1. Els ciutadans que tinguin coneixement o sospites fonamentades d’una situació de desprotecció en què es troba un infant o adolescent, i en particular d’una situació de risc o de desemparament, han de comunicar-ho al ministeri encarregat dels afers socials, al Cos de Policia, a l’Administració de Justícia, al Ministeri Fiscal o al Raonador del Ciutadà. Aquestes administracions o serveis han de garantir la confidencialitat de la informació i de la identitat de la persona que fa la comunicació.
2. El deure de comunicació a què fa referència l’apartat 1 anterior no eximeix de l’obligació de prestar l’ajuda corresponent als infants o als adolescents concernits.
3. El ministeri encarregat dels afers socials ha d’establir una línia telefònica gratuïta i permanent, i els mitjans i les aplicacions telemàtiques que permetin la col·laboració de la ciutadania en la notificació de les situacions o les possibles situacions de desprotecció, i en particular les situacions de risc o de desemparament, en què poden trobar-se els infants i els adolescents.
4. Els infants i els adolescents poden fer saber a qualsevol persona una situació de maltractament que estiguin patint, sense necessitat de comptar amb el consentiment dels seus progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda, però aquests darrers n’han de ser informats quan això no sigui contrari a l’interès dels infants o adolescents.