Llei, del 9 de juny de 1994, d’ordenament del sistema educatiu andorrà

Són finalitats del sistema educatiu andorrà: Promoure el desenvolupament cultural, intel·lectual, social, corporal i moral de les persones.Fomentar l’esperit universal crític i creatiu així com els comportaments d’adaptabilitat i autonomia.Desenvolupar la integració i la participació social i cívica.Formar en el respecte de la diversitat i dels drets i les llibertats fonamentals, en l’exercici de la tolerància dins dels principis democràtics de convivència i pluralisme.Impulsar l’adquisició d’hàbits intel·lectuals i de tècniques de treball.Assegurar l’ús de la llengua catalana en els diferents àmbits de comunicació, per mitjà del coneixement de la seva diversitat de registres i nivells d’ús.Promoure el coneixement de diverses llengües per tal d’afavorir l’obertura a la cultura universal i la comunicació fluida amb ciutadans d’altres països.Transmetre coneixements científics, tècnics, humanístics, artístics i ètics.Capacitar per a l’exercici d’activitats professionals.Contribuir a la formació i l’enriquiment en els elements culturals propis i específics de la societat andorrana.Atendre les diferències entre persones per raons d’origen social, econòmiques, culturals, ètniques i geogràfiques, i compensar-ne les possibles desigualtats.Promoure la formació per a la pau, la solidaritat i la cooperació entre els pobles.Atendre la integració dels alumnes amb necessitats educatives especials.Fomentar la participació de tots els sectors de la comunitat escolar, pares, alumnes i professors.Establir i potenciar les relacions de coordinació i col·laboració amb els sistemes d’ensenyament dels països veïns.Treballar conjuntament amb les entitats andorranes de caire cultural i esportiu.

En relació amb el sistema educatiu andorrà, correspon al Govern:

Forma part del sistema educatiu andorrà qualsevol ensenyament que reguli, per un programa determinat, el Govern.

S’entén per programa el conjunt d’objectius, continguts, mètodes pedagògics, criteris d’orientació i d’avaluació, de cadascun dels ensenyaments, dels nivells, dels cicles, dels cursos i de les opcions que configuren el sistema educatiu andorrà.

En la confecció i l’aplicació dels programes cal tenir en compte: L’adopció d’una metodologia activa que asseguri la participació dels alumnes dins el procés d’aprenentatge.La diversificació i la individualització de l’ajuda pedagògica.L’atenció psicopedagògica.L’orientació educativa i professional.La integració dels alumnes amb necessitats educatives especials.L’avaluació dels alumnes, del projecte educatiu i de la globalitat del centre docent.La relació amb l’entorn social, econòmic i cultural.El desenvolupament de les capacitats creatives i de l’esperit crític de la persona.La formació en el respecte i la defensa del medi ambient.

El sistema educatiu comprèn els següents nivells d’ensenyament: Educació maternalPrimera ensenyançaSegona ensenyançaBatxilleratFormació professionalEnsenyament superior Cadascun d’aquests nivells s’organitza a la vegada en cicles i cursos. Formen part també del sistema educatiu l’educació especial, la formació andorrana, la formació permanent per a adults així com qualsevol altre ensenyament que el Govern consideri oportú de crear.

El ministeri encarregat de l’educació vetlla de manera especial per la qualitat de l’ensenyament i la seva constant millora. El Govern ha de determinar els requisits no previstos per aquesta Llei per al personal que ha d’ensenyar en cadascun dels ensenyaments. Els diferents ensenyaments són impartits per ensenyants amb l’adequada formació i especialització. Amb aquesta finalitat, el Govern: Ha de vigilar i facilitar la necessària qualificació del professorat, que té el dret i l’obligació de perfeccionar contínuament la seva formació. Ha d’encoratjar les propostes d’investigació i innovació educatives dels centres. Ha de fomentar el seguiment personalitzat de l’alumne i l’acció tutorial com a element indissociable de la pràctica docent. Ha d’assegurar una eficaç inspecció educativa dels ensenyants, de les programacions, dels centres i del mateix sistema educatiu.

L’educació maternal acull els infants entre els 3 i els 6 anys d’edat, els pares o tutors dels quals així ho sol·licitin. L’escola assegura la formació dels infants reconeixent, però, la responsabilitat bàsica dels pares o tutors en aquest nivell educatiu. El nivell d’educació maternal està integrat en el conjunt de l’escola i cal atendre especialment les seves especificitats.

L’educació maternal s’estructura en un únic cicle dividit en tres cursos que acullen infants de tres, quatre i cinc anys. Cada curs pot, per activitats concretes, ser dividit en grups.

L’educació maternal tendeix a desenvolupar en els infants les capacitats següents: Reconeixement del propi cos i dels elements físics que el diferencien dels altres infants i dels adults.Adquisició de seguretat i autonomia corporal.Adquisició de pautes de comportament autònom amb relació als altres infants i adults.Desenvolupament de la llengua oral, com a mitjà de comunicació amb els altres, i reconeixement dels primers signes gràfics de la llengua escrita.Observació i reconeixement de l’entorn immediat, social i natural.

Els continguts educatius de l’educació maternal s’organitzen en àmbits d’experiències que tenen present el moment evolutiu de l’infant i que s’agrupen en: aspectes corporals i d’identitat personalformes de representacióentorn físic i social

La metodologia educativa és essencialment activa a fi de desenvolupar l’espontaneïtat, la creativitat i la responsabilitat. Té com a punt de partida l’experiència de cada infant i la seva llengua usual d’expressió, sempre que sigui possible, per tal de crear un ambient d’afecte, de treball i de diàleg en què cada infant pugui construir el propi coneixement. No obstant això, es tendeix vers un ús privilegiat del català com a llengua de comunicació.

La promoció dels alumnes al nivell superior es realitza de manera automàtica. L’avaluació dels alumnes és formativa i serveix per detectar possibles alteracions del desenvolupament. En aquest cas, quan l’alumne sigui promogut a un altre nivell cal que rebi un suport i una atenció personalitzada.

El màxim d’alumnes per aula no ha d’ésser, normalment, superior a 25.

El professorat destinat a aquest nivell educatiu ha de posseir una titulació universitària de primer cicle el pla d’estudis de la qual contingui una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic. Cal igualment que el professorat segueixi els programes de formació pedagògica que amb aquesta finalitat estableixi el Ministeri d’Educació.

La primera ensenyança és el primer nivell de l’educació obligatòria. Acull normalment els infants entre els 6 i els 12 anys d’edat.

La primera ensenyança s’estructura en tres cicles de dos cursos acadèmics cadascun. El primer cicle acull infants entre 6 i 8 anys; el segon cicle, entre 8 i 10 anys; el tercer cicle, entre 10 i 12 anys.

La primera ensenyança tendeix a desenvolupar en els infants les capacitats següents: Ús adequat i correcte dels mecanismes orals i escrits de comunicació en llengua catalana i ús oral i escrit, com a mínim, d’una llengua estrangera.Observació i reflexió sobre els fets i les situacions de l’entorn social i natural.Desenvolupament d’actituds de respecte per a la convivència i d’identitat col·lectiva.Reconeixement dels mecanismes d’organització social i política de la societat andorrana.Creativitat, agilitat mental i capacitat de transferir els coneixements apresos a situacions diverses.Adquisició, desenvolupament i ús d’hàbits i de tècniques d’aprenentatge.Adquisició dels rudiments expressius en el terreny plàstic i musical i desenvolupament de la sensibilitat artística en general.Maduració corporal i reconeixement de les pròpies capacitats i limitacions físiques.

Els continguts educatius de la primera ensenyança s’organitzen en les següents àrees d’aprenentatge: Ciències socialsCiència i tecnologiaMatemàticaLlengüesEducació físicaPlàsticaMúsica

La construcció del saber per part de l’infant, l’atenció a les necessitats educatives individuals, la significació de l’aprenentatge i el paper orientador del mestre són els factors principals que han de guiar la metodologia educativa.

L’avaluació és formativa, individual i global. Està integrada en el procés d’ensenyament-aprenentatge com un instrument de reorientació. Són finalitats de l’avaluació proporcionar informació sobre l’eficàcia de l’acció docent, i eines per orientar el propi alumne i el procés d’ensenyament-aprenentatge. De manera excepcional, i després d’haver esgotat altres recursos pedagògics, es pot preveure la possibilitat que l’infant romangui un any més en el mateix cicle. En tot cas l’alumne no pot restar un any més en el conjunt de la primera ensenyança.

En finalitzar la primera ensenyança tots els alumnes obtenen un certificat d’estudis que dóna accés a la segona ensenyança. En l’expedient acadèmic de cada alumne consta el currículum concret que aquest ha seguit al llarg de la primera ensenyança.

El nombre d’alumnes per aula no ha d’ésser, normalment, superior a 25.

La segona ensenyança clou l’educació obligatòria. Acull normalment els infants entre els 12 i els 16 anys d’edat.

La segona ensenyança s’organitza en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun. El primer cicle, per a alumnes de 12 a 14 anys; el segon cicle, per a alumnes de 14 a 16 anys.

Aquest nivell completa la formació bàsica dels alumnes definida en l’article 22, tant en aspectes formatius com culturals, cívics o professionals. Ha de permetre la continuació d’estudis a través del batxillerat o de la formació professional o de la incorporació immediata al món laboral. El segon cicle d’aquest nivell ha d’incloure, doncs, opcions de tipus professional.

La segona ensenyança tendeix a desenvolupar en els joves les capacitats següents: Expressió correcta i adequada, oral i escrita, de la llengua catalana en tota la diversitat de registres i situacions comunicatives.Expressió correcta i adequada, oral i escrita, com a mínim, d’una llengua estrangera en els registres formal i col·loquial.Expressió oral correcta i adequada, com a mínim, d’una segona llengua estrangera en el registre col·loquial.Formació d’un conjunt de valors i creences que els permetin analitzar amb rigor i imparcialitat els fets socials.Relació amb altres persones, participar en relacions de grup i comprometre’s de manera responsable en decisions col·lectives.Comprensió i valoració dels elements més destacables del desenvolupament científic, tecnològic i cultural, amb relació al decurs de la història de la humanitat.Identificació i anàlisi dels mecanismes que regeixen les societats contemporànies i reconeixement dels valors predominants.Reconeixement i valoració de les pròpies capacitats i habilitats intel·lectuals, corporals i socials.Identificació de les pròpies inquietuds i planificació de les actuacions encaminades a auto-orientar-se el futur personal i professional.

La metodologia educativa segueix els principis pedagògics següents: la construcció del saber per part de l’infant, l’atenció a les necessitats educatives individuals, la significació de l’aprenentatge i el paper orientador de l’ensenyant. Afavoreix també la capacitat de l’alumne per aprendre per si mateix i per treballar en equip.

L’ensenyament i l’aprenentatge de la segona ensenyança s’organitza al voltant de les àrees següents: Llengües, literatura i codis de comunicacióMatemàticaCiències humanes i socialsCiències físiques i de la naturaTecnologiaEducació musical i artísticaEducació física i esportiva

L’avaluació ha d’ésser formativa, individual i global. L’alumne que no hagi assolit els objectius del primer cicle hi podrà romandre un any més. Pel que fa als dos anys del segon cicle, l’alumne disposarà també d’un altre any per assolir els objectius establerts, dins els límits establerts en l’art. 7.3 de la Llei qualificada d’educació.

Els alumnes que assoleixen els objectius de la segona ensenyança reben el títol de graduat en segona ensenyança. L’alumne rep, en qualsevol cas, una certificació dels estudis realitzats i una proposta orientativa bàsica.

El nombre d’alumnes per aula no ha d’ésser superior, normalment, a 30.

L’educació bàsica correspon a l’educació obligatòria garantida per l’article 4 de la Llei qualificada d’educació. Acull, normalment, els alumnes entre 6 i 16 anys.

L’educació bàsica s’organitza en dos nivells d’ensenyament: Primera ensenyançaSegona ensenyança

Durant tota l’educació bàsica, els centres han d’oferir l’ensenyament de la religió catòlica. Aquest ensenyament és d’opció voluntària per als alumnes.

El batxillerat comprèn dos cursos acadèmics. La finalitat d’aquest nivell d’ensenyament és proporcionar l’adequada formació que permeti l’assoliment d’una maduresa intel·lectual i cívica per part de l’alumne i el possibiliti per seguir els estudis de nivell superior. És condició necessària per accedir al batxillerat haver obtingut el títol de graduat en segona ensenyança.

El batxillerat ha de tendir a desenvolupar en els joves les capacitats següents: Expressió rica i matisada de la llengua catalana en tota la diversitat de registres i situacions comunicatives formals, amb un domini de la varietat estàndard i un reconeixement de la resta de varietats del domini lingüístic.Expressió correcta i adequada, oral i escrita, com a mínim, en dues llengües estrangeres en els registres formal i col·loquial.Comprensió i aplicació dels elements fonamentals de la investigació i del mètode científic en tots els àmbits de l’activitat acadèmica.Discerniment i raonament dels trets essencials del pensament modern i contemporani, exponents de la cultura universal.Afermament de la maduresa intel·lectual, física i moral.Deducció de causes i conseqüències dels fets històrics del món contemporani.Desenvolupament del raonament, de la creativitat i de la transferència de coneixements als altres àmbits de la realitat personal.

L’avaluació dels alumnes ha d’ésser formativa, sumativa i individual.

El nombre d’alumnes per aula no ha d’ésser, normalment, superior a 30.

La metodologia del batxillerat s’orienta a desenvolupar en l’alumne la capacitat d’iniciativa i d’auto-aprenentatge, l’ús de la metodologia científica i del treball en equip.

Els alumnes que superen el batxillerat reben el títol de batxiller.

La formació professional té com a finalitat bàsica la capacitació dels alumnes per a l’activitat en un determinat camp professional, i possibilita així llur incorporació a la vida activa.

La formació professional s’organitza en programes formatius de durada variable on les àrees de coneixement teòrico-pràctiques depenen dels diferents camps professionals.

La formació professional comprèn un conjunt d’ensenyaments diferenciats que, insistint en el desenvolupament de la capacitat d’aprendre per si mateix i de formació contínua per part de l’alumne, el capaciten per desenvolupar-se en el món laboral.

El disseny i la planificació de la formació professional ha de comptar amb la participació dels agents socials i incloure obligatòriament una fase de formació pràctica laboral en empreses.

Els alumnes que superen les ensenyances de formació professional reben el títol segons el grau de formació de la professió corresponent.

El Govern ha de preveure mecanismes perquè els alumnes que hagin superat la formació professional i que vulguin continuar els estudis, puguin inserir-se en un programa de batxillerat o d’ensenyament superior.

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

La formació permanent per a adults contribueix a millorar el nivell cultural de la població, per aconseguir una afirmació individual i per facilitar la integració al desenvolupament col·lectiu.

Són finalitats de la formació permanent per a adults: Oferir una formació bàsica que garanteixi la igualtat d’oportunitats formatives.Contribuir a la formació i l’enriquiment en els elements culturals propis i específics de la societat andorrana.Proporcionar mitjans d’integració i participació cívica i social.Ampliar la qualificació professional d’aquelles persones que ja formen part del món laboral.

És condició necessària per exercir la docència en la formació permanent per a adults estar en possessió, per a cada programa d’ensenyament, de la mateixa titulació demanada en els diferents nivells del sistema educatiu, així com haver seguit els programes de formació pedagògica que amb aquesta finalitat estableixi el Ministeri d’Educació.

La formació andorrana té per objecte assegurar un coneixement bàsic de la cultura andorrana en el marc dels sistemes educatius diferents de l’andorrà radicats al Principat. La formació andorrana s’imparteix necessàriament en català.

La formació andorrana comprèn l’estudi: De la llengua catalana.De la història, la geografia, la cultura i les institucions d’Andorra.De totes aquelles àrees que es puguin determinar per conveni.

Poden complementar també la formació andorrana, entre altres, les matèries i les activitats següents: Ensenyaments artístics (musicals i plàstics), pre-esportius i d’expressió dinàmica que desenvolupen la sensibilitat estètica.Activitats escolars i/o extraescolars de tipus cultural, social i esportiu que, endemés de les seves finalitats específiques, constitueixen un factor de cohesió i d’integració de la comunitat escolar.

L’ensenyament de formació andorrana s’imparteix obligatòriament dins de l’horari escolar. Els convenis i els acords administratius que subscrigui el Govern amb les autoritats educatives de què depenen els centres que segueixen sistemes educatius no andorrans han de contenir expressament aquesta previsió.

L’ensenyament de formació andorrana l’impartirà professorat del Ministeri d’Educació.

D’acord amb la Llei qualificada d’educació, el principi d’integració regeix l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials.

L’educació especial comprèn el conjunt de programes, serveis i, en general, accions de suport necessàries per satisfer les necessitats educatives dels alumnes amb dèficits o trastorns significatius de desenvolupament.

L’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials segueix el principi d’ubicació en l’entorn menys restringit possible. La situació dels alumnes amb necessitats educatives especials s’ha de revisar periòdicament a fi d’afavorir, sempre que sigui possible, l’accés dels alumnes a un règim de major integració.

Els alumnes amb necessitats educatives especials disposen d’un programa educatiu individualitzat elaborat pels responsables de l’educació especial amb la participació dels responsables implicats de l’educació ordinària, dels pares o tutors i, d’acord amb les possibilitats personals i l’edat cronològica, del propi alumne. Aquesta participació ha d’ésser regulada pel Govern.

Els centres han de garantir la participació dels alumnes amb necessitats educatives especials en les activitats educatives i didàctiques. L’estructura dels espais escolars s’ha d’adaptar per tal de facilitar la major integració.

Els equips d’ensenyament especialitzat han d’assegurar el seguiment dels alumnes i han d’assessorar els mestres i els professors i col·laborar-hi en l’adaptació dels programes didàctics. Els centres han de tenir personal especialitzat i instruments didàctics específics.

El servei de recursos pedagògics del Ministeri d’Educació elabora el material didàctic necessari per a l’exercici de la pràctica docent, ofereix propostes de formació i treballa conjuntament amb el cos docent.

Els serveis d’atenció psicopedagògica asseguren l’adequat seguiment psicològic i maduratiu dels alumnes, ajuden els docents a través de la identificació de conflictes i col·laboren amb ells a l’hora de solucionar-los. S’han d’ocupar particularment dels alumnes amb necessitats educatives especials a partir de la detecció precoç de possibles problemes i han d’orientar els alumnes a l’escola.

El servei d’orientació escolar i universitària orienta els joves al llarg del sistema educatiu per ajudar-los a trobar una formació adequada a les seves característiques personals i a la demanda del mercat andorrà de treball.

El servei d’inspecció i avaluació educativa vetlla per la millora del sistema educatiu així com per l’adequat compliment de les diferents disposicions. Avalua els diferents ensenyaments del sistema educatiu i informa dels drets i les obligacions als components de la comunitat educativa.