Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989

Sense contingut i substituït pel que disposa l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia

Sense contingut i substituït pel que disposa l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia

Sense contingut i substituït pel que disposa l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia

Sense contingut i substituït pel que disposa l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia

Sense contingut i substituït pel que disposa l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia

Sense contingut i substituït pel que disposa l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia

Sense contingut i substituït pel que disposa l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia

La interposició prèvia d’un recurs administratiu, d’acord amb el Capítol IX del Codi de l’Administració, és un requisit necessari per a obrir l’accés a la jurisdicció administrativa i fiscal, llevat del cas previst en l’article 40 del Codi de l’Administració. Tant en la via administrativa com en la via jurisdiccional es podran impugnar els actes definitius, els de tràmit quan impossibilitin la continuació del procediment i, els que produeixen indefensió.

La interposició de qualsevol demanda davant de la jurisdicció administrativa i fiscal no implica la suspensió de l’acte impugnat; però l’òrgan jurisdiccional podrà acordar-la d’ofici o a instància de part, sempre que l’execució de l’acte recorregut pogués causar perjudicis d’impossible o de difícil reparació o en cas que l’acte s’impugni per les causes de nul·litat de ple dret.

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Tots els administrats, majors d’edat, tenen capacitat processal davant la jurisdicció administrativa i fiscal.

D’acord amb l’article 8 del Decret dels Delegats Permanents del 15 de novembre del 1975, qualsevol cònjuge pot comparèixer activament o passivament en tota mena de judicis, processos, expedients i recursos administratius. En representació dels menors d’edat compareixeran activament o passivament els qui ostentin llur pàtria potestat o tutela, d’acord amb el Decret dels Delegats Permanents del 15 de novembre de 1975. Això no obstant, els menors d’edat, subjectes a pàtria potestat, poden demanar als òrgans de la jurisdicció administrativa i fiscal comparèixer personalment en judicis, processos, expedients i recursos administratius que els afectin personalment, a partir dels 16 anys acomplerts.

Poden intervenir en el procés com adherent tota persona física o jurídica, pública o privada, que tingui un interès directe i legítim en l’objecte del judici. A aquest efecte el batlle ponent de la sala administrativa del Tribunal de Batlles ordenarà el dia subsegüent al de recepció de l’escrit de demanda, segons l’article 38, que la interposició de la mateixa demanda s’anunciï en el Butlletí Oficial. La intervenció de l’adherent podrà ésser admesa en qualsevol fase del procediment abans de sentència; però l’adherent no podrà obtenir que el procediment es retrocedeixi.

El procediment davant la jurisdicció administrativa i fiscal és contradictori. En el moment processal degut, totes les parts poden formular les pretensions i al·legacions que estimin pertinents així com proposar els mitjans de prova que considerin procedents.

El procediment és escrit, sens perjudici que l’audició oral de les parts pot ésser requerida pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, el Tribunal de Batlles o el ponent de la secció administrativa;pot donar-se lloc al tràmit de vista pública, d’acord amb aquesta llei.

La jurisdicció administrativa i fiscal impulsarà d’ofici el procediment en totes les seves fases. La mateixa jurisdicció resoldrà congruentment amb les pretensions formulades per les parts i llurs al·legacions. No obstant, si el Tribunal de Batlles o el Tribunal, abans de pronunciar sentència, considerés que la qüestió, que li ha estat sotmesa, no ha sigut ben compresa per alguna part, per existir versemblantment altres motius més sòlids per a fundar la seva posició, el mateix Tribunal de Batlles o Tribunal podrà decidir de posar-ho en consideració dels litigants mitjançant providència, en la que, tot i advertint que no es prejutja el fallo definitiu, exposarà aquells motius i atorgarà a les parts un termini no superior a deu dies per a que puguin formular noves al·legacions, amb suspensió mentrestant del pronunciament de sentència.

El procediment davant la jurisdicció administrativa i fiscal s’inspirarà en el principi d’economia processal. Per decissió unànime del Tribunal de Batlles o majoritària del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra es podran acumular en un mateix procés les pretensions que no siguin incompatibles entre elles i es formulin en relació amb un mateix acte administratiu. Es podran acumular en un mateix procés les pretensions que no siguin incompatibles entre elles i es formulin en relació a un mateix acte administratiu.

El procediment davant la jurisdicció administrativa i fiscal és gratuït. Només es pot demanar a les parts l’avançament o reemborsament de les despeses efectuades en llur interès particular. L’import d’aquestes despeses serà calcular per aplicació de les tarifes establertes o serà taxat pel ponent de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra o pel ponent de la secció administrativa del Tribunal de Batlles.

Les normes formulades en el capítol X del Codi de l’Administració sobre terminis són d’aplicació en els procediments davant la jurisdicció administrativa i fiscal.

Les publicacions i notificacions es duran a terme d’acord amb els article 46 i 47 del Codi de l’Administració. En cas contrari no produiran cap efecte en el procediment. Les parts que no tinguin domicili a Andorra hauran de designar domicili dins el territori del Principat amb vista a les notificacions que hagin d’ésser efectuades.

El procediment davant el Jutjat administratiu i fiscal s’iniciarà mitjançant l’escrit de demanda. L’escrit de demanda comprendrà: totes les indicacions que permetin identificar de manera clara i completa el demandant i la seva legitimació per a demandar segons l’article 23;totes les indicacions que permetin identificar de manera clara i completa la part demandada segons l’article 24;totes les indicacions que permetin identificar les parts interessades segons l’article 25;poders notarials en cas d’actuar mitjançant procurador o manifestació de voluntat d’atorgar poders “apud acta” en el mateix acte de presentació del recurs segons l’article 26, indicant en tot cas la persona del procurador;còpia de l’acte o reglament que s’impugna o almenys indicació de l’expedient en el que s’hagi dictat o del Butlletí Oficial o altre mitjà amb el que s’hagi acomplert la seva publicació;totes les indicacions que permetin verificar la interposició del recurs administratiu previ d’acord amb l’article 8 i els terminis establerts per l’article 36;l’exposició de fets i dels fonaments de dret;la proposta dels mitjans de prova dels que el demandant vulgui servir-se per a recolzar les seves pretensions;la petició precisa i congruent amb el recurs administratiu previ, sobre la que es demana el pronunciament de l’òrgan jurisdiccional;lloc, data i signatura del demandant o del seu representant degudament acreditat.

Si es proposa una prova instrumental o documental, els instruments o documents s’adjuntaran a l’escrit de demanda, quan el demandant els tingui a la seva disposició. En cas de no poder obtenir-los per ell mateix, suplicarà a l’òrgan jurisdiccional que vulguin manar la seva aportació al procediment. Si es proposa una prova testifical, es consignaran les dades personals i el domicili dels testimonis, juntament amb l’elenc de preguntes a tenor de les quals es proposa que siguin interrogats. Si es proposa una prova pericial, el demandant podrà indicar els punts sobre els quals al seu entendre haurien de versar les manifestacions dels experts, deixant a la decisió de l’òrgan jurisdiccional la designació dels experts i la delimitació precisa a l’abast de llur peritatge. Si es proposa la inspecció ocular de llocs, objectes, etc., resta entès que la seva pràctica dependrà sempre de la lliure decisió de l’òrgan jurisdiccional.

El termini per interposar la demanda davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles és d’un mes a comptar de la data de la notificació de l’acte, quan sigui impugnable directament per la via jurisdiccional, o de la data de la notificació de la resolució del recurs administratiu previ. Si no hi ha notificació, el termini és de sis mesos a comptar de la data en què la sol·licitud o el recurs s’hagin de considerar desestimats per silenci administratiu, d’acord amb les disposicions del Codi de l’Administració.

La demanda serà presentada al Tribunal de Batlles. El president la traslladarà a la secció administrativa del tribunal. La demanda serà presentada en tantes còpies com parts en el litigi hi hagi més una.

Sense contingut

Una vegada tramesa la demanda, el ponent de la secció administrativa, en un termini improrrogable de cinc dies, convocarà la secció per decidir:

El batlle ponent manarà notificar immediatament les decisions adoptades segons l’article 39. Si el refús es funda en defecte dels requisits de la demanda fixats per l’article 34, atorgarà a la part demandant un termini de cinc dies per a subsanar-los, transcorreguts els quals, sense que es subsanin els defectes, la demanda es considerarà com a no interposada i com a ferm l’acte impugnat. Si la decisió és d’acceptació de la demanda, es notificarà a la part demandant i s’emplaçarà a la part demandada per a que contesti a la demanda en el termini de tretze dies, a comptar de la data de notificació de l’acceptació de la demanda.

Qualsevulla part demandada segons l’article 24 podrà presentar escrit de contestació de demanda. Tot escrit de contestació de demanda, a més de les indicacions que permetin identificar de manera clara i completa les dades personals, comprendrà: el títol en virtut del qual es constitueix en part demandada d’acord amb l’article 24;el fets i fonaments de Dret que invoca per a oposar-se a la demanda;la proposta de mitjans de prova en que vulgui recolzar la seva oposició;l’acceptació u oposició als mitjans de prova proposats per la part demandant. La formulació de qualsevulla excepció no eximirà de contestar al fons de la demanda.

L’Administració demandada haurà de trametre a l’òrgan jurisdiccional l’expedient original complert de l’acte o reglament que s’impugni, dintre del termini de contestació de la demanda.

L’òrgan jurisdiccional publicarà en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra la interposició de la demanda, a fi que puguin intervenir en el procés tots els possibles adherents segons l’article 25.

Sense contingut

Contestada la demanda, o transcorregut el termini establert per l’article 40 sense que la demanda hagi estat contestada, el batlle ponent decidirà tot seguit sobre l’admissió o refús de cada una de les proves proposades. Aquesta decisió no podrà ésser objecte de recurs, si bé l’admissió d’una prova refusada podrà plantejar-se de nou en apel·lació contra la sentència definitiva. Decidirà igualment la pràctica de les diverses proves proposades i admeses, que deurà efectuar-se en el termini d’un mes.

Les excepcions formulades en els escrits de contestació a la demanda seran resoltes, a l’arbitri del Tribunal de Batlles, ja sigui per aute incidental, abans de la sentència, o en la sentència definitiva. Quan les excepcions siguin resoltes per aute incidental, només hi cabrà recurs davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra quan es doni lloc a l’excepció formulada i s’impossibiliti la continuació del procediment, d’acord amb el títol IV secció primera d’aquesta llei. En tots els demés casos només procedirà recurs d’apel·lació contra sentències definitives. La citació dels testimonis admesos serà feta pel ponent.

Els testimonis citats pel ponent tenen obligació de comparèixer. El ponent podrà imposar una multa als testimonis que no compareguin o que no al·leguin una causa justa d’incompareixença. Els testimonis tenen igualment l’obligació de respondre segons veritat. A aquest fi el ponent els hi exigirà que restin jurament o promesa de dir la veritat. Els testimonis seran interrogats en la seu del Jutjat, i les parts hi podran assistir-hi solament en el cas que el ponent ho consideri convenient. Les persones investides d’Autoritat seran interrogades en llur seu oficial, a la que es desplaçaran el ponent i al secretari de la Batllia. El secretari de la Batllia formularà les preguntes proposades per les parts i declarades pertinents pel ponent i consignarà en acta les respostes. El ponent podrà formular qualsevulla altra pregunta que consideri necessària. Acabat l’interrogatori el Secretari llegirà íntegrament l’acta i el ponent requerirà al testimoni si està conforme o si, al contrari vol fer alguna modificació o aclariment, que es consignaran també en l’acta. L’acta serà signada pel testimoni, el ponent i el secretari de la Batllia.

La pràctica de prova pericial podrà ésser decidida pel batlle ponent per pròpia iniciativa o a proposta de les parts. En la mesura que sigui compatible amb la naturalesa del seu objecte la prova pericial tindrà un caràcter contradictori. Les parts seran convocades i escoltades i podran demanar que les seves observacions i les de les persones, que les assisteixin en l’acte, siguin consignades en l’informe pericial. L’informe dels perits haurà d’ésser presentat al Tribunal de Batlles en els terminis previstos per l’article 44 d’aquesta llei i d’acord amb l’article 131 del Codi de l’Administració. El peritatge és un element d’informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen obligació de seguir el parer dels experts.

Els perits tenen dret a honoraris en remuneració del seu treball i en reembossament de les seves despeses i pagaments anticipats. Els honoraris tindran en compte la dificultat de la realització del peritatge i la naturalesa i la importància del treball efectuat. A petició del perit el batlle ponent podrà concedir, al començament o durant el peritatge, una assignació provisional per l’import previst dels honoraris i de les despeses. A la fi del peritatge, el perit confeccionarà un estat de les seves actuacions, despeses i honoraris. El batlle ponent liquidarà i taxarà les sumes degudes al perit d’acord amb els criteris que hagi establert el Tribunal de Batlles. Dins el termini de vuit dies a partir de l’ordre de pagament els perits o les parts podran impugnar-la davant el Tribunal de Batlles, sense que en cap cas dita impugnació pugui paralitzar el procés.

El batlle ponent o el Tribunal de Batlles podrà decidir d’ofici la pràctica de qualsevulla prova que estimi pertinent per resoldre justament.

Acabada la pràctica de les proves, el batlle ponent decidirà la publicació dels procés atorgant a les parts un termini de quinze dies per a examinar els autes en la seu del Tribunal de Batlles i demanar-ne les còpies corresponents, i per a formular els respectius escrits de conclusions en defensa de llurs pretensions. Es podrà prescindir d’aquest tràmit quan en els autes hi figurin solament els escrits de demanda i de contestació de la demanada.

Acomplertes les previsions de l’article 50, i en els quinze dies subsegüents el batlle ponent trametrà còpia dels autes juntament amb un projecte de sentència a la secció administrativa del Tribunal de Batlles, convocant-lo per una data no superior a quinze dies per a pronunciar sentència definitiva.

La deliberació serà secreta i hi participaran solament els batlles que composin la secció administrativa, els quals decidiran per majoria, signant la sentència tots els components de la secció.

La sentència: expressarà qui la pronuncia, qui són les parts i els eventuals adherents i els seus representants;farà una síntesi dels fets i de les conclusions de les parts;exposarà les raons que en fets i en Dret fonamenten la part dispositiva;consignarà el pronunciament definitiu;expressarà el lloc i data i serà signada per ambdós Jutges.

D’acord amb l’article 1, la part dispositiva de la sentència: o desestimarà la demanda, declarant que el reglament impugnat es limita a executar i executa fidelment una llei o que l’acte impugnat és conforme al Dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa;o estimarà la demanda, declarant que el reglament impugnat excedeix l’àmbit de potestat reglamentària d’execució de llei atribuïda al Consell Executiu o que l’acte no és conforme a Dret o que s’ha incorregut en desviació de poder segons l’article 18 del Codi de l’Administració; en aquests casos,anul·larà en la seva totalitat o part del reglament o acte impugnats;declararà els drets que corresponen a les parts de la recta aplicació del Dret;declararà i determinarà, si s’escau, els danys i perjudicis, indemnitzacions, i responsabilitat patrimonial.

La sentència definitiva serà notificada mitjançant còpia íntegra a les parts pel secretari de la Batllia en el termini improrrogable de tres dies, a comptar de la data del pronunciament de la sentència.

Qualsevulla part que es consideri perjudicada per la sentència definitiva del Tribunal de Batlles podrà apel·lar contra dita sentència davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

L’escrit d’apel·lació adreçat al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra comprendrà necessàriament: totes les indicacions que permetin identificar de manera clara i completa l’apel·lant i llurs representants;còpia simple de la sentència contra la que es formula l’apel·lació;exposició dels motius de l’apel·lació;proposta de noves proves, que procedeixin d’acord amb l’article 64;peticions precises sobre el principal o incidents resolts en 1a instància, que l’apel·lant pretengui que siguin revocats pel Tribunal;lloc, data i signatura de l’apel·lant o del seu representant degudament acreditat.

El recurs d’apel·lació es presentarà davant la sala administrativa del Tribunal de Batlles. El ponent emplaçarà a les parts perquè compareguin davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra per formalitzar el recurs en el termini de quinze dies i remetrà els autes al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

Formalitzat el recurs per part del recurrent i rebuda la causa, el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra designarà el ponent que correspongui i aquest dintre els cinc dies donarà trasllat de l’escrit d’apel·lació a totes les parts, emplaçant-les per al tràmit de contesta en el termini de tretze dies. El ponent decidirà sobre la substitució de la celebració de la vista oral per a la presentació d’escrits de conclusions si ambdues parts ho haguessin demanat expressament en els escrits d’apel·lació i de contestació de l’apel·lació.

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

El ponent convocarà la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, la qual decidirà, en els cinc dies següents, sobre la petició de suspensió o manteniment de l’acte impugnat reproduïda en segona instància o formulada per primera vegada en grau d’apel·lació, d’acord amb l’article 9.

Correspondrà al Ponent decidir inapel·lablement sobre la pràctica de proves en segona instància. El Ponent podrà acordar solament la pràctica de prova:

Les proves admeses o decidides pel Ponent podran practicar-se per ell mateix o comissionant a l’efecte el ponent de la secció administrativa del Tribunal de Batlles. El Ponent atorgarà a les parts la facultat d’examinar les proves practicades abans de la celebració de la vista oral o de la formulació de l’escrit de conclusions.

Totes les qüestions incidentals plantejades o reproduïdes en grau d’apel·lació seran resoltes en la sentència definitiva.

El Ponent elaborarà un projecte de sentència definitiva que trametrà a la resta de membres del Tribunal, en un termini màxim de quinze dies a comptar a partir de la data en què s’hagi dipositat els escrits de conclusions o s’hagi celebrat la vista oral. Aquest termini podrà prorrogar-se en quinze dies més, si s’hagués decidit la pràctica de proves en 2a instància o per decisió del President per raó de la dificultat o complexitat de l’afer.

El President convocarà en els terminis més pròxims i convenients, que siguin possibles, els membres del Tribunal per a la sessió de vista oral. Citarà igualment totes les parts i els adherents assenyalant el lloc, dia i hora de celebració de la vista oral.

El President dirigirà i moderarà la sessió de la vista oral atorgant la paraula a les parts, començant per la part apel·lant, i als adherents que hagin comparegut. Es podran atorgar torns breus de rèplica.

En l’acte de vista oral no es podran plantejar qüestions no suscitades en els escrits d’apel·lació o de contestació de l’apel·lació.

L’acte de vista oral podrà ésser substituït per la formulació d’escrits de conclusions, si ambdues parts ho demanen expressament en els escrits d’apel·lació i de contestació de l’apel·lació i el Tribunal accedeix a llur petició. En aquesta hipòtesi el Ponent, dins el termini establert per l’article 67 atorgarà a les parts un termini de quinze dies per a que puguin examinar en la Secretaria del Tribunal el resultat de les proves que s’haguessin pogut practicar d’acord amb l’article 64 i formular els respectius escrits de conclusions.

Una vegada s’hagi celebrat la vista oral o s’hagin formulat els escrits de conclusions, el President convocarà els membres del Tribunal per a deliberació en un termini que permeti als Magistrats l’estudi adequat dels autes, dels quals la Secretaria del Tribunal els hi proporcionarà les còpies que requereixin.

La deliberació del Tribunal serà secreta i sense l’assistència del Secretari. Si en el curs de la deliberació aparegués fundada la hipòtesi prevista en el paràgraf segon de l’article 29, el Tribunal podrà suspendre la deliberació per a donar a lloc a quant preveu el dit article 29. El projecte de sentència definitiva proposat pel ponent serà votat per la sala, inclòs el ponent, per majoria.

La sentència, a més d’ajustar-se als articles 53 i 54, es pronunciarà sempre sobre la competència de la jurisdicció administrativa i fiscal.

La sentència es pronunciarà en nom del poble andorrà, expressarà que és ferma i executiva i serà signada per tots els magistrats de la sala.

La sentència serà notificada pel Secretari del Tribunal a les parts i als adherents, lliurant-los-hi còpia íntegra, en el termini de cinc dies. El Secretari farà liquidació de les despeses exigibles segons l’article 31. En cas de disconformitat dels deutors resoldrà inapel·lablement el President del Tribunal.

Contra la resolució d’incidents que impossibilitin la prossecució del procediment previst per l’article 45, es podrà interposar recurs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

El recurrent presentarà l’escrit de recurs en la Secretaria del Tribunal en el termini de vuit dies, a comptar des de la data de notificació de la decisió recorreguda. El recurrent acompanyarà l’escrit de recurs de tantes còpies com parts en el litigi hi hagi, més una, que li serà retornada amb un segell estampant la data i hora de presentació.

El dia següent a la presentació de l’escrit de recurs el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra el notificarà al president del Tribunal de Batlles, qui manarà tot seguit al Secretari del mateix Jutjat que trameti els autes originals, a que el recurs es refereix, a la Secretaria del Tribunal administratiu i fiscal.

Es notificarà i se’n donarà trasllat també el dia següent a la presentació de l’escrit de recurs a la part adversa, si la decisió recorreguda és alguna de les previstes per l’article 45, a fi que al·legui quant estimi procedent en el termini de vuit dies.

Transcorregut el termini establert per l’article anterior, el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra trametrà tot seguit els autes originals amb els escrits del recurs al president de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

El President convocarà la resta de membres del Tribunal per a una sessió per a decidir sobre el recurs, que podrà coincidir amb un període ordinari de sessions. Juntament amb la convocatòria el President trametrà als Magistrats còpia simple de la decisió recorreguda i dels escrits de recurs. En aquests recursos no hi haurà lloc a la celebració de vista oral o a la formulació de l’escrit de conclusions. El Tribunal podrà fer ús de la facultat reconeguda pel paràgraf segon de l’article 29.

La resolució del recurs serà adoptada per majoria dels magistrats de la sala.

Si la decisió declara la competència de la jurisdicció administrativa i fiscal, es notificarà immediatament a les parts i es retornaran els autes al Jutjat administratiu i fiscal, per a prosseguir el procediment. Si la decisió declara la incompetència de la jurisdicció administrativa i fiscal, es procedirà d’acord amb l’article 7, i es notificarà a les parts.

Només es podrà confirmar el refús de la demanda en cas d’evident manca de legitimació de les parts, d’excepció de cosa jutjada manifestament fundada, d’absència de recurs administratiu previ i inobservança dels terminis establerts per l’article 36.

Els litigis en matèria electoral previstos per l’article 39.3.

Sense contingut

Els procediments en matèria electoral tindran un caràcter urgent i un tractament preferent, a fi de possibilitar a les parts l’exercici legítim de llurs drets polítics.

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

En els contenciosos previstos per l’article 17 del Reglament Contenciós de la Seguretat Social del 29 de desembre de 1967 el recurs administratiu previ serà únicament el recurs previst pels articles 18, 19 i 20 de dit Reglament el qual es subjectarà, als articles 125, 126, 127, 128 i 129 del Codi de l’Administració.

El procediment en aquest contenciós serà el procediment regulat pel Títol IV d’aquesta llei. Igualment l’execució de les sentències i actes resta sotmesa al Títol V de la mateixa llei.

El desestiment de la demanda o de l’apel·lació finirà sempre el procediment. El desestiment pot ésser manifestat vàlidament pel demandant o apel·lant, i pel representant que tingui poders expressos per a desistir. El Tribunal de Batlles o Tribunal Superior de Justícia d’Andorra dictarà aute declarant acabat el procediment. Si hi haguessin diversos demandants o apel·lants el procediment continuarà respecte a aquells que no hagin desistit.

La part demandada o apel·lada podrà aplanar-se a les pretensions de la part demandant. L’aplanament pot ésser manifestat vàlidament per la part demandada o apel·lada i per llurs representants que tinguin poders expressos per a aplanar-se. El Tribunal de Batlles o Tribunal Superior de Justícia d’Andorra dictarà immediatament sentència reconeixent les pretensions del demandant o apel·lant que siguin conformes amb el Dret. Si hi haguessin diversos demandats o apel·lats, el procediment continuarà respecte a aquells que no s’hagin aplanat.

Si després d’haver interposat una demanda davant la jurisdicció administrativa i fiscal, l’Administració resolgués conformement a la pretensions del demandant d’acord amb l’article 40 del Codi de l’Administració, l’Administració o el mateix demandant ho comunicarà als òrgans d’aquella jurisdicció, els quals, després d’escoltar el demandant, declararan acabat el procediment. El demandant podrà reproduir la demanda sense necessitat de recurs administratiu previ, en el cas que l’Administració revoqués en tot o en part la resolució a que es refereix l’apartat precedent, i dintre els terminis establerts per l’article 36 que es comptaran des de la data de notificació de la revocació.

L’Administració pública ha d’informar el ponent de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de l’execució acomplerta voluntàriament per les parts en relació amb les sentències que hagi dictat el Tribunal, en el termini improrrogable de sis mesos a comptar de la data de la notificació de la sentència ferma i executiva. Si, d’acord amb el que disposa el paràgraf anterior, el ponent constata que la sentència no ha estat executada o ha estat executada parcialment o inadequadament, pot practicar-ne d’ofici l’execució forçosa si no l’ha de dur a terme el saig, d’acord amb la Llei del saig. En qualsevol cas, si la sentència ferma i executiva declara la nul·litat d’una disposició de caràcter general, la sentència ha de ser publicada íntegrament al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra immediatament després de la notificació.

Quan es tracti de constrènyer a un acte d’execució que només pot ésser acomplert per l’administrat, i no procedeixi o no sigui convenient la compulsió directa sobre el mateix administrat, el Tribunal de Batlles podrà conminar amb una multa coercitiva, que s’entendrà ferma si no s’acompleix l’acte intimat en el termini establert. La multa coercitiva és independent i compatible amb la multa imposada com a sanció.

Quan un acte d’execució pugui ésser acomplert per persona distinta de la persona obligada, el Tribunal de Batlles podrà realitzar l’execució per si mateix o per tercer, exigint tot seguit les despeses, danys i perjudicis a la persona obligada.

Sense contingut

Quan un acte d’execució comporti una obligació de no fer o passiva que només pot ésser acomplerta per la persona obligada, procedirà solament la compulsió directa sobre les persones en els casos que la llei l’hagi autoritzat expressament i salvaguardant sempre el respecte als drets de la persona humana.

El Jutjat administratiu i fiscal podrà adoptar totes les mesures procedents per a promoure l’execució de sentències i actes executius, mentre no li consti del seu acompliment íntegre.

Tant l’Administració General com l’Administració Comunal inclouran en llurs pressupostos anyals un crèdit per a fer front a les eventuals responsabilitats patrimonials de l’Administració. Quan aquests crèdits siguin insuficients per a satisfer els pagaments imposats a l’Administració en execució de sentències o actes executoris, es procedirà a l’ampliació de dits crèdits durant l’exercici pressupostari de que es tracti d’acord amb les normes d’aplicació o, com a més tard, s’ampliaran suficientment en l’exercici immediatament subsegüent.

El retard de l’Administració en l’acompliment de les sentències i resolucions fermes i executives de la jurisdicció administrativa i fiscal serà causa de responsabilitat patrimonial.

Les Autoritats Administratives podran incórrer en responsabilitat penal per incompliment culpós de les sentències de la jurisdicció administrativa i fiscal. El Tribunal Superior de Justícia d’Andorra i el Tribunal de Batlles podran decidir posar els fets de manifest al tribunal penal competent.

La suspensió d’execució d’una sentència de la jurisdicció administrativa i fiscal només podrà acordar-se per les causes de perill de pertorbació greu de l’ordre o detriment irreparable de les finances públiques.

Sense contingut

Els incidents d’execució seran resolts pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seguint els tràmits dels recursos ordinaris però amb els terminis reduïts a la meitat. Aquests incidents tindran prioritat sobre la tramitació de les causes en curs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

El Tribunal de Batlles i el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra podran conèixer en tot cas dels errors materials que apareguin en llurs decisions.

El Tribunal Superior de Justícia d’Andorra podrà revisar les seves pròpies sentències quan:

L’execució de les sentències i les altres resolucions de la jurisdicció administrativa que siguin executòries i que no hagi de dur a terme el saig, d’acord amb la Llei del saig, correspon a la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles. El control de l’execució de les sentències i les resolucions esmentades correspon a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, d’acord amb les disposicions d’aquest títol. La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles executa també els actes administratius que siguin executoris, a instància de l’Administració pública que els ha dictat, quan no han de ser executats per la mateixa Administració o pel saig, d’acord amb el Codi de l’Administració i la Llei del saig.

Els poders públics i els ciutadans estan obligats a complir les sentències i demés decisions fermes i executives i a prestar la seva col·laboració per a llur execució.