1. Les sol·licituds de reutilització de documents, informació o dades s’adrecen a l’Administració o organisme del sector públic competent en el qual es trobin els documents, la informació o les dades que es vulguin reutilitzar. Les sol·licituds, les han de presentar les persones físiques o jurídiques que pretenguin dur a terme la reutilització. No obstant això, quan l’òrgan al qual s’ha adreçat la sol·licitud no disposi del requerit però tingui coneixement de l’Administració o l’organisme del sector públic que ho té, li ha de trametre, tan aviat com li sigui possible, la sol·licitud, tot informant d’això el sol·licitant.
2. La sol·licitud es presenta amb el formulari habilitat a l’efecte per l’Administració o òrgan del sector públic de què es tracti, i en aquesta s’ha d’identificar el document o els documents, la informació o les dades susceptibles de reutilització i els fins, comercials o no comercials, de la reutilització. No obstant això, quan una sol·licitud estigui formulada de manera imprecisa, l’òrgan competent ha de demanar al sol·licitant que la concreti i li ha d’indicar expressament que, si no ho fa, se’l tindrà per desistit de la seva sol·licitud. En aquests supòsits, el sol·licitant ha de concretar la seva petició en el termini de quinze dies hàbils, a comptar de l’endemà de la recepció d’aquest requeriment.
3. L’òrgan competent ha de resoldre les sol·licituds de reutilització en el termini màxim de quinze dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud en el registre de l’òrgan competent per a la seva tramitació, amb caràcter general. Quan pel volum i la complexitat del sol·licitat sigui impossible complir aquest termini, aquest es pot ampliar en quinze dies hàbils més. En aquest cas, s’ha d’informar el sol·licitant de qualsevol ampliació del termini i de les raons que la justifiquen.
4. Les resolucions que tinguin caràcter estimatori poden autoritzar la reutilització sol·licitada sense condicions, o bé suposen l’atorgament de l’oportuna llicència per a la seva reutilització en les condicions pertinents establertes en aquesta. En tot cas, la resolució estimatòria suposa la posada a disposició del document, la informació o les dades en el mateix termini que l’apartat anterior preveu per emetre resolució.
5. Si la resolució denega totalment o parcialment la reutilització sol·licitada, es notifica al sol·licitant i se li comuniquen els motius de la dita negativa en els terminis esmentats a l’apartat 3. Els motius han d’estar fonamentats en alguna de les disposicions d’aquest títol o en altres disposicions de l’ordenament jurídic en vigor.
6. En cas que la resolució desestimatòria estigui fonamentada en l’existència de drets de propietat intel·lectual o industrial per part de tercers, l’òrgan competent ha d’incloure una referència a la persona física o jurídica titular dels drets quan aquesta sigui coneguda, o, alternativament, al cedent del qual l’organisme hagi obtingut els documents; això no obstant, aquesta informació no es facilita en cas d’estar sotmesa a una obligació de confidencialitat.
7. En tot cas, les resolucions adoptades han de contenir una referència a les vies de recurs a què es pugui acollir, si escau, el sol·licitant, en els termes que preveu la legislació en vigor en matèria de recursos administratius.
8. Si en el termini màxim previst per emetre resolució i notificar-la no s’ha dictat resolució expressa, la sol·licitud s’entén desestimada.