1. L’acolliment familiar, temporal o permanent, es pot constituir per raó del seu vincle en família extensa o en família aliena de l’infant o l’adolescent.
2. L’acolliment temporal o permanent en família extensa es dona quan hi ha una relació de parentiu, sigui per consanguinitat o afinitat, entre l’infant o l’adolescent acollit i la persona o la família acollidora, o bé quan, malgrat no haver-hi una relació de parentiu, hi ha una relació afectiva prèvia consolidada entre aquest infant o adolescent i la persona o la família acollidora.
3. L’acolliment en família extensa té preferència, sempre que sigui possible, respecte de l’acolliment en família aliena, tenint en compte l’interès superior de l’infant o l’adolescent.
4. L’elecció dels familiars en l’acolliment en família extensa ha de prendre en consideració les condicions personals i educatives d’aquests familiars i de les altres persones que hi conviuen, la relació o el vincle afectiu existent entre ells i l’infant o l’adolescent i la capacitat de preservar-lo de les condicions que van generar la situació de desemparament. En aquesta elecció, l’adolescent ha de mostrar la seva conformitat i l’infant ha de ser escoltat si té la capacitat i la maduresa suficients.