Article 1 — Conceptes bàsics
a) Preu públic dels serveis socials i sociosanitaris: contraprestació que ha de satisfer la persona beneficiària per rebre un servei del sistema.
b) Cost de referència: cost real reconegut pel Govern.
Reglaments d'Andorra
Reglament, de l’11 de març del 2020, dels preus públics i del cost de referència dels serveis socials i sociosanitaris per a persones amb discapacitat
6 articles6 versionsText oficial consolidatS'aplica:Llei de serveis socials i sociosanitaris (Llei 6/2014)
/
Capítol primer. Disposicions generals
Article 2 — Cofinançament
D’acord amb el principi de corresponsabilitat, el finançament de les prestacions del sistema de serveis socials i sociosanitaris correspon a les administracions públiques i parapúbliques competents i a les persones beneficiàries sense perjudici que, si no disposen de recursos econòmics suficients, tinguin accés als ajuts econòmics ocasionals regulats al Reglament de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris.
Article 3 — Aportació de la persona beneficiària
D’acord amb l’article 61, apartat 1, lletra b, primer paràgraf, de la Llei 6/2014, el copagament del preu públic és a càrrec de la persona beneficiària d’una prestació tècnica. En la conformació del preu públic es distingeixen les despeses corresponents a la sanitat, l’atenció personal a l’autonomia i la manutenció i l’hostaleria. -Pel que fa a les despeses sanitàries de les prestacions sociosanitàries, la CASS finança aquestes despeses a les persones incloses en algun dels seus règims, d’acord amb el copagament previst a la normativa de la seguretat social vigent. Si la persona beneficiària no està protegida per la seguretat social, ha d’abonar la totalitat de les despeses sanitàries a càrrec seu, sense perjudici de l’afiliació i cotització de les persones amb discapacitat a càrrec del Govern en els termes establerts en l’article 18 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat. La tarifa sanitària és única per a tots els serveis, a excepció del Servei de Dia, on s’han diferenciat dues tarifes en funció de la càrrega sanitària valorada per la cartera de serveis de salut.
— Pel que fa a les despeses d’atenció personal de l’autonomia, les persones beneficiàries han de satisfer el copagament que correspongui segons el preu públic establert. Tanmateix, d’acord amb l’article 61, apartat 1, lletres a i b, de la Llei 6/2014, cal tenir en compte els ingressos i el patrimoni de les persones beneficiàries per determinar el nivell d’aportació a les despeses d’atenció personal a l’autonomia.
— Les despeses de manutenció i hostaleria són a càrrec de la persona beneficiària, i si escau, de les persones obligades i familiars obligats.
Les persones que no disposen de recursos suficients per fer front al preu públic dels serveis i que no reben ajuda de familiars o de les persones obligades, poden sol·licitar una ajuda econòmica a l’Administració pública competent. Tot sense perjudici del dret de l’Administració de reclamar-ne el pagament a familiar o a altres persones obligades, si n’hi ha.
Article 4 — Aportació del Govern
El Govern assumeix el cost de les prestacions tècniques de la seva competència quan siguin gratuïtes per a la persona beneficiària i per l’import no cobert pel preu públic quan siguin de copagament.
Article 5 — Límits a la conformació del preu públic.
D’acord amb l’article 61, lletra c, darrer paràgraf, de la Llei 6/2014, el copagament del preu públic no pot comprometre la totalitat dels ingressos que rebin les persones beneficiàries, que han de poder disposar d’unes quantitats mínimes per a les despeses personals i que, segons el tipus de prestacions, són les següents:
a) Atenció domiciliària: 100% del llindar econòmic de cohesió social (d’ara endavant, “el LECS”).
b) Atenció diürna i habitatges tutelats: 75% del LECS.
c) Atenció residencial, excepte els habitatges tutelats: 20% del LECS.
Article 6 — Familiars obligats
D’acord amb l’article 62 de la Llei 6/2014, són familiars obligats, si compleixen els requisits previstos legalment:
a) cònjuge o la parella en unió estable,b) scendents i descendents per consanguinitat fins el segon grau, segons l’ordre de proximitat en grau, i.
c) germans respecte als menors d’edat o discapacitats.
jurisprudència.ad