Llei de la funció pública

Article 1 — Objecte de la Llei

Aquesta Llei té per objecte establir i regular el règim de la funció pública, entès com el que regula les relacions d’ocupació de l’Administració amb el seu personal, i els instruments per a la seva gestió.

Article 2 — Principis d’actuació

Sentències

1. L’Administració pública ha de servir amb objectivitat l’interès general d’acord amb els valors i els principis que inspiren aquesta Llei, i que són exigibles en el comportament de l’Administració i del seu personal.

2. L’Administració pública ha d’exercir les seves competències d’acord amb els principis d’eficiència, eficàcia, equitat, objectivitat, transparència i qualitat del servei.

3. Els funcionaris i els treballadors públics han de dur a terme la seva actuació d’acord amb els principis de compromís, professionalitat, imparcialitat, probitat, honestedat, respecte, integritat, responsabilitat i transversalitat.

Article 3 — Àmbit d’aplicació de la Llei

Sentències

1. Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen a tot el personal que presta serveis a l’Administració general i als comuns, en els termes que es determinen en la mateixa Llei.

2. Aquesta Llei no és aplicable al personal que es regeix per la Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l’Administració de Justícia, excepte en allò en què l’esmentada Llei es remet expressament a aquesta.

3. Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei:

a) El personal al servei del Consell General.

b) El personal al servei del Tribunal Constitucional.

c) El personal al servei del Raonador del Ciutadà, del Tribunal de Comptes i de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades.

d) El personal dels organismes autònoms, de les entitats parapúbliques, de la UIFAND i dels altres organismes i autoritats administratives que gaudeixen d’independència orgànica respecte de l’Administració general, els quals es regulen pel que disposa la seva normativa pròpia.

4. Així mateix, la Llei no és aplicable als òrgans de direcció administrativa següents:

a) Alts càrrecs del Govern.

b) Ambaixadors que no tinguin la condició de funcionaris.

c) Interventor general que no tingui la condició de funcionari.

d) Supervisor del Sistema d’Auditoria de Comptes que no tingui la condició de funcionari.

e) Secretaris generals dels comuns i interventors comunals que no tinguin la condició de funcionaris.

5. No obstant allò que estableixen els apartats precedents, les disposicions de la Llei relatives a drets i obligacions, mobilitat i règim disciplinari s’apliquen, amb caràcter subsidiari, al personal a què es refereixen els apartats c) i d) de l’apartat 3, i els apartats a), c) i d) de l’apartat 4.

Capítol segon. Relacions d’ocupació en l’Administració pública

Article 4 — Tipus de relació

Sentències

1. El personal de l’Administració pública es classifica en:

a) Funcionaris.

b) Treballadors públics interins.

c) Personal de relació especial.

2. Els funcionaris i els treballadors públics interins estan vinculats amb l’Administració pública per una relació de treball estatutària, regulada pel dret administratiu, que està definida per aquesta Llei i per les normes que la desenvolupen.

3. La relació especial és una relació de confiança que es caracteritza per la lliure designació i destitució, regulada per aquesta Llei i les normes que la desenvolupen, i per la normativa específica relativa a la relació concreta, quan sigui el cas.

4. Els funcionaris i els treballadors públics interins i el personal de relació especial poden ser-ho a temps complet o a temps parcial.

Article 5 — Funcionaris

Sentències

1. Són funcionaris els nomenats per ocupar llocs de treball de caràcter permanent amb atribucions que impliquen l’exercici de l’autoritat o la participació directa o indirecta en l’exercici de les prerrogatives de potestat pública de l’Estat.

2. Són reservats als funcionaris de nacionalitat andorrana els llocs de treball que corresponen als interventors, als inspectors tributaris, als cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders, i Diplomàtic, així com els altres que s’estableixin per llei.

3. Els funcionaris, després del nomenament definitiu, queden vinculats a l’Administració pública per una relació d’ocupació de caràcter estable, subjecta al dret administratiu, i només poden ser separats del servei per les causes i en les condicions que s’estableixen en aquesta Llei.

Article 6

Sentències

Sense contingut

Article 7 — Treballadors públics interins

Sentències

1. Els treballadors públics interins són nomenats, per motius justificats, per acomplir, amb caràcter temporal, funcions pròpies de funcionaris d’acord amb el que està previst en aquesta Llei.

2. Els treballadors públics interins queden vinculats amb l’Administració pública per una relació d’ocupació de caràcter temporal i per una relació de treball estatutària subjecta a dret administratiu.

Article 8 — Personal de relació especial

Sentències

El personal de relació especial presta, en virtut del lliure nomenament del cap de Govern, d’un ministre, del president del Consell Superior de la Justícia o d’un cònsol, i amb caràcter temporal, serveis d’assessoria o d’assistència personal de confiança, no reservats a un funcionari.

Títol II. Règim de la funció pública en l’Administració general

Capítol primer. Òrgans de l’Administració general competents en matèria de personal

Article 9 — El Govern

Sentències

En l’àmbit de l’Administració general:

a) El Govern dirigeix la política de recursos humans; exerceix la potestat reglamentària en matèria de funció pública, i exerceix les altres competències i facultats que té atribuïdes per aquesta Llei.

b) El ministre que té atribuïdes les competències en matèria de funció pública és l’òrgan competent per executar les directrius del Govern en l’àmbit de la funció pública, per vetllar pel compliment i l’aplicació d’aquesta Llei i dels seus reglaments, per promoure els sistemes de gestió aplicables a la funció pública, i per exercir les altres competències i facultats que li atribueix aquesta Llei. Pot delegar les seves competències en el director o responsable del Departament de Funció Pública.

c) El director o responsable del Departament de Funció Pública és l’òrgan competent per exercir les competències i facultats que aquesta Llei atribueix a aquest departament.

Article 10 — La Comissió de Personal

Sentències

1. En l’àmbit de l’Administració general, la Comissió de Personal és l’òrgan col·legiat de consulta sobre funció pública i de participació del personal.

2. La Comissió de Personal està integrada pel director o responsable del Departament de Funció Pública, que la presideix; entre tres i cinc membres designats per les associacions de funcionaris i treballadors públics i els sindicats més representatius en el si de l’Administració general, i un nombre igual de membres de l’Administració general designats pel Govern. Quan la Comissió hagi d’emetre informes sobre qüestions que afecten únicament grups determinats del personal de l’Administració general, tant els sindicats i les associacions funcionarials representades com el Govern poden designar altres membres, sempre en nombre igual, que s’afegeixin a la Comissió, per a aquesta ocasió concreta.

3. Són funcions de la Comissió de Personal:

a) Informar amb caràcter preceptiu, però no vinculant, sobre els avantprojectes de llei i de disposicions reglamentàries generals relatius al règim de personal al servei de l’Administració general. Per excepció, no és preceptiu l’informe de la Comissió de Personal, quan es tracta de disposicions que afecten exclusivament un o varis cossos especials, i se sol·licita l’informe de l’òrgan col·legiat de consulta previst per la Llei que regula aquest o aquests cossos especials.

b) Informar sobre les altres qüestions en matèria de personal que li siguin consultades pel Govern.

c) Per iniciativa pròpia, recomanar al Govern l’adopció de mesures dirigides a millorar el funcionament de l’Administració, les condicions de treball, i qualsevol altra que afavoreixi l’eficiència administrativa i la consideració social del personal.

4. La Comissió de Personal ha d’emetre l’informe preceptiu i no vinculant a què es refereix el paràgraf a) de l’apartat precedent en el termini màxim de dos mesos a comptar de la recepció de la sol·licitud, prorrogable en les condicions previstes per l’article 114.3 del Codi de l’Administració. Aquest informe s’incorpora a la documentació que el Govern tramet al Consell General, en trametre-li el Projecte de llei; en el cas que no hagi estat lliurat en el termini previst, en trametre el Projecte de llei al Consell General el Govern ha de fer constar expressament aquesta circumstància.

5. El Govern aprova per decret les normes d’organització i funcionament de la Comissió de Personal, i li facilita els mitjans materials i humans necessaris per al correcte desenvolupament de les seves funcions.

Article 11 — Comitè Tècnic d’Organització i Gestió

Sentències

1. El Comitè Tècnic d’Organització i Gestió és l’òrgan consultiu i de proposta del Departament de Funció Pública en matèria de classificació del sistema de llocs de treball.

2. Correspon al Comitè Tècnic d’Organització i Gestió, la proposta de les mesures següents:

a) La valoració dels llocs de treball i l’assignació als nivells corresponents.

b) La creació, modificació i supressió de llocs de treball.

c) La creació, modificació i supressió de famílies professionals.

d) La revisió i adaptació de funcions dels llocs de treball, i la seva assignació a les famílies que corresponguin.

3. El Comitè Tècnic d’Organització i Gestió ha d’informar preceptivament, abans que siguin adoptades per l’òrgan competent, de les decisions següents:

a) Les propostes de reubicació, comissió de serveis o adscripció temporal d’un funcionari a una plaça d’un lloc de treball diferent de la que ocupa, quan aquest funcionari no hi doni la seva conformitat.

b) Les sol·licituds dels funcionaris d’exercir altres activitats professionals diferents; ha de verificar que no s’incorri en supòsits d’incompatibilitat i que es compleixin les condicions establertes.

4. El Comitè Tècnic d’Organització i Gestió està integrat per la persona responsable del Departament de Funció Pública, que el presideix; els directors o responsables dels departaments concernits, dos membres tècnics del Departament de Funció Pública, un dels quals fa les tasques de secretari, nomenats pel ministre que té atribuïdes les competències en matèria de funció pública, i dos membres dels sindicats de l’àmbit afectat de l’Administració pública. Els membres directors o responsables que formen part del Comitè poden fer-se substituir pel personal tècnic del mateix departament quan la seva assistència sigui impossible per causes justificades degudament. Poden assistir a les reunions del Comitè, amb veu i vot, els representants dels sindicats de la funció pública i dels sindicats més representatius en el si de l’Administració general de l’àmbit afectat. Aquests organismes han de ser informats escaientment de les reunions del Comitè per poder confirmar la seva participació. Quan l’especificitat o la complexitat ho aconselli, el Comitè Tècnic d’Organització i Gestió pot incorporar altres tècnics o experts en la matèria, ja siguin de l’Administració, ja siguin externs.

5. El Govern aprova per reglament les normes d’organització i funcionament del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió, i li facilita els mitjans materials i humans necessaris per al correcte desenvolupament de les seves funcions.

Capítol segon. Classificació i ordenació dels recursos humans

Secció primera. Sistema de classificació de la funció pública

Article 12 — Característiques del sistema de classificació

Sentències

1. El sistema de classificació és un instrument de racionalització i ordenació dels llocs de treball i de la prestació de serveis dels funcionaris i dels treballadors públics.

2. El sistema de classificació organitzativa està dissenyat per adaptar-se als objectius que l’Administració general estableixi en tot moment, amb la finalitat de proporcionar la millor resposta en la gestió dels serveis públics.

3. El sistema identifica l’abast de la prestació dels funcionaris i treballadors públics i els drets i obligacions, vinculats als llocs de treball, que tenen les persones que els ocupen.

Article 13 — Elements del sistema de classificació

Sentències

Els elements que componen el sistema de classificació del personal de l’Administració general són els següents:

a) Cossos: segons la naturalesa de les funcions desenvolupades, els llocs de treball corresponen al Cos General o a un cos especial.

b) Grups funcionals o trams de contingut organitzatiu homogeni: agrupen els llocs de treball per raó de la funció que desenvolupen d’acord amb criteris d’avaluació organitzativa.

c) Famílies professionals: agrupació de llocs de treball amb característiques comunes, responsabilitats organitzatives similars, i competències homogènies per raó de l’àmbit organitzatiu on estan adscrites.

d) Ocupacions professionals tipus: agrupació de llocs de treball amb funcions similars, que permeten identificar, a través del lloc de treball que integra, intensitats de responsabilitat similars dins d’un contingut diferent i uns requeriments necessaris per a l’accés.

e) Nivells: el nivell és la posició que s’assigna a un lloc de treball dins el sistema de classificació, segons el seu contingut, funcions i responsabilitats.

f) Llocs de treball: són la unitat bàsica de l’estructura administrativa de l’ocupació pública.

g) Places amb dotació pressupostària: nombre d’ocupacions d’un determinat lloc de treball que figuren pressupostades.

Article 14 — Cossos

Sentències

En l’àmbit de l’Administració general hi ha els cossos següents: Cos general: Incorpora totes les funcions de comandament, de gestió tècnica, administrativa i de manteniment i serveis no reservades als cossos especials. Cossos especials: Incorporen les funcions específiques que, segons la naturalesa de la seva prestació, no poden ser exercides pel Cos general. Són cossos especials els següents:

a) Banders.

b) Duana.

c) Educació.

d) Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.

e) Penitenciari.

f) Policia.

e) Diplomàtic.

Article 15 — Integració dels funcionaris i dels treballadors públics interins en cossos

Sentències

1. Els funcionaris i els treballadors públics interins de l’Administració general s’integren en el Cos General o en els cossos especials segons la naturalesa de la seva prestació; en qualsevol dels casos, la integració esmentada implica l’adscripció a un lloc de treball classificat dins d’un grup professional i vinculat a una plaça amb dotació pressupostària.

2. Les condicions de treball dels funcionaris i treballadors públics integrats en algun dels cossos especials es regeixen supletòriament per aquesta Llei i per les normes que la desenvolupen, en tot el que no estigui expressament regulat per la llei de creació del cos especial de què es tracti i per les normes que la desenvolupen.

Article 16 — Famílies professionals

Sentències

1. Els llocs de treball de l’Administració general s’agrupen en famílies professionals per raó del caràcter homogeni de les funcions a desenvolupar, les capacitats i els coneixements comuns acreditats a través dels procediments selectius per a l’accés.

2. El sistema de classificació professional inclou les famílies professionals següents:

a) Comandaments.

b) Tècnics.

c) Administratius.

d) Manteniment i serveis tècnics.

3. Tots els llocs de treball de l’Administració general han d’estar classificats en una determinada família professional.

4. Amb la finalitat d’optimitzar la gestió del sistema de recursos humans, el Govern pot crear per decret noves famílies professionals, o reestructurar la divisió en famílies professionals prevista en aquest article.

Article 17 — Grups funcionals, ocupacions professionals tipus i nivells de classificació

Sentències

1. El sistema de classificació professional inclou els grups següents:

a) Grup A: integra els llocs de treball de director que tenen com a funcions principals dirigir, planificar i organitzar el treball dels departaments, i definir la determinació de les directrius generals i el desenvolupament dels grans objectius de l’organització, o contribuir-hi. Són el suport tècnic del ministre i del secretari d’Estat, dels quals depenen orgànicament. Aquests llocs formen part del Cos General.També formen part d’aquest grup els llocs de treball del Cos General i dels cossos especials que, tot i no ser llocs de director, porten a terme activitats d’un especial nivell tècnic o de comandament.

b) Grup B: integra tots els llocs de treball del Cos General i dels cossos especials que requereixen tenir coneixements i habilitats especialitzats, o desenvolupen funcions tècniques complexes, ja sigui pel seu caràcter purament especialitzat, ja sigui perquè les seves finalitats es compleixen mitjançant la gestió i l’organització d’equips de treball i de recursos que hagin de resoldre problemes complexos i de gran varietat, des d’un pla tàctic o tàctic/operatiu.

c) Grup C: integra, per una banda, els llocs de treball del Cos General i dels cossos especials que desenvolupen la seva tasca en un àmbit tècnic, i que requereixen tenir coneixements i habilitats que poden ser adquirits a través d’una formació acadèmica específica o a través de l’experiència; i d’altra banda, els llocs que desenvolupen la seva tasca en un àmbit tecnicoadministratiu, administratiu o d’oficis.En general, aquests llocs de treball poden ser responsables de processos funcionals i grups de persones; els seus resultats s’orienten cap al pla tècnic o operatiu.

2. Tant al Cos General com als cossos especials, tots els llocs de treball tenen assignat un nivell de classificació i han d’estar enquadrats en un grup funcional i en una ocupació professional tipus. Cada lloc de treball pot tenir una o diverses places pressupostades.

3. Els llocs de treball es classifiquen en quinze nivells per al Cos General i en tres nivells, com a mínim, i vuit, com a màxim, per als cossos especials, segons les seves estructures organitzatives. L’assignació del nivell corresponent a un lloc de treball determinat, per al Cos General i per als cossos especials, depèn del seu contingut organitzatiu, mesurat en termes de tres factors i vuit elements, d’acord amb el sistema de valoració establert a l’Administració general, que són els següents:

a) La competència, que inclou la competència tècnica, la competència gerencial i la interacció humana.

b) La solució de problemes, que inclou el marc de referència i l’exigència dels problemes.

c) La responsabilitat, que inclou la llibertat per actuar, la magnitud i l’impacte.

4. En els cossos especials, l’assignació de nivell integra, a més a més, un complement específic, mesurat en els termes de les circumstàncies de treball següents:

a) Torn: consisteix en l’ocupació successiva i constant d’un lloc de treball per part del funcionari que pertany a un cos especial en períodes horaris diferents, que poden incloure dies festius i jornada nocturna. Quan el règim de torns inclou la jornada nocturna, l’assignació de la part del complement específic per torn implica que el funcionari no percebi addicionalment la compensació per nocturnitat, d’acord amb el que estableix el Reglament de sistemes de compensació.

b) Funcions permanents: quan la missió i les funcions atribuïdes als cossos especials, que s’han d’efectuar en qualsevol circumstància, moment i conjuntura, determinen que el funcionari que hi pertany no pugui exercir el dret de vaga ni accions substitutives d’aquest dret o concertades que puguin alterar el funcionament normal i la prestació continuada del servei. Durant el període de formació es merita únicament un 60% del complement específic.

Article 18 — Llocs de treball

Sentències

1. El lloc de treball és el conjunt de funcions, activitats, tasques o altres responsabilitats encomanades i establertes en l’àmbit organitzatiu del qual depèn per l’Administració a cada treballador. El desenvolupament del lloc de treball requereix un determinat perfil professional.

2. S’entén per perfil professional el conjunt de coneixements, experiència, habilitats, capacitats, competències i comportaments necessaris per tal de contribuir a l’obtenció dels resultats definits per l’organització.

3. El perfil professional requerit per a cada lloc de treball es considera en els processos de selecció, formació, mobilitat i carrera professional.

4. Cada lloc de treball ha d’estar classificat dins d’una única ocupació professional tipus i una única família professional i amb un sol nivell de classificació.

5. En funció del lloc de treball que s’ha de desenvolupar, es requereixen les formacions acadèmiques adients o experiència reconeguda per garantir l’òptim encaix i rendiment en el lloc de treball.

6. Cada lloc de treball pot tenir una o diverses places pressupostades.

7. Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen un lloc de treball d’una ocupació professional tipus i una família professional i d’un nivell determinats.

8. L’Administració pot assignar provisionalment al seu personal funcions i tasques diferents de les que corresponen al lloc de treball que desenvolupen, sempre que es trobin dins de la mateixa ocupació professional tipus i nivell, quan les necessitats del servei ho justifiquin i sense reducció de les retribucions.

9. Així mateix, en el marc de la seva potestat d’autoorganització, l’Administració pot modificar les funcions i les tasques dels llocs de treball integrats en una mateixa ocupació professional tipus i família professional.

Article 19 — Places

Sentències

1. El nombre de places determina el nombre d’efectius que ocupen cada lloc de treball amb assignació pressupostària.

2. Mitjançant els instruments d’ordenació dels recursos humans, el ministeri encarregat de la funció pública determina el nombre de places necessàries i les incorpora a la proposta de pressupost.

3. En el moment que s’incorporen a l’Administració general, els funcionaris i treballadors públics interins són adscrits inicialment a una plaça pressupostada d’un departament i passen a ocupar un lloc de treball d’una família professional, una ocupació professional tipus i un nivell determinats.

Secció segona. Instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans de l’Administració

Article 20 — Instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans

Sentències

1. Són instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans de l’Administració general els següents:

a) Pla estratègic de recursos humans.

b) Pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans.

c) Inventari de famílies professionals.

d) Manual funcional d’ocupacions professionals tipus.

e) Agrupacions de perfils competencials.

f) Mapa de llocs de treball.

g) Manual descriptiu de llocs de treball.

h) Oferta d’ocupació pública.

i) Plans de reestructuració.

2. Aquests instruments són preceptius i vinculants pel Govern.

Article 21 — Pla estratègic de recursos humans

Sentències

El ministeri que té atribuïdes les competències en matèria de funció pública aprova cada quatre anys un pla estratègic de recursos humans que ha d’incloure, com a mínim, els aspectes següents:

a) Anàlisi de les disponibilitats de personal existent.

b) Establiment dels objectius generals de les polítiques de recursos humans, línies estratègiques i accions a portar a terme incloent-hi una programació temporal.

c) Previsió de les necessitats de personal.

d) Inclusió de mecanismes d’avaluació durant el pla i en finalitzar el període de vigència del Pla.

Article 22 — Pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans

Sentències

1. L’Administració general ha d’aprovar plans per ordenar i racionalitzar els seus recursos humans, d’acord amb els plans estratègics o d’acord amb les directrius de polítiques de personal que estableixi el Govern.

2. Aquests plans han d’incloure les mesures següents:

a) Modificacions de les estructures organitzatives com la supressió, la fusió o la desaparició d’unitats administratives.

b) Incorporació, modificació o supressió de llocs de treball.

c) Previsions sobre els sistemes d’organització del treball i les tasques que es desenvolupen.

d) Mesures de mobilitat, incorporació d’efectius, trasllats o reassignació d’efectius.

e) Mesures de flexibilització de la jornada de treball.

f) Establiment de programes específics de formació i capacitació.

g) Suspensió d’incorporacions procedents d’excedències voluntàries sense reserva de plaça.

h) Prestació excepcional de serveis a temps parcial o en règim de jornades ampliades o adaptades a les necessitats del servei.

i) Reassignació a altres administracions públiques en els termes que es determinin en els convenis que, a aquest efecte, puguin subscriure’s entre aquestes administracions.

j) Qualsevol altra mesura que optimitzi la gestió del personal amb criteris d’eficàcia i eficiència amb l’objectiu de prestar un servei públic de qualitat.

Article 23 bis — Manual funcional d’ocupacions professionals tipus

Sentències

El Manual funcional d’ocupacions professionals tipus de l’Administració general identifica i descriu les ocupacions professionals tipus, els llocs de treball que s’hi integren i la missió, les finalitats i els requeriments necessaris perquè s’acompleixi.

Article 23 — Inventari de famílies professionals

Sentències

1. L’inventari de famílies professionals és un instrument per ordenar el sistema de recursos humans, el disseny de plans formatius i la carrera professional.

2. Els llocs de treball s’agrupen en famílies professionals en funció dels coneixements, les responsabilitats o altres habilitats requerides, perquè es desenvolupin correctament.

Article 24 — Agrupacions de perfils competencials

Sentències

1. Cadascun dels llocs de treball s’assigna a una agrupació de perfil competencial, que compta amb la definició de les competències requerides per a cada agrupació, ja siguin competències generals o organitzacionals o competències específiques per a cadascuna de les agrupacions que s’identifiquin i les conductes bàsiques corresponents.

2. Les agrupacions de perfils competencials integren la missió, les responsabilitats comunes, les competències necessàries per al seu acompliment i la seva definició.

Article 25 — Mapa de llocs de treball

Sentències

1. El mapa de llocs de treball és l’instrument tècnic mitjançant el qual es fa l’ordenació del personal, d’acord amb les necessitats de cada servei, i es recullen les característiques essencials dels llocs de treball i els requisits per ocupar-los.

2. El Mapa de llocs de treball és format per tots els llocs de treball de l’Administració general, ocupats i vacants, classificats per cossos i famílies. Ha de contenir les dades següents:

a) Denominació del lloc de treball.

b) Cos.

c) Família professional.

d) Ocupació professional tipus.

e) Dotació pressupostària.

f) Les altres que reglamentàriament es determinin.

3. El mapa de llocs de treball, que s’aprova al pressupost anual, es pot modificar al llarg de l’exercici pressupostari amb les limitacions que s’estableixen en les disposicions de la Llei del Pressupost.

Article 26 — Manual descriptiu de llocs de treball

Sentències

1. El Manual descriptiu de llocs de treball és el document que conté el conjunt de funcions bàsiques que es desenvolupen en cadascun dels llocs de treball així com els requisits de formació, coneixements, experiència, capacitats, habilitats i competències que es requereixen per ocupar-los.

2. El Manual s’actualitza en el cas que algun lloc de treball hagi modificat substancialment les seves funcions o requisits.

Article 27 — Creació, modificació o supressió de llocs de treball

Sentències

1. El Departament de Funció Pública és l’òrgan responsable de classificar i actualitzar el Mapa de llocs de treball de l’Administració general.

2. El procediment de classificació i revisió dels llocs de treball s’aprova per reglament.

Article 28 — Oferta d’ocupació

Sentències

1. L’oferta d’ocupació és l’instrument concret de planificació i de gestió de les necessitats de recursos humans, d’acord amb l’anàlisi de les estructures organitzatives de cada departament i el Pla Estratègic de recursos humans.

2. L’oferta d’ocupació és la relació anyal de totes les places vacants o de nova creació de l’Administració general amb assignació pressupostària, agrupades per cossos, grups funcionals, nivells de classificació i llocs de treball.

3. Una vegada aprovat el Pressupost general, la memòria del qual inclou de forma clara la relació de totes les places de nova creació, el Departament de Funció Pública publica a la seu electrònica del Govern l’oferta d’ocupació de l’exercici.

Article 29 — Plans de reestructuració

Sentències

1. Correspon al Govern aprovar els plans de reestructuració que impliquin el cessament de funcionaris per causa del canvi de titularitat d’un servei, una unitat o un programa, bé a una altra entitat pública, bé a una entitat privada.

2. Els plans de reestructuració han de preveure que els funcionaris afectats puguin optar:

a) Sol·licitar sotmetre’s a una reubicació.

b) Per incorporar-se a una nova entitat, i donar per finalitzada, per renúncia, la seva relació estatutària amb l’Administració.

c) Per incorporar-se a una nova entitat i sol·licitar que siguin declarats en excedència sense reserva de plaça per plans de reestructuració.

d) Per no incorporar-se a l’entitat i donar per finalitzada, per renúncia, la seva relació estatutària amb l’Administració. Únicament en aquest cas poden ser indemnitzats en els termes que s’estableixin en els plans de reestructuració.

e) Per no incorporar-se a una nova entitat i sol·licitar que siguin declarats en excedència sense reserva de plaça per plans de reestructuració.

3. Quan el funcionari opti per incorporar-se a la nova entitat, ha de regular la seva relació de treball d’acord amb el règim que hi sigui aplicable, si bé se li han de respectar els drets econòmics que tingui assignats pel nivell del lloc de treball a què correspon la plaça que estigui ocupant. Aquests drets econòmics s’han d’adaptar a l’estructura retributiva vigent a l’entitat de destinació. El temps de servei prestat pel funcionari a l’Administració es computa com d’antiguitat, a tots els efectes, en la nova entitat.

4. Els funcionaris afectats per un pla de reestructuració que opten per donar per finalitzada la seva relació estatutària amb l’Administració poden fer efectius els drets passius adquirits en els termes establerts a la normativa reguladora.

Secció tercera. Registre de personal

Article 30 — Registre de personal

Sentències

1. Tot el personal de l’Administració general ha de figurar inscrit en el Registre de personal, que depèn del ministeri competent en matèria de funció pública.

2. Per reglament, el Govern determina:

a) Les dades personals i de vinculació amb l’Administració que han de constar en el Registre de personal, les quals s’han de referir exclusivament a la vida administrativa.

b) La relació del personal i els llocs de treball a l’Administració.

3. La gestió del Registre de personal s’ha de fer de forma respectuosa amb el dret a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge que proclama l’article 14 de la Constitució.

4. Els responsables de la custòdia dels expedients personals i del Registre tenen deure de reserva total sobre les dades que coneguin per raó de les funcions que tenen encomanades.

5. No ha de figurar en els expedients personals ni en el Registre cap dada referent a raça, religió, orientació sexual, opinió o qualsevol altra condició personal o social com pot ser l’afiliació a un partit polític o a un sindicat.

6. El titular de l’expedient personal té dret d’accés i a l’obtenció de certificacions sobre tota la informació existent al seu nom en el Registre de personal, gaudeix igualment dels drets de rectificació, supressió i oposició en els termes previstos per la Llei qualificada de protecció de dades personals per als fitxers de naturalesa pública.

7. Correspon al ministeri competent en matèria de funció pública adoptar les mesures necessàries per assegurar la protecció i el caràcter reservat de les dades del Registre de personal de l’Administració general.

Capítol tercer. Accés i promoció

Secció primera. Sistema de provisió de places

Article 31 — Disposicions generals

Sentències

1. El procés de provisió de places vacants o de nova creació s’inclou en la planificació de recursos humans que ha d’elaborar el Departament de Funció Pública, a partir de les necessitats trameses pels directors o responsables dels departaments.

2. La creació de places noves requereix una anàlisi prèvia, que comporta la descripció de les funcions essencials del lloc de treball, així com del perfil professional adequat per al seu correcte acompliment.

Article 32 — Principis generals del sistema de selecció

Sentències

1. El sistema de selecció es basa en els principis de mèrit, capacitat i competència, com a garantia d’una valoració justa i objectiva, i té com a objectiu incorporar a l’Administració general els candidats més adequats i més preparats per a la plaça a cobrir, mitjançant l’aplicació d’un procediment objectiu.

2. El procés de selecció ha de garantir, així mateix, els principis de transparència, objectivitat, publicitat, igualtat i concurrència; cap candidat no en pot ser exclòs per raons diferents de les previstes expressament en aquesta Llei.

3. Es poden aplicar mesures de discriminació positiva, en els termes previstos per aquesta Llei, per facilitar la integració de persones amb discapacitat.

Article 33 — Requisits generals

Sentències

1. Per ser admès en els processos selectius de personal funcionari o de treballadors públics interins, s’han de complir els requisits generals següents:

a) Ser major d’edat i no excedir l’edat de jubilació.

b) Reunir les condicions necessàries establertes per accedir al lloc de treball de què es tracti.

c) No trobar-se inhabilitat o suspès per a l’exercici d’ofici o càrrec públic mitjançant una resolució judicial ferma.

d) No estar condemnat per delictes dolosos o imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública mentre no hagi transcorregut el termini establert legalment perquè prescrigui la pena imposada o no s’hagin cancel·lat els antecedents penals.

e) No haver estat separat del servei a l’Administració pública, no trobar-se inhabilitat per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració pública o no estar suspès de funcions o per a l’exercici de l’ofici o el càrrec mitjançant una resolució disciplinària ferma.

f) Ser declarat apte sense restriccions físicament i psíquicament quan el lloc de treball ho requereixi.

g) Quan la naturalesa del lloc de treball ho aconselli, es pot demanar també que el candidat acrediti que no té antecedents penals per a determinades categories de delictes.

2. El procés selectiu d’ingrés per a la provisió de places vacants o de nova creació s’ha d’obrir exclusivament als candidats de nacionalitat andorrana, amb les excepcions previstes en els tractats internacionals vigents. Per a les places que no resultin cobertes, es pot fer una segona convocatòria oberta a candidats d’altres nacionalitats.

3. En tot cas, han de ser coberts exclusivament amb nacionals andorrans els llocs de treball reservats per a funcionaris de nacionalitat andorrana.

4. La normativa dels cossos especials pot establir altres requisits específics en funció de la singularitat dels llocs de treball.

Article 34 — Procés de selecció

Sentències

1. Els processos selectius tenen caràcter obert sense perjudici del que aquesta Llei preveu sobre el concurs de mobilitat interna.

2. El procés de selecció per cobrir places es porta a terme en diverses fases, que han de respondre als principis de transparència, objectivitat, publicitat i igualtat, i que tenen com a finalitat seleccionar els candidats que s’adaptin millor als llocs de treball que s’han de cobrir d’acord amb la seva capacitació, els seus mèrits i la seva experiència.

Article 35 — Contingut dels processos selectius

Sentències

Amb l’objectiu de seleccionar el candidat idoni en funció de les característiques i els requeriments del lloc de treball corresponent a la plaça vacant, els processos selectius poden incorporar qualsevol de les proves següents:

a) Entrevistes.

b) Proves teòriques.

c) Proves pràctiques.

d) Proves físiques.

e) Proves mèdiques.

f) Avaluació psicoprofessional.

Article 36 — Criteris de provisió de places

Sentències

1. La provisió de places vacants o de nova creació es fa d’acord amb l’ordre de prelació següent:

— Reubicació.

— Trasllat.

— Reingrés d’excedència sense reserva de plaça.

— Concurs de mobilitat.

— Procés selectiu d’ingrés en primera convocatòria.

— Procés selectiu d’ingrés en segona convocatòria, i següents si escau.

2. Amb caràcter excepcional el Govern, a proposta motivada i justificada del Departament de Funció Pública i del departament corresponent, pot decidir que la provisió de determinades places es porti a terme únicament mitjançant el procés selectiu d’ingrés. En aquest cas es comunicarà la decisió al Comitè Tècnic de Selecció.

Article 37 — Concurs de mobilitat

Sentències

1. Amb caràcter general, abans de la convocatòria d’ingrés dirigida als aspirants externs a l’Administració pública s’ha de fer la convocatòria per cobrir les places vacants o de nova creació mitjançant concursos de mobilitat interna entre els funcionaris que reuneixin els requisits adequats al perfil del lloc de treball de què es tracti, primer, de la mateixa administració on es trobi orgànicament la plaça vacant o de nova creació, i, en una segona convocatòria, de l’Administració general, de l’Administració de justícia, dels comuns, del Consell General i dels organismes adscrits al Consell General. Les persones que accedeixin a la plaça vacant o de nova creació mitjançant un concurs de mobilitat interna conserven el complement d’antiguitat.

2. A part de les proves específiques per a cada lloc de treball, les convocatòries de mobilitat interna han d’incloure la valoració dels aspectes següents:

a) La formació acadèmica.

b) Les capacitacions adquirides en cursos de formació que siguin d’interès per a la plaça que s’ha de cobrir.

c) L’experiència laboral en les places ocupades amb anterioritat, dels llocs de treball corresponents, amb informes dels caps immediats respectius.

d) La permanència en el lloc de treball al qual estigui adscrita la plaça vacant o de nova creació, amb informe dels caps immediats.

e) Les competències professionals.

f) L’actitud personal i les motivacions.

g) La diversitat de funcions prestades per mobilitat funcional en interès del servei públic.

h) Els resultats de l’avaluació de l’acompliment, una vegada s’incorpori dins l’Administració general el procés de gestió amb caràcter general i de forma homogènia. La valoració dels candidats procedents de diferents administracions ha de ser equivalent i en igualtat de condicions en els termes establerts entre les administracions implicades.

3. S’apliquen al concurs de mobilitat interna les normes dels articles 34, 35 i 36.

Article 38 — Inexistència de candidats per mobilitat interna

Sentències

Quan les places no es cobreixen per mitjà de mobilitat interna per falta de concurrència, aquestes places s’han d’incloure en les convocatòries d’ingrés.

Article 39 — Bases de la convocatòria

Sentències

1. El procés selectiu per proveir places, tant en concurs de mobilitat interna com en provisió externa, requereix l’aprovació del director o responsable del Departament de Funció Pública i la publicació de les bases de la convocatòria corresponents.

2. Les bases de la convocatòria són el document públic que recull els requisits del procés de provisió d’una o més places vacants o de nova creació, que informa del procediment que se seguirà per cobrir-la, i que conté la informació bàsica que ha de conèixer el candidat que aspira a ocupar la plaça.

3. Les convocatòries han de contenir, com a mínim, la informació següent:

a) El nombre i les característiques dels llocs de treball convocats.

b) Els títols, els diplomes, el grau d’experiència o altres requisits exigits per als llocs de treball a cobrir.

c) Les proves selectives a superar.

d) Si escau, les condicions físiques a superar i el límit d’edat.

e) El lloc i la data límit per presentar les candidatures.

4. Quan es tracta de convocatòries de provisió externa, el termini de presentació de sol·licituds no pot ser inferior a deu dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra . En les convocatòries de mobilitat interna, els terminis poden reduir-se a la meitat i la publicitat s’ha de garantir a través dels mitjans que, a aquest efecte, tingui establerts el Departament de Funció Pública.

5. Quan les característiques de la plaça vacant o de nova creació ho aconsellin, a part de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra , la convocatòria s’ha de publicar per altres mitjans que en garanteixin la màxima difusió.

Article 40 — Comitè Tècnic de Selecció

Sentències

1. El Comitè Tècnic de Selecció és l’òrgan encarregat d’establir els requisits, executar les convocatòries, organitzar el conjunt de les proves de selecció, avaluar-ne els resultats i garantir l’objectivitat del procés per escollir els candidats més adequats.

2. El Comitè és un òrgan col·legiat que es regeix pels principis d’imparcialitat i professionalitat dels seus membres. Està integrat, com a mínim, per dos persones del Departament al qual estigui adscrita la plaça a cobrir, i que ocupin una plaça d’un lloc de treball de nivell de classificació superior, i dos persones del Departament de Funció Pública que actuen, l’un com a president, i l’altre com a secretari del Comitè Tècnic, designades, totes, pel director o responsable del Departament de Funció Pública, que pot designar també membres suplents.

3. Les persones designades per a participar en el Comitè Tècnic de Selecció tenen obligació de fer-ho. Poden ser-ne dispensades per l’òrgan que els ha nomenat quan es trobin compresos en una causa d’abstenció, o per raó d’alguna circumstància personal.

4. Poden assistir a les reunions d’aquest Comitè, amb veu i vot, els representants dels sindicats de la funció pública o dels sindicats del cos en què es convoqui la plaça. Les associacions i els sindicats han de ser informats escaientment de les reunions del Comitè per tal de poder confirmar la seva participació.

5. Quan els requisits exigits per ocupar el lloc de treball ho aconsellin, o l’aplicació de tècniques de selecció ho facin necessari, el Comitè Tècnic de Selecció pot incorporar experts interns o externs a l’Administració general, en qualitat d’assessors.

Article 41 — Proposta de nomenament

Sentències

1. Finalitzat el procés selectiu, el Comitè Tècnic de Selecció ha de proposar al Govern el candidat o els candidats que, havent superat el procés de selecció, hagin obtingut la millor qualificació global, d’acord amb les bases de la convocatòria, perquè siguin nomenats funcionaris en període de prova.

2. El nombre de candidats proposats no pot superar en cap cas el de les places vacants o de nova creació que s’han de cobrir.

3. Un cop cobertes totes les places vacants, els candidats següents que han superat el procés de selecció queden en situació de reserva, d’acord amb el que estableixi el reglament que faci referència al procés de selecció.

4. En el supòsit que es produeixi una o més vacants en els divuit mesos següents a la finalització del procés selectiu, els candidats amb millor qualificació que hagin superat el procés selectiu però no hagin obtingut plaça poden aspirar a una plaça del mateix lloc de treball i nivell de classificació professional.

5. El nomenament com a funcionari en període de formació o en període de prova s’ha d’inscriure en el Registre de personal.

6. Les disposicions precedents no s’apliquen als cossos especials, que han de seguir el procediment previst en la seva normativa específica.

Article 42 — Gestió dels processos de provisió de places vacants o de nova creació

Sentències

El Departament de Funció Pública és l’òrgan responsable de gestionar el procés selectiu per proveir les places vacants o de nova creació de l’Administració general. Per nomenar els membres del Comitè Tècnic de Selecció que provenen del Departament al qual estigui adscrita la plaça a cobrir, demana una proposta al director o responsable del Departament.

Secció segona. Provisió de les places de direcció i secretaries dels membres del Govern

Article 43 — Provisió de les places dels llocs de treball de direcció

Sentències

1. Les places dels llocs de treball de direcció són proveïdes per lliure designació mitjançant funcionaris de nacionalitat andorrana que ocupin llocs de treball corresponents a la família de tècnics o comandaments del sistema de classificació establert.

2. Les direccions són alts càrrecs de l’Administració general i tenen les funcions que els atribueix la normativa vigent, i també les que els encomani el ministre o el secretari d’estat corresponent.

3. Les direccions dels cossos especials tenen assignades totes les atribucions i les competències específiques del cos, i també les que d’acord amb la normativa vigent siguin necessàries per al desenvolupament correcte de les seves funcions.

4. En tot cas, el personal funcionari designat per ocupar un càrrec de direcció o de direcció adjunta ha de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requisits del lloc de treball. Si el Govern ho considera necessari, pot obrir processos de selecció interns per procedir als nomenaments.

Article 44 ter — Nomenament i cessament dels secretaris dels membres del Govern

Sentències

1. Els secretaris dels membres del Govern són nomenats i destituïts lliurement pel Govern a proposta del titular del ministeri al qual estiguin adscrits, mitjançant decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra , han de prestar promesa o jurament davant del titular del ministeri al qual estiguin adscrits i han de posar el seu càrrec a disposició quan canvia el Govern que els ha nomenat.

2. El nomenament de personal funcionari com a secretari dels membres del Govern implica la reserva de plaça de procedència fins al moment del cessament i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix l’article 77. Quan es produeix el cessament, el funcionari concernit torna a la plaça de procedència i deixa de percebre el complement esmentat.

Article 44 — Nomenament i cessament dels equips directius

Sentències

1. Les persones escollides per ocupar un lloc directiu són nomenades i destituïdes lliurement pel Govern a proposta del titular del ministeri al qual estiguin adscrites, mitjançant decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra , han de prestar promesa o jurament davant del titular del ministeri al qual estiguin adscrites i han de posar el seu càrrec a disposició quan canvia el Govern que els ha nomenat. El seu cessament s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra . En qualsevol cas, han de prestar promesa o jurament davant el nou titular del ministeri.

2. El nomenament de personal funcionari en una direcció implica la reserva de plaça de procedència fins al moment del cessament i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix l’article 77. Quan es produeix el cessament, el funcionari concernit torna a la plaça de procedència i deixa de percebre el complement esmentat.

Article 44 bis — Provisió de places de secretari dels membres del Govern

Sentències

1. Sense perjudici de la seva designació com a personal de relació especial, les places dels llocs de treball de secretari dels membres del Govern poden ser proveïdes per lliure designació mitjançant funcionaris que ocupin llocs de treball corresponents a la família d’administratius o tècnics del sistema de classificació establert.

2. En tot cas, el funcionari designat per al càrrec de secretari dels membres del Govern ha de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requisits del lloc de treball. Si el Govern ho considera necessari, pot obrir processos de selecció interns per procedir als nomenaments.

Secció tercera. Igualtat d’oportunitats

Article 45 bis — Igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes

Sentències

L’Administració general ha d’aplicar el principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació pública i en les condicions de treball i de carrera professional. En particular, ha de:

a) Garantir la representació equilibrada de dones i homes en la composició dels tribunals o òrgans tècnics de selecció i de promoció.

b) Incloure en els temaris per a l’accés a l’ocupació pública els continguts relatius a la normativa sobre igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes.

c) Garantir la formació continuada de les persones empleades públiques en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes.

d) Valorar de forma periòdica els llocs de treball a partir de criteris no sexistes que garanteixin el principi d’igualtat retributiva per a feines d’igual valor. A aquest efecte, són d’igual valor les feines que exigeixen de les persones treballadores un conjunt comparable de coneixements professionals, de capacitats i esforços, de responsabilitats i de càrrega física, mental i psicosocial.

e) Adoptar mesures d’acció positiva en favor de les dones per accedir a llocs de treball en què estiguin subrepresentades, de tal manera que, en igualtat de condicions d’idoneïtat, tinguin preferència per accedir-hi les candidates dones.

f) Establir mesures efectives de conciliació de la vida familiar i laboral de les persones empleades públiques.

g) Establir mesures efectives de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.

Article 45 — Igualtat d’oportunitats

Sentències

1. L’Administració general ha de garantir la igualtat d’oportunitats en totes les etapes laborals a totes les persones que hi treballin, segons els principis d’igualtat i de no-discriminació que proclama la Constitució i les lleis que desenvolupen la defensa d’aquests principis.

2. L’Administració general ha d’adoptar les mesures adients per donar plena accessibilitat a totes les persones interessades a fer les proves o entrevistes corresponents als processos de selecció o de mobilitat interna i d’accés a la formació, i ha d’utilitzar sistemes d’avaluació de l’acompliment accessibles i que no discriminin la persona avaluada per raó de les seves característiques personals.

3. L’Administració general reserva un 2% de les places previstes en cada exercici pressupostari perquè les cobreixin preferentment persones discapacitades, a condició que superin el procés de selecció i que puguin desenvolupar les condicions del lloc de treball; en aquest cas, tenen prioritat per ocupar la plaça encara que hi hagi altres candidats amb millors puntuacions finals.

4. L’Administració general ha de dur a terme accions dirigides a adaptar el lloc de treball a les característiques i les necessitats de les persones amb discapacitat.

Capítol quart. Adquisició i pèrdua de la condició de funcionari i situacions administratives dels treballadors públics interins

Secció primera. Adquisició de la condició de funcionari

Article 46 — Adquisició de la condició de funcionari

Sentències

La condició de funcionari s’adquireix pel compliment successiu dels requisits següents:

a) Superació del procés de selecció.

b) Nomenament en període de formació o en període de prova.

c) Superació del període de prova, amb informes favorables del director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari, i del director o responsable del Departament de Funció Pública.

d) Nomenament definitiu.

e) Acceptació per jurament o promesa de les obligacions inherents al lloc de treball, davant de l’alt càrrec de qui hagi de dependre orgànicament.

Article 47 — Període de prova

Sentències

1. Conclòs el procés selectiu i, si escau, el procés formatiu, els candidats proposats per ocupar les places vacants o de nova creació són nomenats pel Govern com a funcionaris en període de formació o en període de prova.

2. El període de prova és d’un mínim de tres mesos i un màxim d’un any de duració. L’acord de nomenament en període de prova ha de precisar la durada que s’estableix per a aquest període.

3. Durant el període de prova, el director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari, juntament amb el director o responsable del Departament de Funció Pública, ha d’avaluar l’adequació del funcionari als requisits del lloc de treball.

4. Si durant el període de prova el funcionari no és avaluat favorablement o hi ha una causa justificada per al cessament, el Departament de Funció Pública ha de notificar-li per escrit l’acabament de la seva relació de treball, sense més responsabilitat que liquidar-li les remuneracions corresponents al temps treballat.

5. Quan es tracta de funcionaris que han accedit a la plaça mitjançant mobilitat interna, en cas de no superar el període de prova, o de renúncia a la nova plaça durant aquest període, el funcionari retorna a la seva plaça anterior i percep, a partir del seu retorn efectiu, les retribucions corresponents a la plaça que, fins llavors, havia quedat en situació de reserva.

6. El període de formació, de prova i de pràctiques dels cossos especials es regeix per la seva normativa pròpia.

Article 48 — Nomenament definitiu

Sentències

Conclòs satisfactòriament el període de prova, el director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari ho ha de comunicar al Departament de Funció Pública perquè ho notifiqui a la persona interessada. Tot seguit, el Departament de Funció Pública ha de certificar el caràcter definitiu del nomenament per inscriure’l al Registre de personal i per publicar-lo al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .

Secció segona. Situacions administratives

Article 49 — Situacions administratives

Sentències

1. Els funcionaris es poden trobar en alguna de les situacions administratives següents:

a) Servei actiu.

b) Excedència.

c) Suspensió.

2. Els treballadors públics interins es poden trobar en alguna de les situacions administratives següents:

a) Servei actiu.

b) Suspensió.

Article 50 — Servei actiu

Sentències

Els funcionaris i els treballadors públics interins es troben en situació de servei actiu en els casos següents:

a) Quan presten servei com a funcionaris ocupant una plaça del sistema de classificació de l’Administració general.

b) Durant les vacances i els permisos reglamentaris.

c) Quan es troben en comissió de serveis, d’acord amb el que estableix l’article 68 d’aquesta Llei.

d) Incapacitat temporal per malaltia o per accident de treball i malaltia professional.

e) Per maternitat, paternitat o risc durant l’embaràs.

Article 51 — Excedències

Sentències

1. L’excedència és la situació en què es troben els funcionaris quan se separen temporalment i voluntàriament del servei actiu, i amb vocació de reincorporar-se a la mateixa plaça, quan l’excedència sigui amb reserva de plaça, o bé a una altra plaça de la mateixa família i del mateix nivell de classificació, quan l’excedència sigui sense reserva de plaça.

2. Els funcionaris han de sol·licitar l’excedència amb reserva de plaça:

a) Quan són nomenats membres del Govern, cònsol major, cònsol menor o per als càrrecs de secretari general del Govern, secretaris d’estat, cap del Gabinet del Cap de Govern, interventor comunal, director d’un organisme autònom o entitat parapública, secretaris generals dels comuns, o quan el Govern els designi davant organismes internacionals o governs estrangers.

b) Quan accedeixen a la condició de conseller general o hagin estat escollits directament per a càrrecs el nomenament dels quals correspon, per atribució constitucional, al Consell General.

c) Quan són designats membres del Consell Superior de la Justícia, magistrats del Tribunal Constitucional, batlle substitut o magistrat substitut.

d) Quan són nomenats personal de relació especial en l’Administració general, en l’Administració de justícia o en els comuns.

e) Quan adquireixin la condició de funcionaris al servei d’organitzacions internacionals.

f) Quan són nomenats per ocupar un càrrec de naturalesa política, sempre que aquest càrrec sigui de dedicació exclusiva o incompatible amb la seva feina a l’Administració.

g) Quan siguin considerats esportistes d’alt nivell, durant el temps necessari per preparar i dur a terme la participació en jocs olímpics o competicions federades d’àmbit internacional en representació del país.

h) Quan siguin considerats artistes reconeguts durant el temps necessari per preparar i dur a terme la participació en esdeveniments culturals d’àmbit internacional en representació del país. En el cas de la lletra e), l’excedència es concedeix per un màxim de cinc anys. Mentre dura l’excedència, el funcionari rep la retribució que li correspongui pel càrrec o funció que desenvolupa, i deixa de percebre la que li corresponia per la plaça que ocupava com a funcionari. La plaça que ocupava pot ser coberta per un funcionari o treballador públic interí, però únicament pel temps que duri l’excedència.

3. Els funcionaris tenen dret a excedència sense reserva de plaça quan, de forma voluntària, ho sol·licitin:

a) Per interès particular: aquesta excedència es pot sol·licitar quan s’hagin prestat almenys cinc anys consecutius de serveis en l’Administració general des de l’ingrés, o bé des del reingrés d’una altra excedència de la mateixa naturalesa; la concessió de l’excedència per interès particular està supeditada a l’interès públic i al bon funcionament de l’Administració, després de l’informe del director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari.

b) Per plans de reestructuració: aquesta excedència es pot sol·licitar quan, per causa del canvi de titularitat d’un servei, una unitat o un programa, bé a una altra entitat pública, bé a una entitat privada, el funcionari opti o no per incorporar-se a aquesta entitat. La duració màxima de l’excedència sense reserva de plaça és de tres anys i el reingrés al servei actiu pot sol·licitar-se abans que s’acabi el període atorgat. Si en el moment de sol·licitar el reingrés no hi ha cap plaça vacant del mateix nivell de classificació que el que va deixar en el moment de l’excedència, i no vol quedar en situació de reserva, el funcionari pot optar per:

i) Presentar-se, per concurs de mobilitat interna, a la convocatòria per cobrir una plaça vacant o de nova creació on el lloc de treball assignat sigui d’un nivell de classificació superior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència.i.

i) Sol·licitar el reingrés en una plaça vacant o de nova creació en què el lloc de treball assignat sigui d’un nivell de classificació inferior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència. En aquest supòsit, el funcionari percep les retribucions corresponents al lloc de treball de classificació inferior. Mentre dura l’excedència sense reserva de plaça, el funcionari no té dret a percebre cap retribució.

4. Els efectes de l’excedència es computen a partir de les dates següents:

a) Per als supòsits d’excedència amb reserva de plaça, des de la data en què el funcionari prengui possessió del càrrec de què es tracti.

b) Per a l’excedència sense reserva de plaça, des de la data que indiqui la resolució que atorga l’excedència.

5. La declaració de la situació d’excedència sense reserva de plaça i les resolucions sobre el reingrés dels funcionaris són aprovades pel ministre competent en matèria de funció pública, amb l’informe previ del director o el responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari.

Article 52 — Reingrés al servei actiu del personal en situació d’excedència

Sentències

1. Reingrés de funcionaris en situació d’excedència amb reserva de plaça a) En el termini màxim de dos mesos, a partir de la data de cessament en el càrrec o en l’exercici de la funció que va motivar l’excedència amb reserva de plaça, el funcionari ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu, amb un preavís mínim de quinze dies naturals. Quan es tracti de consellers generals que perdin aquesta condició per dissolució del Consell General, o d’altres càrrecs electes que dimiteixin per presentar-se a unes noves eleccions generals o comunals, la situació d’excedència amb reserva de plaça es pot prorrogar fins a la constitució del nou Consell General o del nou comú.

b) Dins els trenta dies naturals següents a la sol·licitud de reingrés, el funcionari pot reincorporar-se al servei actiu. Si la plaça reservada ha estat ocupada per un funcionari o treballador públic interí, el primer ha de retornar al seu lloc d’origen i en cas d’un treballador interí es rescindeix la seva relació laboral. Transcorregut el termini de dos mesos sense que s’hagi produït la sol·licitud de reincorporació, o els trenta dies posteriors sense que s’hagi fet efectiva aquesta reincorporació, es considera que la persona interessada renuncia a la condició de funcionari.

c) El temps d’excedència amb reserva de plaça es computa com de servei actiu a tots els efectes.

2. Reingrés de funcionaris en situació d’excedència sense reserva de plaça a) El funcionari en situació d’excedència sense reserva de plaça pot sol·licitar el reingrés en qualsevol moment, i ho ha de fer, obligatòriament, abans de l’acabament del temps de l’excedència. Si no ho fa, es considera que renuncia a la seva condició de funcionari.

b) El temps d’excedència per interès particular no es computa a cap efecte.

c) El temps d’excedència per plans de reestructuració es computa com de servei actiu a tots els efectes.

Article 53 — Suspensió

Sentències

1. La declaració de situació de suspensió significa, per a la persona afectada, que durant el període de suspensió cessa en la seva activitat professional.

2. La situació de suspensió només es pot declarar per una de les causes següents:

a) Suspensió cautelar de funcions en cas que el funcionari o treballador públic interí estigui implicat en un procés d’investigació disciplinària, d’acord amb el que preveu l’article 96 d’aquesta Llei. La suspensió cautelar de funcions pot comportar la minoració o la suspensió del pagament de les retribucions corresponents.

b) Suspensió en cas que el funcionari o treballador públic interí estigui implicat en un procediment judicial en què es decreti privació de llibertat o una altra mesura que determini la impossibilitat d’ocupar el lloc de treball. La situació és declarada d’ofici en el moment en què l’Administració general tingui coneixement de la impossibilitat d’ocupar el lloc de treball per la privació de llibertat del funcionari o treballador públic interí i durant el temps que duri la impossibilitat de prestació dels serveis. Durant aquest temps, el funcionari o treballador públic interí no percep cap retribució ni genera vacances i el temps que transcorri en aquesta situació no computa a cap efecte.

c) Suspensió de funcions i de retribucions, d’una durada màxima de sis mesos, com a sanció per la comissió d’una falta, en aplicació del règim disciplinari establert en aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.

3. La declaració de la situació de suspensió correspon al ministre competent en matèria de funció pública.

Secció tercera. Pèrdua de la condició de funcionari

Article 54 — Causes de pèrdua de la condició de funcionari

Sentències

1. La condició de funcionari de l’Administració general es perd per qualsevol de les causes següents:

a) Renúncia escrita del funcionari.

b) Defunció.

c) Separació del servei, com a conseqüència d’una sanció disciplinària.

d) Condemna a pena principal o accessòria que l’inhabiliti per exercir les funcions corresponents al lloc de treball.

e) Renúncia com a conseqüència de plans de reestructuració.

f) Jubilació.

2. La condició de funcionari es perd també per pèrdua de la nacionalitat andorrana en els casos en què la nacionalitat andorrana sigui necessària.

Article 55 — Renúncia

Sentències

1. Es considera renúncia l’extinció de la relació de treball per part del funcionari de forma voluntària, que s’ha de tramitar d’acord amb aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.

2. La renúncia s’ha de fer per escrit, amb una antelació mínima de dos mesos, davant el director o el responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari, que ho ha de comunicar al Departament de Funció Pública.

3. La renúncia del funcionari no l’inhabilita per a un nou ingrés a la funció pública, mitjançant la participació en les proves selectives d’ingrés.

Article 56 — Jubilació

Sentències

1. El funcionari es troba en situació de jubilació quan se separa definitivament del servei actiu.

2. La jubilació obligatòria dels funcionaris del Cos General, del Cos d’Educació i del Cos Diplomàtic es declara d’ofici quan el funcionari compleix seixanta-cinc anys d’edat. La jubilació per edat dels funcionaris dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders es declara d’ofici quan el funcionari compleix seixanta anys d’edat.

3. No obstant el que preveu l’apartat precedent, el funcionari afectat i l’Administració poden pactar la prolongació de la relació de treball per períodes màxims d’un any, renovables, fins que el funcionari compleixi setanta anys d’edat, en el cas del Cos General, Cos Diplomàtic i Cos d’Educació, i seixanta-cinc anys d’edat, en el cas dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders.

4. També escau declarar la jubilació forçosa, bé d’ofici o bé a petició del funcionari i sempre amb la instrucció prèvia de l’expedient corresponent, quan es trobi en situació d’incapacitat permanent per exercir les seves funcions. En tal cas, el funcionari té dret a percebre les prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i les que deriven del Pla de jubilació.

Article 57 — Separació del servei per causes disciplinàries

Sentències

1. Els funcionaris únicament poden ser separats del servei per les causes establertes en aquesta Llei i d’acord amb el procediment que s’hi fixa.

2. La resolució ferma que declara la separació del servei és susceptible de recurs d’acord amb les regles d’impugnació dels actes administratius.

3. Quan la resolució és declarada nul·la o anul·lada, el funcionari pot optar entre:

a) Reincorporar-se al servei actiu, en el mateix lloc de treball que ocupava o en un altre de la mateixa família i nivell professional, si aquell lloc està cobert per un altre funcionari de manera definitiva. En aquest cas té dret a percebre totes les retribucions que li haurien correspost durant el període de separació del lloc de treball i al reconeixement d’aquest període com de temps de servei, a tots els efectes.

b) Cessar com a funcionari i percebre una indemnització igual a quaranta-cinc dies de sou per any de servei, amb un màxim de trenta mensualitats. Per computar el temps a l’efecte de la indemnització, es té en compte també el període comprès entre la data en què va tenir efecte la separació del servei i la data de la resolució que en declara la improcedència. El cessament per aquesta causa no impedeix al funcionari participar en processos selectius d’ingrés posteriors.

4. Quan la resolució de separació del servei és declarada nul·la o anul·lada i afecta un treballador públic interí, aquest empleat té dret a percebre una indemnització igual a quaranta-cinc dies de sou per any de servei prestat, amb un màxim de dotze mensualitats.

Capítol cinquè. Formació, carrera professional i avaluació de l’acompliment

Secció primera. Formació i desenvolupament professional

Article 58 — Formació i desenvolupament professional

Sentències

L’Administració general ha de facilitar eines al seu personal perquè actualitzi els seus coneixements i desenvolupi les habilitats i competències necessàries per dur a terme de forma òptima les responsabilitats del lloc de treball assignat i, alhora, perquè es pugui adaptar als canvis de l’Administració pública i de l’entorn. L’accés i les línies generals de la gestió de la formació s’estableixen reglamentàriament. En tot cas, l’Administració Pública ha de potenciar la formació del seu personal mitjançant polítiques de:

a) Formació per la integració i l’adaptació dins de l’Administració general i a un nou lloc de treball.

b) Formació per facilitar l’ampliació i l’actualització contínues de coneixements generals i específics, responent a les necessitats del personal, del lloc de treball i de l’Administració general, adaptant els recursos humans als canvis i potenciant-ne el desenvolupament.

c) Formació per afavorir el desenvolupament professional.

Article 59 — Pla de formació

Sentències

El Pla de formació és l’instrument que inclou les accions formatives a desenvolupar, a partir de l’anàlisi de la detecció de necessitats formatives, per millorar les competències de les persones que treballen a l’Administració general.

Article 60 — Acords i convenis per a formació

Sentències

Per aconseguir els objectius de formació esmentats a l’article 58, el ministre competent en matèria de funció pública, o el responsable del Departament de Funció Pública, amb l’autorització prèvia del ministre competent en matèria de funció pública i, si escau, del Govern, poden subscriure acords o convenis amb altres entitats i persones públiques i privades, nacionals o estrangeres, tot respectant quan sigui el cas els requisits establerts per als tractats internacionals.

Secció segona. Carrera professional

Article 61 — Carrera professional horitzontal

Sentències

1. La carrera horitzontal és el reconeixement individualitzat del desenvolupament professional del personal funcionari com a conseqüència de la valoració de la trajectòria i l’actuació professionals, de la qualitat i l’eficiència dels treballs realitzats, del nivell de competència assolit, de les formacions efectaudes i del resultat de l’avaluació de l’acompliment.

2. La carrera horitzontal suposa l’ascens o la progressió en un escalat de graus consecutius sense necessitat de canviar de lloc de treball. La progressió en la carrera horitzontal comporta la progressió en la banda salarial corresponent al lloc de treball.

3. Els graus de desenvolupament professional, un cop assolits, són consolidables sense perjudici del que disposa la regulació sobre el règim disciplinari.

4. El desenvolupament del sistema de carrera professional es porta a terme mitjançant una convocatòria periòdica a la qual pot concórrer voluntàriament el personal funcionari que reuneixi els requisits establerts.

5. Les competències objecte d’avaluació en cada convocatòria s’estableixen en funció del lloc de treball, de l’ocupació professional tipus i de la família professional a què pertanyi el funcionari.

6. Els mecanismes de la carrera professional horitzontal es desenvolupen reglamentàriament.

Article 62 — Carrera professional vertical

Sentències

1. La carrera professional vertical és el conjunt d’oportunitats d’ascens en l’estructura de llocs de treball de l’Administració general de què gaudeix el personal funcionari de conformitat amb el que es determini reglamentàriament.

2. La carrera professional vertical s’instrumenta a través dels sistemes de concurs intern dins la mateixa Administració previstos en aquesta Llei.

Secció tercera. L’avaluació de l’acompliment

Article 63 — Avaluació de l’acompliment

Sentències

1. L’avaluació de l’acompliment del personal funcionari té per objecte la valoració de la iniciativa i la participació en la millora dels serveis que es presten als ciutadans, el rendiment i l’activitat extraordinària o el compliment d’objectius i l’assoliment de resultats.

2. Els instruments inclosos en el sistema d’avaluació han de respectar els criteris de transparència, publicitat, fiabilitat i no-discriminació.

3. El resultat del procés d’avaluació de l’acompliment té efectes en la carrera professional, en els plans de formació, en els processos de mobilitat i en el sistema retributiu.

4. L’obtenció de resultats positius en l’avaluació de l’acompliment és una condició necessària perquè el personal funcionari assoleixi els graus de desenvolupament professional.

5. L’obtenció d’un resultat negatiu en l’avaluació de l’acompliment comporta la no valoració del mèrit durant el corresponent període considerat en els processos de selecció o promoció interna en què participi el funcionari.

6. S’han de determinar per reglament els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment.

Article 64 — Elements que integren l’avaluació de l’acompliment

Sentències

1. Els elements que integren l’avaluació de l’acompliment són els següents:

a) La iniciativa i la participació en la millora dels serveis o en projectes a l’Administració.

b) El rendiment i l’activitat extraordinària.

c) El compliment d’objectius i l’assoliment de resultats.

2. Amb la iniciativa i la participació en la millora dels serveis o projectes a l’Administració es valora el grau d’interès i la iniciativa del personal en el desenvolupament de les feines encomanades, o en la participació voluntària en programes de millora que contribueixin a millorar la qualitat del servei als ciutadans.

3. Amb el rendiment i l’activitat extraordinària es valora l’eficiència en el treball i el desenvolupament de les activitats realitzades i els recursos emprats.

4. Amb el compliment d’objectius i l’assoliment de resultats es valora la consecució dels objectius assignats a la persona subjecta a avaluació així com, si escau, a l’equip de treball del qual forma part.

Capítol sisè. Mobilitat

Article 65 — Principi de mobilitat

Sentències

1. L’àmbit de la prestació de serveis del funcionari és el de tota l’Administració general. La direcció, de manera raonada i en interès del servei, pot encomanar al funcionari qualsevol de les funcions que corresponen als llocs de treball que s’integren en la mateixa ocupació professional tipus de la plaça a la qual està adscrit.

2. El principi de mobilitat és aplicable als funcionaris que presten serveis a l’estranger; correspon al Govern regular el tractament singular que aquests serveis requereixen.

3. Quan l’Administració general requereixi atendre els serveis públics mitjançant la mobilitat, la mobilitat dels funcionaris és valorada com a desenvolupament professional, en l’àmbit del que estableix l’article 37.2.

Article 66 — Trasllat

Sentències

1. Els funcionaris poden sol·licitar el trasllat a una plaça que es correspongui amb un lloc de treball d’igual o inferior nivell professional que el lloc que ocupa, fins i tot si pertany a una família diferent. El trasllat és voluntari, té caràcter definitiu i no comporta un increment de retribucions. En cas que el trasllat es faci a una plaça d’un nivell professional inferior, la retribució s’adapta al nou nivell professional.

2. Correspon als directors o responsables dels departaments gestionar les sol·licituds de trasllat de les persones interessades d’acord amb l’interès públic i el bon funcionament de l’Administració. El trasllat pot comportar un període de prova o una avaluació pel director o responsable del departament del lloc de destí, a través d’una entrevista o altres mecanismes. La decisió de trasllat l’acorda el departament de Funció Pública amb l’informe previ del director o responsable del departament o departaments afectats.

Article 67 — Reubicació

Sentències

1. La reubicació és el canvi d’un funcionari, a iniciativa de l’Administració general, a una plaça d’un altre lloc de treball del mateix nivell professional, ja sigui perquè la plaça vacant ja existeix o mitjançant el desplaçament de la plaça que ocupa a un altre departament. El canvi és de caràcter definitiu, i pot afectar un únic funcionari o un col·lectiu de funcionaris.

2. La reubicació individual és obligatòria per tancament del servei, quan hi ha necessitats de servei públic que no poden ser ateses mitjançant el trasllat voluntari de funcionaris, en plans de reestructuració i quan s’imposa com a sanció disciplinària o per motius de salut.

3. La reubicació col·lectiva obligatòria es produeix per l’adequació del nombre de funcionaris als serveis que hagi de prestar l’Administració general o per plans de reestructuració, i pot requerir el canvi de lloc de treball de més d’un funcionari. A aquest efecte, s’han d’establir plans de reubicació a través de processos d’assignació i distribució de personal per raons de tancament d’un servei o per raons de necessitat del servei, des d’unitats on es constati l’existència d’excedent de personal a altres unitats, actuals o de nova creació, que, contràriament, necessitin més recursos humans.

4. La reubicació dels funcionaris, individual o col·lectiva, s’ha de fer sempre a llocs de treball de la mateixa ocupació professional tipus o nivell de classificació, o ambdues circumstàncies conjuntament, que permetin exercir la funció encomanada de forma immediata o mitjançant un període d’adaptació no superior a dos mesos.

5. Els plans de reubicació col·lectiva han de ser aprovats pel Govern, a proposta del Departament de Funció Pública, i amb informe del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió. L’aplicació de la reubicació individual és responsabilitat del director o responsable del departament, que posteriorment ho ha de comunicar al Departament de Funció Pública per anotar-ho en el Registre de personal.

Article 68 — Comissió de serveis

Sentències

1. Per necessitats del servei o per la cobertura de projectes temporals, amb l’acceptació del funcionari afectat i per un termini no superior a quatre anys, l’Administració general pot adscriure un funcionari en comissió de serveis a una plaça diferent de la que ocupi, o a l’execució d’un projecte o servei determinat. Quan es produeix aquesta comissió de serveis la persona interessada percep les retribucions del lloc de treball que passa a ocupar, excepte si aquest lloc de treball té assignada una retribució inferior a la del lloc que ocupava; en aquest cas, continua percebent la retribució del lloc que ocupava. Si el termini de la comissió de serveis s’ha de prorrogar, aquesta pròrroga pot fer-se efectiva una única vegada, per un període no superior a dos anys, i amb l’acceptació del funcionari afectat.

2. Es pot autoritzar com a comissió de serveis, amb el consentiment previ de la persona interessada, l’adscripció d’un funcionari per un temps determinat a altres administracions públiques, tant nacionals com estrangeres, per al desenvolupament o l’aprenentatge de funcions d’interès públic. Aquesta comissió de serveis pot ser sol·licitada o pel funcionari interessat o bé per l’administració corresponent, i les seves condicions s’han d’establir en la mateixa resolució que l’autoritzi.

3. Les comissions de serveis són resoltes i autoritzades pel director o responsable del Departament de Funció Pública, amb l’informe previ del director o responsable del departament al qual està adscrit el funcionari i, si escau, del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió.

Article 69 — Adscripció temporal

Sentències

1. Per necessitats del servei o per raons organitzatives, l’Administració pot adscriure temporalment un funcionari a un lloc de treball diferent del que estigui ocupant.

2. L’adscripció temporal pot tenir les finalitats següents:

a) Ocupar provisionalment un lloc de treball vacant o de nova creació, mentre es desenvolupa el procediment de provisió.

b) Substituir el titular d’un lloc de treball en el decurs d’una baixa per malaltia, o d’una absència per permís administratiu o per una altra causa, i mentre duri aquella circumstància concreta.

c) Per motius de salut, en les condicions establertes a l’article 84.

d) Com a sanció disciplinària, en les condicions incloses a l’article 103.

e) Com a mesura cautelar en el marc d’un expedient disciplinari, en les condicions fixades a l’article 96.

3. El funcionari adscrit temporalment a un lloc de treball en els casos a) i b) percep la retribució del lloc de treball que passa a ocupar, excepte si aquest lloc de treball té assignada una retribució inferior a la del lloc que ocupava; en aquest cas, continua percebent la retribució del lloc que ocupava.

4. Les adscripcions temporals són resoltes i autoritzades pel director o responsable del Departament de Funció Pública, amb l’informe previ, si escau, del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió.

5. El funcionari en adscripció temporal que hagi ocupat la plaça mitjançant concurs intern podrà consolidar-la, sempre que aquesta sigui una vacant, sense necessitat d’haver de superar un nou concurs, amb informe favorable del superior on estigui adscrit.

Article 70 — Inscripció de la mobilitat

Sentències

Les resolucions relatives a la mobilitat dels funcionaris han d’anotar-se en el Registre de personal.

Capítol setè. Drets i obligacions

Secció primera. Drets

Article 71

Sentències

Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen els drets següents:

a) A un tracte just i respectuós dels superiors i dels companys de feina.

b) A l’estabilitat laboral i, per tant, a no ser separats del servei per causa diferent d’alguna de les previstes en la Llei i conforme als procediments que s’hi estableixen.

c) A percebre una remuneració d’acord amb el nivell de classificació del lloc de treball de la plaça a la qual estan adscrits i la política retributiva definida per l’Administració general, sense que es pugui produir cap mena de discriminació per raó de sexe femení en cap dels elements o les condicions de retribució.

d) A no ser discriminats per raons de naixement, d’origen racial o ètnic, gènere, sexe o orientació sexual, religió o conviccions, opinió, discapacitat, edat o qualsevol altra condició personal o social.

e) Al respecte a la seva intimitat, orientació sexual, pròpia imatge i dignitat en el treball, i a la protecció efectiva davant de situacions d’assetjament sexual, moral, laboral i per raons de sexe.

f) A ser informats sobre l’objecte, l’organització i el funcionament del departament al qual estiguin adscrits, i en especial sobre les atribucions, les obligacions i les responsabilitats que se’ls assignin en funció del lloc de treball.

g) A la protecció de l’ús de la informació que consta en el Registre de personal, i la que cada departament pugui tenir internament; i també a l’accés a aquesta informació, i a obtenir-ne certificacions, així com corregir eventuals errors materials.

h) A actualitzar els seus coneixements i desenvolupar les seves habilitats i competències en el marc dels programes de formació previstos pel Govern.

i) A participar en els programes de desenvolupament professional previstos pel Govern pels als que reuneixin les condicions requerides.

j) A participar de forma individual o a través de les associacions o organitzacions professionals i sindicals en la millora de l’Administració pública.

k) A ser defensats i a exigir que l’Administració general els doni suport i els faciliti assistència lletrada en les reclamacions de responsabilitat civil i penal a les persones que atemptin contra la seva vida, la seva integritat, la seva dignitat o la dels seus familiars o béns personals, o que els injuriïn o calumniïn de qualsevol manera, tot això amb motiu del desenvolupament de les seves funcions.

l) Al fet que l’Administració general els garanteixi la cobertura de responsabilitat civil derivada del compliment de la seva actuació professional quan aquesta responsabilitat no els sigui imputable individualment per actes dolosos o greument negligents.

m) A rebre la informació i formació necessàries per a una prevenció i protecció eficaç en matèria de seguretat i salut laboral.

n) A disposar dels mitjans tècnics materials necessaris per poder tenir cura de la seguretat i la salut laboral.

o) A la jubilació en les condicions que es determinin en la norma d’aplicació.

p) A tots els altres drets reconeguts per aquesta Llei.

Secció segona. Jornada de treball, vacances i permisos administratius

Article 72 — Jornada i horari de treball

Sentències

1. Tenint en compte les especificitats requerides per a la prestació dels serveis públics, la jornada legal ordinària s’estableix en còmput anual i es fixa en un màxim de 1.800 hores anyals de treball efectiu per als funcionaris i treballadors públics interins de l’Administració pública. Reglamentàriament es determina per a cada administració o divisió orgànica la concreta distribució i els horaris de la jornada legal ordinària dels funcionaris i treballadors públics interins. El còmput anual es calcula en funció de les hores laborables que siguin exigibles en jornada setmanal de quaranta hores i de vuit hores diàries com a màxim, segons com s’escaiguin els dies festius de compliment obligatori, retribuïts i no recuperables del calendari laboral en vigor, prenent sempre com a base l’any natural.

2. Sempre i en tot cas, el règim de la jornada legal ordinària de treball s’entén sense perjudici de qualsevol altra jornada més favorable per als funcionaris i treballadors públics interins que pugui establir-se per disposició legal especial.

3. La jornada de treball pot ser a temps complet o a temps parcial. S’entén per jornada a temps parcial la jornada en què la prestació de servei té lloc durant un nombre d’hores al dia, a la setmana, al mes o a l’any inferior a l’establert per a la jornada legal ordinària.

4. El Govern, a proposta del ministeri responsable de funció pública, aprova anyalment el calendari laboral dels funcionaris i treballadors públics interins de l’Administració general, i fa públiques les condicions horàries així com les hores corresponents a les jornades en còmput anyal, les jornades intensives del Cos General, que han de coincidir, com a mínim, amb el calendari escolar i les possibles mesures de flexibilització de l’horari laboral i de conciliació laboral i familiar.

5. El treball no presencial s’equipara en drets i obligacions al treball presencial i es regula reglamentàriament, sense que en cap cas suposi una pèrdua de drets amb relació als drets dels treballadors presencials.

6. Les possibilitats de reducció de jornada com a mesura de flexibilització horària es regulen reglamentàriament a cada cos seguint els preceptes establerts a la seva pròpia llei. A partir dels seixanta anys d’edat, els funcionaris del Cos General, del Cos d’Educació i del Cos Diplomàtic amb vint-i-cinc anys de servei poden demanar la reducció parcial de la jornada laboral, amb reducció proporcional de retribucions, en les condicions que reglamentàriament es determinin. Els funcionaris dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciaria, Policia i Banders que comptin amb vint-i-cinc anys de servei poden demanar aquesta reducció parcial de jornada a partir de cinquanta-cinc anys d’edat.

Article 73 — Vacances i permisos administratius

Sentències

1. La distribució dels períodes de vacances i l’atorgament de permisos queden condicionats al bon funcionament de l’Administració i del servei que correspongui.

2. Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen dret, amb caràcter general, a vint-i-cinc dies hàbils de vacances retribuïdes cada any, o bé a la part proporcional al menor temps de la relació de servei. El període de vacances no fet durant l’any natural a què correspon, o com a màxim fins al 31 de gener de l’any següent, no es pot acumular en anys posteriors, llevat de casos excepcionals i justificats, amb l’informe previ favorable del director o el responsable del departament. Les particularitats en matèria de vacances del Cos General i dels cossos especials es determinen reglamentàriament.

3. Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen el dret d’obtenir els permisos administratius que s’assenyalin reglamentàriament, en les condicions que s’hi estableixin. L’atorgament i el refús dels permisos administratius corresponen conjuntament al Departament de Funció Pública i al director o el responsable del departament al qual està adscrit el funcionari o treballador públic interí.

4. L’obtenció de permisos administratius implica la reserva de plaça per a les persones interessades; si transcorregut el període del permís el funcionari o el treballador públic interí no es reincorpora a la seva plaça, es considera que s’ha produït abandonament del servei.

Secció tercera. Obligacions i règim d’incompatibilitats

Article 74 — Obligacions i deures

Sentències

1. El personal funcionari i els treballadors públics interins han d’exercir les funcions que tenen atribuïdes amb lleialtat, eficiència i objectivitat tècnica, i guiats pels valors ètics del servei públic, de neutralitat, imparcialitat, reserva en relació amb les informacions que coneguin per raó de la funció, l’honradesa, l’austeritat i la integritat. En concret, tenen els deures i les obligacions següents:

a) Respectar i acatar la Constitució i l’ordenament jurídic; respectar les institucions del Principat, i no efectuar manifestacions o actes que en perjudiquin el bon nom.

b) Mantenir la neutralitat política en l’exercici de les seves funcions.

c) Abstenir-se d’intervenir en el desenvolupament d’assumptes en els quals tinguin interès personalment, o els seus familiars fins al quart grau de consanguinitat o segon d’afinitat.

d) No acceptar contraprestacions de cap mena, donatius, regals, favors o privilegis.

e) Complir amb el règim de jornada i els horaris establerts.

f) Aplicar amb diligència les instruccions i les ordres legítimes que emanin dels superiors emmarcades en l’àmbit de les seves funcions.

g) Informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que requereixi una decisió urgent.

h) Col·laborar en l’execució de funcions o treballs addicionals que el superior immediat els sol·liciti o, en cas de necessitat que l’Administració requereixi, sempre que siguin afins amb el seu lloc de treball.

i) Guardar reserva sobre els assumptes que coneguin per raó del seu lloc de treball a l’Administració en general, i vetllar per la seguretat dels valors i els documents que tenen a càrrec seu.

j) Mantenir una estricta reserva sobre totes les informacions relatives als administrats que coneguin o a les quals tinguin accés per raó de la seva funció o càrrec.

k) Mantenir una conducta responsable d’atenció, cordialitat i bon tracte amb el públic, els superiors, els subordinats i els companys de treball.

l) Mantenir actualitzats els coneixements, les capacitacions i les qualificacions professionals.

m) Assistir a les accions formatives i de desenvolupament programades per l’Administració i participar-hi de manera activa i amb interès.

n) Aplicar els coneixements adquirits en les accions formatives i de desenvolupament en el lloc de treball.

o) Difondre els coneixements i les habilitats adquirits en seminaris, cursos i altres estudis programats o subvencionats per l’Administració.

p) Complir i fer complir les normes i mesures de seguretat i de prevenció de riscos laborals.

q) Treballar amb la cura i diligència necessàries en el desenvolupament de les tasques al lloc de treball.

2. Els valors, els deures i les obligacions que enumera aquest article inspiren la interpretació i aplicació del règim disciplinari del personal funcionari i dels treballadors públics interins.

Article 75 — Incompatibilitats

Sentències

1. El personal funcionari i els treballadors públics interins en situació de servei actiu, a temps complet, no poden exercir altres activitats professionals diferents de les que deriven de la seva condició de funcionari o treballador públic ni en el sector públic ni en el sector privat, llevat de les que s’enumeren a continuació, sempre que es facin fora de l’horari laboral:

a) Les derivades de la gestió del propi patrimoni o del familiar, així com la col·laboració en el negoci familiar dels pares o del consort, sempre que no percebin cap remuneració.

b) La participació en congressos, conferències, seminaris o cursos, en qualitat de ponents o formadors, per raó de la plaça que ocupen a l’Administració.

c) Crear i produir obres literàries, artístiques, científiques i tècniques, així com l’explotació de les obres resultants, sempre que no siguin contràries al que estableix l’article 74. Així mateix, representar, cantar, llegir, recitar, interpretar o executar de qualsevol altra manera una obra literària o artística.

d) Les de caràcter d’investigació, en qualitat d’investigadors per raó de la plaça que ocupen a l’Administració.

e) Les activitats excepcionals que per a casos concrets autoritzi el Govern mitjançant decret, en les condicions fixades en l’autorització.

2. El personal funcionari en situació de servei actiu que no treballa a temps complet i els treballadors públics interins amb una relació laboral d’una durada inferior a un any poden exercir, fora de l’horari laboral, altres activitats professionals, sempre que no entrin en conflicte d’interès amb les funcions que desenvolupen a l’Administració general ni en perjudiquin la bona imatge. En tot cas, han de notificar-ho prèviament al Departament de Funció Pública perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions.

3. Per excepció a la norma de l’apartat 1, els funcionaris o treballadors públics interins en situació de servei actiu, a temps complet, que percebin un sou igual o inferior al salari mitjà interprofessional es poden acollir també a la norma de l’apartat 2 i també han de notificar-ho prèviament al Departament de Funció Pública perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions. 3 bis. Igualment, per excepció a la norma de l’apartat 1, els funcionaris o treballadors públics interins, en situació de servei actiu, que ocupin una plaça de professor tècnic de formació professional es poden acollir també a la norma de l’apartat 2 i també han de notificar-ho prèviament al Departament de Funció Pública perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions, així com que les funcions a desenvolupar i l’empresa on fer-ho corresponguin al contingut del programa d’estudis de la branca en la que desenvolupa la seva tasca de professor tècnic professional.

4. Correspon als directors i als caps immediats prevenir i, si escau, corregir l’incompliment de les obligacions i incompatibilitats en què pugui incórrer el personal de l’Administració, i promoure, quan sigui procedent, la incoació de l’expedient disciplinari corresponent.

5. En l’Administració general, el Comitè Tècnic d’Organització i Gestió ha d’emetre un informe preceptiu sobre les sol·licituds d’exercici d’altres activitats professionals, com també verificar que no s’incorri en supòsits d’incompatibilitat i que es compleixen les condicions establertes.

Secció quarta. Règim retributiu

Article 76 — Principis generals del règim retributiu

Sentències

1. El règim retributiu de l’Administració general, com a element bàsic per a la compensació, la motivació i la gestió dels seus recursos humans, s’orienta, d’una banda, a aconseguir la retribució equitativa i justa de tot el seu personal, en funció del sistema de classificació dels llocs de treball; i, per altra banda, a facilitar la consecució dels objectius de l’Administració general.

2. Els funcionaris i treballadors públics no poden ser retribuïts per altres conceptes que els establerts per aquesta Llei.

Article 77 — Estructura retributiva

Sentències

Les retribucions econòmiques es componen dels conceptes següents:

a) Sou baseCorrespon al nivell en què s’ubica el lloc de treball, segons el seu contingut organitzatiu i funcional.L’assignació dels llocs de treball als nivells retributius exigeix, amb caràcter previ, que s’efectuï una valoració de llocs de treball.Únicament en els cossos especials uniformats, el sou base també inclou la contingència especial. La contingència especial es mesura amb els paràmetres següents: el risc personal a què està sotmès el funcionari en l’exercici habitual de les seves funcions; el port d’arma, que es refereix al possible ús de l’arma per part del funcionari i a la responsabilitat de custodiar-la i manejar-la, i la funció repressora, que concerneix la naturalesa del cos especial que requereix l’aplicació d’una funció repressora enfront del delicte.

b) Complement específicRetribueix, únicament en els cossos especials uniformats, les circumstàncies de treball per torn i les funcions permanents d’acord amb el que preveuen les seves pròpies lleis.Les funcions permanents es retribueixen d’acord amb dos conceptes i poden ser atribuïts als cossos especials únicament quan es preveu a les seves pròpies lleis: el caràcter permanent de la seva missió, que fa que les funcions dels cossos especials han de ser exercides en qualsevol circumstància, moment o conjuntura; i la prohibició del dret de vaga, quan es determina que el funcionari que hi pertany no pugui exercir el dret de vaga ni accions substitutives d’aquest dret o concertades que puguin alterar el funcionament normal i la prestació continuada del servei.El complement específic té caràcter funcional, únicament es percep quan es desenvolupa efectivament la funció de què es tracta, i no es consolida en l’estructura retributiva quan el funcionari del cos especial canvia a una plaça d’un lloc de treball del Cos General.

c) Complement de carreraRetribueix la progressió en la carrera professional del personal funcionari en el lloc de treball.Reglamentàriament es determina la quantia i l’actualització dels imports corresponents a cada grau per a cadascun dels nivells retributius i les condicions requerides per consolidar-los.

d) Complement de productivitatRetribueix el resultat positiu de l’avaluació de l’acompliment obtingut pel personal funcionari. En cap cas no és de quantia fixa ni de cobrament periòdic, i no es consolida en l’estructura retributiva.

e) Complement de responsabilitat addicional (CRA)Retribueix les funcions assumides provisionalment i transitòriament en un lloc de treball de nivell superior o quan s’és nomenat per a un lloc de direcció o de secretari d’un membre del Govern pel temps que sigui necessari, mentre dura l’assumpció de les funcions esmentades. Per tenir dret a aquesta prestació de serveis i també a cobrar-la és necessària l’autorització del director o responsable del Departament de Funció Pública. Aquest complement no s’abona quan les funcions esmentades es deixen de fer.

f) Complement d’antiguitatConsisteix en una quantitat igual per a tots els funcionaris per cada cinc anys de servei efectiu prestats en l’Administració general. També computa, a aquest efecte, el temps de servei prestat a l’Administració de justícia, als comuns, al Consell General o als organismes adscrits al Consell General, a condició que el termini transcorregut entre la baixa al servei d’una d’aquestes administracions i la incorporació a l’altra a l’administració no sigui superior a tres mesos.Per mobilitat entre administracions, es manté l’import consolidat d’aquest complement, i a partir del moment que el funcionari ocupa el nou lloc de treball, es comença a calcular el nou complement en aplicació del preu establert en la nova administració a la qual queda orgànicament adscrit.

g) Complement d’absorcióConsisteix en una quantitat retributiva que excedeix la banda màxima del nivell de classificació que tingui assignat el funcionari, derivada de l’aplicació de sistemes retributius anteriors o derivada de l’aplicació de l’article 84.

h) Altres conceptesEl Reglament de sistemes de compensació ha d’identificar i descriure altres conceptes retributius, no inclosos en els conceptes anteriors, com a conseqüència de circumstàncies laborals i d’organització del treball.Els conceptes compresos en aquest apartat solament es compensen quan el funcionari o treballador públic interí ocupa un lloc de treball que els tingui assignats, i no es consoliden en l’estructura retributiva, ja que es paguen com a conceptes variables de nòmina, en dotze pagues, i només quan es generin, ja que deixen de percebre’s quan finalitzen les causes que van motivar-ne la concessió, o per canvi de lloc de treball. Les retribucions establertes en els apartats a, b, c, e i f es perceben en tretze pagues: dotze pagues mensuals, més una paga extraordinària el mes de desembre. La tretzena paga es prorrateja, si escau, en funció del temps de servei en actiu de l’anualitat.

Secció cinquena. Seguretat i salut en el treball

Article 78 — Principis generals

Sentències

La seguretat i la salut del personal funcionari i els treballadors públics interins són dos de les prioritats essencials de la política de personal de l’Administració general, amb l’objectiu i el compromís de consolidar una autèntica cultura preventiva i garantir la seguretat i la salut laborals mitjançant la integració de l’activitat preventiva en tots els nivells de gestió. L’Administració general, per tal de promoure els principis preventius necessaris, s’ha de regir, en tot el que li sigui aplicable, per la normativa vigent en matèria de seguretat i salut en el treball. Quan s’hi oposin particularitats inherents a determinades activitats en l’àmbit de les funcions públiques pròpies dels cossos especials de Policia, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Banders, Duana, Educació, Diplomàtic i Penitenciari, la seguretat i la salut dels treballadors han de quedar assegurades a través de normatives específiques. L’Administració general ha de garantir la seguretat i la salut del personal funcionari i els treballadors públics interins en tots els aspectes relacionats amb la feina que desenvolupen. El personal funcionari i els treballadors públics interins tenen dret a una prevenció i protecció eficaces en matèria de seguretat i salut laboral, així com el deure de complir les mesures de prevenció de riscos que prevegi la normativa i els reglaments que la desenvolupin.

Article 79 — Avaluació de riscos laborals

Sentències

L’avaluació dels riscos laborals és el procés adreçat a valorar els riscos que no s’hagin pogut evitar, per tal d’obtenir la informació necessària perquè l’Administració general estigui en condicions de prendre una decisió adequada sobre la necessitat d’adoptar mesures preventives. Els elements i factors de risc s’identifiquen a partir de la informació que s’obtingui sobre l’organització, les característiques i la complexitat del treball, els materials i els equips de treball, i l’estat de salut de les persones que hi treballen. L’avaluació dels riscos s’ha d’efectuar mitjançant la intervenció de personal competent i s’ha d’actualitzar i revisar quan canviïn les condicions de treball. Els riscos s’han d’avaluar de forma regular per garantir la seguretat i la salut del personal funcionari i els treballadors públics interins, i en tot cas cada tres anys com a màxim. Si el resultat de l’avaluació ho requereix, l’Administració general ha de planificar l’activitat preventiva necessària amb la finalitat de garantir un nivell de protecció adequat de la seguretat i la salut del seu personal.

Article 80 — Planificació de l’activitat preventiva

Sentències

1. L’Administració general ha de planificar convenientment l’activitat preventiva amb l’objectiu de controlar, reduir o eliminar els riscos laborals, tenint en compte la seva magnitud i el nombre de persones potencialment afectades. L’activitat preventiva ha d’integrar tant les mesures en cas d’emergència i la vigilància de la salut, com les referents a donar informació i formació al personal en matèria preventiva i a la coordinació de tots aquests aspectes. Alhora, cal que s’estableixin les fases i prioritats del seu desenvolupament com també el seu seguiment i control periòdic.

2. Totes les mesures d’activitat preventiva han de ser comunicades als sindicats de l’Administració general.

Article 81 — Vigilància de la salut

Sentències

Com a mesura preventiva per evitar riscos laborals, el Govern ha de vetllar per la vigilància periòdica de l’estat de salut del seu personal, en funció dels riscos inherents de l’activitat que desenvolupen. La vigilància de la salut s’ha de fer respectant el dret a la intimitat i la dignitat del personal, així com la confidencialitat de la informació relacionada amb el seu estat de salut.

Article 82 — Reconeixements mèdics

Sentències

L’Administració general ha de portar a terme reconeixements mèdics voluntaris al seu personal d’acord amb la periodicitat establerta en els protocols mèdics específics, els quals han de tenir en compte, fonamentalment, les característiques del lloc de treball que ocupi el personal funcionari o el treballador públic interí. En tot cas la periodicitat no pot ser superior a tres anys. El reconeixement mèdic té caràcter obligatori en els supòsits establerts en la legislació vigent en matèria de seguretat i salut en el treball i en els reglaments de desenvolupament corresponents. Els resultats dels reconeixements mèdics es comuniquen a l’interessat. L’Administració únicament ha de rebre informació de les conclusions que es derivin dels reconeixements efectuats, per conèixer l’aptitud del personal per desenvolupar les seves funcions o la necessitat d’introduir mesures de prevenció i protecció.

Article 83 — Protecció del personal especialment sensible a determinats riscos

Sentències

L’Administració general ha de garantir de manera específica la protecció del personal funcionari i els treballadors públics interins sensibles als riscos derivats del treball, ateses les seves característiques personals, l’estat biològic o la discapacitat física, psíquica o sensorial adientment reconeguda. El personal que per les característiques descrites en l’apartat anterior pot resultar afectat per les condicions específiques del seu lloc de treball, ha de sol·licitar una valoració mèdica d’acord amb el que estableixi la reglamentació o els protocols sobre persones especialment sensibles a determinats riscos. És obligatori sotmetre’s als reconeixements mèdics en cas que hi hagi indicis que un funcionari o un treballador públic interí pateixi alguna patologia física o psíquica que pugui afectar la seva feina, la seva capacitat per desenvolupar la feina o que pugui suposar un risc per a la seva integritat física o la de terceres persones. Aquests reconeixements mèdics específics els efectua el metge especialista en medicina del treball i, si escau, un comitè mèdic integrat pels metges especialistes o professionals tècnics que siguin necessaris, designats pel Departament de Funció Pública, que ha d’emetre preceptivament un dictamen vinculant. El funcionament d’aquest comitè mèdic s’ha de determinar reglamentàriament.

Article 84 — Adaptació o canvi de lloc de treball per motius de salut

Sentències

1. Quan l’avaluació de riscos, la revisió mèdica efectuada o altres mitjans revelin l’existència d’un risc per a la seguretat i la salut d’un funcionari o treballador públic interí, s’han d’adoptar les mesures necessàries per evitar l’exposició a aquest risc, mitjançant una adaptació de les condicions de treball, la dedicació, el torn de treball o les funcions que s’han de desenvolupar.

2. Si l’adaptació del lloc de treball no és possible, en cas que el reconeixement mèdic determini restriccions de la persona interessada, el funcionari s’ha de reubicar definitivament o bé cal adscriure’l temporalment a un altre lloc de treball adequat a les seves condicions. La reubicació o adscripció es fan, preferentment, dins del mateix departament en el qual prestava serveis i, si no hi ha llocs adequats, en qualsevol altre departament.

3. Si, com a conseqüència d’una incapacitat parcial permanent declarada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, un funcionari no pot continuar efectuant les funcions del lloc de treball que ocupa, o no pot realitzar la jornada o l’horari de treball o el règim de torns o de guàrdies, però està capacitat per exercir les funcions d’un altre lloc de treball, s’ha de reubicar a un altre lloc adequat a les seves condicions. Si pot continuar portant a terme les mateixes funcions que feia però la situació d’invalidesa li impedeix exercir a jornada completa, se li ha de reduir la jornada laboral.

4. El funcionari destinat a un lloc de treball amb un nivell retributiu inferior com a conseqüència de l’adaptació per motius de salut ha de rebre les retribucions corresponents al lloc de destinació; no obstant això:

— Si la seva retribució percebuda amb anterioritat és inferior o igual a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional se li garanteix la percepció del cent per cent de la retribució percebuda amb anterioritat.

— Si la seva retribució percebuda amb anterioritat és superior a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional se li garanteix la percepció del vuitanta per cent de la retribució percebuda amb anterioritat i com a mínim dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional.

— En el supòsit de reducció de la jornada de treball per motius de salut se li ajusten les retribucions en proporció al nombre d’hores de la nova jornada, garantint-li el cent per cent de la retribució percebuda amb anterioritat si aquesta és inferior o igual a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional i el vuitanta per cent de la retribució percebuda amb anterioritat i com a mínim dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional si aquesta és superior a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional. Quan el mínim garantit no es pugui encabir en l’estructura retributiva del lloc de treball, l’excés passa a formar part del complement d’absorció.

5. Per excepció al que estableix l’apartat precedent, quan l’adaptació o canvi de lloc de treball sigui conseqüència d’un accident patit en exercici de les seves funcions o d’una malaltia professional adquirida en el lloc de treball a l’Administració pública, es garanteix al funcionari el manteniment de les retribucions fixes que rebia amb anterioritat. Amb aquesta finalitat, el Govern li ha d’assignar la diferència entre aquella quantitat i la pensió que percebi de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Tanmateix, en els casos d’adaptació o canvi de lloc de treball per maternitat es garanteix el cent per cent de les retribucions fixes que rebien amb anterioritat.

6. L’adaptació del lloc o canvi de lloc de treball per motius de salut correspon al ministre competent en matèria de funció pública.

Secció sisena. Prestacions passives i mútua de funcionaris

Article 85 — Prestacions passives

Sentències

1. Es reconeix als funcionaris el dret a les prestacions per jubilació, d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre aquesta matèria.

2. El Govern pot establir millores a les prestacions passives de l’organisme encarregat de la seguretat social mitjançant l’aprovació de plans dirigits, o bé a col·lectius concrets o bé amb caràcter general, a tots els funcionaris. En tot cas, per ser beneficiari de les millores, els plans han d’incloure, perquè siguin efectius i per poder finançar-los, a més de les aportacions de l’Administració general, aportacions dels funcionaris interessats.

3. La percepció de prestacions de jubilació, obligatòria o voluntària, a càrrec de l’Administració és incompatible amb qualsevol altra retribució com a funcionari o interí per serveis prestats al sector públic. En el cas de prestació de serveis a l’Administració per funcionaris en el marc d’una relació especial o bé d’una prolongació de la relació de treball convinguda en els termes de l’article 56.3, les prestacions de jubilació voluntària i de jubilació obligatòria a càrrec de l’Administració queden en suspens mentre duri la relació especial.

Article 86 — Mútua de funcionaris

Sentències

1. La Mútua de funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia, que gaudeix de personalitat jurídica pròpia, és un sistema de previsió social obligatori i de solidaritat que garanteix una prestació econòmica complementària a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en supòsits d’incapacitat laboral temporal, maternitat, paternitat o risc durant l’embaràs fins a la data de pèrdua de la condició de funcionari inclosa la jubilació voluntària o jubilació, o fins a la data d’acabament de la relació especial.

2. La Mútua es regeix pels principis de transparència, eficàcia, solidaritat i equilibri econòmic i financer en el sentit que no hi hagi dèficit entre les aportacions dels mutualistes i les despeses generades, incloent-hi els costos de la seva gestió, control i defensa i que en cap cas no poden superar el cinc per cent de les dites aportacions, i s’estructura sobre la base d’una aportació personal obligatòria de tots els funcionaris que es calcula com un percentatge de les seves retribucions, en els termes reglamentàriament establerts.

3. La Comissió de la Mútua de funcionaris és l’òrgan encarregat de definir les prestacions a càrrec de la Mútua i la seva gestió financera en el marc dels principis generals previstos per aquest article, i de controlar-ne el funcionament i efectuar els controls mèdics que consideri per a una bona gestió. Està composta per entre tres i cinc membres designats per les associacions i els sindicats més representatius en el si de l’Administració general i de l’Administració de justícia; un representant de cada grup funcional o família professional dels funcionaris de l’Administració general, elegit per sufragi; un representant de cada grup funcional o família professional dels funcionaris de l’Administració de justícia, elegit per sufragi, i un representant del Departament de Funció Pública.

4. La gestió tècnica i administrativa de la Mútua la porten a terme conjuntament el Departament de Funció Pública i la Comissió de la Mútua en els termes establerts reglamentàriament.

5. El funcionament de la Mútua de funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia es regula per reglament.

Secció setena. Drets sindicals

Article 87 — Llibertat i activitats sindicals

Sentències

1. Els funcionaris i treballadors públics interins tenen el dret de constituir organitzacions sindicals per defensar els seus drets i interessos professionals, així com d’afiliar-s’hi i participar-hi activament d’acord amb la normativa aplicable.

2. Les organitzacions sindicals i les associacions de funcionaris o treballadors públics interins legalment constituïdes tenen el dret de formular propostes, elevar informes i dirigir peticions als òrgans competents, així com d’exercir la representació dels seus afiliats davant d’aquests òrgans.

3. Les organitzacions sindicals i les associacions de funcionaris o treballadors públics interins legalment constituïdes tenen el dret que se’ls faciliti un local per exercir les seves activitats, a les dependències que determini el Departament de Funció Pública.

4. Els representants de les organitzacions sindicals i de les associacions de funcionaris i treballadors públics interins legalment constituïdes han de disposar de les condicions i el temps necessaris per atendre les activitats pròpies de la seva funció, en la forma i amb l’abast que s’estableixin per la via reglamentària, per tal que no perjudiquin el bon funcionament i el servei de l’Administració general.

Article 88 — Normativa aplicable

Sentències

La constitució, el funcionament i els drets de les organitzacions sindicals, dels seus representants i dels seus afiliats, i l’exercici de les activitats que duen a terme, es regeixen per la Llei qualificada d’acció sindical i patronal.

Capítol vuitè. Règim disciplinari

Secció primera. Disposicions generals

Article 89 — Responsabilitat disciplinària

Sentències

1. El personal funcionari i els treballadors públics interins de l’Administració general estan sotmesos a responsabilitat disciplinària.

2. Es considera falta disciplinària tota acció o omissió que constitueixi l’incompliment de les obligacions i els deures als quals estan sotmesos el personal funcionari i els treballadors públics interins de l’Administració general, i que estigui tipificada com a tal en aquesta Llei.

3. La comissió d’una falta implica l’exigència de responsabilitat disciplinària mitjançant la imposició de la sanció prevista per aquesta Llei d’acord amb el procediment que hi és establert, que garanteix l’audiència i la defensa de l’inculpat.

4. L’exigència de responsabilitat disciplinària s’entén sense perjudici de la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer els funcionaris i treballadors públics interins per l’incompliment dels seus deures i obligacions.

5. És responsable disciplinàriament el funcionari o treballador públic interí que sigui autor de la falta. Es considera autor qui comet la falta personalment, ja sigui individualment o conjuntament amb altri, o per mitjà d’algú de qui se serveix com a instrument. També es considera autor qui de manera directa i conscient força o indueix altri a la comissió d’una falta, o hi coopera amb actes necessaris. Així mateix, es considera autor per omissió qui, amb coneixement dels fets, tenint l’obligació d’evitar-ne el resultat i podent-ho fer, n’hagi permès la producció sense haver-hi participat.

6. Als efectes d’aquesta Llei s’entén que hi ha reincidència quan en el moment de cometre la infracció la persona interessada ha estat sancionada mitjançant una resolució ferma per una acció o una comissió constitutiva d’una infracció de la mateixa qualificació.

Secció segona. Procediment disciplinari

Article 90 — Òrgans competents

Sentències

1. Són competents per incoar un expedient disciplinari en qualsevol tipus d’infracció el director o responsable del departament al qual estigui adscrita la persona expedientada en el moment de la incoació; en cas que la persona expedientada sigui el director o responsable d’un departament, la incoació correspon al càrrec superior immediat.

2. Són competents per resoldre l’expedient disciplinari el director o responsable del departament de funció pública quan es tracti de faltes lleus, el ministre competent en matèria de funció pública quan es tracti de faltes greus, i el Govern quan es tracti de faltes molt greus.

3. En cas que en aplicació de les disposicions precedents la incoació i la resolució d’un expedient disciplinari recaiguin en la mateixa persona o existeixi causa que impossibiliti la seva intervenció, la resolució correspon a un càrrec anàleg a aquest càrrec o a l’immediatament superior.

Article 91 — Actuacions prèvies

Sentències

1. Abans d’acordar la incoació d’un procediment disciplinari, l’òrgan competent per a la incoació o bé el director o responsable del Departament de Funció Pública poden obrir un període d’informació prèvia per tal de determinar, amb caràcter preliminar, si es donen les circumstàncies que ho justifiquen. Les actuacions s’han d’orientar a concretar els fets susceptibles de motivar la iniciació del procediment, la identificació de la persona o les persones que en podrien ser responsables, i les altres circumstàncies rellevants.

2. Les actuacions prèvies les fa la persona o l’òrgan que designi l’òrgan competent per iniciar el procediment.

Article 92 — Inici del procediment

Sentències

1. El procediment disciplinari contra un funcionari o un treballador públic interí s’inicia d’ofici per acord de l’òrgan competent o per iniciativa pròpia, per ordre superior, o com a conseqüència de la petició raonada d’altres òrgans administratius o d’una denúncia.

2. Quan es tracta de conductes qualificades de faltes lleus, l’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari pot decidir que es tramiti pel procediment abreujat. En el cas de conductes qualificades de faltes greus o molt greus, s’ha de seguir sempre el procediment ordinari.

3. L’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari designa un instructor i comunica l’inici del procediment al Departament de Funció Pública. La instrucció correspon a l’òrgan instructor d’expedients disciplinaris de l’Administració general. En el seu defecte correspon al funcionari designat dins el personal del departament de la persona expedientada o bé d’un altre departament, la designació del qual requereix l’autorització prèvia del responsable del departament corresponent.

4. L’abstenció i la recusació de l’instructor s’han de plantejar davant de l’òrgan que l’ha designat, que resol en el termini de cinc dies hàbils. Aquesta resolució no és susceptible de recurs, sense perjudici que es pugui al·legar posteriorment en el recurs que es formuli contra la resolució definitiva de l’expedient disciplinari.

5. La providència mitjançant la qual s’acorda la incoació de l’expedient disciplinari i es designa l’instructor s’ha de notificar per escrit a la persona expedientada.

Article 93 — Instrucció de l’expedient

Sentències

1. L’instructor ha d’ordenar la pràctica de totes les diligències que siguin adequades per determinar i comprovar els fets, i de totes les proves que puguin conduir a esclarir i identificar les responsabilitats susceptibles de sanció. En particular, ha de rebre una declaració de la persona expedientada.

2. En vista de les actuacions practicades, l’instructor formula el plec de càrrecs, que ha d’expressar, com a mínim: la descripció dels fets que s’imputen a la persona expedientada, la seva qualificació jurídica –amb indicació de la disposició o les disposicions legals que els tipifiquen com a infracció– i la sanció o les sancions que siguin aplicables, també amb expressió de la disposició legal que les estableix. Quan s’haguessin adoptat mesures cautelars, en el moment de redactar el plec de càrrecs, o en qualsevol moment posterior de la tramitació de l’expedient, l’instructor pot proposar motivadament a l’òrgan competent que s’aixequin o, si escau, que es prorroguin fins a l’execució efectiva de la sanció.

3. L’instructor ha de formular el plec de càrrecs en el termini màxim d’un mes a comptar de la data de notificació a la persona expedientada de l’inici de l’expedient, quan es tracta de faltes lleus; de dos mesos, en el cas de les faltes greus, i de sis mesos, en el cas de les faltes molt greus. L’instructor pot sol·licitar l’ampliació d’aquest termini a l’òrgan competent per incoar l’expedient, per causa justificada.

4. El plec de càrrecs s’ha de notificar a la persona expedientada, a qui es concedeix un termini de deu dies hàbils per examinar l’expedient, per formular les al·legacions que consideri convenients per defensar-se, aportar els documents que consideri oportuns, i sol·licitar, si escau, la pràctica de proves que entengui necessàries per defensar-se.

5. Una vegada contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot ordenar la pràctica de les proves sol·licitades i les altres proves que consideri procedents, i siguin admissibles en dret, en el termini d’un mes, que es pot prorrogar de forma justificada. L’instructor ha de refusar les proves proposades per la persona expedientada quan resultin improcedents o innecessàries; el refús s’ha de motivar expressament.

6. Després de practicar o de refusar motivadament, segons el cas, les proves previstes en l’apartat anterior, l’instructor dona vista de l’expedient a la persona expedientada perquè, en el termini de deu dies hàbils, al·legui el que estimi pertinent per defensar-se, i incorpora a l’expedient les al·legacions que, si escau, es presentin dins d’aquest termini. Seguidament elabora l’informe amb les seves conclusions.

7. Conclosa la instrucció, l’instructor eleva l’expedient sencer a l’òrgan competent per resoldre en un termini de cinc dies hàbils.

8. Tots els òrgans de l’Administració general estan obligats a facilitar a l’instructor els antecedents i la informació necessària, així com els mitjans personals i materials que siguin menester perquè pugui dur a terme la seva funció.

Article 94 — Resolució de l’expedient

Sentències

1. En haver rebut l’expedient, l’òrgan competent per resoldre ha de dictar la resolució disciplinària que posa fi al procediment en el termini de quinze dies hàbils, si es tracta de faltes lleus; de trenta dies hàbils, si es tracta de faltes greus, i de quaranta-cinc dies hàbils, si es tracta de faltes molt greus. Aquests terminis poden ser prorrogats en els termes establerts al Codi de l’Administració.

2. Abans de dictar la resolució, l’òrgan competent pot ordenar a l’instructor que faci les actuacions complementàries que consideri indispensables per prendre una resolució. Aquesta decisió s’ha de notificar a la persona expedientada, a qui també s’han de traslladar les actuacions efectuades, i concedir-li un termini de cinc dies hàbils perquè al·legui el que consideri convenient. En aquest cas, els terminis de resolució es comencen a comptar a partir del moment en què s’exhaureix el termini per presentar aquestes al·legacions complementàries.

3. La resolució ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. La resolució ha de motivar la denegació de les proves sol·licitades que no s’hagin practicat, quan sigui el cas, i ha d’informar sobre les vies de recurs; pot acordar el manteniment de les mesures cautelars adoptades, sempre que siguin compatibles amb la resolució, fins al moment en què aquesta adquireixi fermesa i siguin substituïdes per mesures d’execució.

4. La resolució disciplinària s’ha de notificar a la persona expedientada; se n’ha de trametre còpia al Departament de Funció Pública, i és susceptible de recurs en els termes previstos pel Codi de l’Administració.

Article 95 — Procediment abreujat

Sentències

1. Quan es tracta de conductes qualificades de falta lleu, l’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari pot decidir la tramitació pel procediment abreujat. En aquest cas, notifica la providència d’incoació a la persona expedientada juntament amb el plec de càrrecs i li concedeix un termini de deu dies per formular les al·legacions que consideri convenients per a la seva defensa, per aportar els documents que cregui oportuns i per demanar la pràctica de les altres proves que consideri necessàries. El procediment abreujat és instruït pel mateix òrgan que ha incoat l’expedient. La providència d’incoació ha d’anunciar que es tramitarà per procediment abreujat, salvat que la persona expedientada demani la tramitació pel procediment ordinari, d’acord amb el que preveu el punt 3.

2. Transcorregut el termini esmentat a l’apartat precedent, l’òrgan competent incorpora a l’expedient les al·legacions i els documents eventualment presentats, o deixa constància que no ho han estat, practica les proves que considera pertinents, denega motivadament les altres i eleva l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.

3. En rebre la providència d’incoació d’un expedient disciplinari pel procediment abreujat, la persona expedientada pot demanar que l’expedient es tramiti pel procediment ordinari. Ha de formular aquesta petició en lloc de les al·legacions, i dins del termini concedit per formular-les. En rebre aquesta petició, l’òrgan que ha incoat l’expedient designa un instructor, ho notifica a la persona expedientada, i l’expedient segueix els tràmits del procediment ordinari.

Article 96 — Mesures cautelars

Sentències

1. En l’acord d’incoació d’un expedient disciplinari, o en qualsevol moment posterior, l’òrgan competent per incoar l’expedient pot adoptar, motivadament, les mesures cautelars que consideri necessàries per garantir l’eficàcia de la instrucció o de l’execució de la resolució que pugui recaure. L’adopció de mesures cautelars requereix l’audiència prèvia de la persona expedientada, excepte en els casos en què les mesures podrien perdre virtualitat o esdevenir ineficaces si se’n posposés l’adopció fins després d’aquest tràmit; en aquests casos l’audiència prèvia es pot substituir per un tràmit d’al·legacions immediatament posterior.

2. En cas que l’expedient s’instrueixi per una falta greu o molt greu, es pot acordar, com a mesura cautelar, la suspensió cautelar de funcions i de retribucions o l’adscripció temporal de la persona expedientada a un altre lloc de treball.

3. En el moment de resoldre sobre l’adopció, la pròrroga o l’aixecament de les mesures cautelars, s’han de valorar la gravetat dels fets imputats, les circumstàncies que concorren en cada cas i l’expedient personal del funcionari o treballador públic interí.

4. La resolució en què es decideix adoptar o prorrogar les mesures cautelars ha de ser motivada.

5. El període de suspensió temporal de les funcions, com a mesura cautelar, no pot ser superior al de la sanció de suspensió temporal de les funcions que es pugui imposar per la falta presumptament comesa. El temps de suspensió cautelar s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció de suspensió temporal de funcions que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.

6. En cas que les mesures cautelars imposades hagin comportat la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents, s’han de compensar a la persona expedientada les retribucions deixades de percebre, majorades amb l’interès legal fins a la data de pagament, en els supòsits següents:

a) Si la sanció que s’imposa no comporta la minoració o la pèrdua de retribucions, a aquests efectes, s’entén que comporten pèrdua de retribucions les sancions de separació del servei i d’inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general.

b) Si se sobreseu o s’arxiva l’expedient disciplinari.

Article 97 — Tramitació de l’expedient en cas de procés penal

Sentències

1. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, l’òrgan competent per incoar l’expedient, per indicació de l’instructor, quan escaigui, ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent, i ha de suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat; això interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

2. Quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin estretament vinculats, s’ha d’acordar la suspensió del procediment administratiu fins que recaigui una resolució en la via penal. En el cas que el procediment disciplinari encara no hagués estat obert, s’ha d’adoptar l’acord d’incoació i se’n suspèn tot seguit la tramitació, fins que recaigui una resolució en la via penal.

3. La declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per als òrgans administratius respecte dels procediments sancionadors que tramitin.

4. Els supòsits assenyalats als apartats 1 i 2 no impedeixen l’adopció o la pròrroga de les mesures cautelars oportunes. Són aplicables les disposicions de l’article 96, però, en aquest cas, les mesures cautelars es poden prorrogar fins que es dicti una resolució definitiva en la via penal.

Secció tercera. Faltes

Article 98 — Classificació

Sentències

Les faltes disciplinàries comeses pel personal funcionari i els treballadors públics interins es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Article 99 — Faltes molt greus

Sentències

Són faltes molt greus:

a) La falta d’assistència al lloc de treball durant tres o més dies hàbils consecutius, sense haver-ho comunicat al superior o sense causa justificada.

b) La manca de rendiment manifesta i no justificada quan ocasiona un perjudici molt greu per al bon funcionament del servei.

c) Actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres funcionaris i treballadors o amb els ciutadans.

d) La ignorància inexcusable de les normes o dels procediments que hagi d’aplicar en el desenvolupament del seu lloc de treball.

e) El manament a un subordinat d’executar un acte manifestament il·legal.

f) Els actes, les manifestacions i les conductes que atemptin greument contra la dignitat dels funcionaris o els treballadors públics interins de l’Administració general o d’altres administracions públiques, i contra la imatge de la mateixa Administració.

g) Tot comportament o conducta, en l’àmbit laboral, que atempti contra el respecte de la intimitat i la dignitat de la dona o l’home mitjançant l’ofensa, física o verbal, de caràcter sexual. Si aquesta conducta o aquest comportament es porten a terme prevalent-se d’una posició jeràrquica, aquest fet constitueix una circumstància agreujant.

i) L’incompliment de l’obligació d’informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que requereixi una decisió urgent, quan se’n derivin danys o perjudicis per a l’Administració o per als ciutadans.

j) L’emissió d’informes, l’adopció de decisions o qualsevol altra actuació de contingut manifestament il·legal que causin un perjudici molt greu a l’Administració o als ciutadans.

k) El falsejament voluntari de les dades o de la informació relativa al servei.

l) La falsificació, la sostracció, la simulació o la destrucció de documents del servei sota custòdia pròpia o de qualsevol altre funcionari.

m) El fet de causar danys dolosos als béns de l’Administració general.

n) L’apropiació de béns, materials o equipaments que pertanyen a l’Administració o a tercers.

o) La realització d’un acte de corrupció, de prevaricació o de suborn.

p) El fet de trobar-se en situació d’embriaguesa, o trobar-se sota els efectes de drogues tòxiques, productes estupefaents o substàncies psicòtropes en el lloc de treball, quan ocasioni un perjudici material o d’imatge greu al servei, i també negar-se a les comprovacions pertinents, quan existeixin indicis raonables que es dona aquesta situació.

q) Tota actuació que signifiqui una discriminació greu per raó de naixença, raça, sexe, orientació sexual, religió, llengua, opinió, veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

r) L’obstaculització en l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques.

s) L’incompliment del deure del secret professional, pel que fa a les dades, les informacions i els fets coneguts per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan en resulti un perjudici per a l’Administració o per als ciutadans.

t) No respectar o no acatar la Constitució o l’ordenament jurídic, no respectar les institucions del Principat, i els actes, les manifestacions i les conductes que en perjudiquin el bon nom, el prestigi i la consideració deguts.

u) Promoure o participar en una vaga que d’acord amb la legislació aplicable tingui la consideració de prohibida o abusiva.

v) Ocupar el centre de treball o qualsevol de les dependències durant una vaga, o dificultar o impedir l’accés al lloc de treball o el desenvolupament normal de les activitats dels funcionaris i els treballadors públics interins que hagin decidit no participar-hi.

w) Realitzar actes que atemptin contra la seguretat o la integritat de les persones o dels béns durant una vaga, o contra els locals, la maquinària, les instal·lacions o les mercaderies de l’Administració pública o de les empreses que realitzin obres o serveis per compte de l’Administració pública concernida per la vaga.

x) Realitzar actes intimidatoris o violents de qualsevol naturalesa adreçats contra els funcionaris o treballadors públics interins que optin lliurement per exercir el dret de treballar.

y) Incomplir els laudes de compliment obligatori o els acords executius del Govern adoptats per resoldre el conflicte que ha provocat una vaga o per garantir el funcionament dels serveis essencials, o l’acord vàlid i eficaç de les parts en conflicte per posar-hi fi.

z) No respectar els serveis o els treballs de manteniment convinguts, establerts pel ministeri competent en matèria de funció pública en cas que no hagin estat impugnats, o establerts de forma executiva pel Govern en cas contrari, en una situació de vaga.a.

a) Qualsevol acció o omissió adreçada a impedir o dificultar que s’insti un conflicte col·lectiu.b.

b) No respectar els requisits o les obligacions que la legislació aplicable estableix en matèria de legitimació, aprovació, notificació, comunicació i publicitat de la vaga, si se’n deriva un perjudici greu per a l’Administració pública, per als funcionaris i treballadors públics interins, o per a terceres persones.c.

c) La comissió d’una segona falta greu, encara que sigui de distinta naturalesa, dins el període d’un any des de la comissió de la primera de les faltes, i sempre que l’autor hagi estat sancionat per aquesta falta.

Article 100 — Faltes greus

Sentències

Són faltes greus:

a) L’incompliment de la jornada de treball sense causa justificada quan se’n derivin perjudicis greus per al servei.

b) La segona falta d’assistència d’un dia al lloc de treball durant un període de sis mesos sense autorització del superior o sense causa justificada.

c) Les accions i les omissions dirigides a evadir els sistemes de control d’horari o a impedir que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada de treball personals o d’un altre funcionari o treballador.

d) La falta d’assistència a les reunions de treball o a les accions formatives i de desenvolupament professional degudament convocades sense causa justificada.

e) El refús de sotmetre’s a la revisió mèdica, les proves psicotècniques o els exàmens de salut laborals relacionats amb el lloc de treball, quan aquests resultin obligatoris.

f) La tercera falta d’assistència sense causa justificada als exàmens de salut relacionats amb el lloc de treball degudament convocats.

g) No complir amb les obligacions en matèria de seguretat i salut en el treball o altres mesures administratives que són exigibles d’acord amb el lloc de treball.

h) L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats establertes en aquesta Llei.

i) La manca de rendiment o eficàcia manifesta, no justificada i reiterada, o si ocasiona un perjudici per al bon funcionament del servei encara que no constitueixi una conducta continuada.

j) L’incompliment dels reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, i qualsevol altra norma o ordre publicats degudament que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització, si en resulten danys o perjudicis.

k) La desobediència als caps o superiors jeràrquics en l’exercici de les funcions i l’incompliment o la insubordinació individual o col·lectiva davant les ordres o instruccions legítimes rebudes.

l) Les faltes de respecte o consideració greus i manifestes als ciutadans, els superiors, els subordinats o els companys.

m) La manca reiterada de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l’Administració pública, amb les entitats i organismes públics i amb les societats públiques.

n) L’abús d’autoritat en l’exercici de les funcions del lloc de treball, fent ús de les atribucions pròpies o dels béns i recursos de l’Administració general per a fins aliens a les funcions atribuïdes.

o) L’emissió d’informes o l’adopció de decisions que, amb motiu d’una actuació negligent, causin un perjudici greu a l’Administració general o als usuaris o al públic, quan no constitueixin una falta molt greu.

p) La negligència o la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material, els equips i els documents que li han estat confiats o que té a la disposició, si en resulten danys i perjudicis.

q) La pèrdua del material, els equips o els documents que li han estat confiats o que té a disposició, quan ocasioni un perjudici greu a l’Administració o als ciutadans.

r) L’ús dels equips, els materials i les tecnologies de la informació i comunicació, propietat de l’Administració, per a ús personal o fora de l’exercici de les funcions de forma reiterada.

s) La descurança o la demora injustificada en l’execució de qualsevol treball que li hagi estat encomanat i que produeixi una pertorbació important en el servei.

t) Portar a terme actuacions que comportin un descrèdit greu de l’Administració.

u) La falta de reserva respecte als assumptes dels quals tingui coneixement per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan ocasioni perjudicis a terceres persones, o perjudicis d’imatge a l’Administració.

v) Simular una malaltia o un accident per justificar un retard, l’abandonament o l’absència a la feina.

w) No mantenir la neutralitat política en l’exercici de les funcions.

x) Intervenir en un procediment administratiu quan es doni alguna de les causes d’abstenció legalment establertes.

y) L’incompliment de l’obligació d’informar el superior de tot assumpte que li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que en requereixi una decisió urgent, si no se’n deriven danys o perjudicis.a.

a) L’acció de rebre donatius, avantatges o privilegis de qualsevol naturalesa per a un mateix o per a tercers, per raó de les funcions encomanades.b.

b) La realització de treballs de qualsevol tipus per compte propi o per compte d’altri mentre es trobi en situació d’incapacitat temporal, i també tota manipulació, engany o conducta personal inconseqüent que comporti una prolongació de la situació de baixa.c.

c) La imprudència durant el treball que pugui implicar risc d’accident, personalment o per a altres treballadors o terceres persones, o risc d’avaria o dany material dels béns o les instal·lacions.d.

d) El fet de trobar-se en situació d’embriaguesa o trobar-se sota els efectes de drogues tòxiques, productes estupefaents o substàncies psicòtropes en el lloc de treball, quan no constitueixi una falta molt greu, i també negar-se a les comprovacions pertinents, quan existeixin indicis raonables que es dóna aquesta situació.e.

e) Qualsevol conducta dolosa en l’exercici de les funcions que sigui constitutiva de contravenció penal.f.

f) L’incompliment del deure del secret professional, pel que fa a les dades, les informacions i els fets coneguts per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, si no constitueix una falta molt greu.g.

g) Encobrir o consentir la comissió d’una falta molt greu, o cooperar-hi amb actes no necessaris. Comet encobriment qui, tenint coneixement de la comissió d’una falta i sense haver-hi participat, intervé amb posterioritat i ajuda l’autor a aprofitar-se’n, o a amagar o destruir proves.h.

h) No respectar els requisits o les obligacions que la legislació aplicable estableix en matèria de legitimació, aprovació, notificació, comunicació i publicitat de la vaga, si no se’n deriva un perjudici greu per a l’Administració pública, per als funcionaris i treballadors públics interins, o per a terceres persones.i.

i) En general, l’incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies.

Article 101 — Faltes lleus

Sentències

Són faltes lleus:

a) L’incompliment de l’horari de treball reiterat i sense causa justificada, sempre que no se’n derivin perjudicis greus per al funcionament del servei.

b) La falta d’assistència al lloc de treball d’un dia, o l’abandonament del lloc de treball o del servei durant la jornada laboral, sense autorització del superior.

c) L’incompliment de la jornada de treball o la falta d’assistència al lloc de treball per causa justificada però sense haver-ho comunicat prèviament al cap o al superior jeràrquic.

d) La manca reiterada de puntualitat a les reunions de treball o les accions formatives i de desenvolupament professional degudament convocades sense causa justificada.

e) La falta d’assistència, sense causa justificada, als exàmens de salut relacionats amb el lloc de treball als quals ha estat convocat.

f) La poca diligència en l’execució de les instruccions del superior en el compliment de les funcions pròpies del lloc de treball.

g) La descurança o la demora injustificada en l’execució de qualsevol feina que no produeixi una pertorbació greu al servei.

h) La manca de rendiment o d’eficàcia manifesta i no justificada.

i) Negligir la higiene personal o la presentació, sempre que sigui de tal índole que produeixi una queixa justificada de la resta de treballadors o dels ciutadans.

j) Portar a terme actuacions que comportin el descrèdit de l’Administració, quan no revesteixin el caràcter de falta greu.

k) L’incompliment dels procediments, els reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, i qualsevol altra norma o ordre publicats o notificats degudament, que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització de l’Administració, si no en resulten danys i perjudicis.

l) No difondre o aplicar els coneixements i les habilitats adquirits en les accions formatives i de desenvolupament professional, i, en general, en els cursos i els estudis subvencionats o programats per l’Administració general, o participar-hi amb falta notòria d’interès.

m) La falta de reserva respecte als assumptes dels quals tingui coneixement per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan no constitueixi una falta greu.

n) La incorrecció, la falta de respecte o la falta de diligència amb els ciutadans, els superiors, els subordinats i els companys, quan no constitueixi una falta greu.

o) La manca de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l’Administració pública, amb les entitats i organismes públics i amb les societats públiques.

p) La negligència i la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material, els equips i els documents que li han estat confiats, si no en resulten danys o perjudicis.

q) La pèrdua del material, dels equips o dels documents que li han estat confiats o que té a disposició, quan no revesteixi el caràcter de falta greu.

r) L’ús dels equips, els materials i les tecnologies de la informació i comunicació, propietat de l’Administració, per a ús personal o fora de l’exercici de les funcions.

s) Encobrir o consentir la comissió d’una falta lleu, o cooperar-hi amb actes no necessaris.

t) Mostrar una falta notòria d’interès en el servei o incomplir les instruccions dels superiors o les ordres de servei que es dictin, quan no constitueixi una falta greu.

u) En general, l’incompliment per negligència lleu dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies.

Article 102 — Prescripció de les faltes

Sentències

1. Les faltes lleus prescriuen al cap de dos mesos; les faltes greus, al cap d’un any, i les faltes molt greus, al cap de dos anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de la data del fet causant o des del dia en què l’Administració n’hagi tingut coneixement i, en el cas d’infraccions continuades o permanents, a partir de la data en què finalitzi la conducta infractora.

2. El termini de prescripció de les faltes s’interromp per qualsevol actuació efectuada amb coneixement formal de l’interessat que s’adreci a la investigació, la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari.

3. Produïda la interrupció, es torna a iniciar el còmput del termini de prescripció a partir de la data de la interrupció.

4. En cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, o per causa d’incapacitat temporal de la persona expedientada, el termini de prescripció de la falta resta igualment suspès fins que el Departament de Funció Pública tingui coneixement formal de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal, en el primer cas, o de la declaració d’alta o d’incapacitat definitiva, en el segon.

Secció quarta. Sancions

Article 103 — Sancions disciplinàries

Sentències

1. Les sancions que es poden imposar per raó de les faltes tipificades a la Llei són les següents:

a) Per la comissió d’una falta molt greu:

— Separació del servei i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general.

— Reubicació obligatòria definitiva a un altre lloc de treball, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball.

— Suspensió temporal de funcions i de retribucions d’un mes i un dia fins a sis mesos.

— La penalització a l’efecte de no progrés en carrera o promoció ni mobilitat voluntària d’entre dos i quatre anys.

— La prohibició d’ocupar llocs de comandament per un període d’entre dos i quatre anys.

— Destitució definitiva del càrrec de comandament i consegüent reubicació, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball. Aquet fet comporta la prohibició d’ocupar llocs de comandament per un període d’entre dos i quatre anys.

b) Per la comissió d’una falta greu:

— Suspensió temporal de funcions i de retribucions de quinze dies a un mes.

— Adscripció temporal a un altre lloc de treball per un període no superior a un any, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball.

— La penalització a l’efecte de no progrés en carrera o promoció ni mobilitat voluntària de fins a un màxim de dos anys.

— Destitució temporal del càrrec de comandament i adscripció temporal, de dos a quatre anys, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball. Aquest fet comporta la prohibició d’ocupar llocs de comandament per un període màxim de dos anys.

— La prohibició d’ocupar llocs de comandament per a un període màxim de dos anys.

c) Per la comissió d’una falta lleu:

— Amonestació escrita.

— Suspensió temporal de funcions i de retribucions fins a un màxim de catorze dies.

2. Quan, de forma dolosa o per culpa greu, el funcionari o treballador públic interí hagi produït danys materials a l’Administració, se’l pot imposar, així mateix, l’obligació d’indemnitzar-los; aquesta obligació es pot exigir dins del mateix expedient disciplinari, o bé en un expedient separat.

3. En els casos de manca de compliment horari o absència al lloc de treball, al marge i amb independència de la sanció que eventualment s’imposi, s’han de descomptar les retribucions corresponents al període no treballat.

4. No es poden imposar sancions per faltes lleus, greus o molt greus si no és en virtut d’un expedient disciplinari, instruït conforme al procediment regulat en aquesta Llei i en les normes que la desenvolupen.

Article 104 — Graduació

Sentències

Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts en la legislació vigent i, en concret, de conformitat amb els criteris següents:

a) La responsabilitat del lloc de treball.

b) El grau d’intencionalitat o negligència.

c) El grau de pertorbació del servei.

d) La gravetat dels danys i perjudicis causats.

e) La reiteració o reincidència.

f) Les circumstàncies de l’expedient personal.

Article 105 — Prescripció

Sentències

1. Les sancions imposades per faltes lleus prescriuen al cap de dos mesos; les imposades per faltes greus, al cap d’un any, i les imposades per faltes molt greus, al cap de dos anys. El termini de prescripció es comença a comptar des de l’endemà de la data de fermesa de la resolució sancionadora.

2. El termini de prescripció de les sancions s’interromp per l’inici, amb el coneixement de la persona sancionada, de l’execució de la sanció.

3. En cas d’impossibilitat d’execució de la sanció per incapacitat temporal de la persona expedientada, el termini de prescripció resta igualment suspès fins a la declaració d’alta o d’incapacitat definitiva.

Article 106 — Extinció de la responsabilitat

Sentències

1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció del funcionari o treballador públic interí, la prescripció de la falta i la prescripció de la sanció.

2. Si durant la instrucció del procediment disciplinari es produeix la pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic interí de la persona expedientada, s’ha de dictar una resolució en què es declara extingida la responsabilitat disciplinària i s’arxiva el procediment, llevat que l’expedientat vulgui mantenir la prioritat de contractació que li atorga la participació a les borses d’interins o llevat que una persona interessada insti la continuació de la tramitació de l’expedient, i sense perjudici de la responsabilitat civil o penal que es derivi de les faltes comeses eventualment durant el temps en què el funcionari o treballador públic interí hagi estat en servei actiu.

Article 107 — Anotació de les sancions

Sentències

1. Les resolucions sancionadores que s’imposin als funcionaris o treballadors públics interins s’han de notificar al Departament de Funció Pública per tal d’anotar-les en l’expedient personal del Registre de personal.

2. Les anotacions de les sancions s’han de cancel·lar, del Registre de personal, a l’efecte de rehabilitació, sempre que la persona sancionada no hagi incorregut en cap nova responsabilitat disciplinària, i llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació definitiva per prestar serveis en qualsevol lloc de l’Administració, quan hagin transcorregut els terminis següents des de la data de la resolució que les ha imposat:

a) Un any en el cas de faltes lleus.

b) Dos anys en el cas de faltes greus.

c) Quatre anys en el cas de faltes molt greus.

3. El termini per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es fa d’ofici.

Article 108 — Notificacions i suspensió per incapacitat temporal

Sentències

1. Les notificacions es practiquen per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per part de la persona expedientada o de qui la representi, inclosos els sistemes de comunicació interns de l’Administració, si permeten acreditar la recepció. L’acreditació de la notificació practicada s’incorpora a l’expedient.

2. Per regla general, la notificació es practica al lloc de treball o al domicili de la persona expedientada.

3. Quan la notificació es practica al domicili de la persona expedientada, si aquesta persona no es troba present en el moment del lliurament, se’n pot fer càrrec qualsevol altra persona major de setze anys que convisqui en el domicili i que faci constar la seva identitat i la relació que té amb la persona expedientada.

4. Quan la notificació personal resulta infructuosa, la notificació es practica mitjançant la publicació d’un anunci al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .

5. La situació d’incapacitat temporal de la persona expedientada no impedeix la tramitació de l’expedient disciplinari, si està en condicions d’exercir la seva defensa. Altrament, s’ha de suspendre la tramitació del procediment fins que acabi aquella situació.

Títol III. Del personal interí i el personal de relació especial

Capítol primer. Personal interí

Article 109 — Supòsits per al nomenament de personal interí

Sentències

Els treballadors públics interins són nomenats per acomplir, amb caràcter temporal, funcions pròpies de funcionaris, per raons expressament justificades, quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

a) L’existència de vacants, mentre es desenvolupa el procediment de provisió.

b) La substitució provisional del funcionari que té assignada la plaça.

c) La cobertura de funcions estructurals i periòdiques.

d) L’execució de projectes de caràcter temporal, que no poden tenir una durada superior a dos anys, ampliable per una sola vegada per un termini màxim de fins a dotze mesos.

e) L’excés o acumulació de tasques, per un termini màxim de nou mesos dins d’un període de dotze mesos.

Article 110 — Selecció del personal interí

Sentències

1. Els processos de selecció del personal interí han de respectar els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i concurrència. Només excepcionalment, per raons d’urgència que s’han de fer constar a l’expedient, i en el cas de l’Administració general quan no hi hagi candidats disponibles a les borses creades pel ministeri responsable de funció pública, es pot nomenar personal interí sense convocatòria pública.

2. Amb la finalitat de respondre a les necessitats urgents de contractació de personal, el ministeri responsable de funció pública pot convocar processos de selecció específics per crear borses de personal per donar resposta als departaments de l’Administració general que requereixin contractacions d’interins de forma més recurrent. A les borses també es poden inscriure les persones interessades que hagin quedat en reserva després d’un concurs de selecció per ocupar vacants similars de la mateixa família. Els criteris de crida a les persones inscrites a les bosses es regulen reglamentàriament.

Article 111 — Nomenament del personal interí

Sentències

Els treballadors públics interins són nomenats pel titular del departament de Funció Pública; el seu nomenament té sempre caràcter provisional, i no s’ha de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .

Article 112 — Cessament del personal interí

Sentències

Els treballadors públics interins perden la seva condició quan no calen els seus serveis, quan la plaça a la qual estan adscrits és ocupada per un funcionari pel transcurs del temps especificat en el nomenament, per causes disciplinàries o en cas de renúncia. Perden també la seva condició quan s’acorda revocar-ne el nomenament, per manca de rendiment, per incapacitat manifesta o sobrevinguda, o per una altra causa justificada, sempre amb l’audiència prèvia de l’interessat. El cessament del personal interí no genera dret a indemnització.

Article 113 — Aplicació anàloga del règim estatutari

Sentències

Al personal públic interí li és aplicable per analogia el règim estatutari propi dels funcionaris, en allò que resulti adequat a la naturalesa de la seva relació. Els reglaments que desenvolupin aquesta Llei poden precisar les condicions i especialitats d’aquest règim.

Article 114 — Efectes dels serveis prestats en règim interí

Sentències

1. La prestació de serveis en règim interí no pot constituir un dret preferent per accedir a la condició de personal funcionari. No obstant això, el personal interí que ha prestat els seus serveis, de forma ininterrompuda, durant més de cinc anys en el mateix lloc de treball pot concórrer als processos de mobilitat interna per consolidar el lloc de treball que ocupa. L’experiència i la formació són valorades, en tot cas, com a mèrit, quan siguin adequades al lloc de treball a què corresponguin les places convocades.

2. La prestació de serveis en règim interí computa a l’efecte del complement d’antiguitat, independentment dels canvis de lloc de treball i a condició que s’hagin prestat serveis a l’Administració de manera continuada, sense interrupcions superiors a tres mesos. Les interrupcions entre nomenaments inferiors a tres mesos es prenen en consideració per al temps que s’ha de computar per generar la retribució del complement d’antiguitat i tenir-hi dret.

Capítol segon. Personal de relació especial

Article 115 — Supòsits de personal de relació especial

Sentències

El personal de relació especial presta, amb caràcter temporal i de confiança, serveis d’assessoria o d’assistència personal, exclusivament al cap de Govern, als ministres, al president del Consell Superior de la Justícia, i als cònsols, o s’integra en els seus gabinets d’assistència personal i tècnica; el seu nomenament correspon directament a aquestes autoritats, i s’ha de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .

Article 116 — Cessament del personal de relació especial

Sentències

El personal de relació especial és nomenat i cessat lliurement per l’autoritat a la qual presta servei, i cessa en tot cas, quan ho faci el titular del càrrec que el va nomenar. El seu cessament no genera, en cap cas, dret a indemnització.

Article 117 — Nomenament i cessament d’un funcionari en règim de relació especial

Sentències

Quan la persona nomenada com a personal de relació especial té la condició de funcionari, passa a la situació d’excedència amb reserva de plaça mentre dura la relació especial. Una vegada cessa com a personal de relació especial, el funcionari es pot reintegrar a la plaça que ocupava anteriorment; el temps de servei prestat es computa com de servei actiu a tots els efectes.

Títol IV. Règim de la funció pública dels comuns

Article 118 — Criteris generals

Sentències

Sense perjudici de les normes d’aquesta Llei que els són aplicables directament, els comuns han de regular el règim estatutari de la seva funció pública pròpia.

Article 119 — Normes de la Llei aplicables directament als comuns

Sentències

Són aplicables directament als comuns les normes contingudes en els títols I, III i IV, així com els articles 32 ( Principis generals del sistema de selecció ), 33 ( Requisits generals ), 37 ( Concurs de mobilitat ), 39 ( Bases de la convocatòria ), 46 ( Adquisició de la condició de funcionari ), 49 ( Situacions administratives ), 54 ( Causes de pèrdua de la condició de funcionari ), 68 ( Comissió de serveis ), 71 ( Drets ), 72.1, 72.2 i 72.3 ( Jornada laboral ), 74 ( Obligacions i deures ) i 75 ( Incompatibilitats ), en què les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans comunals corresponents.

Article 120 — Òrgans competents dels comuns

Sentències

L’ordinació de funció pública de cada comú estableix les competències dels òrgans del comú en matèria de personal.

Article 121 — Registre de personal dels comuns

Sentències

Cada comú ha d’establir i regular el seu propi registre de personal. Són d’aplicació al Registre de personal dels comuns, les normes de l’article 30 en les que les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans comunals corresponents.

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1 — Objecte de la Llei

Article 2 — Principis d’actuació

Article 3 — Àmbit d’aplicació de la Llei

Capítol segon. Relacions d’ocupació en l’Administració pública

Article 4 — Tipus de relació

Article 5 — Funcionaris

Article 6

Article 7 — Treballadors públics interins

Article 8 — Personal de relació especial

Títol II. Règim de la funció pública en l’Administració general

Capítol primer. Òrgans de l’Administració general competents en matèria de personal

Article 9 — El Govern

Article 10 — La Comissió de Personal

Article 11 — Comitè Tècnic d’Organització i Gestió

Capítol segon. Classificació i ordenació dels recursos humans

Secció primera. Sistema de classificació de la funció pública

Article 12 — Característiques del sistema de classificació

Article 13 — Elements del sistema de classificació

Article 14 — Cossos

Article 15 — Integració dels funcionaris i dels treballadors públics interins en cossos

Article 16 — Famílies professionals

Article 17 — Grups funcionals, ocupacions professionals tipus i nivells de classificació

Article 18 — Llocs de treball

Article 19 — Places

Secció segona. Instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans de l’Administració

Article 20 — Instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans

Article 21 — Pla estratègic de recursos humans

Article 22 — Pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans

Article 23 bis — Manual funcional d’ocupacions professionals tipus

Article 23 — Inventari de famílies professionals

Article 24 — Agrupacions de perfils competencials

Article 25 — Mapa de llocs de treball

Article 26 — Manual descriptiu de llocs de treball

Article 27 — Creació, modificació o supressió de llocs de treball

Article 28 — Oferta d’ocupació

Article 29 — Plans de reestructuració

Secció tercera. Registre de personal

Article 30 — Registre de personal

Capítol tercer. Accés i promoció

Secció primera. Sistema de provisió de places

Article 31 — Disposicions generals

Article 32 — Principis generals del sistema de selecció

Article 33 — Requisits generals

Article 34 — Procés de selecció

Article 35 — Contingut dels processos selectius

Article 36 — Criteris de provisió de places

Article 37 — Concurs de mobilitat

Article 38 — Inexistència de candidats per mobilitat interna

Article 39 — Bases de la convocatòria

Article 40 — Comitè Tècnic de Selecció

Article 41 — Proposta de nomenament

Article 42 — Gestió dels processos de provisió de places vacants o de nova creació

Secció segona. Provisió de les places de direcció i secretaries dels membres del Govern

Article 43 — Provisió de les places dels llocs de treball de direcció

Article 44 ter — Nomenament i cessament dels secretaris dels membres del Govern

Article 44 — Nomenament i cessament dels equips directius

Article 44 bis — Provisió de places de secretari dels membres del Govern

Secció tercera. Igualtat d’oportunitats

Article 45 bis — Igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes

Article 45 — Igualtat d’oportunitats

Capítol quart. Adquisició i pèrdua de la condició de funcionari i situacions administratives dels treballadors públics interins

Secció primera. Adquisició de la condició de funcionari

Article 46 — Adquisició de la condició de funcionari

Article 47 — Període de prova

Article 48 — Nomenament definitiu

Secció segona. Situacions administratives

Article 49 — Situacions administratives

Article 50 — Servei actiu

Article 51 — Excedències

Article 52 — Reingrés al servei actiu del personal en situació d’excedència

Article 53 — Suspensió

Secció tercera. Pèrdua de la condició de funcionari

Article 54 — Causes de pèrdua de la condició de funcionari

Article 55 — Renúncia

Article 56 — Jubilació

Article 57 — Separació del servei per causes disciplinàries

Capítol cinquè. Formació, carrera professional i avaluació de l’acompliment