1. Les provisions de passiu que preveu la normativa comptable o específica del sector són deduïbles fiscalment. No obstant això, no són deduïbles les relatives a retribucions a llarg termini al personal, llevat que es tracti de contribucions per retribucions al personal en els termes que preveu la normativa comptable. No obstant això, són deduïbles les contribucions dels promotors de sistemes de previsió social, sempre que es compleixin els requisits següents:
— Que siguin imputades específicament a les persones a qui es vinculin les prestacions.
— Que es transmeti de forma irrevocable el dret a la percepció de les prestacions futures.
— Que estigui externalitzat en el sentit que es transmeti la titularitat i la gestió dels recursos en què consisteixin aquestes contribucions.
2. No són deduïbles les despeses associades a provisions següents:
a) Les derivades d’obligacions implícites o tàcites.
b) Les derivades de reestructuracions, excepte si es refereixen a obligacions legals o contractuals i no tàcites.
c) Les relatives a devolucions de vendes.
d) Les de personal que es corresponguin amb pagaments basats en instruments de patrimoni, utilitzats com a fórmula de retribució als empleats i que siguin satisfets mitjançant l’entrega dels mateixos instruments. En aquest cas, són deduïbles quan es produeixi l’entrega esmentada.
3. Les despeses que, d’acord amb l’apartat anterior, no hagin resultat fiscalment deduïbles s’integren en la base de tributació del període impositiu en què s’aplica la provisió a la seva finalitat.
4. Les despeses inherents als riscos derivats de garanties de reparació i revisió són deduïbles fins a l’import necessari per determinar un saldo de provisió no superior al resultat d’aplicar a les vendes amb garanties vives a la conclusió del període impositiu el percentatge determinat per la proporció entre les despeses efectuades per fer front a les garanties derivades del període impositiu i els dos anteriors en relació amb les vendes amb garanties efectuades en els mateixos períodes impositius.