1. Els fedataris públics no poden autoritzar cap escriptura pública d’inversió estrangera immobiliària si els obligats tributaris no acrediten haver liquidat l’impost amb caràcter previ, o que els són d’aplicació els supòsits d’exempció previstos en aquesta Llei.
2. Els fedataris públics incorporen en les matrius notarials instrumentades per raó de la formalització de la inversió estrangera els documents que acrediten el compliment de l’autoliquidació i l’ingrés de l’impost que es correspon amb la inversió estrangera immobiliària formalitzada.
3. Els fedataris públics han de presentar en el lloc, la forma i el termini que es determini reglamentàriament la relació d’actes subjectes a l’impost que hagin autoritzat.
4. Els fedataris públics, en el marc d’un dels procediments previstos a la Llei de bases de l’ordenament tributari i, a requeriment previ del ministeri encarregat de les finances, faciliten a l’Administració tributària les dades, documents, antecedents i justificants amb transcendència tributària relacionats amb aquest impost.