Llei de marques, de l’11 de maig de 1995

1) Tot signe que serveixi per distingir els productes o serveis d’una empresa dels d’altres empreses i que sigui susceptible de ser representat gràficament pot constituir una marca de productes o una marca de serveis (d’ara endavant denominades “marca”). 2) Poden constituir una marca, sobretot, els signes següents:

1) Un signe no pot constituir marca:

1) No es pot adoptar com a marca o com a element d’una marca cap signe que lesioni un dret anterior. 2) Es considera com a constituent d’un dret anterior:

1) La marca s’adquireix pel registre efectuat a l’Oficina de Marques. 2) La marca es pot adquirir en copropietat. 3) No obstant el que disposa l’apartat 1) d’aquest article, el titular d’una marca considerada per les autoritats judicials com a notòriament coneguda al Principat d’Andorra pot, encara que aquesta marca no hagi estat registrada a l’Oficina de Marques, presentar una demanda de nul·litat d’acord amb l’article 26.2) o sol·licitar a les autoritats judicials la prohibició de l’ús d’una marca idèntica o similar per a productes i/o serveis idèntics o similars, a condició que dipositi al mateix temps una sol·licitud de registre de la seva marca segons les condicions fixades a l’article 9). L’Oficina només procedeix a registrar-la si les autoritats judicials dicten sentència favorable a la demanda de nul·litat o a la sol·licitud de prohibició d’ús.

Poden ser titulars d’un registre de marca les persones físiques o jurídiques, inclosos els ens de dret públic, que són:

1) Sempre que un altre estat atorgui als nacionals del Principat d’Andorra un dret de prioritat sotmès a condicions i tenint efectes equivalents al dret de prioritat que preveuen els apartats 2) a 5) següents, els nacionals d’aquest Estat es poden beneficiar al Principat d’Andorra del dret de prioritat que preveuen els susdits apartats. 2) Aquell que hagi dipositat de forma regular una sol·licitud de registre de marca en un estat inclòs a l’apartat 1) d’aquest article, o el seu drethavent, gaudeix, per efectuar el dipòsit d’una sol·licitud de registre de la mateixa marca al Principat d’Andorra, d’un dret de prioritat durant un termini de sis mesos a comptar de la data de dipòsit de la seva sol·licitud en l’Estat susdit, sempre que aquest dipòsit constitueixi el primer dipòsit de la marca susdita efectuat pel dipositant. 3) Es reconeix que dóna origen a dret de prioritat tot dipòsit que tingui el valor d’un dipòsit nacional regular dins l’Estat en el qual ha estat efectuat, en virtut de la legislació nacional d’aquest Estat o d’acords bilaterals o multilaterals establerts per l’Estat susdit. 4) S’ha d’entendre per dipòsit nacional regular tot dipòsit que sigui suficient per establir la data en què ha estat dipositada la sol·licitud, sigui quina sigui la sort ulterior d’aquesta sol·licitud. 5) S’ha de considerar com a primera sol·licitud —la data de dipòsit de la qual inicia el termini de prioritat— una sol·licitud ulterior que tingui el mateix objecte que una primera sol·licitud anterior dipositada en el mateix Estat, a condició que aquesta sol·licitud anterior, en la data de dipòsit de la sol·licitud ulterior, hagi estat retirada, abandonada o rebutjada, sense deixar subsistir cap dret, i que encara no hagi servit de fonament per reivindicar el dret de prioritat. En aquest cas, la sol·licitud anterior ja no pot servir de fonament per reivindicar el dret de prioritat.

1) Quan el dipositant ha presentat uns productes o uns serveis en una exposició internacional oficial o oficialment reconeguda d’acord amb el Conveni relatiu a les exposicions internacionals signat a París el 22 de novembre de 1928 i revisat per darrera vegada el 30 de novembre de 1972, si la sol·licitud de registre de la marca amb la qual s’han presentat els productes o els serveis ha estat dipositada dins el termini de sis mesos a comptar de la data de la primera presentació dels productes o dels serveis esmentats, es considera, a instància del dipositant, que el registre d’aquesta marca té efecte en la data esmentada. 2) La protecció atorgada en virtut de l’apartat 1) del present article no prolongarà el termini de prioritat que estableix l’article 6. 3) La petició que recull l’apartat 1) del present article és objecte d’inscripció al Registre de Marques.

1) El dipositant o el titular que no tingui ni domicili ni seu ni establiment industrial o comercial efectiu i real al Principat d’Andorra ha de ser representat davant l’Oficina de Marques per un mandatari acreditat. 2) El dipositant o el titular que té domicili, seu o establiment industrial o comercial efectiu i real al Principat d’Andorra pot ser representat davant l’Oficina de Marques per un mandatari acreditat. 3) Les condicions que cal complir per ser reconegut com a mandatari acreditat, així com els tràmits relatius a la constitució de mandatari i a la inscripció de les modificacions que afectin el mandatari, les recull el Reglament d’execució. 4) Tot dipositant o titular d’un registre de marca que ha de ser representat per un mandatari acreditat d’acord amb l’article 8.1), només pot finalitzar dita representació canviant de mandatari acreditat segons les condicions que estableixi el Reglament d’execució.

1) La sol·licitud de registre es diposita davant l’Oficina de Marques en les condicions que preveu el Reglament d’execució. 2) La sol·licitud ha de contenir:

1) L’Oficina de Marques examina si la sol·licitud de registre és conforme a les disposicions de l’article 9.2) i 3) i a les disposicions del Reglament d’execució relatives a la presentació de la sol·licitud. 2) Si la sol·licitud de registre no és conforme a les disposicions de l’article 9.2) i 3) o a les disposicions del Reglament d’execució, l’Oficina de Marques invita el dipositant a esmenar, dins el termini que prescriu el Reglament d’execució, les irregularitats observades. Si el dipositant no esmena les irregularitats en el termini prescrit, l’Oficina de Marques denega la sol·licitud de registre, retornant al dipositant les taxes percebudes.

Si la sol·licitud de registre compleix les condicions de l’article 9.2) i 3) i les disposicions del Reglament d’execució o si, en el cas que preveu l’article 10.2), frase primera, el dipositant ha esmenat la irregularitat dins el termini prescrit, l’Oficina de Marques registra la marca amb les dades prescrites pel Reglament d’execució i adreça al titular del registre de marca el corresponent certificat de registre.

1) La marca queda registrada en la data en què l’Oficina de Marques ha rebut la sol·licitud de registre en cas que aquesta sol·licitud sigui conforme a les disposicions de l’article 9.2) i 3). 2) En cas que la sol·licitud de registre no sigui conforme a les disposicions de l’article 9.2) i 3) i que el dipositant esmeni les irregularitats dins el termini que preveu l’article 10.2), frase primera, la marca és registrada en la data en què l’Oficina de Marques ha rebut la sol·licitud de registre, a condició que en aquesta data la sol·licitud de registre ja contingués o anés acompanyada: de les indicacions que permetin establir la identitat del dipositant;de les indicacions suficients per entrar en relació per correspondència amb el dipositant o, si escau, amb el seu mandatari;d’una reproducció suficientment clara de la marca per a la qual se sol·licita el registre de marca;de la llista de productes i/o serveis per als quals se sol·licita el registre de marca;del pagament íntegre de les taxes prescrites. 3) En cas que no es compleixin les condicions que determina l’apartat 2) del present article, la marca queda registrada en la data en la qual s’ha esmenat la irregularitat, sempre que aquesta data sigui dins el termini que preveu l’article 10.2), frase primera.

1) El registre de marca té efectivitat durant deu anys a comptar de la seva data de registre. Es pot renovar indefinidament per períodes de deu anys per a tots o per a una part dels productes i/o dels serveis coberts pel registre de marca. 2) La sol·licitud de renovació s’efectua en les condicions que assenyala el Reglament d’execució i s’acompanya del pagament de les taxes prescrites. 3) Si, en la data del venciment, el registre de marca no ha estat renovat, pot ser-ho dins el termini de gràcia de sis mesos mitjançant el pagament de la taxa addicional prescrita. 4) La renovació és inscrita al Registre de Marques.

1) El titular d’un registre de marca adquireix un dret de propietat sobre la marca registrada per als productes i/o els serveis que ha designat. 2) Queden prohibits, llevat d’autorització del titular:

Els drets que confereix el registre de marca no permeten al seu titular de prohibir a terceres persones l’ús en el món dels negocis:

1) Per als productes que són objecte de la Unió Duanera que estableix l’acord signat entre el Principat d’Andorra i les Comunitats Europees, el dret que confereix el registre de marca no permet al seu titular de prohibir l’ús de la marca dins el Principat d’Andorra per a productes que hagin estat comercialitzats amb aquesta marca dins el territori de les Comunitats Europees, pel titular o amb el seu consentiment. 2) L’apartat 1) del present article no és aplicable quan motius legítims justifiquen que el titular s’oposi a la comercialització ulterior dels productes, en especial en els casos en què l’estat dels productes s’ha vist modificat o alterat després de la seva comercialització.

El registre de marca pot ser cedit en la seva totalitat o per una part dels productes i/o dels serveis, independentment de l’empresa que els exploti o els faci explotar.

Si l’agent o mandatari dins el Principat d’Andorra d’una persona que és titular d’una marca en un altre país ha efectuat, sense l’autorització d’aquest titular, el registre d’aquesta marca en el seu propi nom, el titular tindrà dret a demanar a les autoritats judicials el traspàs en benefici seu del registre de marca esmentat.

El registre de marca pot ser objecte, en la seva totalitat o per una part dels productes i/o dels serveis, d’una concessió de llicència d’explotació exclusiva o no exclusiva.

El contracte de llicència no és vàlid si no estableix l’obligació per a l’atorgant de llicència d’assegurar el control de la qualitat dels productes i/o dels serveis amb relació als quals la marca registrada és utilitzada.

Un registre de marca pot ser objecte de pignoració.

1) Tota cessió, concessió de llicència o pignoració ha de fer-se per escrit i l’han de signar les parts contractants. 2) Tota cessió, concessió de llicència, pignoració o traspàs ha d’estar inscrit al Registre de Marques per poder ser oposat a terceres persones. 3) La inscripció d’una cessió, concessió de llicència, pignoració o traspàs està subjecta al pagament de la taxa prescrita.

1) Cap modificació de la marca objecte de registre no pot ser inscrita al Registre de Marques. Una modificació de la marca només es pot obtenir mitjançant un nou registre. 2) Cap ampliació de la llista de productes i/o serveis d’un registre de marca no pot ser inscrita al Registre de Marques. L’ampliació de la llista de productes i/o serveis només es pot obtenir mitjançant un nou registre.

Les modificacions relatives al nom o a l’adreça del titular d’un registre de marca són inscrites al Registre de Marques, a demanda del titular. La inscripció resta subjecta al pagament de les taxes prescrites i s’efectua segons les modalitats que estableix el Reglament d’execució.

1) El titular d’un registre pot renunciar en tot moment al seu registre de marca per la totalitat o per una part dels productes i/o dels serveis. No obstant això, si un registre de marca és objecte d’una pignoració inscrita al Registre de Marques, la persona beneficiària de dita pignoració ha de donar al seu acord perquè el titular pugui renunciar al registre de marca. 2) La renúncia s’efectua per una comunicació escrita, adreçada a l’Oficina de Marques. 3) L’Oficina de Marques inscriu la renúncia al Registre de Marques indicant-hi que el registre de marca resta sense efecte des de la data de recepció per part de l’Oficina de Marques de la comunicació escrita de renúncia esmentada a l’apartat 2 d’aquest article. La inscripció resta subjecta al pagament de les taxes prescrites i s’efectua segons les modalitats que preveu el Reglament d’execució.

Quan un registre de marca no és renovat a l’expiració del termini de gràcia fixat a l’article 13.3, l’Oficina de Marques inscriu al Registre de Marques que dit registre resta sense efecte des de la data d’expiració del darrer període de deu anys.

1) Constitueix una lesió al dret del titular d’un registre de marca la violació de qualsevol prohibició de les establertes a l’article 14.2), 3) i 4). La lesió als drets del titular d’un registre de marca genera la responsabilitat civil o penal del seu autor. 2) El titular d’un registre de marca pot entaular davant les autoritats judicials les accions civils o penals escaients contra tota persona que lesioni el seu dret. Aquestes accions, les pot entaular així mateix el beneficiari d’una llicència exclusiva d’explotació, llevat de pacte en contrari del contracte de llicència, en cas que, previ requeriment, el titular no exerceixi el seu dret. 3) Tot beneficiari d’una llicència d’explotació del registre de marca té dret a intervenir en l’acció empresa pel titular per tal d’obtenir la reparació del perjudici que li correspon. 4) Tots els litigis civils que puguin sorgir a l’empara d’aquesta Llei se substancien d’acord amb el procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil.

El titular d’un registre de marca o el beneficiari d’una llicència exclusiva d’explotació que, durant un període de cinc anys consecutius, ha tolerat l’ús al Principat d’Andorra d’una marca que ha estat objecte d’un registre posterior, amb coneixement d’aquest ús, no podrà entaular les accions establertes a l’article 29 contra aquesta marca pels productes o els serveis per als quals ha estat utilitzada, llevat que el dipòsit de la sol·licitud de registre hagi estat efectuat de mala fe.

1) L’autoritat judicial pot, a títol cautelar, prohibir sota constrenyiment que es continuïn lesionant els drets del titular d’un registre de marca o ordenar la constitució de garanties destinades a assegurar si escau la indemnització del titular del registre de marca o del beneficiari de la llicència exclusiva d’explotació. 2) La sol·licitud de prohibició o la constitució de garanties només s’admet si l’acció subjacent sembla ben fonamentada i si ha estat entaulada dins un termini breu a comptar del dia en què el titular del registre de marca o el beneficiari d’una llicència exclusiva d’explotació ha tingut coneixement dels fets en què es basa. L’autoritat judicial pot subordinar la prohibició a la constitució per part del demandant de garanties destinades a assegurar la indemnització eventual del perjudici sofert pel demandat en cas que, posteriorment, es consideri que l’acció està mancada de fonament.

1) El titular d’un registre de marca o el beneficiari d’una llicència exclusiva d’explotació té dret a fer procedir en tot lloc, per part de l’autoritat judicial assistida per experts de la seva elecció, ja sigui a la descripció detallada amb presa de mostres o sense, ja sigui al segrest real dels productes que pretén marcats, oferts en venda, lliurats o subministrats, en perjudici seu en violació dels seus drets, ja sigui quan la marca és utilitzada per a serveis, al segrest dels elements utilitzats per a la prestació del servei. 2) L’autoritat judicial pot subordinar el segrest real a la constitució per part del demandant d’unes garanties encaminades a assegurar la indemnització eventual del perjudici sofert pel demandat en cas que, posteriorment, es consideri que l’acció està mancada de fonament. 3) En cas que el demandant no hagi entaulat l’acció ni per la via civil ni per la penal dins un període no superior a deu dies feiners, el segrest quedarà sense efecte, sense perjudici de la indemnització dels danys i perjudicis que pot ser reclamada.

1) Sense perjudici del que disposa l’article 16.1), el servei de duanes, sota ordre de l’autoritat judicial actuant a petició del titular d’un registre de marca o del beneficiari d’una llicència exclusiva d’explotació d’un registre de marca, té l’obligació de retenir les mercaderies, encara que estiguin en trànsit, que tenen una marca que el susdit titular o beneficiari d’una llicència exclusiva considera que lesionen els drets que els confereix el registre de marca. 2) L’autoritat judicial, la persona que ha presentat la demanda segons l’apartat 1 d’aquest article i el declarant de les mercaderies han de ser informats sense retard, per l’administració de duanes, de la retenció executada per aquesta darrera. 3) La mesura de retenció resta suspesa de ple dret si, dins un període no superior a deu dies feiners a comptar de la data de comunicació de la retenció, per part de l’autoritat judicial, a la persona que ha presentat la demanda segons l’apartat 1 d’aquest article, dita persona no ha entaulat l’acció civil o penal contra el declarant de les mercaderies que pretesament lesionen els drets conferits pel registre de marca i no ha constituït les garanties requerides per l’autoritat judicial per cobrir la seva responsabilitat eventual en cas que la lesió dels seus drets no sigui reconeguda posteriorment. 4) La persona que ha presentat la demanda segons l’apartat 1 d’aquest article pot obtenir de l’administració de duanes, i mitjançant ordre judicial, la comunicació del nom, els cognoms i l’adreça de l’expedidor, de l’importador i del destinatari de les mercaderies retingudes, com també de llur quantitat.

1) De la lesió dels drets del titular del registre de marca, tal com els recull l’article 14.2), 3) i 4), n’és responsable el seu autor, el qual està obligat a reparar els danys causats al titular del registre de marca i, si escau, al beneficiari d’una llicència d’explotació del registre de marca. 2) Per al càlcul dels danys i perjudicis cal tenir en compte no solament les pèrdues sofertes pel titular del registre de marca, sinó també el seu lucre cessant. 3) El lucre cessant és determinat per l’autoritat judicial, a elecció del titular del registre de marca, d’acord amb un dels criteris següents:

Sense contingut

1) Constitueix una marca col·lectiva una marca que pot ser explotada per tota persona que respecti un reglament d’ús establert pel titular del registre de marca. 2) Poden demanar el registre d’una marca col·lectiva les associacions de fabricants, de productors, de prestadors de serveis o de comerciants que, d’acord amb la legislació que els sigui aplicable, tenen la capacitat, en nom propi, de ser titulars de drets i obligacions de tota mena, com també les persones jurídiques subjectes al dret públic. 3) Per derogació de l’article 2.1)a) pot constituir una marca col·lectiva un signe o una indicació que pugui servir en el comerç per designar la procedència geogràfica dels productes o de la prestació dels serveis. Tanmateix, la marca col·lectiva no autoritza el seu titular a prohibir a un tercer l’ús d’aquest signe o aquesta indicació en el comerç, en la mesura que aquest ús es faci de conformitat amb els usos honestos en matèria industrial o comercial; en particular, una marca d’aquest tipus no es pot oposar a un tercer habilitat per utilitzar una denominació geogràfica. 4) Les disposicions d’aquesta Llei, excepte els articles 19 i 20, s’apliquen a les marques col·lectives, llevat de les adjuncions que indiquen els articles 37 i 38.

1) Quan es diposita una sol·licitud de registre d’una marca col·lectiva ha de ser acompanyada d’un reglament d’ús. 2) Si el reglament d’ús no acompanya el dipòsit d’una sol·licitud de registre de marca col·lectiva, pot ser adreçat a l’Oficina de Marques en el termini que prescriu el Reglament d’execució. 3) Si un reglament d’ús no és rebut per l’Oficina de Marques dins el termini prescrit, la marca no queda registrada.

A l’efecte de l’article 27 1) a) es considera com un ús de la marca col·lectiva l’ús d’aquesta marca fet per tota persona habilitada per fer-ne ús en els termes del reglament d’ús.

1) L’Oficina de Marques edita una gaseta periòdica (“Gaseta de Marques”) en què es publiquen els registres, les renovacions, les renúncies, les nul·litats, les revocacions, les caducitats, com també qualsevol altra dada establerta en el Reglament d’execució. 2) El Reglament d’execució fixa la periodicitat de la Gaseta de Marques.

Les taxes que es requereixen per al registre i la renovació d’una marca, com també per a tota altra inscripció establerta en aquesta Llei, així com per tot servei que pugui efectuar l’Oficina de Marques, segons estableixi el Reglament d’execució, es fixaran per una Llei posterior.

1) Tota persona directament afectada per una decisió de l’Oficina de Marques pot fer un recurs administratiu contra la decisió de l’Oficina de Marques, d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració.

Tota citació administrativa o judicial a un dipositant o a un titular d’un registre de marca representat davant l’Oficina de Marques per un mandatari acreditat en compliment de l’article 8.1), és enviada a l’adreça d’aquest mandatari acreditat. Aquesta citació s’entén, a tots els efectes, com rebuda pel dipositant o pel titular en el termini que estableixi l’autoritat administrativa o judicial, que en cap cas serà inferior als 30 dies naturals de la data de recepció pel mandatari acreditat.

A l’efecte de l’article 27.1.