1. L’autorització de reutilització de documents, informació o dades és de caràcter gratuït, sense perjudici que l’Administració o l’òrgan del sector públic que escaigui pugui sol·licitar un preu públic per, a títol enunciatiu i no limitatiu, eventuals costos relatius a la recollida, la producció, la reproducció i la difusió de documents, així com per l’anonimització de dades personals o l’adopció de mesures per protegir la informació comercial confidencial.
2. Excepcionalment, l’establert a l’apartat 1 no s’aplica quan l’òrgan competent que faciliti la reutilització sigui:
a) Un organisme del sector públic que hagi de generar ingressos per cobrir una part substancial dels seus costos.
b) Una universitat, un museu, un arxiu o una biblioteca.
c) Una fundació privada del sector públic.
d) Una associació constituïda per l’Administració o per organismes del sector públic.
e) Una empresa pública.
En aquests supòsits, l’òrgan competent decideix per a cada cas si percep o no una contraprestació econòmica, en tot cas de manera justificada.
3. Així mateix, es poden aplicar contraprestacions econòmiques o preus públics diferents en funció de si la finalitat de la reutilització és comercial o no comercial.
4. En tot cas, els preus totals es calculen d’acord amb criteris objectius, transparents i comprovables, en funció de la inversió realitzada per al supòsit de què es tracti.
5. L’Administració i els organismes del sector públic publiquen un llistat orientatiu de contraprestacions econòmiques i preus públics aplicables a les sol·licituds de reutilització, i els supòsits en què aquestes sol·licituds tenen caràcter gratuït.