1. Els poders públics han de fomentar la integració de la perspectiva de gènere com a instrument d’interpretació i aplicació de les normes jurídiques en l’àmbit judicial. A aquest efecte, l’aplicació de la perspectiva de gènere implica partir de constatar l’existència d’una desigualtat estructural de les dones a la societat i comporta l’aplicació del principi d’igualtat de tracte i no-discriminació com a criteri d’interpretació de les normes i de decisió judicial per tal de remoure els obstacles que dificulten la igualtat efectiva de les dones.
2. Els poders públics han de garantir que l’autoritat judicial i el ministeri fiscal en tots els ordres jurisdiccionals rebin una formació completa inicial i continuada en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes, i en particular, en matèria de violència contra les dones i de discriminació múltiple i interseccional que pateixen les dones en situacions de vulnerabilitat.
3. Els poders públics han de recollir i tractar les dades desglossades per sexe en relació amb l’accés a la justícia, inclosa la participació de les dones en el sistema judicial.
4. Els poders públics han de fomentar que els organismes de professions jurídiques i judicials organitzin conferències i altres esdeveniments públics per sensibilitzar les persones professionals del dret sobre la igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes, i en particular, en matèria de violència de gènere contra les dones.