1. La Biblioteca Nacional i l’Arxiu Nacional, en qualitat de centres de conservació, són les úniques institucions amb el dret de fer una còpia dels materials dipositats que escaiguin, sempre que aquesta reproducció es faci en compliment de la legislació vigent en matèria de drets d’autor i drets veïns, perquè puguin acomplir les atribucions que els atribueix aquesta Llei.
2. Per motius de preservació del material o d’obsolescència dels suports originals dels materials, la Biblioteca Nacional i l’Arxiu Nacional poden reproduir, duplicar o migrar els materials a nous suports per tal de garantir-ne la correcta conservació, l’accés i la consulta del material objecte de dipòsit legal, de conformitat amb el que està establert en la normativa en matèria de drets d’autor i drets veïns als drets d’autor vigent en cada moment.
3. La Biblioteca Nacional i l’Arxiu Nacional, determinen -en l’àmbit de les seves competències- les pautes internes i els requisits tècnics que s’han de seguir per a l’òptima conservació dels materials objecte de dipòsit, segons les característiques físiques i tècniques dels suports que els contenen. Aquestes línies han de tenir en compte, en tot cas, l’estàndard de conservació establert en les normes tècniques internacionals de conservació vigents respecte de cada tipus de suport.