229 articles · 1 versió · Text oficial consolidat
Norma substituïda
Normes successores:
Contingut històric sense aplicació actual.
La reglamentació duanera es composa, entre altres, pel present Codi, per les disposicions preses per la seva aplicació i per les altres lleis i disposicions especials d’àmbit duaner. El present Codi s’aplica als intercanvis entre el Principat d’Andorra i els països tercers.
El territori duaner del Principat d’Andorra equival al seu territori nacional incloses les aigües interiors i el seu espai aeri.
Les disposicions d’aquest Codi s’apliquen en el conjunt del territori del Principat d’Andorra.
A l’efecte del present Codi, s’entén per: 1) Persona: una persona física,o bé,una persona jurídica, 2) Autoritats duaneres: les autoritats competents per aplicar la reglamentació duanera i els funcionaris que l’apliquen en virtut de delegació jeràrquica; 3) Despatx de duana: qualsevol despatx en el qual es poden complir totes o una part de les formalitats previstes per la reglamentació duanera; 4) Decisió: qualsevol acte administratiu relatiu a la reglamentació duanera que adopta una autoritat duanera per decidir sobre un cas individual, que tingui efectes de dret sobre una o més persones determinades o susceptibles de ser determinades; aquest terme s’aplica, entre altres, a una Resposta de Classificació Tarifària Vinculant en els termes de l’article 11; 5) Mercaderies en lliure pràctica: mercaderies importades de països tercers per a les quals s’han complert les formalitats per a la importació i s’han abonat els drets de duana; 6) Deute duaner: obligació que incumbeix a una persona de pagar els drets a la importació (deute duaner a la importació) o els drets a l’exportació (deute duaner a l’exportació) que s’apliquen a mercaderies determinades d’acord amb les disposicions vigents; 7) Drets a la importació: els drets de duana, taxes i taxes d’efecte equivalent previstos per a la importació de mercaderies; 8) Drets de duana: les tarifes i altres elements de percepció aplicables a les mercaderies classificades en la nomenclatura combinada; 9) Drets a l’exportació: els drets de duana, taxes i taxes d’efecte equivalent previstos per a l’exportació de mercaderies, 10) Deutor: tota persona obligada a pagar l’import del deute duaner; 11) Vigilància de les autoritats duaneres: acció duta a terme per aquestes autoritats a nivell general amb vista a garantir el respecte de la reglamentació duanera i, si escau, les altres disposicions aplicables a les mercaderies sota vigilància duanera; 12) Control de les autoritats duaneres: acompliment d’accions específiques com són la comprovació dels documents, de les mercaderies, dels mitjans de transport, dels equipatges, les visites a magatzems, dipòsits, botigues, despatxos professionals, locals similars amb vista a garantir el respecte de la reglamentació duanera i, si s’escau, de les altres disposicions aplicables a les mercaderies sota vigilància duanera; 13) Destinació duanera d’una mercaderia:
1.Qualsevol persona es pot fer representar davant les autoritats duaneres per realitzar actes i formalitats previstes per la reglamentació duanera.
Llevat dels casos considerats a l’article 229 segon paràgraf; les decisions adoptades per les autoritats duaneres tenen caràcter d’execució immediata.
Les autoritats duaneres poden adoptar, en les condicions establertes per la normativa en vigor, totes les mesures de control que creguin necessàries perquè s’apliqui correctament la reglamentació duanera.
A l’efecte de l’aplicació de la reglamentació duanera, qualsevol persona directament o indirectament interessada en les operacions en qüestió, realitzades en el marc dels intercanvis de mercaderies, lliura a les autoritats duaneres, a demanda d’aquestes i en els terminis fixats, tots els documents i les informacions, sigui quin sigui el suport, així com tota l’assistència necessària.
Qualsevol informació confidencial, o lliurada a títol confidencial, està protegida pel secret professional. Les autoritats duaneres no la poden divulgar sense l’autorització expressa de la persona o de l’autoritat que l’ha lliurada. Es permet la transmissió de les informacions en la mesura que les autoritats duaneres puguin estar obligades o autoritzades a fer-ho d’acord amb les disposicions vigents, principalment en matèria de protecció de dades o en el marc de procediments judicials.
Les persones concernides han de conservar, durant com a mínim tres anys, per al control duaner, els documents esmentats a l’article 13, sigui quin en sigui el suport. Aquest termini es calcula a partir del final de l’any en el decurs del qual:
Quan es fixa un temps, un termini o una data d’acord amb la reglamentació duanera per a l’aplicació d’aquesta reglamentació, el temps pot ser allargat i el termini o la data prorrogada únicament en la mesura expressament prevista per la reglamentació de referència.
El canvi de l’ecu, que s’ha d’aplicar en el marc de la reglamentació duanera, s’estableix un cop l’any. El tipus a utilitzar per aquest canvi és el del primer dia laborable del mes d’octubre, publicat al Diari Oficial de les Comunitats Europees amb efecte a partir de l’1 de gener de l’any civil següent.
Els articles 21 a 24 defineixen l’origen no preferencial de les mercaderies a l’efecte de:
Una mercaderia en la producció de la qual han intervingut dos o més països és originària del país que n’ha fet l’última transformació o obratge substancial, justificat econòmicament, realitzat per una empresa equipada a aquest efecte i que hagi desembocat en la fabricació d’un producte nou o que hagi representat un estadi de fabricació important.
Una transformació o un obratge sobre el qual s’ha establert —o si fets constatats en justifiquen la presumpció— que l’únic objectiu ha estat defugir les disposicions aplicables al Principat d’Andorra no pot conferir en cap cas, d’acord amb l’article 22, a les mercaderies així obtingudes l’origen del país on ha tingut lloc aquesta transformació.
Les regles d’origen preferencial fixen les condicions d’adquisició de l’origen de les mercaderies perquè es puguin beneficiar de les mesures esmentades a l’article 18, paràgraf 3, punts e) o f). Aquestes regles són:
Les disposicions del present capítol determinen el valor a la duana per a l’aplicació de l’aranzel duaner així com les mesures altres que les aranzelàries establertes per les disposicions d’aplicació establertes en el marc dels intercanvis de les mercaderies.
Amb la condició que siguin diferents del preu efectivament pagat o a pagar per les mercaderies importades, el valor a la duana no comprèn els elements següents:
Es poden establir regles particulars per determinar el valor a la duana de suports informàtics destinats a equipaments de tractament de dades i que inclouen dades i instruccions.
Quan els elements que serveixen per determinar el valor a la duana d’una mercaderia s’expressen en una moneda diferent de la moneda emprada en la comptabilitat pública andorrana, el tipus de canvi a aplicar és el publicat per les autoritats competents del Principat d’Andorra.
Les mercaderies que, en aplicació de l’article 36, paràgraf 1, punt a), arriben al despatx de duana o en qualsevol altre lloc designat o autoritzat per les autoritats duaneres, han de ser presentades a la duana per la persona que les ha introduït al territori duaner del Principat d’Andorra, o si s’escau, per la persona que s’encarrega del seu transport després de llur introducció.
A partir del moment en què han estat presentades a la duana, les mercaderies poden, amb l’autorització de les autoritats duaneres, sotmetre’s a exàmens o a sostracció de mostres per tal de donar a aquestes mercaderies una destinació duanera.
Sota reserva de l’article 43, s’ha de fer una declaració sumària de les mercaderies que es presenten a la duana, en el sentit de l’article 38. La declaració sumària ha de ser dipositada en el moment de la presentació de les mercaderies a la duana. Tanmateix, les autoritats duaneres poden concedir un termini per a aquest dipòsit que expiri al més tard el primer dia hàbil següent al de la presentació a la duana de les mercaderies.
Sense perjudici de les disposicions vigents pel que fa a les mercaderies importades per viatgers, i a les expedicions de trameses postals i de paquets postals, les autoritats duaneres poden no exigir el dipòsit de la declaració sumària, sempre que la vigilància duanera de les mercaderies no hi estigui compromesa, quan aquestes mercaderies se sotmeten, abans que expiri el termini esmentat a l’article 41, a formalitats amb vista a donar a aquestes mercaderies una destinació duanera.
Les mercaderies no es poden treure del lloc on han estat col·locades inicialment sense l’autorització de les autoritats duaneres.
Les mercaderies presentades a la duana han de rebre una de les destinacions duaneres admeses per a aquest tipus de mercaderies.
Mentre esperen rebre una destinació duanera, les mercaderies presentades a la duana tenen, des del moment de la presentació, l’estatus de mercaderies en dipòsit temporal. Aquestes mercaderies s’anomenen “mercaderies en dipòsit temporal”.
Sense perjudici de l’article 40, les mercaderies en dipòsit temporal no poden rebre altres manipulacions que les destinades a garantir-ne la conservació en l’estat inicial, sense modificar-ne la presentació o les característiques tècniques.
L’article 36 exceptuant-ne el seu paràgraf 1, punt a), així com els articles 37 a 51 no s’apliquen a la introducció al territori duaner del Principat d’Andorra de les mercaderies que ja es troben sota un règim de trànsit.
A partir del moment en què les mercaderies que han circulat sota règim de trànsit arriben a destinació al territori duaner del Principat d’Andorra i han estat presentades a la duana d’acord amb les disposicions vigents en matèria de trànsit, s’apliquen les disposicions dels articles 41 a 51.
Quan les circumstàncies ho exigeixen, les autoritats duaneres poden fer procedir a la destrucció de les mercaderies presentades a la duana. Les autoritats duaneres n’informen el detentor de les mercaderies. Les despeses provinents de la destrucció de les mercaderies van a càrrec d’aquest últim.
Quan les autoritats duaneres constaten que s’han introduït mercaderies irregularment al territori del Principat d’Andorra o que s’han sostret a la vigilància duanera, prenen totes les mesures necessàries, inclosa la venda de les mercaderies, per regular-ne la situació.
Es determina per reglament la competència dels diferents despatxos de duana situats al territori duaner del Principat d’Andorra, tenint en compte, si escau, la naturalesa de les mercaderies o el règim duaner al qual aquestes s’han d’acollir.
Les autoritats duaneres accepten immediatament les declaracions que responen a les condicions fixades a l’article 60, si les mercaderies a les quals fan referència es presenten a la duana.
El declarant està autoritzat, si ho sol·licita, a rectificar un o més enunciats de la declaració un cop les autoritats duaneres l’hagin acceptada. La rectificació no pot afectar la declaració sobre mercaderies que no siguin les que han estat inicialment objecte de la declaració. Tanmateix, no es pot autoritzar cap rectificació quan la sol·licitud ha estat feta després que les autoritats duaneres:
Llevat de disposicions específiques contràries, la data a considerar per a l’aplicació de totes les disposicions que regulen el règim duaner per al qual s’han declarat les mercaderies és la data en què les autoritats duaneres han acceptat la declaració.
Per tal de comprovar les declaracions que han acceptat, les autoritats duaneres poden procedir a:
Es prenen totes les mesures necessàries, inclosa la confiscació i la venda, amb vista a regular la situació de les mercaderies:
Quan es fa la declaració a la duana utilitzant un procediment informàtic en el sentit de l’article 59 punt b), o mitjançant declaració verbal, o mitjançant qualsevol altre acte en el sentit de l’article 59 punt c), els articles 60 a 74 s’apliquen mutatis mutandis.
La posada en lliure pràctica comporta l’aplicació de les mesures de política comercial de la Unió Europea, l’acompliment de les altres formalitats previstes per a la importació d’una mercaderia així com l’aplicació dels drets a la importació legalment deguts.
Quan una mateixa expedició es compon de mercaderies amb una classificació tarifària diferent i el tractament de cadascuna d’aquestes mercaderies d’acord amb la seva classificació tarifària implicaria, per a l’establiment de la declaració, un treball i unes despeses desproporcionats amb l’import dels drets a la importació que se’ls apliquen, les autoritats duaneres, a demanda del declarant, poden acceptar que la totalitat de l’expedició es taxi retenint la classificació tarifària de la mercaderia sotmesa al dret a la importació més elevat.
Les mercaderies posades en lliure pràctica perden el seu estatus duaner quan:
Es prohibeix la posada en lliure pràctica, l’exportació, la reexportació o la posada sota un règim suspensiu de mercaderies reconegudes com a mercaderies falsificades o mercaderies pirates.
Quan, en el decurs d’un control dut a terme en el marc d’un dels procediments duaners esmentats a l’article 82 paràgraf 1 punt a) i abans que es dipositi o s’accepti una demanda del titular del dret, es fa palès al despatx de duana que la mercaderia és una mercaderia falsificada o una mercaderia pirata, l’autoritat duanera pot informar el titular del dret, si es coneix, del risc d’infracció. En aquest cas, l’autoritat duanera està autoritzada a suspendre el dret de disposar o està autoritzada a retenir la mercaderia en qüestió durant un termini de tres dies laborables, per tal de permetre al titular del dret de dipositar una demanda d’intervenció de conformitat amb l’article 84.
La decisió favorable a la demanda del titular del dret es comunica immediatament als despatxos de duana.
Les mercaderies sense caràcter comercial que els viatgers porten en els seus equipatges personals s’exclouen del camp d’aplicació del present Codi, dins els límits fixats per a l’atorgament d’una franquícia duanera.
El recurs a qualsevol règim duaner econòmic queda subordinat al lliurament d’una autorització per part de les autoritats duaneres.
Sense perjudici de les condicions particulars suplementàries previstes en el marc del règim en qüestió, l’autorització esmentada a l’article 93, com també l’esmentada a l’article 101 paràgraf 1, només es concedeix: a les persones que ofereixen totes les garanties necessàries per al bon desenvolupament de les operacions,i si les autoritats duaneres poden garantir la vigilància i el control del règim sense haver de posar en marxa un dispositiu administratiu desproporcionat respecte a l’interès econòmic en qüestió.
Les autoritats duaneres poden subordinar la posada de les mercaderies sota un règim suspensiu a la constitució d’una garantia per tal d’assegurar el pagament del deute duaner que pot existir per a aquestes mercaderies. Es poden preveure disposicions particulars relatives a la constitució d’una garantia en el marc d’un règim suspensiu específic.
Els drets i les obligacions del titular d’un règim duaner econòmic, en les condicions determinades per les autoritats duaneres, poden ser transferits successivament a altres persones que compleixen les condicions exigides per beneficiar-se del règim en qüestió.
El dipòsit duaner pot ser un dipòsit públic o bé un dipòsit privat. S’entén per: dipòsit públic: un dipòsit duaner que qualsevol persona pot utilitzar per dipositar-hi mercaderies,dipòsit privat: un dipòsit duaner reservat a dipositar mercaderies per part de la persona dipositària.El dipositari és la persona autoritzada a administrar el dipòsit duaner.El dipositador és la persona vinculada per la declaració de posada de mercaderies sota el règim de dipòsit duaner o a la qual s’han transferit els drets i les obligacions d’aquesta primera persona.
El dipositari és responsable de:
Els drets i les obligacions del dipositari poden, amb l’acord de les autoritats duaneres, transferir-se a una altra persona.
Sense perjudici de l’article 96, les autoritats duaneres poden demanar al dipositari que proporcioni una garantia en relació amb les responsabilitats definides a l’article 102.
La persona designada per les autoritats duaneres ha de portar, en la forma acceptada per aquestes autoritats, un registre de mercaderies de totes les mercaderies posades sota el règim del dipòsit duaner. Sota reserva de l’aplicació de l’article 94, les autoritats duaneres poden renunciar al registre de mercaderies quan les responsabilitats esmentades a l’article 102 punts a) i/o b) incumbeixen exclusivament al dipositant i que la posada de les mercaderies sota aquest règim es realitza basant-se en una declaració escrita en el marc del procediment normal o d’un document administratiu de conformitat amb l’article 74 paràgraf 1 punt b).
Les mercaderies posades sota el règim del dipòsit duaner s’han de tenir en compte, a partir de la seva introducció al dipòsit duaner, en el registre de mercaderies previst a l’article 106.
La durada de l’estada de les mercaderies sota el règim del dipòsit duaner no és limitada. Tanmateix, en casos excepcionals, les autoritats duaneres poden fixar un termini abans de l’expiració del qual el dipositant ha de donar a les mercaderies una nova destinació duanera.
Quan les circumstàncies ho justifiquen, les mercaderies posades sota règim de dipòsit duaner es poden treure temporalment del dipòsit duaner. Aquesta acció ha de ser autoritzada prèviament per les autoritats duaneres que en fixen les condicions en què poden treure les mercaderies. Durant la seva estada fora del dipòsit duaner, les mercaderies es poden sotmetre a les manipulacions esmentades a l’article 110 en les mateixes condicions que s’estableixen en les disposicions d’aplicacions.
Les autoritats duaneres poden permetre que les mercaderies posades sota el règim del dipòsit duaner siguin traslladades d’un dipòsit duaner a un altre.
L’autorització de perfeccionament actiu es lliura a demanda de la persona que realitza o fa realitzar operacions de perfeccionament.
L’autorització només es concedeix:
Per derogació de l’article 120, els productes compensadors:
El recurs al sistema de reembossament és possible per a totes les mercaderies, exceptuant les que en el moment de l’acceptació de la declaració de posada en lliure pràctica: estan sotmeses a restriccions quantitatives a la importació,són susceptibles de beneficiar-se d’una mesura aranzelària preferencial o d’una mesura autònoma de suspensió.
En el marc del sistema de reembossament, no s’apliquen l’article 115, paràgraf 1, punt b) i paràgrafs 3 i 4, l’article 118, paràgraf 3, l’article 120 i l’article 128.
Una exportació temporal de productes compensadors, efectuada segons l’article 122, paràgraf 1, no es considera una exportació en el sentit de l’article 127, llevat que els productes no es reimportin al Principat d’Andorra en els terminis fixats en les disposicions d’aplicació.
També es pot aplicar el règim del perfeccionament actiu utilitzant el sistema de la suspensió, per tal que els productes compensadors es beneficiïn de l’exoneració dels drets a l’exportació dels quals serien subjectes els productes idèntics obtinguts a partir de mercaderies altres que les mercaderies d’importació.
L’autorització de transformació sota control duaner es lliura a demanda de la persona que efectua o fa efectuar la transformació.
Només es concedeix l’autorització:
L’article 118, paràgrafs 1 i 2 i l’article 119 s’apliquen mutatis mutandis.
Quan neix un deute duaner per a mercaderies en l’estat o productes que es troben en un estadi intermedi de transformació respecte del previst a l’autorització, l’import d’aquest deute es determina sobre la base dels elements de taxació propis de les mercaderies d’importació en el moment de l’acceptació de la declaració de posada d’aquestes mercaderies sota règim de transformació sota control duaner.
El règim de l’admissió temporal permet la utilització al territori duaner del Principat d’Andorra, amb exoneració total o parcial dels drets a la importació i sense estar sotmeses a les mesures de política comercial de la Unió Europea, de mercaderies destinades a ser reexportades, sense haver estat modificades, exceptuant la seva depreciació normal com a conseqüència de la utilització que se n’hagi fet.
L’autorització d’admissió temporal es lliura a demanda de la persona que utilitza o fa utilitzar aquestes mercaderies.
Les autoritats duaneres refusen l’atorgament del règim d’admissió temporal quan és impossible garantir la identificació de les mercaderies d’importació. Tanmateix, les autoritats duaneres poden autoritzar el recurs al règim d’admissió temporal sense procedir a la identificació de les mercaderies, quan, tenint en compte la naturalesa de les mercaderies o la naturalesa de les operacions a realitzar, l’absència de mesures d’identificació no és susceptible de portar a abusos del règim duaner escollit.
El benefici del règim d’admissió temporal en exoneració parcial dels drets a la importació s’acorda per a les mercaderies que, tot i que queden propietat d’una persona establerta fora del territori duaner del Principat d’Andorra, no compleixen totes les condicions previstes per a l’atorgament de l’admissió temporal en exoneració total.
No es poden posar sota règim de perfeccionament passiu les mercaderies: l’exportació de les quals dóna lloc a un reembossament o a una reducció dels drets a la importació,que, prèviament a la seva exportació, havien estat posades en lliure pràctica en exoneració total dels drets a la importació per raó de la seva utilització amb finalitats particulars tant de temps com romanguin aplicables les condicions fixades per a l’atorgament d’aquesta exoneració.
Es concedeix l’autorització únicament:
Quan l’operació de perfeccionament té per objecte la reparació de les mercaderies d’exportació temporal, i aquesta reparació es fa a títol onerós, l’exoneració parcial dels drets a la importació prevista a l’article 141 consisteix a determinar l’import dels drets aplicables prenent com a base els elements de taxació relatius als productes compensadors a la data d’acceptació de la declaració de posada en lliure pràctica d’aquests productes, considerant com a valor a la duana un import igual a les despeses de reparació, amb la condició que aquestes despeses constitueixin l’única prestació del titular de l’autorització i no estiguin influïdes per vincles entre ell i l’operador.
L’intercanvi estàndard només s’admet quan és possible comprovar que es compleixen les condicions fixades a l’article 152.
En cas d’importació anticipada i quan s’aplica l’article 148, l’import a deduir es determina d’acord amb els elements de taxació aplicables a les mercaderies d’exportació temporal a la data d’acceptació de la declaració de la seva posada sota aquest règim.
L’article 144, paràgraf 2 i l’article 145, punt b) no s’apliquen en el marc dels intercanvis estàndards.
Els procediments previstos en el marc del perfeccionament passiu són d’aplicació, també, a l’establiment de mesures no aranzelàries de política comercial de la Unió Europea.
El dret de disposar de les mercaderies per a la seva exportació es concedeix amb la condició que les mercaderies en qüestió abandonin el territori duaner del Principat d’Andorra en el mateix estat en què estaven en el moment de l’acceptació de la declaració d’exportació.
Les zones franques i els dipòsits francs són parts del territori duaner del Principat d’Andorra o locals situats al territori duaner del Principat d’Andorra separats de la resta d’aquest en els quals:
Les autoritats duaneres poden exigir que les mercaderies posades en una zona franca o en un dipòsit franc que presenten un perill, que són susceptibles d’alterar les altres mercaderies o que necessiten, per altres motius, instal·lacions particulars, es posin en locals equipats especialment.
La durada de l’estada de les mercaderies en zones franques o dipòsits francs no està limitada.
Les mercaderies posades en zona franca o en dipòsit franc poden, durant la seva estada en zona franca o en dipòsit franc:
Sense perjudici de les disposicions particulars adoptades en el marc de reglamentacions duaneres específiques, les mercaderies que surten d’una zona franca o d’un dipòsit franc poden ser exportades o reexportades fora del territori del Principat d’Andorra.
En el cas de reintroducció de mercaderies en el territori duaner del Principat d’Andorra o de la seva posada sota règim duaner, es pot utilitzar la certificació esmentada a l’article 164, paràgraf 4, per provar el règim duaner escollit.
Les autoritats duaneres comproven que les disposicions en matèria d’exportació o de reexportació es respecten quan les mercaderies s’exporten o es reexporten a partir d’una zona franca o d’un dipòsit franc.
Les mercaderies que surten del territori duaner del Principat d’Andorra estan sotmeses a vigilància duanera. Poden ser controlades per les autoritats duaneres de conformitat amb les disposicions vigents. Han d’abandonar aquest territori utilitzant, si s’escau, la via que determinin les autoritats duaneres i ho han de fer d’acord amb les modalitats que fixin, d’acord amb les disposicions d’aplicació.
Només s’atorga l’exoneració dels drets a la importació esmentada a l’article 176 en la mesura que les mercaderies s’importen en el mateix estat en què van ser exportades.
Els articles 176 i 177 s’apliquen mutatis mutandis als productes compensadors inicialment exportats o reexportats després d’un règim de perfeccionament actiu. L’import dels drets a la importació deguts legalment es determina segons les regles aplicables en el marc del règim de perfeccionament actiu; es considera data de posada en lliure pràctica la data de reexportació dels productes compensadors.
A demanda de la persona esmentada a l’article 179, paràgrafs 1 o 3, les autoritats duaneres permeten que es constitueixi una garantia global per cobrir varies operacions que generen o poden generar aquest deute duaner.
La garantia pot estar constituïda: per un dipòsit en efectiu,o bé per una fiança.
El fiador s’ha de comprometre, per escrit, a pagar solidàriament amb el deutor l’import garantit del deute duaner el pagament del qual esdevé exigible. El fiador és una tercera persona autoritzada per les autoritats duaneres, les quals poden refusar d’acceptar el fiador proposat quan aquest no garanteixi d’una manera segura el deute duaner en els terminis previstos.
La persona que ha de lliurar la garantia pot escollir lliurement entre els tipus de constitució d’aquesta previstos a l’article 183. Tanmateix, les autoritats duaneres poden refusar d’acceptar el tipus de garantia proposat quan és incompatible amb el bon funcionament del règim duaner de referència. Les autoritats duaneres poden exigir que el tipus de garantia escollit es mantingui durant un període determinat.
Les autoritats duaneres poden acceptar els tipus de garantia diferents dels de l’article 183 si aquests tipus garanteixen de manera equivalent el pagament d’aquest deute duaner. Les autoritats duaneres rebutgen la garantia proposada pel deutor quan no els sembla que garanteix d’una manera segura el pagament del deute duaner.
Quan les autoritats duaneres constaten que la garantia lliurada no garanteix gens o ja no garanteix de manera segura o completa el pagament d’aquest deute duaner en els terminis previstos, exigeixen a la persona esmentada a l’article 179 paràgraf 1, a elecció d’aquesta última, el lliurament d’una garantia complementària, o bé la substitució de la garantia inicial per una nova garantia.
Quan neix un deute duaner per a una mercaderia posada en lliure pràctica en benefici d’un dret a la importació reduït per raó de la seva utilització amb finalitats particulars, l’import pagat en el moment de la posada en lliure pràctica es redueix de l’import d’aquest deute duaner. Aquesta disposició s’aplica mutatis mutandis quan neix un deute duaner per a residus i deixalles que resulten de la destrucció d’una mercaderia com aquesta.
El deute duaner esmentat als articles 190 a 194 i 197 a 199 existeix encara que afecti una mercaderia objecte de mesura de prohibició o de restricció a la importació o a l’exportació, sigui quina en sigui la naturalesa. Tanmateix, no es genera cap deute duaner quan s’introdueix de manera irregular, dins el territori duaner del Principat d’Andorra, moneda falsa i estupefaents i substàncies psicòtropes que no formen part del circuit econòmic estrictament vigilat per les autoritats competents amb vista a una utilització amb finalitats mèdiques i científiques. Per a les necessitats de la legislació duanera aplicable a les infraccions duaneres, es considera que el deute duaner neix quan la legislació duanera preveu que els drets de duana serveixen de base per a la determinació de sancions o quan l’existència d’un deute duaner serveix de base per a diligències administratives i judicials.
Quan hi ha diversos deutors per a un mateix deute duaner tots els deutors, estan obligats a pagar aquest deute a títol solidari.
El pagament s’ha de fer en efectiu o per qualsevol altre mitjà amb un poder alliberador similar de conformitat amb les disposicions vigents. Es pot fer per via de compensació quan les disposicions vigents ho preveuen.
En la mesura que l’import dels drets fa referència a mercaderies declarades per a un règim duaner que comporta l’obligació de pagar aquests drets, les autoritats duaneres concedeixen a l’interessat, a demanda seva, una pròrroga de pagament d’aquest import en les condicions fixades als articles 211, 212 i 213.
La concessió de la pròrroga de pagament està subordinada a la constitució d’una garantia per part del demandant. A més, la concessió de la pròrroga de pagament pot donar lloc a la percepció de despeses accessòries per constitució de l’informe o per servei donat.
Les autoritats duaneres determinen, d’entre les modalitats següents, les que s’han d’utilitzar per a la concessió de la pròrroga de pagament:
Les autoritats duaneres poden atorgar al deutor facilitats de pagament diferents de la pròrroga de pagament. L’atorgament d’aquestes facilitats de pagament:
Sigui quina sigui la modalitat de pagament concedida al deutor, aquest té la possibilitat, de pagar tot o una part de l’import dels drets sense esperar que expiri el termini que li ha estat concedit.
Qualsevol import de drets pot ser pagat per un tercer en substitució del deutor.
Sense perjudici de les disposicions vigents relatives a la prescripció del deute duaner i també a l’absència de recaptació de l’import del deute duaner en cas d’insolvència del deutor constatada per via judicial, el deute duaner s’extingeix:
S’entén per:
Es procedeix al reembossament dels drets a la importació o dels drets a l’exportació quan s’invalida una declaració a la duana i s’han abonat els drets. Es concedeix el reembossament a demanda feta per l’interessat en els terminis previstos per a la demanda d’invalidació de la declaració a la duana.
Només es procedeix al reembossament o a la reducció dels drets a la importació o a l’exportació en les condicions previstes pel present capítol si l’import a reemborsar o a reduir excedeix l’import que determina l’autoritat duanera d’acord amb la reglamentació vigent al respecte. Tanmateix, les autoritats duaneres poden tramitar una demanda de reembossament o de reducció per a una suma inferior a aquest import.
El reembossament per part de les autoritats duaneres d’imports de drets a la importació o de drets a l’exportació així com dels interessos de crèdit o de demora recaptats eventualment amb motiu del seu pagament, no dóna lloc al pagament d’interès per part d’aquestes autoritats. Tanmateix, es paga un interès quan una decisió favorable a una demanda de reembossament no s’executa en un termini de tres mesos a partir de l’adopció d’aquesta decisió. L’import d’aquests interessos ha de ser calculat de manera que sigui equivalent al que s’exigiria al mateix efecte en el mercat financer nacional.
Quan s’ha reduït o s’ha reemborsat l’import dels drets corresponents per error, torna a ser exigible el deute duaner inicial. Els interessos pagats eventualment d’acord amb l’article 226 han de ser reemborsats.
Tota persona té el dret de presentar un recurs contra les decisions de les autoritats duaneres relatives a l’aplicació de la reglamentació duanera i que el concerneixen directament i individualment. També té dret de presentar un recurs la persona que havia sol·licitat a les autoritats duaneres una decisió relativa a l’aplicació de la reglamentació duanera, però que no ha obtingut cap decisió sobre aquesta demanda en el termini esmentat a l’article 6 paràgraf 2. S’ha de presentar el recurs:
La presentació d’un recurs no és suspensiva de l’execució de la decisió recorreguda. Tanmateix, les autoritats duaneres prorroguen totalment o parcialment l’execució d’aquesta decisió quan tenen raons fonamentades per dubtar de la conformitat de la decisió contestada a la reglamentació duanera o quan es pot témer un dany irreparable per a l’interessat. Quan la decisió reconeguda té per efecte l’aplicació de drets a la importació o de drets a l’exportació, la pròrroga de l’execució d’aquesta decisió està subordinada a l’existència o a la constitució d’una garantia. Tanmateix, aquesta garantia pot no exigir-se quan aquesta exigència susciti, per raó de la situació del deutor, greus dificultats de caràcter econòmic o social.