1. Els obligats tributaris poden deduir despeses financeres netes amb el límit del 30% del benefici corregit d’acord amb les disposicions d’aquest article.
Les despeses financeres netes es determinen com l’excés dels costos d’endeutament fiscalment deduïbles de l’obligat tributari, abans de l’aplicació d’aquest article, sobre els ingressos no exempts en concepte d’interessos i altres ingressos no exempts econòmicament equivalents obtinguts per l’obligat tributari.
Als efectes d’aquest article, el benefici corregit es calcula tornant a incorporar al resultat comptable de l’obligat tributari la despesa o l’ingrés per impost sobre societats, els imports corregits a efectes fiscals de les despeses financeres netes i els imports corregits a efectes fiscals en concepte d’amortització, abans de l’aplicació d’aquest article. Així mateix, les rendes exemptes queden excloses del benefici corregit de l’obligat tributari.
En tot cas, poden deduir-se de la base de tributació del període impositiu despeses financeres netes que formin part de la base de tributació del període impositiu prèvia a l’aplicació d’aquest article, per un import de 500.000 euros.
2. Quan es donin les circumstàncies perquè dos o més obligats tributaris formin part d’un grup de societats, s’apliquen les regles següents:
a) L’import mínim de deducció previst al paràgraf quart de l’apartat anterior s’aplica de manera conjunta per a tots els obligats tributaris respecte dels quals es donin les circumstàncies esmentades.
b) Les despeses financeres netes que aquests obligats tributaris poden deduir per sobre del límit del 30% del benefici corregit, i dins de l’import mínim indicat a la lletra anterior, s’atribueixen de forma proporcional entre els obligats tributaris esmentats.
c) L’import mínim de deducció previst al paràgraf quart de l’apartat anterior es calcula de manera conjunta entre els obligats tributaris que formin part d’un mateix grup fiscal, considerant-se el grup fiscal com un únic obligat tributari als efectes d’aquest apartat segon.
Als efectes d’aquest article, s’entén per “grup de societats comptable”, el grup de societats d’acord amb l’article 1 del Decret de 15 de febrer de 2012 pel qual s’aprova el Reglament de formulació de comptes anuals consolidats, amb independència de l’obligació de formular comptes anuals consolidats.
3. Les despeses financeres netes que no hagin resultat fiscalment deduïbles en un període impositiu poden deduir-se en els períodes impositius que concloguin en els disset anys posteriors, conjuntament i amb el mateix límit que les despeses financeres netes del període impositiu.
En cas que les despeses financeres netes d’un període impositiu no assoleixin l’import del 30% del benefici corregit, la diferència entre el límit esmentat i les despeses financeres netes del període impositiu s’addiciona al límit previst a l’apartat 1 d’aquest article, respecte de la deducció de despeses financeres netes en els períodes impositius que concloguin en els cinc anys posteriors, fins que es dedueixi la diferència esmentada.
4. La limitació prevista en aquest article no resulta aplicable als obligats tributaris que es trobin en alguna de les situacions següents:
a) Que tinguin la consideració d’entitat bancària, de crèdit o asseguradora.
b) Que no formin part d’un grup de societats comptable (“entitat aïllada”) o bé què, en cas de formar part d’un grup de societats, la societat matriu sigui resident fiscal al Principat d’Andorra.
5. En cas que el període impositiu tingui una durada inferior a l’any, l’import mínim de deducció previst al quart paràgraf de l’apartat 1 s’aplica de forma proporcional.
6. La limitació prevista en aquest article no resulta aplicable en el període impositiu en què es produeixi l’extinció de l’entitat, excepte que la mateixa extinció sigui conseqüència d’una operació de reorganització o es continuï l’activitat sota qualsevol altra forma jurídica dintre del mateix grup de societats comptable al què pertany l’entitat extingida a la data d’extinció.