1. Les sancions susceptibles d’aplicació són les següents:
a) Inhabilitació, suspensió o privació de llicència esportiva, amb caràcter temporal o definitiu, proporcionalment adequada a la infracció o les infraccions comeses.
b) Sanció econòmica, que ha de constar quantitativament en el reglament disciplinari de cada federació. Aquesta sanció només es pot imposar a les persones infractores que perceben retribució econòmica per la seva tasca.
c) Clausura del recinte esportiu.
d) Prohibició d’accés al recinte on es practica l’esport, pèrdua de la condició de soci, o realització de la competició esportiva a porta tancada.
e) Advertència privada o amonestació de caràcter públic.
f) Inhabilitació temporal o definitiva.
g) Destitució del càrrec.
h) Descens de categoria, pèrdua de punts en la classificació i pèrdua del partit o de la trobada o prova o celebració de l’acte sense l’assistència de públic.
2. Es pot establir, a petició de la part interessada, la suspensió provisional de l’execució d’una sanció fins que es produeixi la resolució definitiva de l’expedient disciplinari.
3. Amb independència de les sancions que puguin correspondre, els òrgans disciplinaris tenen la facultat d’alterar el resultat dels jocs, les proves o les competicions per causa de predeterminació no esportiva del resultat d’un joc, una prova o una competició, en supòsits d’alineació indeguda i, en general, en tots els casos en què la infracció suposi una alteració greu de l’ordre del joc, la prova o la competició.
4. Les sancions econòmiques s’apliquen tenint en compte els imports següents:
a) Per infraccions lleus: sanció d’un import màxim de 1.000 euros.
b) Per infraccions greus: sanció d’un import entre 1.001 i 3000 euros.
c) Per infraccions molt greus: sanció d’un import entre 3.001 i 12.000 euros.
5. Les quanties de les sancions poden ser actualitzades pel Govern.
6. Sanció molt greu a les federacions esportives andorranes. Per la comissió de les infraccions previstes en l’article 87.3 podrà imposar-se una sanció pecuniària a la Federació que es tracti, amb independència del dret d’aquesta a repetir contra la persona o persones que poguessin ser responsables directes d’aquesta infracció.