Llei d'establiment de la taxa per raó del servei de fe pública notarial, del 21 de març del 2000
- Tipus de norma
- Tipus: absent del corpus
- Vigència
- Substituïda
- Versions
- 1 versió
- Data de publicació
- Data de publicació: absent del corpus
- Referència BOPA
- Referència BOPA: absent del corpus
- Darrera actualització de la fitxa
- Fitxa actualitzada el 16 de juliol del 2026
8 articles · 1 versió · Text oficial consolidat
/
Norma substituïda
Norma successora:
Contingut històric sense aplicació actual.
Article 2 · Fet generador
La present taxa grava tots els actes i contractes autoritzats sota la forma d’instrument públic que són prestats pels notaris i que meriten honoraris d’acord amb la Llei del notariat i les seves disposicions complementàries.
Article 3 · Exempcions
Article 4 · Meritació
L’obligació de pagar la taxa neix amb la prestació efectiva del servei de fe pública notarial.
Article 5 · Obligats tributaris
Article 6 · Tipus de gravamen i base de tributació
El tipus de gravamen es fixa en el 5 per 100 de l’import dels honoraris notarials establerts per a cada acte i contracte autoritzat sota la forma d’instrument públic.
Article 7 · Gestió i liquidació
1. L’obligat tributari ha de liquidar la taxa a través del notari, que actua en aquest cas com a coadjuvant de l’Administració, de forma simultània a l’atorgament dels actes i contractes autoritzats sota la forma d’instrument públic.
2. Els notaris han de percebre l’import de la liquidació efectuada per l’obligat tributari i efectuar-ne l’ingrés al Ministeri de Finances.
3. Els notaris han de presentar una declaració relativa al conjunt de transaccions en què hagin intervingut i a les liquidacions que hagin percebut.
4. Reglamentàriament es determinaran els terminis, els models, i les formes de les declaracions i de l’ingrés tributari.
Article 8 · Règim d’infraccions i sancions
jurisprudència.ad