1. L’infant o l’adolescent, d’acord amb la seva capacitat progressiva i la seva evolució personal i, en tot cas, a partir dels dotze anys, té dret a ser escoltat de manera activa, és a dir, amb respecte i consideració de la seva opinió, en els seus àmbits de relació familiar, escolar i social, així com en els processos judicials o administratius que puguin incidir en la seva situació personal.
2. El dret a ser escoltat ho és sense perjudici de la pràctica de les proves que concerneixen l’infant o l’adolescent i s’ha de garantir de manera que es pugui fer lliurement i en condicions adients al seu grau de maduresa. Aquest dret s’ha d’exercir, a més, en un entorn adient, en clau d’intimitat, reserva i seguretat, i, en tot cas, amb ple respecte de la seva opinió, de manera que pugui rebre una resposta adequada, en consideració a la situació concreta, i d’acord amb la seva personalitat i el seu interès superior.