1. La suspensió de l’autoritat parental determina que la guarda de l’infant o l’adolescent l’assumeixi provisionalment un dels progenitors, un familiar o una tercera persona, o bé sigui confiada al ministeri encarregat dels afers socials, que té atribuïda la seva tutela mentre duri aquesta suspensió, d’acord amb el que estableix la normativa vigent.
2. El batlle competent de la jurisdicció de menors, en aplicació de l’interès superior de l’infant o l’adolescent, pot decidir una suspensió parcial de l’autoritat parental, limitada a alguns drets i funcions que hi són inherents, de manera específica i raonada en virtut de l’aute corresponent.
3. El batlle competent de la jurisdicció de menors pot decidir la suspensió de l’autoritat parental només pel que fa a un o a alguns dels fills. Tanmateix, si es tracta de germans, s’ha d’intentar que es mantingui la seva unitat i la relació fraternal en la convivència, sempre que no sigui contraproduent d’acord amb el seu interès superior.
4. L’aute mitjançant el qual es declara el desemparament i es decideix la suspensió de l’autoritat parental estableix la relació, les comunicacions i les trobades de l’infant o l’adolescent amb els seus progenitors, la persona que en tenia la tutela o la guarda o els altres parents, i com es porten a terme. També decideix en relació amb l’obligació d’aliments en sentit ampli i, si escau, pel que fa a la possibilitat que el ministeri encarregat dels afers socials es pugui rescabalar de les despeses que es puguin originar.