1. Les mesures de protecció que es poden adoptar en el cas d’un infant o un adolescent en situació de desemparament, en virtut d’una resolució judicial motivada, són les següents:
a) La suspensió de l’autoritat parental del progenitor que posa en perill l’infant o l’adolescent i l’atribució exclusiva a l’altre progenitor.
b) L’acolliment familiar temporal per una persona o una família.
c) L’acolliment familiar permanent per una persona o una família.
d) L’acolliment familiar especialitzat.
e) L’acolliment residencial.
f) La supervisió de les visites de l’infant o adolescent amb els progenitors, el tutor, el guardador o altres familiars a través del Servei de Trobada Familiar.
g) La suspensió de les visites de l’infant o l’adolescent amb els progenitors, el tutor, el guardador o altres familiars.
h) L’adopció com a filiació constituïda judicialment, que pot ser la conseqüència de l’adopció prèvia d’altres mesures de protecció.
i) Qualsevol altra mesura de tipus social, educatiu o terapèutic que sigui aconsellable d’acord amb les circumstàncies de l’infant o l’adolescent, així com les mesures de transició a la vida adulta i de suport a l’autonomia personal.
2. Les mesures d’acolliment familiar, sempre que sigui possible, tenen preferència respecte de les mesures d’acolliment residencial, especialment en la primera infància.