1. S’entén per situació de desemparament la situació que afecta el desenvolupament i el benestar de l’infant o l’adolescent, en el sentit que es veu limitat o perjudicat greument per qualsevol circumstància personal, familiar o social, sempre que per protegir-lo de forma efectiva calgui separar-lo imprescindiblement del seu nucli familiar com a mesura adient per garantir la seva atenció adequada, d’acord amb el que estableix la normativa vigent.
2. En qualsevol cas, es consideren situacions de desemparament les següents:
a) La manca d’atenció física, psíquica o emocional de l’infant o l’adolescent per part dels seus progenitors o de les persones que en tenen atribuïda la tutela o la guarda que suposi un perjudici greu per a la seva salut física o mental, o una desatenció crònica de les seves necessitats principals, o quan s’obstaculitzi l’exercici dels seus drets d’una manera reiterada i agreujada.
b) La dificultat greu per proporcionar l’atenció física i psíquica adequada a l’infant o l’adolescent, malgrat la voluntat de fer-ho dels progenitors o de les persones que en tenen atribuïda la tutela o guarda.
c) L’abandonament de l’infant o l’adolescent per part dels seus progenitors o de les persones que en tenen atribuïda la tutela o la guarda, com a demostració de la manca de voluntat evident d’atendre o de seguir atenent les seves necessitats.
d) Els maltractaments físics o psíquics i els abusos sexuals dels infants o els adolescents fets pels seus progenitors o les persones que en tenen atribuïda la tutela o la guarda, o executats amb la seva complaença, així com les relacions familiars amb patrons de comportament violent.
e) Les mancances en les funcions parentals o de guarda que comportin un greu perjudici per a l’infant o l’adolescent i que no puguin ser tractades adequadament sense una separació del seu nucli familiar.
f) La manca de cura en la salut o l’atenció personal, o les addiccions dels progenitors o dels titulars de la tutela o guarda de l’infant o adolescent que repercuteixin greument en el seu benestar o en el lliure desenvolupament de la seva personalitat.
g) La manca de col·laboració persistent i constatada dels progenitors o dels titulars de la tutela o guarda de l’infant o l’adolescent en relació amb l’atenció dels seus drets, o la mateixa impossibilitat de garantir-los com a conseqüència de l’obstaculització o la manca de resposta a les indicacions adoptades per resoldre situacions de risc agreujades.
h) La manca de capacitat o la impossibilitat dels progenitors o de les persones que en tenen atribuïda la tutela o la guarda de controlar la conducta de l’infant o l’adolescent que generi un perill evident de fer-se mal o de perjudicar els mateixos progenitors, les persones que en tenen atribuïda la tutela o la guarda, o terceres persones, sense perjudici de les obligacions que els corresponguin.
i) La cronificació, la reiteració o la persistència de situacions de risc que derivin en una situació de privació a l’infant o l’adolescent de la cobertura de les seves necessitats bàsiques per garantir el lliure desenvolupament de la seva personalitat.
j) La utilització de l’infant o l’adolescent per cometre delictes greus, la mendicitat, la prostitució, el consum d’estupefaents o situacions d’una gravetat anàloga que siguin contràries al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per part dels seus progenitors o dels titulars de la tutela o guarda, o amb la seva complaença.
k) La violència de gènere o domèstica que perjudiqui el desenvolupament de l’infant o l’adolescent d’acord amb el reconeixement dels seus drets i del seu lliure exercici.
l) El maltractament prenatal que pugui originar greus seqüeles al futur naixement d’un infant, a causa de la manca d’atenció o cura durant el procés de gestació.
m) Qualsevol altra circumstància que atempti contra la integritat física o psíquica de l’infant o l’adolescent i que requereixi objectivament la separació del seu nucli familiar per oferir-li una atenció adequada al seu desenvolupament integral.
3. Davant de qualsevol situació de desemparament, la intervenció de les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, ha de garantir el respecte ple dels drets dels infants i els adolescents concernits, i s’ha d’orientar a resoldre de la manera més adequada els indicadors que afectin la seva situació personal, familiar i social, i a promoure les mesures adients per protegir-los.