Lleis d'Andorra

Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis, del 13 d’abril del 2000

Buscar sentències

23 articles · 3versions · Text oficial consolidat

Capítol I. Disposicions generals

Article 1 · Naturalesa jurídica

Sentències
1. L’impost general indirecte sobre la prestació de serveis és un tribut que grava les prestacions de serveis definides en la present Llei.
2. Aquest impost és de naturalesa indirecta i de caràcter estatal.
3. En el marc de la Llei de bases de l’ordenament tributari, aquest impost es regeix per les disposicions establertes en la present Llei, i pels reglaments i les altres disposicions de l’ordenament jurídic que la desenvolupin.

Article 2 · Àmbit territorial

Sentències
1. Aquest impost s’aplica a les prestacions de serveis definides en aquesta Llei realitzades en el territori andorrà.
2. Als efectes d’aquesta Llei, tenen la consideració de serveis realitzats en territori andorrà:
a) Totes aquelles prestacions realitzades per empresaris o professionals, persones físiques o jurídiques, residents a Andorra, amb independència del lloc on es formalitzen i del lloc on s’utilitzen.
b) Tots els serveis que s’utilitzin a Andorra, encara que siguin prestats per una persona física o jurídica no resident.

Article 3 · Concepte de resident

Sentències

Als efectes d’aquesta Llei, són residents a Andorra les persones físiques que tenen el seu domicili a Andorra i les persones jurídiques constituïdes segons la legislació andorrana.

Capítol II. Elements essencials de l’impost

Article 4 · Fet generador

Sentències
1. Estan subjectes a l’impost les prestacions de serveis realitzades per empresaris o professionals, persones físiques o jurídiques, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament d’activitats empresarials o professionals.
2. No es consideren prestacions de serveis:
a) Els serveis públics que realitzen obligatòriament les administracions públiques en l’exercici de les seves funcions públiques.
b) Els serveis prestats per les persones físiques en règim de dependència laboral.

Article 5 · Concepte de prestació de serveis

Sentències

Als efectes d’aquest impost, s’entén per prestació de serveis tota operació, realitzada per un empresari o professional, que no tingui la qualificació de lliurament de béns. Es considera lliurament de béns la transmissió del poder de disposició sobre béns corporals. Als efectes d’aquesta Llei, també tenen la consideració de béns corporals el gas, la calor, el fred, l’energia elèctrica i altres modalitats d’energia, i també les aplicacions informàtiques estandarditzades en sèrie i comercialitzades per ser usades.

Article 6 · Concepte d’empresari o professional

Sentències

Als efectes d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals els qui realitzen activitats que impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció, tant materials com humans o ambdós alhora, amb la finalitat d’intervenir en la realització de serveis.

Article 7 · Obligat tributari

Sentències
1. Són obligats tributaris d’aquest impost les persones físiques o jurídiques establertes en l’àmbit territorial de l’impost, que tinguin la condició d’empresaris o professionals i que prestin serveis en els termes que estableix aquesta Llei.
2. En cas que el servei sigui prestat per un empresari o professional no establert en l’àmbit territorial de l’impost, i el destinatari o beneficiari del servei subjecte a gravamen sigui un empresari o professional establert a Andorra, és obligat tributari l’esmentat destinatari o beneficiari del servei.
3. En cas que el servei sigui prestat per un empresari o professional no establert a Andorra, i el destinatari o beneficiari del servei subjecte a gravamen no tingui la consideració d’empresari o professional establert a Andorra, és obligat tributari el prestador del servei. En aquest supòsit, són responsables solidaris els destinataris o beneficiaris dels serveis a efectes del compliment de les obligacions establertes en aquesta Llei.
4. Als efectes d’aquesta Llei, es consideren establerts en l’àmbit territorial de l’impost els obligats tributaris que tinguin dins del mateix territori la seu de la seva activitat econòmica, un establiment permanent o un domicili a efectes tributaris segons el que estableix l’article 39 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, amb independència del lloc de realització de les operacions subjectes a l’impost.
5. Té la consideració d’establiment permanent qualsevol estructura ubicada d’una forma permanent dins l’àmbit territorial de l’impost. En particular, i sense que tinguin caràcter limitatiu, tenen aquesta consideració una oficina, un local, un magatzem o una fàbrica situats dins el Principat d’Andorra.
6. Als efectes d’aquesta Llei també té la consideració d’establiment permanent el servidor que proveeixi serveis o permeti la distribució de béns a través de xarxes d’Internet quan aquest servidor estigui situat dins l’àmbit territorial de l’impost.

Article 8 · Base de tributació

Sentències
1. La base de tributació està constituïda per l’import total de la contraprestació corresponent a la prestació de serveis determinada segons el que estableix aquesta Llei.
2. En les operacions en les quals llur contraprestació no consisteixi en diners es considera base de tributació la que s’hagués acordat en condicions normals de mercat entre parts que fossin independents.

Article 9 · Trasllat de l’impost

Sentències
1. L’obligat tributari ha de traslladar l’impost a aquells a qui presta els serveis.
2. En el cas que el servei el presti un empresari o professional no establert en l’àmbit territorial de l’impost, i el destinatari o beneficiari del servei subjecte a gravamen sigui un empresari o professional establert a Andorra, l’obligat tributari ha de traslladar-se a si mateix l’impost resultant d’aplicar el tipus de gravamen sobre la base de tributació.
3. L’obligat tributari ha de consignar separadament l’impost a la factura, al rebut o al document equivalent.
4. No obstant l’establert en l’apartat anterior, la llei específica de cada tribut pot establir els supòsits en què l’obligat tributari establert a Andorra no hagi de consignar separadament l’impost a la factura, al rebut o al document equivalent, entenent-se en aquest cas comprès en el preu de l’operació. Així mateix, ha de constar la menció “impostos indirectes inclosos” en el rebut, la factura o el document equivalent que emeti l’obligat tributari.

Article 10 · Meritament

Sentències
1. L’impost es merita en el moment en què es presta o s’utilitza el servei gravat.
2. En les operacions subjectes que originin pagaments a compte anteriors a la realització del fet generador, l’impost es merita en el moment del cobrament anticipat, tant si és total com si és parcial, del preu pels imports efectivament percebuts.

Article 11 · Tipus de gravamen

Sentències
1. Els tipus de gravamen aplicables són els següents:
a) Un tipus reduït de l’1%b) Un tipus normal del 4%c) Un tipus incrementat del 7%d) Un tipus especial del 12% 2. La Llei d’aprovació de cada mòdul estableix el tipus de gravamen que correspon a cada mòdul, de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article.

Article 12 · Quota tributària

Sentències

La quota tributària és la resultant d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen corresponent.

Capítol III. Obligacions de l’obligat tributari

Article 13 · Obligacions formals

Sentències
1. Els obligats tributaris de l’impost han de complir els requisits, els terminis i les condicions que es determinin per:
a) Presentar les declaracions relatives a l’inici, la modificació i la finalització de les activitats que en determinen la subjecció a l’impost.
b) Sol·licitar a l’Administració el número de registre tributari i comunicar-lo i acreditar-lo.
c) Presentar la informació relativa a les dades que conformen les variables de la quota de liquidació de l’impost davant el ministeri encarregat de les finances.
d) Expedir i lliurar rebuts, factures o documents equivalents corresponents a les operacions en què intervinguin.
e) Conservar les factures rebudes, els justificants comptables, els documents que s’indiquen en la lletra anterior i els duplicats de les factures emeses, durant el termini de prescripció de l’impost, a l’efecte de poder-se acollir al règim alternatiu de determinació directa de la quota de liquidació quan la llei específica de cada tribut així ho prevegi.
2. Els obligats tributaris han de declarar i ingressar la quota de liquidació de l’impost segons es determina en les lleis específiques de cada impost.

Article 14 · Quota de liquidació

Sentències
1. La quota de liquidació és l’import que ha de satisfer l’obligat tributari d’aquest impost a l’Administració respecte totes les prestacions de serveis subjectes a l’impost realitzades dins el període de liquidació. A aquests efectes, el període de liquidació coincideix amb l’any natural.
2. La quota de liquidació de l’impost és el resultat d’efectuar la diferència entre els impostos repercutits per les prestacions de serveis realitzades i els impostos indirectes de caràcter estatal satisfets en les adquisicions de béns i serveis necessaris per dur a terme les prestacions de serveis esmentades. Als efectes d’aquesta Llei tenen la consideració d’impostos indirectes de caràcter estatal l’Impost de mercaderies indirecte, l’Impost indirecte sobre la producció interna, l’Impost indirecte sobre la prestació de serveis i l’Impost indirecte sobre les activitats comercials.
3. La quota de liquidació es determina segons el sistema de determinació objectiva o segons el règim alternatiu de determinació directa quan la llei específica de cada tribut així ho prevegi.
4. En el cas que el servei sigui prestat per un empresari o professional no establert en territori andorrà, la quota de liquidació és l’import que ha de satisfer l’obligat tributari d’aquest impost a l’Administració per cada prestació de serveis subjecte a l’impost realitzada en territori andorrà. En aquest cas la quota de liquidació correspon a la quota tributària determinada d’acord amb el que estableix l’article 12 d’aquesta Llei.
5. La quota de liquidació definida en aquesta Llei té la consideració de deute tributari d’acord amb el que preveu l’article 47 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

Capítol IV. Gestió i liquidació de l’impost

Article 15 · Obligacions formals

Sentències

Vegeu també Article 13, Obligacions formals, introduït per la Llei 16/2004, del 3 de novembre, de modificació de la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis 1. Els obligats tributaris de l’impost han de complir els requisits, els límits i les condicions que es determinen reglamentàriament per:

a) Presentar les declaracions relatives a l’inici, la modificació i la finalització de les activitats que determinen la seva subjecció a l’impost.
b) Sol·licitar a l’Administració el número de registre tributari i comunicar-lo i acreditar-lo en els supòsits que s’estableixin.
c) Expedir i lliurar factures o documents equivalents.
d) Portar la comptabilitat i els registres que s’estableixin.
e) Presentar a requeriment de l’Administració informació relativa a les seves operacions econòmiques amb terceres persones.
f) Conservar les factures i la documentació durant el termini de prescripció d’aquest impost.

Article 16 · Declaració tributària

Sentències
1. Les declaracions tributàries poden ser del tipus de l’autoliquidació o liquidació per part del ministeri encarregat de les finances a partir de les dades declarades per l’obligat tributari, d’acord amb el que estableixi la llei específica de cada impost.
2. Els obligats tributaris han de presentar la declaració tributària en el lloc, el termini, la forma i els models que s’estableixin.
3. Els obligats tributaris de l’impost han de presentar i ingressar pagaments a compte de la quota de liquidació definitiva, segons els termes que estableixi cada llei específica.

Article 17 · Gestió de l’impost

Sentències
1. La gestió, la recaptació i el control de l’impost correspon al Ministeri de Finances, que ho pot delegar en entitats i/o institucions públiques.
2. Reglamentàriament es determinen les garanties que resulten procedents per assegurar el compliment de les obligacions tributàries corresponents.

Article 18 · Liquidació provisional d’ofici

Sentències
1. Transcorreguts trenta dies des de la notificació a l’obligat tributari del requeriment de l’Administració perquè efectuï la declaració-liquidació que no hagi fet en el termini reglamentari, es pot iniciar per l’Administració el procediment per a la pràctica de la liquidació provisional de l’impost sobre els serveis corresponents, salvat que en aquest termini s’esmeni l’incompliment o es justifiqui degudament la inexistència de l’obligació.
2. La liquidació provisional d’ofici es realitza d’acord amb les dades, els antecedents, els signes, l’índex, els mòduls, o altres elements de què disposi l’Administració i que siguin rellevants a l’efecte, i s’ha d’ajustar al procediment que es determini reglamentàriament.
3. Les liquidacions provisionals regulades en aquest article una vegada notificades són immediatament executives, sense perjudici de les reclamacions que reglamentàriament puguin interposar-s’hi en contra.
4. Sense perjudici de l’establert en els apartats anteriors d’aquest article, l’Administració pot efectuar posteriorment la comprovació de la situació tributària de l’obligat tributari practicant les liquidacions que siguin procedents d’acord amb l’establert en la Llei de bases de l’ordenament tributari.

Article 19 · Prescripció

Sentències

Aquest impost prescriu en el termini que estableix l’article 54 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

Capítol V. Infraccions i sancions

Article 20 · Infraccions

Sentències

La regulació de les infraccions en matèria tributària relatives al contingut d’aquesta Llei es regeix en allò que no s’estableix en la present Llei, pel règim d’infraccions i sancions establert en el capítol segon del títol IV de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

Article 21 · Modalitats d’infraccions

Sentències
1. Es consideren infraccions simples:
a) Les autoliquidacions incompletes sense transcendència en la liquidació.
b) L’incompliment de requeriments d’informació i/o documentació.
2. Es consideren infraccions de defraudació:
a) La no-presentació de l’autoliquidació.
b) Les autoliquidacions incompletes amb transcendència en la liquidació.
c) Les falses autoliquidacions.

Article 22 · Sancions

Sentències
1. Les infraccions simples són sancionades mitjançant multa igual al 10% de la quota tributària.
2. Les infraccions de defraudació són sancionades mitjançant:
a) Suspensió durant un termini de fins a tres anys de l’exercici de càrrec o ocupació pública.
b) Prohibició durant un termini de fins a tres anys de celebrar contractes amb les administracions públiques.
c) Multa igual a quatre vegades l’import no declarat. Les tres modalitats de sanció es poden aplicar simultàniament.
3. Les sancions s’estableixen dins dels marges d’aquests paràmetres, seguint els criteris de graduació establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari.

Article 23 · Notificacions i recursos de les infraccions

Sentències
1. Prèviament a l’acte d’imposició d’una sanció, s’ha de notificar a la persona interessada la proposta de resolució amb indicació dels fets imputats, el precepte infringit i la quantia de la multa. La persona interessada disposa d’un termini de tretze dies hàbils per al·legar tot allò que consideri oportú per a la seva defensa.
2. Transcorregut el termini d’al·legacions, l’òrgan competent dicta la resolució que correspongui, contra la qual es pot recórrer en els termes establerts en l’article 141 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
3. En qualsevol cas, i perquè l’acte administratiu quedi en suspens, amb la interposició del recurs s’ha d’aportar una garantia real, ja sigui hipotecària o bé una fiança establerta per una entitat bancària, que garanteixi la totalitat de l’import del deute tributari.
jurisprudència.ad
Totes les lleis