1. Els progenitors, tutors o guardadors de l’infant o l’adolescent en situació de risc estan obligats a col·laborar activament, segons la seva capacitat, en l’execució de les intervencions o les mesures establertes per part del servei competent a aquest efecte.
2. Si no s’obté la col·laboració dels progenitors o de les persones que tinguin atribuïda la tutela o la guarda de l’infant o l’adolescent, o si es neguen a participar en l’execució de les intervencions o mesures establertes, sense que això comporti un perill per al desenvolupament o el benestar personal de l’infant o l’adolescent, el servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència pot demanar al batlle competent de la jurisdicció de menors que en promogui la col·laboració oportuna.
3. Si no s’obté la col·laboració d’aquests progenitors, tutors o guardadors, o si es neguen a participar en l’execució de les intervencions o les mesures establertes, i això comporta un perill per al desenvolupament o el benestar personal de l’infant o l’adolescent, el servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència ha d’elaborar un informe acreditatiu d’aquesta circumstància i elevar-lo al batlle competent de la jurisdicció de menors perquè valori, en cas que ho consideri convenient, una possible situació de desemparament i, si escau, l’inici del procés corresponent.
4. Si una vegada analitzada la situació de l’infant o l’adolescent i dels progenitors, tutors o guardadors, el batlle competent de la jurisdicció de menors considera que no hi ha indicis que aquest infant o adolescent es trobi en una situació de desemparament, no inicia el procés corresponent.