1. Per imposar sancions per qualsevol tipus d’infracció és preceptiva la instrucció prèvia d’un expedient disciplinari d’acord amb el procediment establert reglamentàriament.
2. Les sancions per infracció de les regles del joc, la prova o la competició que, per raó del desenvolupament normal de la prova o la competició, necessiten l’acord immediat dels òrgans disciplinaris s’han de tramitar pel procediment d’urgència.
3. El procediment ha de regular la forma i els terminis preclusius per al compliment del tràmit d’audiència. En qualsevol cas, la persona presumptament infractora té dret a conèixer, abans que caduqui el tràmit d’audiència, l’acusació que se li formula en contra, a fer les al·legacions que cregui pertinents, a recusar l’instructor i el secretari de l’expedient, i a proposar proves.
4. Les actes dels jutges o àrbitres de la prova o competició constitueixen un mitjà documental necessari en el conjunt de la prova de les infraccions de les regles i normes esportives. També tenen aquest caràcter les ampliacions o els aclariments de les actes dels mateixos jutges o àrbitres, bé d’ofici bé a sol·licitud dels òrgans disciplinaris.
No obstant això, els fets rellevants per al procediment i la seva resolució es poden acreditar per qualsevol mitjà de prova, que les persones interessades poden proposar que es practiquin o aportar directament.
5. Es pot acordar, motivadament i amb audiència prèvia de la persona interessada, la suspensió cautelar dels membres dels òrgans de direcció de les entitats esportives, quan s’incoï contra aquestes persones expedient sancionador com a conseqüència de presumptes infraccions qualificades com a molt greus.