1. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, l’òrgan competent per incoar l’expedient, per indicació de l’instructor, quan escaigui, ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent, i ha de suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat; això interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.
2. Quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin estretament vinculats, s’ha d’acordar la suspensió del procediment administratiu fins que recaigui una resolució en la via penal. En el cas que el procediment disciplinari encara no hagués estat obert, s’ha d’adoptar l’acord d’incoació i se’n suspèn tot seguit la tramitació, fins que recaigui una resolució en la via penal.
3. La declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per als òrgans administratius respecte dels procediments sancionadors que tramitin.
4. Els supòsits assenyalats als apartats 1 i 2 no impedeixen l’adopció o la pròrroga de les mesures cautelars oportunes. Són aplicables les disposicions de l’article 96, però, en aquest cas, les mesures cautelars es poden prorrogar fins que es dicti una resolució definitiva en la via penal.