1. La persona, la família o la institució que exerceix la guarda de fet d’un infant o un adolescent ha d’atendre les seves necessitats de manera peremptòria i d’acord amb el seu interès superior, i ha d’acomplir les obligacions i els deures que estableix la Llei qualificada de la persona i de la família pel que fa als tutors.
2. Si la guarda de fet no obeeix a una situació esporàdica o puntual, de forma que pot haver-hi una situació objectiva de desemparament per manca d’atenció efectiva dels progenitors o de les persones que tenen atribuïda la tutela o la guarda de l’infant o l’adolescent, la persona, la família o la institució que exerceix la guarda de fet ha de comunicar-ho a l’Administració de Justícia, al Ministeri Fiscal o al ministeri encarregat dels afers socials perquè es pugui instar el procés de desemparament corresponent i es puguin establir les mesures de protecció més adequades, si escau.
3. La persona, la família o la institució que ha exercit la guarda de fet d’un infant o un adolescent pot ser considerada a l’efecte de delegar-li l’exercici de la guarda administrativa o d’exercir-ne la tutela, si és conforme a l’interès superior de l’infant o l’adolescent i s’acredita la seva idoneïtat per atendre les seves necessitats.