períodes d’inactivitat A l’efecte del que preveu l’apartat 3 de l’article 35 bis, el còmput dels períodes d’inactivitat comencen a computar-se a partir de l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge.”

S’addiciona la disposició transitòria vuitena a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent: “ Disposició transitòria vuitena. Sol·licituds presentades abans de l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge Les sol·licituds de modificació del titular d’un habitatge d’ús turístic presentades abans de l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge s’han de tramitar de conformitat amb la normativa vigent abans de la data esmentada.”

S’addiciona la disposició transitòria novena a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent: “ Disposició transitòria novena. Comerços radicats en HUT a l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge Els comerços que a l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge es trobin radicats en un HUT, en contravenció de l’apartat 10 de l’article 35, s’han de donar de baixa en el termini màxim de sis mesos des de la data referida.”

Als efectes de la present Llei, s’entén per habitatge l’edificació habitable la destinació de la qual sigui servir de residència per a persones físiques o emprada per aquesta finalitat, que estigui ubicada en immobles que hagin estat dividits o siguin susceptibles de divisió en règim de propietat horitzontal conforme a la Llei 12/2004, del 30 de juny, de propietat horitzontal, o bé que estigui situada en un edifici plurifamiliar que no ha estat objecte de divisió en règim de propietat horitzontal però que està destinat a lloguer, inclosos els espais i els serveis comuns de l’immoble en què està situat i els annexos que hi són vinculats. Per tenir la consideració d’habitatge, l’edificació habitable ha de ser susceptible, ja sigui immediatament o prèviament a la realització dels treballs d’adequació que siguin convenients, de gaudir del certificat o cèdula d’habitabilitat.

La cessió obligatòria i temporal de l’ús de l’habitatge buit i desatès és improrrogable excepte per acord entre el Govern i el propietari o titular dels drets a què fa referència l’article 71.1.a).

Es modifica l’article 21 ter de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactat com segueix: “ Article 21 ter. Reducció per arrendaments d’habitatge Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació, sempre que sigui positiva, en un import equivalent al 10% dels ingressos procedents de l’arrendament d’habitatges, per a residència habitual i permanent, situats al Principat d’Andorra. No obstant això, la reducció només es pot aplicar als ingressos, exclosa la repercussió de les despeses de subministraments, procedents d’habitatges pels quals s’obtingui una renda inferior a 9 euros metre quadrat i l’import total de la renda no superi els 1.250 euros mensuals. La base de tributació no pot ser negativa com a conseqüència de l’aplicació d’aquesta reducció.”

Es modifica la disposició addicional segona de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactada de la manera següent: “ Disposició addicional segona. Recàrrec especial sobre els guanys especulatius en les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra 1. Els obligats tributaris que obtinguin guanys de capital de caràcter especulatiu, derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra, estan sotmesos al recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional. Als efectes d’aquesta disposició, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 45 bis.

Es modifica l’article 29 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que queda redactat de la manera següent: “ Article 29.Quota de tributació La quota de tributació s’obté aplicant a la base de tributació determinada, de conformitat amb l’article 25, els tipus de gravamen següents:

Es modifiquen les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 11, s’addiciona un nou apartat 12, es renumera l’antic apartat 12 i s’addiciona un nou apartat 14 a l’article 4 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, que queden redactats de la manera següent: “ Article 4.Exempcions […] 11. Les transmissions, oneroses o lucratives, de béns immobles realitzades a favor de persones físiques, sempre que concorrin les condicions següents:

S’afegeix l’apartat 15 a l’article 59 del capítol novè de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, amb el redactat següent: “ Article 59.Tipus de gravamen superreduït […] 15. Les cessions d’ús administratives d’habitatges de preu assequible i que es regeixen per les disposicions de la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge i de la Llei 30/2021, de l’11 de novembre, de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d’arrendament d’habitatge, de les condicions essencials dels habitatges de preu assequible i de millora del poder adquisitiu, i concordants, així com dels reglaments que les desenvolupen. El tipus superreduït s’estén als aparcaments, els annexos accessoris als aparcaments, els trasters i els mobles, arrendats conjuntament amb aquests habitatges.”