Llei relativa al Dret Successori del Principat, del 31 de juliol de 1989

Els fills extramatrimonials seran cridats a la successió intestada de llurs pares i ascendents, germans i altres col·laterals juntament amb els fills legítims, i amb els mateixos drets, àdhuc el de representació, a excepció del que disposa l’apartat següent. Quan els fills extramatrimonials concorrin a la successió de llur pare o mare amb altres fills legítims haguts d’un matrimoni existent en el moment de la concepció d’aquells, rebran únicament una porció de l’haver hereditari igual a la meitat de la que correspongui a cada un dels fills legítims. Aquesta norma s’aplicarà també a la successió dels altres ascendents.

Els germans de simple vincle o, per representació, els fills d’aquests, seran cridats a la successió intestada juntament amb els de doble vincle, però rebran una porció de l’haver hereditari igual a la meitat de la que correspongui a cada un d’aquests.

El dret d’heretar abintestat no s’estén més enllà del sisè grau en la línia col·lateral, a excepció dels fills i filles del cosí segon o cosina segona, que també el tenen, però no cap altre familiar del setè grau.

En defecte de descendents, d’ascendents i de col·laterals dins els límits assenyalats a l’article anterior, serà cridat a la successió el cònjuge vidu, sempre que no estigués separat culposament o de mutu acord, sigui judicialment o de fet.

A manca d’hereus intestats, els béns relictes són adquirits per la Hisenda Pública, i per al Patrimoni Nacional. Aquesta adquisició ho és a títol d’herència, i s’entén acceptada sempre a benefici d’inventari.

En la successió intestada del seu cònjuge premort, el vidu o la vídua tindran dret a rebre l’usdefruit de la meitat de l’herència, si els hereus són ascendents, descendents, germans o fills de germans del premort, i l’usdefruit sobre la totalitat de l’herència quan concorren amb altres col·laterals. Aquest usdefruit serà incompatible amb la quarta vidual que li pogués correspondre, en qual cas haurà d’optar per un o altra.

No tindrà dret a l’usdefruit esmentat a l’article anterior el consort que estigués separat culposament o de mutu acord, sigui judicialment o de fet, i el perdrà si contreu nou matrimoni o viu maritalment amb altra persona.

La determinació dels béns de l’herència sobre els que ha d’exercir-se l’usdefruit es durà a terme per acord entre tots els hereus i, en el seu defecte, per decisió judicial, però el vidu o la vídua tenen dret a obtenir que s’exerciti amb preferència sobre el domicili conjugal. No tindrà dret a l’usdefruit, el cònjuge vidu que hagi rebut del causant a títol gratuït, per actes “inter vivos” o “mortis causa”, béns per un valor igual o superior al de l’usdefruit. Els béns que hagués rebut per un valor inferior, reduiran proporcionalment l’usdefruit.

Els hereus podran satisfer al cònjuge vidu el seu usdefruit mitjançant l’assignació d’una renda vitalícia o d’un capital en efectiu equivalents que, en defecte de mutu acord, seran fixats pel Batlle. El dret del cònjuge vidu a exercir l’usdefruit sobre el domicili conjugal és preferent al de conversió en capital o renda vitalícia. En el cas que el vidu o la vídua hagin exercit aquell dret, la conversió operarà únicament per la part d’usdefruit que excedeixi, si n’hi havia. Quan es tracti d’una renda vitalícia, i en defecte d’acord entre les parts, el Batlle fixarà també les garanties que estimi necessàries per a assegurar-ne el pagament, així com el mecanisme de revalorització anual, en funció de l’augment del cost de la vida.

Els fills extramatrimonials tenen els mateixos drets llegitimaris en la successió de llurs pares i ascendents, que si es tractés de fills legítims, a excepció del que disposa l’article següent.

Els fills extramatrimonials que concorrin a la successió de llurs pare o mare amb altres fills legítims haguts d’un matrimoni existent en el moment de la concepció d’aquells, rebran una part llegitimària igual a la meitat de la que correspongui a cada un dels fills legítims. Aquesta norma s’aplicarà igualment per a determinar la llegítima que els correspongui en la successió d’altres ascendents.

El vidu tindrà dret als beneficis de la quarta marital i de l’any de plor, en les mateixes circumstàncies i condicions en què els adquireix la vídua.

No tindrà dret a la quarta vidual el consort que estigués separat culposament o de mutu acord, sigui judicialment o de fet, i la perdrà si contreu nou matrimoni o conviu maritalment amb una altra persona. En aquest darrer cas, no haurà de restituir però els fruits que hagués percebut mentre gaudí de la quarta.

Quan una persona hagi desaparegut del seu domicili o del darrer lloc conegut de residència, sense que se n’hagin tingut més noticies, podrà instar-se’n la declaració judicial de mort si concorre alguna de les circumstàncies següents:

La declaració judicial de mort del desaparegut obrirà la seva successió, testamentària o intestada, segons procedeixi. La declaració judicial de mort expressarà la data a partir de la qual es presumeix ocorreguda la mort, salvada prova en contrari.

Els hereus que succeeixin en virtut d’una declaració judicial de mort estan obligats a formalitzar notarialment inventari i no podran disposar a títol gratuït dels béns i drets de l’herència fins que no hagi transcorregut un termini de cinc anys des de la data de la declaració. Fins que no hagi transcorregut aquest termini no lliuraran tampoc els llegats ordenats testamentàriament.

Si, declarada judicialment la mort d’una persona, aparegués aquesta, recobrarà els seus béns en l’estat en què es trobin, i tindrà dret a obtenir el preu dels que s’haguessin venut, però no podrà reclamar els fruits i rendes que hagin produït durant el temps en què ha estat en vigor la declaració.