256 articles · 3versions · Text oficial consolidat
En cas de mort de diverses persones en un mateix esdeveniment sense que es pugui establir l’ordre de la defunció es considera que han mort alhora i no hi ha successió o transmissió de drets entre elles. També s’entén que aquestes persones han mort alhora si llurs defuncions tenen unitat de causa o de circumstància i han transcorregut menys de setanta-dues hores entre elles.
No poden ser nomenades per ser titulars de càrrecs en les institucions de protecció o de suport i, si ho han estat, han de cessar en el seu exercici:
Tampoc no poden ser titulars de càrrecs en les institucions de protecció o de suport:
Poden excusar-se d’exercir els càrrecs en les institucions de protecció o de suport:
Es prohibeix als titulars dels càrrecs en les institucions de protecció o de suport:
Les persones titulars dels càrrecs de protecció o de suport han de respectar i protegir la privacitat de la informació personal i patrimonial i les dades confidencials de la persona en tutela o en curatela.
S’han de posar en tutela les persones menors d’edat no emancipades que no estiguin en autoritat parental o que es trobin en situació de desemparament en els supòsits previstos en la Llei qualificada dels drets dels infants i els adolescents.
Les resolucions judicials sobre els càrrecs tutelars, tan bon punt són fermes, s’han de comunicar d’ofici al Registre Civil per a la seva constància registral.
El tutor està obligat a adoptar les mesures següents amb càrrec al patrimoni de la persona tutelada:
El tutor necessita autorització judicial per dur a terme els actes establerts a l’article 221, amb els mateixos requisits i en els mateixos termes amb què la poden obtenir els progenitors en l’exercici de la seva autoritat.
Si ha de ser posada en curatela una persona que ha estat abans en tutela, el càrrec de curador es defereix a la persona o persones que han exercit el de tutor, tret que l’autoritat judicial disposi altrament, amb audiència prèvia de la persona interessada i informe del Ministeri Fiscal.
La curatela de les persones menors d’edat emancipades només s’ha de constituir, a instància seva, quan calgui l’assentiment del curador en els supòsits establerts a l’article 5.
Si el curador de la persona amb discapacitat o de la declarada pròdiga refusa, sense causa justificada, prestar l’assentiment en algun acte que el requereixi, la persona posada en curatela pot demanar l’autorització judicial per a actuar tota sola.
Són aplicables supletòriament a les curateles les disposicions establertes per a la tutela que siguin compatibles amb l’establert en l’acte o resolució judicial de constitució del règim i siguin conformes a les seves respectives finalitats.
La tutela s’extingeix per:
El tutor i la persona tutelada han de comunicar a l’autoritat judicial la causa que determina l’extinció de la tutela en el termini més breu possible. També pot fer aquesta comunicació qualsevol persona interessada.
Procedeix el nomenament de defensor judicial en els casos següents:
El nomenament de defensor judicial es fa per resolució judicial dictada en procediment de jurisdicció voluntària, d’ofici o a instàncies del Ministeri Fiscal, de la persona titular del càrrec de protecció o de suport, de la persona assistida o de qualsevol persona amb un interès legítim, i ha de recaure en la persona que l’autoritat judicial consideri més escaient per a l’exercici del càrrec en atenció a les circumstàncies que determinen el seu nomenament.
L’actuació del defensor judicial s’ha de concretar en l’acte o actes que n’han determinat el nomenament i ha de retre comptes de la seva gestió a l’autoritat judicial una vegada acabada.
És guardadora de fet la persona que exerceix funcions de protecció d’una persona menor d’edat o de suport d’una persona amb discapacitat sense un títol formal que legitimi la seva actuació mentre no es constitueix un règim formal de protecció o de suport o torna a ser operatiu el règim existent.
El guardador de fet té dret al reemborsament de les despeses realitzades i a la indemnització pels danys patits per la seva actuació, sempre que no li siguin imputables, a càrrec del patrimoni de la persona en guarda.
Les aportacions successives de béns i drets al patrimoni protegit s’han de formalitzar en escriptura pública, amb la identificació dels aportants i l’acceptació dels beneficiaris. L’administració resta sotmesa al que s’hagi establert a l’escriptura de constitució.
Totes les persones tenen dret a contreure matrimoni i a fundar una família, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.
El matrimoni contret en forma civil i el matrimoni contret en forma canònica produeixen els mateixos efectes.
La modificació del règim econòmic matrimonial realitzada durant el matrimoni o les liquidacions practicades pels cònjuges no perjudiquen els drets adquirits per terceres persones abans de la inscripció de la modificació en el Registre Civil.
El matrimoni que sigui nul es convalida si els contraents conviuen durant un any a comptar:
La declaració de nul·litat del matrimoni no invalida els efectes produïts respecte dels fills nascuts del mateix i del contraent o contraents de bona fe. La bona fe es presumeix.
Les donacions atorgades en consideració al matrimoni fora de capítols matrimonials per un dels futurs contraents a favor de l’altre, les recíproques entre ells o les atorgades per terceres persones a favor d’un dels contraents o d’ambdós es regeixen per les normes generals sobre donacions, llevat el que disposen els articles següents.
Llevat de pacte en contrari, l’eficàcia de les donacions per raó de matrimoni resta sotmesa a la celebració del matrimoni.
Les donacions es poden revocar si el matrimoni no s’ha celebrat en el termini d’un any des del lliurament de la cosa donada. També es poden revocar per incompliment de càrregues i per ingratitud del donatari.
En cas de nul·litat del matrimoni, són revocables les donacions fetes al cònjuge que hagin estat de mala fe, si bé mantenen la seva eficàcia els drets adquirits a títol onerós i de bona fe per terceres persones sobre els béns donats.
Es decreta judicialment la separació, qualsevol que sigui la forma de celebració del matrimoni:
La presentació de la demanda de separació suposa la suspensió de la comunitat de vida generada pel matrimoni i, per tant, interromp l’obligació dels cònjuges de viure junts i el deure de fidelitat. També comporta la revocació dels poders que s’haguessin atorgat els cònjuges entre si i posa fi a la possibilitat de vincular béns de l’altre en virtut de la potestat domèstica.
Els cònjuges poden, de comú acord, posar fi al procés en què es pretén la separació o fer cessar els efectes del conveni esmentat a la lletra a) de l’article 132 o de la sentència de separació, mitjançant declaració expressa formulada davant de l’autoritat judicial que conegui o hagi conegut del litigi.
No poden contreure matrimoni les persones menors de divuit anys.
No es pot contreure matrimoni quan un dels cònjuges o tots dos estan lligats per un vincle matrimonial precedent o per un vincle d’unió estable de parella amb una altra persona.
El matrimoni vàlidament contret, qualsevol que sigui la seva forma de celebració, es dissol per les causes següents:
Es decreta judicialment el divorci, a petició d’un dels cònjuges, d’ambdós o d’un amb el consentiment de l’altre, un cop transcorreguts tres mesos des de la celebració del matrimoni, amb la mateixa excepció i els mateixos requisits exigits a l’article 132 respecte del conveni regulador o de la proposta de mesures que n’hagin de regular els efectes.
L’autorització o la denegació de la celebració del matrimoni es regeix per les normes de la Llei del Registre Civil.
Les persones que volen contreure matrimoni canònic han d’acreditar prèviament davant de l’autoritat eclesiàstica competent per celebrar el matrimoni, mitjançant els documents oportuns, la seva edat, el seu estat civil i l’absència d’impediments per a la validesa civil del matrimoni.
El matrimoni canònic produeix plens efectes civils des que se celebra i es regeix per les disposicions del títol II d’aquesta Llei, llevat dels articles 129 i 130, relatius a les causes de nul·litat i a la convalidació del matrimoni civil nul.
A sol·licitud de qualsevol de les parts davant de l’autoritat judicial civil competent, les sentències o altres resolucions canòniques fermes i definitives relatives a la dissolució o nul·litat del vincle matrimonial tenen plena eficàcia civil d’acord amb l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra, sense necessitat de tramitar un procediment d’exequàtur.
L’obligació i el procediment per a la inscripció del matrimoni canònic en el Registre Civil es regulen per les normes de la Llei del Registre Civil.
La celebració del matrimoni origina el vincle conjugal i una comunitat de vida en la qual els cònjuges s’han de respectar i ajudar mútuament, viure junts, guardar fidelitat i actuar sempre en interès de la família.
Els capítols matrimonials i les seves modificacions s’han d’atorgar en escriptura pública i s’han d’inscriure al Registre Civil de conformitat amb allò que disposa la Llei del Registre Civil.
Poden atorgar capítols matrimonials les persones que poden contreure matrimoni, amb els suports que s’hagin pogut constituir per a l’exercici de la seva capacitat jurídica si són necessaris per a les estipulacions que s’hi pretenguin incloure.
Els cònjuges poden modificar en qualsevol moment el seu règim econòmic matrimonial. La modificació o la resolució dels pactes successoris s’ha de fer d’acord amb la Llei de la successió per causa de mort.
Els actes realitzats de forma directa o per persona interposada que persegueixen una derogació, disminució o perjudici de l’heretament o de les donacions atorgades en capítols matrimonials poden ser impugnats com a fraudulents a instàncies de qualsevol perjudicat en el termini de caducitat de quatre anys a comptar de la data en què se’n tingui coneixement.
Les donacions atorgades en capítols matrimonials únicament són revocables per incompliment de les càrregues imposades al donatari, si bé poden ser reduïdes en cas d’inoficiositat legitimària. L’acció revocatòria s’ha d’exercitar en el termini de caducitat de quatre anys a comptar de l’incompliment de la càrrega.
Els capítols matrimonials queden sense efecte si el matrimoni és declarat nul, si hi ha separació judicial dels cònjuges o si el matrimoni es dissol per divorci, amb excepció dels pactes convinguts en previsió d’una crisi matrimonial, del reconeixement de fills fet per qualsevol dels cònjuges i dels pactes successoris, els quals mantenen la seva eficàcia en els termes establerts per la Llei de la successió per causa de mort.
Els béns adquirits pels cònjuges en proindivís durant el matrimoni resten subjectes a les normes generals sobre comunitat de béns i cadascun dels cònjuges pot demanar-ne, en qualsevol moment, la divisió d’acord amb les normes sobre l’extinció de la comunitat.
Els cònjuges administren els respectius patrimonis privatius sense cap intervenció de l’altre cònjuge.
Corresponen al cònjuge supervivent, no separat legalment o de fet, sense que es computin en el seu haver hereditari, els béns d’ús personal o professional, la roba, el mobiliari i els estris que integren l’aixovar de l’habitatge familiar. S’exclouen del dret de predetracció els objectes artístics o de caràcter familiar de valor extraordinari en relació amb el cabal hereditari propietat del premort.
Els pactes acordats entre cònjuges després del trencament de la convivència fora de conveni regulador i sense assistència lletrada independent per a cadascun d’ells es poden deixar sense efecte, a instància de qualsevol d’ells, durant els tres mesos següents a la data de l’acord i, com a màxim, fins al moment de la contestació de la demanda o de la reconvenció en el procés matrimonial.
L’autoritat parental sobre els fills menors comuns és exercida pels progenitors conjuntament, llevat que per acord d’ambdós en el conveni regulador o per resolució judicial motivada se n’estableixi l’exercici d’una altra manera.
La sentència ferma de nul·litat del matrimoni, de separació o de divorci determina l’extinció del règim econòmic del matrimoni. Tanmateix, els efectes de l’extinció es retrotreuen al moment d’interposició de la demanda o, si així ho acorda l’autoritat judicial a petició d’un dels cònjuges o dels seus hereus, a la data del cessament efectiu de la convivència.
Les sentències o les altres resolucions judicials que es dicten en els processos de declaració de la nul·litat, la separació i el divorci del matrimoni es comuniquen d’ofici al Registre Civil.
Dues persones que conviuen com a parella en una relació d’afectivitat anàloga a la matrimonial poden constituir una unió estable de parella si compleixen els requisits següents:
La direcció de la família, la contribució dels convivents al sosteniment de les despeses familiars i la seva responsabilitat envers les obligacions contretes per atendre les necessitats de la família resten sotmeses a allò que estableixen els articles 97 a 100.
Els actes de disposició de l’habitatge familiar o dels béns mobles d’ús ordinari per part del seu titular resten sotmesos a allò que estableix l’article 101.
La filiació pot tenir lloc per naturalesa, per reproducció assistida i per adopció.
La filiació per naturalesa, per reproducció assistida i per adopció, tant matrimonial com extramatrimonial, produeix els mateixos efectes.
La filiació materna resulta del part i de la identitat del fill nascut. La filiació, tant paterna com materna, es pot establir per matrimoni o unió estable de parella amb la mare gestant, per reconeixement, per expedient registral o per sentència.
La determinació de la filiació no produeix cap mena d’efecte mentre n’hi hagi una altra de contradictòria.
El període legal de concepció comprèn els primers cent vint dies del període de gestació, que es presumeix de tres-cents dies, llevat que proves concloents demostrin que aquest període ha estat més llarg.
No poden ser adoptades:
L’adoptand ha de consentir l’adopció si ha complert dotze anys i ha de ser escoltat si n’ha complert deu o si, tenint-ne menys, té prou coneixement.
La filiació no matrimonial es pot establir:
La mare i el fill poden exercir l’acció d’impugnació de la maternitat no matrimonial en els casos de suposició de part o de no ser certa la identitat del fill, d’acord amb els requisits i els terminis que estableix l’article 169.
La cessació de la mesura de preadopció és acordada per l’autoritat judicial d’ofici, amb informe previ del Ministeri Fiscal, o a instància del ministeri competent en matèria d’afers socials, de les persones preadoptants o de la mateixa persona menor d’edat. L’autoritat que adopta la mesura ha d’escoltar les persones interessades que no hagin promogut la sol·licitud de cessació de la mesura.
La proposta d’adopció ha d’expressar en tots els casos:
Ha de transcórrer un mínim de sis mesos entre la data en què esdevé ferma la preadopció i la data en què s’autoritza l’adopció.
L’exercici de l’acció de reclamació de la filiació permet l’acumulació de l’acció d’impugnació de la filiació contradictòria. En aquest cas, són preeminents les regles de legitimació i durada de l’acció de reclamació.
Només pot intervenir amb funcions d’intermediació per a l’adopció internacional l’entitat pública competent, a través del servei especialitzat d’adopcions. No obstant això, el ministeri competent pot acreditar entitats col·laboradores per a l’exercici d’aquestes funcions en els termes i amb el compliment dels requisits que s’estableixin per reglament.
Els adoptants han de fer saber al fill que el van adoptar, tan aviat com aquest tingui prou maduresa o, al més tard, quan compleixi dotze anys, llevat que aquesta informació sigui contrària a l’interès superior del menor.
Si en algun assumpte hi ha contraposició d’interessos entre els fills i els progenitors, quan l’autoritat parental és exercida per ambdós, el fill és representat per l’altre progenitor amb el qual no té contraposició d’interessos. Quan la contraposició es dona amb ambdós progenitors conjuntament o amb el que exerceixi l’autoritat parental, s’ha de nomenar el defensor judicial que s’estableix als articles 61 a 63.
El fill major de setze anys sota autoritat parental té l’administració dels béns i drets que obtingui com a producte del seu treball i dels que els progenitors li han confiat per a l’exercici d’una professió o activitat, però necessita el complement de capacitat dels progenitors per als actes que estableix l’article 221. Els progenitors no poden revocar de forma arbitrària aquesta administració.
L’autorització judicial a què fa referència l’article anterior es pot substituir pel consentiment manifestat en escriptura pública:
Els progenitors que han estat privats de l’autoritat parental poden instar la seva recuperació si ha cessat la causa que n’havia determinat la privació, i l’autoritat judicial pot decretar-la en benefici dels fills. No es pot decretar la recuperació de l’autoritat parental després d’haver estat constituïda una preadopció, llevat que s’hagi ordenat prèviament la cessació de la mesura.
L’autoritat judicial pot decretar de forma total o parcial la suspensió temporal de l’exercici de l’autoritat parental si les seves funcions no es poden exercir correctament durant un període de temps raonable, ateses les circumstàncies del cas.
L’autoritat parental s’extingeix per:
La quantia en què cal prestar els aliments ve determinada per la proporció entre les necessitats del que té dret a reclamar-los i la capacitat econòmica del que hagi de prestar-los. Una vegada fixat el seu import, aquest podrà ser augmentat o reduït proporcionalment segons augmentin o disminueixin les necessitats del primer o els mitjans econòmics dels quals disposi el segon.
El dret a rebre aliments en el futur no es pot renunciar, ni transmetre a tercers, ni compensar-se amb els deutes que el que té dret a rebre’ls tingui amb el que els ha de prestar. No obstant això, es poden renunciar, transmetre a tercers o compensar les pensions d’aliments endarrerides.
Quan sigui procedent la reclamació d’aliments i siguin dos o més els obligats a prestar-los, ho és en primer lloc el cònjuge o convivent de l’alimentista, en segon lloc els descendents, amb preferència els de grau més pròxim respecte dels de més remot, i en tercer lloc els ascendents també d’acord amb la proximitat de grau. Si la persona obligada preferentment no pot fer-se càrrec en tot o en part de l’obligació, esdevenen obligats en tot o en part els de grau posterior.
Si més d’un alimentista tingués dret a reclamar aliments a la mateixa persona obligada a donar-los i aquesta persona no tingués capacitat econòmica per atendre tots els que hi tenen dret, cal guardar el mateix ordre que s’estableix a l’article 234, però tenen sempre preferència els fills que estan sotmesos a l’autoritat parental del que ha de prestar-los i els fills majors d’edat amb discapacitat proveïts de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat.
L’obligació de prestar aliments s’ha de complir amb diners i per mensualitats avançades o pagant directament les despeses que aquests aliments generin. Tanmateix, si el que ha de prestar-los justifica la impossibilitat de pagar la pensió d’aliments, l’autoritat judicial pot autoritzar-lo a complir la seva obligació acollint a casa seva l’alimentista o pot autoritzar que sigui atès amb el seu acord en un centre residencial al seu càrrec, dispensant-lo o no de pagar en aquest cas una part de la pensió o tota.
Quan l’obligació d’aliments es pagui mitjançant una pensió, amb independència dels supòsits en què sigui procedent modificar-la per haver canviat les circumstàncies del creditor o del deutor, aquesta pensió s’actualitza anualment d’acord amb les variacions del cost de la vida, a menys que les parts hagin pactat un altre mitjà d’actualització que, a criteri de l’autoritat judicial, no perjudiqui els interessos de l’alimentista.
D’ofici, a petició de les parts o del Ministeri Fiscal, l’autoritat judicial pot ordenar la constitució de garanties per tal d’assegurar el pagament de la pensió.
Quan els aliments siguin prestats per una persona no obligada a fer-ho o per una entitat pública o privada, el que els ha pagat pot subrogar-se en el lloc del titular del dret en les mateixes condicions que aquest, a menys que l’obligat a pagar-los provi que ho va fer amb ànim liberal o per una altra justa causa.
El dret d’aliments s’extingeix:
Les normes recollides en aquest capítol són aplicables subsidiàriament als supòsits en els quals per llei, per pacte o per testament o codicil s’hagi reconegut un dret d’aliments.
Les autoritats andorranes són competents per autoritzar i celebrar el matrimoni si ambdós contraents o almenys un d’ells són andorrans o si ambdós contraents o almenys un d’ells tenen la residència legal, efectiva i permanent al Principat d’Andorra.
Les autoritats andorranes són competents en matèria d’adopció si l’adoptand és andorrà o té la residència habitual al Principat d’Andorra o l’adoptant o almenys un dels dos adoptants és andorrà o té residència legal, efectiva i permanent a Andorra.
La determinació de la filiació es regeix per la llei personal del fill vigent al temps de la seva naixença o, si d’acord amb aquesta llei no quedés determinada, per la vigent en el moment d’exercitar els seus drets.
Les relacions entre els progenitors i els fills es regeixen per la llei personal del fill i, si aquesta Llei no es pot determinar, per la llei de la seva residència habitual.
La filiació paterna i materna poden resultar també del reconeixement d’un títol estranger que acrediti una relació de filiació constituïda mitjançant gestació per substitució, en els termes previstos a l’article 12 de la Llei qualificada de tècniques de reproducció humana assistida.