1. El funcionari o treballador públic es troba en situació de jubilació quan se separa definitivament del servei actiu.
2. La jubilació obligatòria dels funcionaris i dels treballadors públics del Cos General, del Cos d’Educació i del Cos Diplomàtic es declara d’ofici quan el funcionari o treballador públic compleix els seixanta-cinc anys d’edat. La jubilació per edat dels funcionaris dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders es declara d’ofici quan el funcionari o treballador públic compleix els seixanta anys.
3. No obstant allò que preveu l’apartat precedent, el funcionari o treballador públic afectat i l’Administració poden pactar la prolongació de la relació de treball per períodes màxims d’un any, renovables, fins que el funcionari o treballador públic compleixi els setanta anys d’edat, en el cas del Cos General, i els seixanta-cinc anys d’edat, en el cas dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders.
4. També escau declarar la jubilació forçosa, bé d’ofici o bé a petició del funcionari o treballador públic, i sempre prèvia instrucció del corresponent expedient, quan aquell es trobi en situació d’incapacitat permanent per a l’exercici de les seves funcions. En tal cas, el funcionari té dret a percebre les prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i les que deriven del Pla de Jubilació.