1. En tot el procés assistencial a un infant o un adolescent, s’ha de potenciar l’atenció ambulatòria o en el seu domicili, de forma que l’hospitalització sigui l’últim recurs. Si l’hospitalització és inevitable, ha de durar el temps més breu possible.
2. Els infants i els adolescents tenen dret a ser acompanyats pels seus progenitors o els titulars de la tutela o la guarda en tot el procés assistencial i, si escau, durant l’hospitalització, llevat que això perjudiqui la seva salut o la dels seus progenitors o titulars de la tutela o la guarda.
3. Durant l’hospitalització o durant l’atenció de la malaltia en el seu domicili que duri més d’un mes, els infants i els adolescents tenen el dret a prosseguir la formació escolar, llevat que això suposi un perjudici o un obstacle per a la seva salut, d’acord amb el que s’estableixi per la via reglamentària. Així mateix, s’ha de permetre a aquests infants i adolescents l’accés al lleure, a les activitats d’esbarjo i a la cultura en la mesura que sigui possible. En el cas d’infants i adolescents amb una malaltia crònica reconeguda o que es manifesta per brots, s’ha d’atendre la seva formació escolar de manera immediata sense període de carència, sempre que el seu estat de salut ho permeti.
4. En la mesura que sigui possible, l’atenció ambulatòria i l’hospitalització dels infants i els adolescents s’han de fer en espais separats dels adults, adaptats a les seves necessitats concretes, i, en el cas de l’hospitalització, que facilitin la seva relació personal, familiar i social.