Lleis d'Andorra

Llei de seguretat i qualitat industrial, del 22 de juny del 2000

Buscar sentències

30 articles · 1versions · Text oficial consolidat

/

Títol I. Disposicions generals

Article 1 · Objecte i finalitat de la Llei

La present Llei té per objecte establir el marc legislatiu d’ordenació del sector industrial, així com les atribucions de les administracions públiques i la coordinació entre elles. L’objecte expressat en l’article anterior es concreta en la consecució de les finalitats següents:

1. Garantia i protecció de la llibertat d’empresa.

2. Seguretat i qualitat industrial.

3. Responsabilitat industrial.

Article 2 · Àmbit d’aplicació i competències

1. Es consideren indústries, als efectes de la present Llei, les activitats dirigides a l’obtenció, reparació, manteniment, transformació o reutilització de productes industrials, l’envasat i embalatge, així com l’aprofitament, recuperació i eliminació de residus o subproductes, sigui quina sigui la naturalesa dels recursos i processos tècnics utilitzats.

2. Estan inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei els serveis d’enginyeria, disseny, consultoria tecnològica i assistència tècnica directament relacionats amb les activitats industrials.

3. Les disposicions sobre seguretat industrial són d’aplicació, en qualsevol cas, a les instal·lacions, equips, activitats, processos i productes industrials que utilitzin o incorporin elements, mecanismes o tècniques susceptibles de produir els incidents a què es refereix l’article 6.

4. Es regeixen per la present Llei, en allò que no estigui previst en la seva legislació específica:

a) Les activitats de generació, distribució, emmagatzematge i subministrament de l’energia i dels productes energètics.

b) Les instal·lacions ionitzants.

c) Les activitats que tinguin com a finalitat una o més de les definides en l’apartat 1 d’aquest article.

d) Les activitats industrials relacionades amb el transport i les telecomunicacions.

e) Les activitats industrials relatives als medicaments i a la sanitat.

Article 3 · Competència

3.

1. Correspon al Govern, en els termes establerts en la present Llei:

a) Els plans i els programes de promoció, qualitat i seguretat industrial.

b) Regular reglamentàriament les diferents activitats a què es refereix la present Llei.

c) Autoritzar les empreses que vulguin desenvolupar les activitats previstes en la present Llei.

d) Autoritzar les instal·lacions a què es refereix la present Llei.

e) Inspeccionar, en l’àmbit de la seva competència, el compliment de les prescripcions establertes en la present Llei, i dels reglaments i altra normativa que la desenvolupi.

f) Sancionar la comissió de les infraccions establertes en la present Llei i els reglaments que la desenvolupin. 3.

2. Correspon als comuns en l’àmbit de les seves competències:

a) Autoritzar les empreses que vulguin desenvolupar les activitats previstes en la present Llei.

b) Autoritzar les instal·lacions a què es refereix la present Llei, quan aquestes se situen en el terme de la parròquia. 3.

3. El Govern pot acordar amb els comuns procediments per aconseguir una gestió més eficaç de les actuacions administratives relacionades amb les instal·lacions a què es refereix la present Llei. 3.

4. Correspon al ministeri titular del Departament d’indústria i transports, des d’ara ministeri i departament competent, la proposta i l’execució de la política del Govern en relació amb les actuacions a què es refereix la present Llei, no atribuïdes específicament a altres ministeris per la legislació vigent.

Títol II. Promoció, modernització i competitivitat industrial

Article 4 · Programes de promoció industrial

1. El Govern pot adoptar programes per afavorir l’expansió, el desenvolupament, la modernització i la competitivitat de l’activitat industrial, millorar el nivell tecnològic de les empreses i potenciar els serveis.

2. En l’adopció i l’execució dels programes que s’assenyalen en el punt següent, caldrà tenir en compte la necessitat de promoure un desenvolupament harmònic del país.

3. Els programes de promoció i modernització són executats pel Govern i aquells altres organismes que aquest consideri necessari i perseguiran fonamentalment els objectius següents:

a) El foment de la competitivitat de les empreses industrials, mitjançant la millora de l’eficiència i flexibilitat dels processos de producció, distribució i comercialització, dels sistemes d’organització i gestió, de la formació, de la qualitat industrial i de la innovació de productes i dels processos.

b) La millora de la qualificació professional, tècnica i empresarial dels recursos humans, que permeti la ràpida adaptació de les empreses als canvis tecnològics, d’organització i de gerència.

c) L’adaptació estructural de les empreses i sectors industrials a les exigències del mercat i a la seva projecció internacional.

d) La compatibilitat i l’adaptació de les activitats industrials amb les exigències de seguretat, potenciant les corresponents mesures preventives, protectores i correctores.

Títol III. Seguretat i qualitat industrial

Capítol I. Seguretat industrial

Article 6 · Objecte de la seguretat

1. La seguretat industrial té per objecte la prevenció i la limitació de riscos, així com la protecció contra sinistres i accidents capaços de produir danys o perjudicis a les persones o béns, derivats de l’activitat industrial o de la utilització, funcionament i manteniment de les instal·lacions o equips i de la producció, ús o consum, emmagatzematge o rebuigs dels productes industrials.

2. Tenen la consideració de riscos relacionats amb la seguretat industrial els que puguin produir lesions o danys a persones o béns, i en particular els incendis, explosions i altres fets susceptibles de produir cremades, intoxicacions, enverinament o asfíxia, electrocució, riscos de contaminació produïda per instal·lacions industrials, pertorbacions electromagnètiques o acústiques i radiació, així com qualsevol altra que es pogués preveure en la normativa internacional aplicable sobre seguretat.

Article 7 · Prevenció i limitació de riscos

1. Les instal·lacions, equips, activitats i productes industrials, així com la seva utilització i funcionament han d’ajustar-se als requisits legals i reglamentaris de seguretat.

2. En els supòsits en què, mitjançant la inspecció corresponent, s’apreciïn defectes o deficiències que impliquin un risc greu i imminent de danys a les persones o béns, el Govern, mitjançant el ministeri competent, pot acordar amb caràcter preventiu la paralització temporal de l’activitat i/o de la instal·lació total o parcial, i demanar als responsables que corregeixin les deficiències o ajustin el seu funcionament a les normes reguladores, sense perjudici de les sancions que es puguin imposar per la infracció comesa.

3. El ministeri competent pot acordar la retirada dels productes industrials que no compleixen les condicions reglamentàries, disposar que es corregeixin els defectes en un termini determinat. Si això no fos possible i en funció de la gravetat dels riscos, es pot ordenar la seva destrucció sense dret a indemnització i sense perjudici de les sancions que siguin procedents.

Article 8 · Instal·lacions i activitats perilloses

1. Les instal·lacions industrials amb risc potencial o nocives per a les persones o béns que reglamentàriament es determinin han d’adequar la seva activitat i la prevenció de riscos al que s’estableixi en els plans de seguretat corresponents redactats per tècnics competents.

2. En qualsevol cas, aquestes activitats han de prendre totes les mesures necessàries per disminuir o limitar els riscos potencials i periòdicament avaluar la seva adequació al millor estat de la tècnica. Aquestes avaluacions han de ser efectuades per organismes de control.

3. En el supòsit de zones o immobles d’elevada densitat industrial, els plans de seguretat han de considerar el conjunt de les indústries, les seves instal·lacions i processos productius.

4. El Govern acorda per via reglamentària els criteris per determinar les instal·lacions i activitats potencialment perilloses, tenint en compte com a mínim els processos, productes, superfícies, tipus d’activitat i nombre i qualificació del personal.

Article 9 · Reglaments de seguretat

1. Els reglaments de seguretat han d’establir, com a mínim:

a) Les instal·lacions, activitats, equips o productes subjectes als reglaments.

b) Les condicions tècniques o requisits de seguretat que segons el seu objecte han de reunir les instal·lacions, els equips, els processos, els productes industrials, la seva utilització, així com els procediments tècnics d’avaluació de la seva conformitat amb les referides condicions o requisits.

c) Les mesures que els titulars han d’adoptar per a la prevenció, limitació i cobertura dels riscos derivats de l’activitat de les instal·lacions o de la utilització dels productes.

d) Les condicions d’equipament, els mitjans i capacitat tècnica i, si escau, les autoritzacions exigides a les persones i empreses que intervinguin en el projecte, direcció d’obra, execució, muntatge, conservació i manteniment d’instal·lacions i productes industrials.

2. Les instal·lacions, equips i productes industrials han d’estar construïts o fabricats d’acord amb el que prevegi la reglamentació corresponent que pot establir l’obligació de comprovar el seu funcionament i estat de conservació o manteniment mitjançant els controls periòdics, que han de ser efectuats per organismes de control.

3. Els reglaments poden disposar, com a requisit de la fabricació d’un producte o de la seva comercialització, l’homologació prèvia del seu prototipus, així com les excepcions de caràcter temporal a aquest requisit.

4. Els reglaments de seguretat industrial són d’àmbit estatal i són aprovats pel Govern, sense perjudici que els comuns, dintre de l’àmbit de les seves competències, puguin introduir requisits addicionals sobre les mateixes matèries quan es tracti d’instal·lacions radicades en el seu territori i es limiti la seva activitat dintre d’aquest.

Article 10 · Compliment reglamentari

a) El compliment de les exigències reglamentàries en matèria de seguretat industrial, sense perjudici del control per part del Govern, es prova per algun dels mitjans següents, d’acord amb el que s’estableixi en els reglaments que resultin aplicables.

1. Declaració del titular de les instal·lacions i si escau del fabricant, el seu representant, distribuïdor, o importador del producte.

2. Certificació o acta d’un organisme de control, instal·lador o conservador autoritzat o tècnic autoritzat i competent.

3. En materials, equips, aparells i productes el marcatge de conformitat “CE” d’acord amb les directrius de compliment obligat de la Unió Europea.

4. Qualsevol altre mitjà de comprovació que es determini reglamentàriament.

b) La prova a què es refereix l’apartat a) d’aquest article podrà servir de base per a les actuacions del ministeri competent previstes en els reglaments corresponents.

Article 11 · Control del Govern

1. El ministeri competent pot comprovar en qualsevol moment per ell mateix, o mitjançant organismes de control, el compliment de les disposicions i requisits de seguretat, d’ofici o a instància de part interessada en cas de riscos significatius per a les persones o béns.

2. Sense perjudici de l’establert en el paràgraf anterior, el ministeri competent pot promoure, amb col·laboració d’altres organismes i entitats, plans i campanyes de comprovació de les condicions de seguretat dels productes industrials.

Article 12 · Potestat inspectora

Els serveis competents del Govern disposaran, d’ofici o a instància de part, la pràctica de les inspeccions i verificacions que siguin necessàries per comprovar la seguretat de les persones i béns.

Article 13 · Organismes de control

1. Els organismes de control, també anomenats empreses d’inspecció i control, són entitats públiques o privades amb personalitat jurídica, que han de disposar dels mitjans humans i materials, així com de la solvència tècnica i econòmica i la imparcialitat necessàries per realitzar la seva activitat, i han de complir les disposicions tècniques que es dictin.

2. La valoració tècnica del compliment dels aspectes relacionats en el punt anterior es realitza per part del ministeri competent, o quan així es disposi reglamentàriament, per una entitat acreditadora.

3. L’autorització dels organismes de control correspon al Govern.

4. Els organismes de control estan obligats, com a requisit previ a l’autorització, a subscriure les pòlisses d’assegurança que cobreixin els riscos de la seva responsabilitat en la quantia que reglamentàriament s’estableixi, sense que l’assegurança limiti aquesta responsabilitat.

Article 14 · Funcionament dels organismes de control

1. L’actuació dels organismes de control s’ha d’adequar a la naturalesa de l’activitat que constitueixi el seu objecte i responen davant del ministeri competent.

2. Els titulars o responsables de les activitats i instal·lacions subjectes a inspecció i control per seguretat industrial estan obligats a permetre l’accés a les instal·lacions dels tècnics dels organismes de control, i facilitar la informació i documentació necessàries per complir la seva funció segons el procediment reglamentàriament establert.

Article 15 · Entitats d’acreditació

1. Les entitats d’acreditació que operin en l’àmbit de la seguretat industrial desenvolupant l’activitat que es descriu en l’article 13, són institucions que es constitueixen amb la finalitat de verificar el compliment de les condicions i requisits exigits pel funcionament dels organismes de control.

2. Aquestes entitats han d’estar constituïdes i operar de manera que es garanteixi la imparcialitat i competència tècnica de les seves intervencions. En els seus òrgans de Govern han d’estar representats, de forma equilibrada, tant el Govern com les parts interessades en el procés d’acreditació.

3. Les condicions i requisits per a la constitució d’entitats d’acreditació es determinen per reglament, i s’han d’ajustar a l’establert en les normes de la Unió Europea.

4. Únicament poden actuar en l’àmbit de la seguretat industrial aquelles entitats d’acreditació de les quals hagi informat favorablement el ministeri competent, que pot sol·licitar la col·laboració d’un organisme internacional competent en matèria d’acreditació.

Capítol II. Qualitat industrial

Article 16 · Infraestructura de la qualitat

1. La consecució dels fins en matèria de qualitat, de caràcter voluntari, enumerats en l’article següent, podrà instrumentar-se mitjançant els agents següents:

a) Organismes de normalització, amb la funció de desenvolupar les activitats amb la redacció de normes.

b) Entitats d’acreditació, amb la funció d’operar en l’àmbit de la qualitat industrial desenvolupant l’activitat que es descriu a l’article 15.

c) Entitats de certificació i/o notificació, amb la funció d’establir la conformitat d’una determinada empresa, producte, procés o servei als requisits definits en normes o especificacions tècniques.

d) Laboratoris d’assaigs i calibració, amb la funció de portar a terme la comprovació que els productes industrials compleixin amb les normes o especificacions tècniques que hi siguin d’aplicació, i de facilitar la traçabilitat i uniformitat de les mesures, segons correspongui.

e) Entitats auditores i d’inspecció i control, amb la funció de determinar si les activitats i els resultats relatius a l’activitat satisfan els requisits establerts prèviament, i si aquests requisits es porten a terme de manera efectiva i si són aptes per aconseguir els objectius.

2. Els agents anteriors, quan actuïn en l’àmbit de la qualitat industrial, no estan sotmesos al règim que regeix en l’àmbit de la seguretat, però han d’estar constituïts i operar de manera que es garanteixi la imparcialitat i competència tècnica de les seves intervencions.

3. Les condicions i requisits per a la constitució d’aquestes entitats han d’ajustar-se a l’establert en les normes que emanin de la Unió Europea per aconseguir la seva equiparació amb altres entitats i organismes similars.

Article 17 · Promoció de la qualitat industrial

El Govern, en col·laboració amb altres organismes i entitats, pot promoure i incentivar la qualitat industrial.

Article 5 · Definicions

A l’efecte del present títol es considera:

1. Producte industrial: qualsevol manufactura o producte transformat o parcialment transformat de caràcter moble encara que estigui incorporat a altre un bé moble o a un immoble, i tota la part que el constitueixi, com primeres matèries, substàncies, compostos i productes parcialment acabats.

2. Instal·lació industrial: conjunt d’aparells, equips, elements i peces associats a les activitats definides en l’article 2 d’aquesta Llei.

3. Norma tècnica: especificació tècnica d’aplicació repetitiva o continuada, l’observança de la qual no és obligatòria, però pot esdevenir obligatòria quan expressament així s’indiqui, i que aprova un organisme reconegut, en l’àmbit nacional o internacional, per la seva activitat normativa.

4. Reglament: especificació tècnica relativa a productes, processos o instal·lacions industrials, establerta amb caràcter obligatori mitjançant una disposició, per a la seva fabricació, comercialització o utilització.

5. Certificació: l’activitat que permet establir la conformitat d’una determinada empresa, producte, procés o servei d’acord amb un estàndard determinat.

6. Homologació: certificació per part d’una administració pública que el prototipus d’un producte compleix els requisits tècnics reglamentaris.

7. Assaig: operació que consisteix en l’examen o comprovació amb els equips adequats, d’una o més propietats d’un producte, procés o servei d’acord amb un procediment determinat.

8. Inspecció: l’activitat per la qual s’examinen dissenys, productes, instal·lacions, processos productius i serveis per verificar el compliment dels requisits que hi siguin d’aplicació.

9. Organismes d’inspecció i control: són entitats que realitzen en l’àmbit reglamentari, en matèria de seguretat industrial, activitats de certificació, assaig, inspecció o auditoria.

10. Acreditació: reconeixement formal de la competència tècnica d’una entitat per certificar, inspeccionar o auditar la qualitat, o un laboratori d’assaig o de calibratge industrial.

11. Qualitat: conjunt de propietats i característiques d’un producte o servei que li confereixen la seva aptitud per satisfer unes necessitats expressades o implícites.

12. Sistema de qualitat: conjunt de l’estructura, responsabilitats, activitats, recursos i procediments de l’organització d’una empresa, que aquesta estableix per efectuar la gestió de la seva qualitat.

13. Auditoria de qualitat: examen sistemàtic i independent de l’eficàcia de qualitat o d’alguna de les seves parts.

Títol IV. Registre d’activitats industrials

Article 18 · Registre d’Activitats Industrials

1. El Registre d’Activitats Industrials queda integrat en el Registre de Comerç i Indústria del Departament de Comerç.

2. El Registre d’Activitats Industrials té les finalitats següents:

a) Disposar de la informació bàsica sobre les activitats industrials i la seva distribució territorial, necessària per a l’exercici de les competències atribuïdes al Govern en matèria econòmica i industrial.

b) Constituir l’instrument per a la publicitat de la informació sobre l’activitat industrial com un servei als ciutadans i, particularment, al sector industrial.

3. El Govern desenvoluparà per reglament l’àmbit i contingut del Registre d’Activitats Industrials.

Article 19 · Comunicació de dades per a les empreses i els agents col·laboradors

1. Els titulars de les activitats regulades per aquesta Llei han de tenir a disposició o bé comunicar al Govern les dades bàsiques que es determinin reglamentàriament, així com les variacions que s’hi produeixin.

2. De la mateixa manera els agents col·laboradors en matèria de seguretat i qualitat industrials estan obligats a comunicar totes les variacions de les dades que els afectin incorporades en el Registre.

Títol V. Infraccions i sancions

Article 20 · Infraccions

1. Són infraccions les accions i omissions que es tipifiquen en els articles següents.

2. Les infraccions establertes en la present Llei s’entenen sense perjudici de les responsabilitats civils, penals o d’altre ordre en que puguin incórrer els titulars de les empreses que desenvolupen les activitats a què es refereixen.

Article 21 · Responsables

1. Són subjectes responsables de les infraccions les persones físiques o jurídiques que hi incorrin. En particular, es consideraran responsables:

a) El propietari, director o gerent de la indústria en la qual es comprovi la infracció.

b) El projectista, el director d’obra, si escau, i les persones que participin en la instal·lació, reparació, manteniment, utilització o control de les indústries, equips, aparells i instal·lacions, quan la infracció sigui conseqüència directa de la seva intervenció.

c) Els fabricants, venedors o importadors dels productes, aparells, equips o elements que no s’ajustin a les prescripcions reglamentàries.

d) Els organismes, entitats i laboratoris especificats en aquesta Llei, respecte a les infraccions comeses en l’exercici de la seva activitat.

e) Els propietaris d’equips, productes, aparells i instal·lacions, sotmeses a seguretat industrial que no compleixin les prescripcions reglamentàries per motius únicament imputables a ells.

f) Els propietaris d’equips, productes, aparells i instal·lacions sotmesos a seguretat industrial, del seu bon ús i conservació.

2. En cas d’existir més d’un subjecte responsable de la infracció, o que aquesta sigui producte de l’acumulació d’activitats degudes a diferents persones, les sancions que s’imposin tenen entre elles caràcter independent.

3. Quan en aplicació de la present Llei dos o més persones resultin responsables d’una infracció i no fos possible determinar el seu grau de participació, són solidàriament responsables als efectes de les sancions que se’n derivin.

Article 22 · Infraccions lleus

Constitueixen infraccions lleus:

a) Aquelles infraccions de preceptes de compliment obligat compresos en la present Llei que no constitueixin infracció greu o molt greu, conforme al que es disposa en els dos articles anteriors.

b) La no comunicació al Govern de les dades corresponents al Registre d’Activitats Industrials, previst en l’article 18 de la present Llei dintre els terminis reglamentaris.

c) La manca de col·laboració amb els tècnics i inspectors del Govern o amb els organismes de control en l’exercici de les funcions reglamentàries derivades d’aquesta Llei.

Article 23 · Infraccions greus

Són infraccions greus:

a) La fabricació, importació, venda, transport, instal·lació o utilització de productes, aparells o elements subjectes a seguretat industrial sense complir les prescripcions reglamentàries, quan comporti perill o dany greu per a les persones.

b) La posada en funcionament d’instal·lacions sense l’autorització corresponent, quan aquesta sigui preceptiva d’acord amb les disposicions legals o reglamentàries corresponents.

c) L’ocultació o alteració de les dades corresponents al Registre d’Activitats Industrials, previst en l’article 18 de la present Llei, així com la resistència o retard reiterat a facilitar-les sempre que aquest retard no es justifiqui degudament.

d) La resistència dels titulars d’activitats i instal·lacions industrials a permetre l’accés o facilitar la informació requerida pel Govern, quan hi hagi obligació legal o reglamentària d’atendre la petició d’accés o d’informació.

e) L’expedició de certificats o informes el contingut dels quals no s’ajusti a la realitat dels fets.

f) Les inspeccions, assaigs o proves efectuades pels organismes de control de manera incompleta o amb resultats no exactes per una insuficient constatació dels fets o per la deficient aplicació de normes tècniques.

g) La certificació per part d’entitats d’acreditació quan s’efectuï sense verificar totalment les condicions i requisits tècnics exigits per al funcionament dels esmentats organismes de control o mitjançant valoració no adequada tècnicament.

h) L’incompliment de les prescripcions dictades pel Govern en qüestions de seguretat relacionades amb aquesta Llei i amb els reglaments i normes que la desenvolupin.

i) La inadequada conservació o manteniment de les instal·lacions si en pot esdevenir un perill per a les persones.

Article 24 · Infraccions molt greus

a) Són infraccions molt greus les tipificades en l’article següent com a infraccions greus, quan en resulti un dany molt greu o se’n derivi un perill molt greu i imminent per a les persones.

b) Igualment, són infraccions molt greus les infraccions greus de l’article següent quan durant els tres anys anteriors a la seva comissió hagués estat imposada a l’infractor sanció ferma pel mateix tipus d’infracció.

Article 25 · Graduació de les sancions

Per a la determinació de les sancions corresponents es tenen en compte les circumstàncies següents:

a) El perill resultant de la infracció per a la vida i la salut de les persones.

b) La importància del dany o deteriorament causat.

c) Els perjudicis produïts en la continuïtat i regularitat del subministrament als usuaris.

d) El grau de participació i el benefici obtingut.

e) La intencionalitat o reiteració en la comissió de la infracció.

f) La reiteració en la comissió en el termini d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa, quan així hagi estat declarat per resolució ferma.

Article 26 · Sancions

1. Les infraccions tipificades en els articles anteriors són sancionades:

a) Les infraccions lleus, amb multa màxima de 100.000 pessetes.

b) Les infraccions greus, amb multa mínima de 100.000 i màxima d’1.000.000 de pessetes.

c) Les infraccions molt greus, amb multa mínima d’1.000.000 i màxima de 10.000.000 de pessetes.

2. Quan a conseqüència de la infracció s’obtingui un benefici quantificable, la multa pot arribar fins al doble del benefici obtingut.

3. La quantia de les sancions es gradua atenent criteris de proporcionalitat i circumstàncies especificades en l’article anterior.

4. La comissió d’una infracció molt greu pot comportar la revocació o suspensió de l’autorització i la consegüent inhabilitació temporal per a l’exercici de l’activitat per un període màxim de dos anys. La revocació o suspensió de l’autorització és acordada pel Govern.

Article 27 · Multes coercitives

El ministeri competent, amb independència de les sancions que corresponguin, pot posar multes coercitives quan continuï la conducta infractora i en el cas de no atendre al requeriment del seu acabament. La primera multa no pot excedir el valor del 10 % del previst en la sanció de la infracció comesa, la segona el 50 % i de la tercera en endavant el 100 %.

Article 28 · Procediment sancionador

El procediment per a la imposició de sancions s’ajusta al previst en el Codi de l’Administració i aquells reglaments que el desenvolupin i siguin d’aplicació.

Article 29 · Competències per imposar les sancions

1. La competència per imposar les sancions recau, per a les infraccions molt greus i greus, en el Govern. La imposició de sancions lleus correspon al ministre competent.

2. L’inici del procediment sancionador l’acorda el director del departament competent.

Article 30 · Prescripció

Les infraccions molt greus previstes en aquest títol prescriuen al cap de cinc anys de la seva comissió; les greus, al cap de tres anys, i les lleus, al cap d’un any.

jurisprudència.ad·Llei de seguretat i qualitat industrial, del 22 de juny del 2000

Totes les lleis·© 2026 Jurisprudència.ad