Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls, del 30 de desembre de 1985

Aquesta llei té per objecte la prevenció, vigilància i correcció de les activitats i situacions de contaminació atmosfèrica i de contaminació acústica. S’entén per contaminació atmosfèrica, als efectes d’aquesta llei, la presència a l’aire de matèries o de formes d’energia que impliquin risc, dany o molèstia per a les persones i les coses. S’entén per contaminació acústica, les emissions de sons que superin els nivells admissibles segons allò establert en aquesta llei i a les normes que la desenvolupin, per a diferents indrets i moments temporals.

Als efectes de l’articulació de la intervenció administrativa per al control de la contaminació atmosfèrica, s’utilitzaran els conceptes següents:

Les mesures que s’adoptin en aplicació d’aquesta llei i que impliquin una limitació o un gravamen, hauran de ser proporcionades a la finalitat perseguida, tractant d’adoptar en qualsevol cas la mesura menys carregosa per l’administrat.

El Consell Executiu encarregarà a una Conselleria el control de la contaminació atmosfèrica. La Conselleria que resulti designada haurà de comptar amb els mitjans personals, tècnics i materials suficients per al desenvolupament de les funcions que li atribueix aquest text legal.

Qualsevol activitat o situació potencialment contaminant de l’atmosfera, tant si és de titularitat pública com privada, està subjecta a les prescripcions d’aquesta llei.

Correspon al Consell Executiu confeccionar la llista de les activitats i situacions potencialment contaminants, així com els nivells màxims d’emissió de contaminants per a cada una d’aquestes activitats.

Els titulars d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera estan obligats a:

El Consell Executiu determinarà reglamentàriament els requisits necessaris per a obtenir l’atorgament d’una llicència d’instal·lació, d’ampliació, de modificació o de trasllat d’activitats potencialment contaminants. Aquestes llicències hauran d’ésser obtingudes a més a més de les autoritzacions d’exercici de comerç i d’indústria lliurades pels Comuns i pel Consell Executiu.

En els casos d’activitats altament contaminants o bé quan se’n sol·liciti la instal·lació en indrets que hagin estat declarats zona d’especial protecció, podrà ésser exigida, la presentació d’un estudi d’impacte ambiental, com a requisit previ a l’obtenció de la llicència.

Correspon al Consell Executiu l’atorgament de les llicències d’instal·lació, d’ampliació, de modificació o de trasllat d’activitats potencialment contaminants, així com les funcions d’inspecció i de sanció.

La llicència d’instal·lació, d’ampliació, de modificació o de trasllat pot condicionar-se a la instal·lació de les mesures correctores necessàries. En aquest cas, la posta en marxa, total o parcial, de l’activitat, requerirà l’autorització escaient.

No podrà ésser denegada la llicència d’instal·lació, d’ampliació, de modificació o de trasllat d’activitats potencialment contaminants, ni podran ésser exigides mesures de correcció, per raons de contaminació, quan es mantinguin els nivells legals d’immissió i es respectin els d’emissió establerts per a l’activitat, llevat d’allò que disposa l’article 18, c). Les llicències hauran d’ésser lliurades i les mesures de correcció podran cessar, quan cessin les circumstàncies que, respectivament, n’hagin impedit l’atorgament o n’hagin obligat l’adopció.

Tota llicència de funcionament d’una activitat potencialment contaminant s’entén atorgada amb caràcter provisional, i podran exigir-s’hi mesures correctores o de reducció de l’activitat, en funció del progrés científic i tècnic i de la necessària tendència a augmentar els nivells de la qualitat de vida.

La Conselleria designada en aplicació de l’article 4 serà l’encarregada d’obtenir, d’interpretar i de valorar les dades relatives als nivells d’immissió i de proposar al Consell Executiu la declaració de zones de protecció especial. La declaració de zones de protecció urgent podrà ésser feta pel Conseller que tingui al seu càrrec el control, però haurà de ser ratificada pel Consell Executiu en la seva reunió més immediata. En el cas que el Consell Executiu no ratifiqués la declaració, aquesta quedarà immediatament sense efecte.

Seran declarades zones de protecció especial aquelles àrees territorials on se superin els nivells d’immissió reglamentàriament establerts. Per a l’adopció d’aquesta declaració es tindran en compte els dies i la intensitat que ultrapassin els nivells admissibles d’immissió. Un cop hagin cessat les circumstàncies que justificaren la declaració de zona de protecció especial, caldrà declarar, de manera expressa, la revocació de l’anterior declaració. L’acord de revocació implica deixar sense efecte les mesures establertes a l’article 16.

A les zones de protecció especial, les autoritats competents adoptaran les mesures necessàries per a recuperar els nivells d’immissió legalment admissibles. D’acord amb les circumstàncies concurrents, podran adoptar-se les mesures següents:

En els casos en què per circumstàncies especials siguin notablement ultrapassats els nivells d’immissió, de forma que es posi en perill la salut humana, l’àrea afectada podrà ser declarada zona de protecció urgent.

La declaració de zona de protecció urgent possibilitarà l’aplicació de forma immediata de totes les mesures previstes a l’article 16, i podran ser-hi també d’aplicació les següents:

Desaparegudes les causes que justificaren la declaració de zona de protecció urgent, el Consell Executiu haurà de revocar expressament aquella declaració i esdevindran sense efecte les mesures adoptades. Si subsistissin les circumstàncies a les quals fa referència l’article 15, la zona afectada serà declarada de protecció especial i podran aplicar-se les mesures previstes a l’article 16.

El Consell Executiu establirà reglamentàriament els nivells de soroll admissibles per als diferents focus d’emissió, tenint en compte les zones i els horaris. Igualment establirà una llista d’activitats que generen un alt nivell de soroll.

Correspon a la Conselleria designada en aplicació de l’article 4 la inspecció i l’adopció de les mesures necessàries per a evitar i corregir la superació dels nivells de soroll establerts normativament.

Les llicències d’instal·lació, d’ampliació, de modificació o de trasllat d’activitats que generin un alt nivell de pol·lució acústica, podran condicionar-se a l’existència de la distància suficient amb els nuclis propers de població o al funcionament en determinats horaris.

Quan es comprovi que una determinada activitat o situació supera els nivells d’emissió de so reglamentàriament establerts, podrà imposar-se a la persona física o jurídica que en sigui responsable l’adopció de les mesures necessàries d’aïllament acústic o de reducció dels nivells sonors, fins a situar-los per sota dels nivells màxims tolerats.

Quan la violació de la normativa en matèria de sorolls es produeixi en zones urbanes entre les 22:00 hores i les 8:00 hores de l’endemà, podrà ésser ordenada la cessació immediata de l’activitat, a més de la imposició de les sancions que escaiguin.

El Consell Executiu establirà els nivells d’emissió tolerables per als vehicles amb motor d’encesa per espurna i amb motors Diesel, tenint especialment en compte la normativa de les Comunitats Europees i respectant amb caràcter de mínim el Reglament núm. 9 de les Nacions Unides relatiu al soroll produït pels vehicles automòbils a què fa referència l’article 196 del Codi de la Circulació i el Reglament núm. 15 del mateix origen sobre la contaminació atmosfèrica ocasionada pels vehicles de motor.

Allò que disposa aquesta llei fa referència a les infraccions i sancions de naturalesa administrativa i no afecta a la responsabilitat civil o penal que de les mateixes accions o omissions es pugui derivar. En cap cas no serà possible d’imposar una doble sanció, administrativa i penal per una mateixa conducta. Si existís un procés penal en curs se suspendrà la tramitació del procediment administratiu fins que es dicti sentència ferma en la via penal.

Seran responsables de les infraccions les persones privades, físiques o jurídiques que, per acció o per omissió, hi haguessin participat.

En el supòsit que la infracció fos comesa en l’exercici d’una activitat autoritzada o concedida per l’Administració, en serà responsable el titular de l’autorització o de la concessió.

Quan una infracció sigui imputada a una persona jurídica, podran ser també considerades com a responsables les persones que integren els seus organismes rectors o de direcció, així com els tècnics responsables del funcionament i control de l’entitat.

Són infraccions al que disposa aquesta llei:

Les infraccions esmentades a l’article precedent poden ser lleus, greus o molt greus.

Es consideren infraccions lleus les enumerades a l’article 31, apartats f), g) i h). Es consideren infraccions greus, les enumerades a l’article 31, apartats a), b), c), d) i e), així com la reincidència en una infracció lleu dins el termini d’un any. Es consideren infraccions molt greus les enumerades a l’article 31, apartats c) i e), quan posin en perill la salut pública, així com la reincidència en una infracció greu dins el termini de tres anys.

Les infraccions a què es refereix aquesta llei seran sancionades mitjançant l’aplicació de les mesures següents: Infraccions lleus: multa de fins a 100.000 pessetes.Infraccions greus: multa compresa entre 100.001 pessetes i 5.000.000 pessetes.Infraccions molt greus: multa compresa entre 5.000.001 pessetes i 10.000.000 pessetes.

La quantia de la sanció, dins cadascun dels tipus, es graduarà procurant assolir l’adequada proporcionalitat entre la infracció i la sanció. A tal efecte caldrà tenir en compte els criteris següents: Efecte perjudicial de la infracció sobre els interessos públics.Benefici obtingut per l’infractor.El frau, la culpa o la negligència.

En els supòsits d’infraccions greus o molt greus podrà acordar-se, com a mesura cautelar, la suspensió de l’activitat contaminant o productora de sorolls. Igualment, i com a sanció accessòria, podrà acordar-se en casos de reincidència o de resistència a complir les prohibicions o ordres, la revocació de la llicència.

Les infraccions a què fa referència aquesta llei prescriuran als dos anys, llevat de les molt greus, que prescriuran als cinc anys. El termini de la prescripció començarà a córrer des del dia en què s’hagués comès la infracció i s’interromprà des del moment en què el procediment s’adreci contra l’infractor.