1. Els ingressos i les despeses s’imputen en el període impositiu en què es meritin, d’acord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat, atenent el corrent real de béns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independència del moment en què es produeixi el corrent monetari o financer, respectant l’adequada correlació entre els uns i els altres.
2. No són fiscalment deduïbles les despeses que no s’hagin imputat comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves si així ho estableix una norma legal o reglamentària, llevat dels casos en què aquesta Llei prevegi expressament incentius o despeses amb efectes fiscals que no hagin de quedar reflectits comptablement, sense perjudici de la necessitat d’esmentar l’incentiu específic en la memòria de l’entitat.
Els ingressos i les despeses imputats comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves en un període impositiu diferent d’aquell en què pertoqui la seva imputació temporal, d’acord amb el que preveuen els apartats anteriors, s’imputen en el període impositiu que correspongui d’acord amb el que estableixen els apartats esmentats. No obstant això, si es tracta de despeses imputades comptablement en aquests comptes en un període impositiu posterior a aquell en què pertoqui la seva imputació temporal o d’ingressos imputats en el compte de pèrdues i guanys en un període impositiu anterior, la imputació temporal dels uns i dels altres s’efectua en el període impositiu en què s’hagi realitzat la imputació comptable, sempre que no en derivi una tributació inferior a la que hauria correspost per aplicació de les normes d’imputació temporal que preveuen els apartats anteriors.
3. En el cas d’operacions a terminis o amb preu ajornat, les rendes s’entenen obtingudes proporcionalment a mesura que s’efectuïn els cobraments corresponents, llevat que l’entitat decideixi aplicar el criteri de la meritació.
Es consideren operacions a termini o amb preu ajornat les vendes i les execucions d’obra el preu de les quals es percebi, totalment o parcialment, mitjançant pagaments successius o mitjançant un sol pagament, sempre que el període transcorregut entre el lliurament i el venciment de l’últim o únic termini sigui superior a l’any.
En cas que es produeixi l’endós, el descompte o el cobrament anticipat dels imports ajornats, s’entén obtinguda, en aquell moment, la renda pendent d’imputació.
El que preveu aquest apartat s’aplica sigui quina sigui la manera com s’hagin comptabilitzat els ingressos i les despeses corresponents a les rendes afectades.
4. Les despeses per provisions i fons interns per a la cobertura de contingències en matèria de previsió social que funcionin com a plans de pensions, per a la cobertura de les contingències de jubilació, mort o invalidesa, són imputables en el període impositiu en què s’abonin les prestacions. La mateixa regla s’aplica respecte de les contribucions per a la cobertura de contingències anàlogues a la dels plans de pensions que no hagin resultat deduïbles.
5. La recuperació de valor dels elements patrimonials que hagin estat objecte d’una correcció de valor s’imputa en el període impositiu en què s’hagi produït aquesta recuperació, ja sigui en l’entitat que va practicar la correcció o en una altra que hi estigui vinculada. La mateixa regla s’aplica en el cas de pèrdues derivades de la transmissió d’elements patrimonials de l’immobilitzat tangible, intangible i de les inversions immobiliàries que hagin estat adquirits novament dins els sis mesos següents a la data en què es van transmetre o de pèrdues derivades d’elements patrimonials que hagin estat transmesos a una societat vinculada.
El valor fiscal resultant de l’aplicació d’aquestes regles és el que a tots els efectes hagi de tenir-se en compte en l’impost sobre societats, corresponent a l’entitat que va efectuar l’ajust sobre el valor comptable de l’element patrimonial.
Les regles relatives a la recuperació de valor s’apliquen tant en relació amb elements patrimonials adquirits abans de l’entrada en vigor d’aquesta norma com a elements patrimonials adquirits amb posterioritat a aquesta data.
6. Quan s’eliminin provisions, perquè no s’han aplicat a la seva finalitat, sense abonament a un compte d’ingressos de l’exercici, el seu import s’integra en la base de tributació de l’entitat que les hagi dotat, en la mesura en què aquesta dotació s’hagi considerat despesa deduïble.
7. Les pèrdues generades com a conseqüència de la transmissió d’elements de l’immobilitzat tangible i intangible, inclòs el fons de comerç, les inversions immobiliàries, els valors representatius de la participació en el capital o en els fons propis d’entitats residents i no-residents i els valors representatius de deute admesos a cotització en mercats regulats, no són deduïbles quan l’adquirent i el transmitent formin part d’un grup de societats d’acord amb l’article 1 del Decret del 15 de febrer del 2012 pel qual s’aprova el Reglament de formulació de comptes anuals consolidats, amb independència de l’obligació de formular comptes anuals consolidats, o bé quan, malgrat no complir el requisit anterior, estiguin participats pels mateixos socis, persones físiques o jurídiques, directament o indirectament en, almenys, el 75% del capital social.
La pèrdua s’imputa al període impositiu en què els elements esmentats a l’apartat anterior es donin de baixa del balanç de l’entitat adquirent o siguin transmesos a tercers que no formin part del mateix grup de societats o control en els termes previstos a l’apartat anterior, o bé en què l’entitat adquirent o transmitent deixin de formar part del mateix grup de societats o control en els termes previstos a l’apartat anterior.
No obstant això, en el cas d’elements patrimonials amortitzables, les rendes negatives s’integren, amb caràcter previ a les circumstàncies esmentades en el paràgraf anterior, als períodes impositius de vida útil restant dels elements transmesos, d’acord amb el mètode d’amortització utilitzat respecte als elements esmentats.