1. L’acolliment familiar pot ser temporal o permanent.
2. L’acolliment familiar temporal s’ha de decidir si es preveu que la situació de desemparament sigui transitòria. La durada i les tipologies de l’acolliment familiar temporal s’estableixen per la via reglamentària, tenint en compte els criteris específics següents:
a) La durada màxima no pot excedir dos anys, prorrogable excepcionalment un any més mitjançant una resolució motivada del servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència, que s’ha de comunicar i notificar en els termes que estableix la lletra f )de l’article 92. Per tal de garantir la continuïtat de la protecció, en cas de persistir la situació de desemparament al finalitzar l’acolliment temporal, s’adoptarà, atès l’interès superior de l’infant o l’adolescent, alguna altra de les mesures protectores previstes a l’article 95.
b) S’ha de garantir la comunicació, la relació i les trobades de l’infant o l’adolescent amb els seus familiars i altres persones properes, llevat que l’interès superior de l’infant o l’adolescent en faci aconsellable la limitació o fins i tot l’exclusió. Si fos el cas de forma prolongada, cal adoptar una mesura de protecció que sigui més adequada d’acord amb l’interès superior de l’infant o l’adolescent.
3. L’acolliment familiar permanent s’ha de decidir si es preveu que la situació de desemparament sigui definitiva i no es donen les circumstàncies apropiades o no és possible, d’acord amb l’interès superior de l’infant o l’adolescent, de procedir a la preadopció, en els termes que estableixi la normativa aplicable.
4. L’acolliment familiar d’un grup de germans, temporal o permanent, s’ha d’intentar confiar a una mateixa persona o família, llevat que hi hagi circumstàncies que en justifiquin la separació. També s’han de facilitar les relacions entre l’infant o l’adolescent i la seva família quan sigui possible el reintegrament familiar, per tal d’afavorir-lo, i sempre que aquestes relacions puguin beneficiar l’infant o l’adolescent.