1. La persona encarregada de l’edició pot sol·licitar de manera argumentada i justificada a la Biblioteca Nacional l’exempció de dipòsit legal d’un nombre determinat d’exemplars, en suport tangible, independentment del centre de conservació al qual correspongui el material respectiu.
2. L’abast de l’exempció parcial correspon al que determini la Biblioteca Nacional, en la seva valoració cas per cas. La Biblioteca Nacional té la facultat d’exigir mesures condicionals futures oportunes i proporcionades per al compliment de l’obligació de dipòsit; per exemple, respecte del dipòsit d’exemplars addicionals en cas de tirades futures o importacions addicionals de la mateixa edició.
3. En tots els casos, però, cal lliurar un exemplar com a mínim. La Biblioteca Nacional es reserva el dret de decidir respecte a l’estimació de la sol·licitud esmentada. Per tal de concedir l’exempció parcial de l’obligació de dipòsit legal, la Biblioteca Nacional ha de tenir en compte, particularment i sense limitació, els criteris següents:
a) Existència d’un exemplar únic.
b) Que el material constitueixi una edició de luxe o facsímil.
c) Afectació desproporcionada als drets econòmics d’autor o veïns als drets d’autor, particularment en relació amb l’expectativa legítima per tirada de materials creats, editats o produïts al Principat d’Andorra.
4. Les condicions i els aspectes procedimentals relatius a aquesta disposició s’estableixen reglamentàriament.