Als efectes d’aquesta Llei, es defineixen els conceptes bàsics següents:
a) Serveis socials. És la branca de la protecció social que s’adreça al benestar individual i social de la població, especialment de les persones, les famílies i els grups en situació de necessitat, per promocionar l’autonomia, la inclusió i la cohesió social. Estan formats pel conjunt organitzat de recursos humans i materials, prestacions, programes, protocols i accions adreçats a la prevenció, la promoció i l’atenció, especialment en les situacions de desprotecció, exclusió i dependència.
b) Serveis sociosanitaris. Són els que formen part de les branques de la protecció social que s’adrecen a les persones i als grups que necessiten simultàniament atenció sanitària i dels serveis socials de manera coordinada i/o integrada. Estan formats pel conjunt organitzat de recursos humans i materials, prestacions, programes, protocols i accions de l’àmbit social i sanitari.
c) Sistema de serveis socials i sociosanitaris. És el conjunt de recursos humans i materials, centres i establiments destinats a desenvolupar les prestacions, els programes, els protocols i les accions de la Cartera de serveis socials i sociosanitaris. Aquest sistema actua a partir d’uns objectius comuns i d’un entorn de cooperació entre els serveis socials i sociosanitaris de caràcter públic i privat concertats dependents d’entitats col·laboradores, que comparteixen informació, experiències i coneixements, utilitzant les noves tecnologies i actuant de forma especialitzada i coordinada per evitar duplicitats.
d) Prestacions tècniques. Són intervencions de caràcter tècnic, adreçades a les persones, prestades per equips professionals en centres o establiments de serveis socials i sociosanitaris. Poden ser de diagnòstic, de promoció, d’atenció i d’inserció de les persones i les famílies.
e) Prestacions econòmiques. Són aportacions dineràries adreçades a cobrir situacions de necessitat bàsica de subsistència de persones i famílies que, a causa de la seva discapacitat, l’edat avançada o altres circumstàncies, no poden treballar o tenen l’autonomia restringida significativament. També poden destinar-se a prevenir situacions d’exclusió, fomentar l’autonomia o contribuir al pagament de prestacions tècniques o tecnològiques no gratuïtes rebudes.
f) Prestacions tecnològiques. Són les que tenen com a objectiu el suport de la persona, mitjançant ajudes materials de caràcter tecnològic i altres instruments afavoridors de l’autonomia funcional en la vida quotidiana i la integració social. Aquestes prestacions faciliten l’accés a l’entorn i la realització de la vida quotidiana, laboral i formativa mitjançant productes de suport, així com l’accessibilitat i les adaptacions de la llar.
g) Programes, protocols i accions socials i sociosanitàries. Són els instruments d’execució de la planificació de serveis socials i sociosanitaris adreçats a tota la població o a col·lectius o territoris específics. Tenen, sempre que sigui possible, un enfocament transversal amb altres sectors del benestar social.
h) Entitat de serveis socials i/o sociosanitaris. És una persona jurídica que té com a finalitat legal actuar en l’àmbit dels serveis socials o sociosanitaris.
i) Centres i establiments de serveis socials i sociosanitaris. Són els espais físics, les construccions i les instal·lacions on es fan efectives les prestacions, programes, protocols i accions socials.
j) Ministeri competent. Als efectes d’aquesta Llei, es considera “ministeri competent” el que té atribuïdes les competències en matèria de serveis socials.
k) Preu públic de les prestacions tècniques o de les prestacions tecnològiques. És la contraprestació exigida per l’entitat pública o, si escau, per l’entitat privada col·laboradora que efectua la prestació, quan aquesta prestació no és gratuïta. Es fixa en funció dels costos de la prestació.
l) Llindar econòmic de cohesió social (en endavant, “LECS”). És una referència objectiva, establerta a l’apartat 1 de l’article 31, que s’utilitza per determinar quan es considera que una persona o unitat familiar de convivència pot necessitar ajuda per prevenir o actuar davant de situacions de necessitat o de marginació social, promocionar l’autonomia o ser beneficiari de determinats serveis i programes d’atenció social, en els termes establerts en aquesta Llei i les normes de desenvolupament reglamentari. Aquest llindar també serveix per fixar la quantia màxima de determinades prestacions.
m) Situació de precarietat. S’entén per “situació de precarietat” la situació en què es troba una persona o una unitat familiar de convivència que no pot cobrir les necessitats bàsiques de subsistència o que té dificultats greus per cobrir-les. Es considera que concorre aquest requisit quan els recursos personals o de la unitat familiar de convivència no superen el LECS personal o familiar, respectivament, i la valoració dels seus béns no supera la puntuació establerta al barem de valoració patrimonial.
n) Situació d’urgència. S’entén per “situació d’urgència” la de la persona o la família que presenta necessitats puntuals, peremptòries i bàsiques de subsistència que requereixen d’una resposta social i solidària immediata.
o) Barem de valoració patrimonial. És un instrument que valora el patrimoni dels sol·licitants o el dels seus familiars, a fi de determinar l’accés a les prestacions, modular l’import de les prestacions econòmiques i el copagament o la gratuïtat de determinats serveis i, si escau, qualificar els familiars com a obligats, en els termes de la Llei i les normes de què la desenvolupen reglamentàriament.
p) Unitat familiar de convivència. És la formada per persones que conviuen en un mateix domicili i estan casades, formen part d’una unió estable de parella o mantenen una situació de convivència anàloga, així com els familiars fins al segon grau de consanguinitat, afinitat o adopció.
q) Família monoparental. És la unitat familiar composada per un pare o una mare, o un avi o una àvia, o un altre familiar consanguini fins a segon grau inclòs en la unitat familiar que conviuen amb un menor o menors, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.
r) Familiars i altres persones obligades. Són els familiars, o no familiars, obligats a assumir el preu públic de les prestacions tècniques i tecnològiques i l’import de les prestacions econòmiques, que el beneficiari rebi del sistema de serveis socials i sociosanitaris, en els termes previstos en aquesta Llei.
s) Reconeixement de deute. És la formalització d’un compromís de pagament que el beneficiari del servei o, si escau, els familiars i les persones obligades, reconeixen amb l’Administració pública o amb l’entitat privada col·laboradora que presta un servei, quan per manca d’ingressos suficients per pagar-ne el preu públic no poden abonar la totalitat de l’aportació econòmica que els correspon. El deute reconegut és la diferència entre el preu públic establert i l’aportació que s’efectua.