Article 1 · Objecte
L’objecte d’aquesta Llei és establir el règim jurídic del sistema d’ajuts a l’estudi per a alumnes dels diferents nivells educatius.
Lleis d'Andorra
Llei d’ajuts a l’estudi, del 28 de juny del 2002
35 articles · 2versions · Text oficial consolidat
/
Norma substituïda
Norma successora:
- Llei 9/2014, del 3 de juny, d’ajuts a l’estudi
Contingut històric sense aplicació actual.
Capítol I. Principis generals
Article 2 · Conceptes
1. El sistema d’ajuts a l’estudi s’articula amb les beques i els crèdits d’estudi atorgats a les famílies dels alumnes quan són menors d’edat, o als estudiants quan són majors d’edat, per cursar ensenyaments reglats dels sistemes educatius oficials a Andorra o per fer estudis superiors que permetin obtenir una titulació reconeguda per l’Estat.
2. Les beques són prestacions econòmiques a fons perdut, salvat el que disposa l’article 20 de la present Llei. Els crèdits d’estudi són prestacions econòmiques que s’han de retornar en un període preestablert i que generen interessos.
3. També tenen la consideració d’ajuts a l’estudi les quantitats que tinguin per objectiu premiar els resultats acadèmics de qualitat excepcional, independentment que s’atorguin en funció de l’expedient escolar de l’alumne o mitjançant la superació de proves específiques.
Article 3 · Requisits per sol·licitar una ajuda
1. Poden aspirar a l’obtenció d’una beca o d’un crèdit d’estudi els alumnes que, a més de complir els requisits d’índole acadèmica o econòmica que s’estableixen en aquesta Llei, compleixin un dels requisits següents:
a) Ser de nacionalitat andorrana i residents a Andorra.
b) Ser residents a Andorra, fills de pares estrangers legalment establerts al Principat d’Andorra.
En qualsevol cas, la residència en territori andorrà ha de ser real i efectiva.
2. En general, correspon als pares o als tutors fer-se càrrec del sosteniment dels fills o pupils durant el període que cursin ensenyaments, inclosos els superiors de primer cicle o assimilats. Quan un estudiant, en arribar a la majoria d’edat i si viu independentment dels pares o tutors, no pot assumir les responsabilitats econòmiques esmentades, pot sol·licitar l’atorgament d’un ajut a l’estudi.
Article 4 · Òrgans competents
1. Correspon al Govern determinar l’import de les beques i dels crèdits d’estudi, per a cada modalitat d’ajut i tipus d’ensenyament.
2. Correspon al ministeri competent en matèria d’ensenyament:
a) Publicar la convocatòria anual per a l’atorgament de les beques i els crèdits d’estudi.Aquesta convocatòria, que es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, ha de contenir els requisits específics per a l’obtenció de la beca o crèdit d’estudi, els imports màxims de cada tipus d’ajuts i el termini de presentació de sol·licituds.
b) Resoldre la convocatòria anual. La resolució ha d’especificar el tipus d’ajut atorgat a cada beneficiari i l’import d’aquest ajut i en els supòsits de denegació ha de ser motivada. Aquesta resolució es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 5 · Incompatibilitats
1. L’obtenció d’un ajut a l’estudi és incompatible amb l’obtenció d’un altre, ja sigui de la mateixa Administració andorrana, ja sigui d’una institució pública o privada, nacional o estrangera, excepte en els supòsits de compatibilitat expressament reconeguts en aquesta Llei.
2. A fi i efecte de complir amb l’expressat en el punt 1 anterior, el major d’edat haurà d’adjuntar en la seva sol·licitud una declaració signada en la que reconeix no ser beneficiari de cap altra mena d’ajuts especificats en el punt 1, sense perjudici dels supòsits de compatibilitat expressament reconeguts. En el cas d’un menor d’edat, els pares o tutors legals signaran la declaració.
Article 6 · Recurs
Contra la resolució de les convocatòries es pot interposar recurs d’alçada davant del Govern.
Article 7 · Disponibilitat de l’import
L’import de l’ajut ha de ser disponible, com a mínim el 30 %, a l’inici del curs acadèmic, essent-ho la resta durant el període lectiu del curs. Correspon al Govern aprovar el règim de disponibilitat dels imports dels ajuts a l’estudi atorgats, en el moment de la publicació de la convocatòria.
Capítol II. Beques
Article 8 · Tipus de beques
1. La beca de material escolar consisteix en un ajut econòmic d’un import màxim fix, determinat en funció del nivell educatiu.
2. La beca de transport escolar consisteix en un ajut econòmic d’un import igual al del carnet de transport escolar que hauria de pagar la família de l’alumne sol·licitant.
3. La beca de desplaçament consisteix en un ajut econòmic d’un import determinat en funció de la distància entre Andorra i el centre docent. Aquesta beca només s’atorga quan l’alumne ha de sortir del territori andorrà i es determina per trams, amb un import màxim fix per a cada tram, segons el cost del transport públic.
4. La beca de menjador escolar consisteix en un ajut econòmic l’import del qual es determinarà en funció del preu acreditat d’aquest servei, al centre escolar de l’alumne.
5. La beca de manutenció consisteix en un ajut econòmic d’un import màxim fix. Aquesta beca només s’atorga quan l’alumne, que no pernocta fora casa, ha de sortir del territori andorrà per a cursar determinats estudis i no pot tornar a casa a les hores dels àpats.
6. La beca d’esquí escolar, que només s’atorgarà a alumnes dels nivells obligatoris que es trobin en situacions econòmiques familiars precàries, consisteix en un ajut econòmic d’un import igual al cost del forfet escolar.
7. La beca íntegra, per a ensenyaments no universitaris, consisteix en un ajut econòmic composat per la suma dels imports de les beques de material, transport, menjador i esquí escolars que corresponguin al beneficiari, en funció de les seves circumstàncies. Aquesta beca té caràcter extraordinari i només s’atorga a alumnes les famílies dels quals presentin una situació econòmica precària, circumstància que s’ha d’acreditar mitjançant un informe del ministeri competent en matèria de benestar social.
8. La beca d’estudis consisteix en un ajut econòmic que es determina segons els criteris següents:
a) Per a ensenyaments impartits per centres docents ubicats en territori andorrà o en la modalitat d’ensenyament a distància, l’ajut té un import màxim determinat en funció del preu de la matrícula del centre on hagi de cursar els estudis el sol·licitant.
b) Per a ensenyaments impartits per centres ubicats a l’estranger, l’ajut té un import màxim fix determinat en funció de la mitjana del preu de les matrícules dels centres docents públics que imparteixin cada ensenyament en els països de destinació més habitual dels estudiants andorrans, quina llista de centres de països de destinació més habitual s’especificarà en la convocatòria anual.
9. La beca de residència consisteix en un ajut econòmic d’un import màxim fix, determinat en funció de la mitjana del preu de les residències d’estudiants emprades més habitualment pels alumnes andorrans. Aquesta beca, que inclou allotjament i manutenció, només s’atorga a estudiants que han de residir fora del Principat per poder cursar uns estudis determinats.
En el supòsit d’alumnes d’ensenyaments postobligatoris amb necessitats educatives especials, l’import d’aquesta beca es pot incrementar a fi de cobrir les despeses dels desplaçaments diaris entre el lloc de residència i el centre docent, i el concepte de residència d’estudiants, es pot substituir pel de pis compartit; en ambdós casos sempre que ho recomani l’informe oficial corresponent.
10. La beca salari consisteix en un ajut econòmic d’un import màxim equivalent al salari mínim oficial anual. Aquesta beca té caràcter extraordinari i només s’atorga a estudiants el possible sou dels quals sigui imprescindible per al manteniment de la seva família; per a l’obtenció d’aquest ajut s’ha d’acreditar la necessitat ineludible de l’aportació salarial de l’estudiant, que cal corroborar amb un informe del ministeri competent en matèria de benestar social; en aquest informe s’ha de proposar l’import de la beca, que es determina en funció del resultat de l’avaluació de les necessitats familiars.
Article 9
Per als nivells educatius de l’educació maternal, primera i segona ensenyança, batxillerat i formació professional, també per als nivells corresponents dels sistemes educatius espanyol i francès, impartits en centres docents ubicats en territori andorrà, les famílies dels alumnes, quan es trobin en una situació econòmica precària, poden sol·licitar alguna des les beques següents:
a) Beca de material escolar.
b) Beca de transport escolar.
c) Beca de menjador escolar.
d) Beca d’esquí escolar.
e) Beca íntegra.
La beca íntegra és incompatible amb l’obtenció de qualsevol de les altres quatre beques, les quals sí que poden obtenir-se conjuntament o separadament.
Article 10 · Alumnes amb necessitats educatives especials
1. Per a l’escolarització a l’estranger d’alumnes amb necessitats educatives especials de nivells educatius preobligatoris i obligatoris, quan aquesta escolarització hagi estat recomanada mitjançant dictamen oficial, les famílies dels alumnes, si es troben en una situació econòmica precària, poden sol·licitar alguna de les beques següents:
a) Beca de material escolar.
b) Beca de desplaçament.
c) Beca de manutenció.
d) Beca de residència.
Aquestes beques són compatibles entre si, llevat de les beques de manutenció i de residència que, per llur configuració i finalitats, són incompatibles.
2. Tots els alumnes amb necessitats educatives especials de nivells educatius preobligatoris i obligatoris que s’hagin d’escolaritzar a l’estranger, per recomanació del dictamen oficial corresponent, gaudeixen d’escolarització gratuïta, que es finança amb càrrec als pressupostos de l’Estat. El Govern pot establir que aquesta escolarització tingui lloc en centres docents homologables als centres ubicats a Andorra.
Article 11 · Formació professional a l’estranger
Per als ensenyaments de formació professional que no puguin cursar-se a Andorra, impartits en centres docents ubicats a l’estranger, els alumnes, si les seves circumstàncies econòmiques personals o familiars són precàries, poden sol·licitar alguna de les beques següents:
a) Beca d’estudis.
b) Beca de material escolar.
c) Beca de desplaçament.
d) Beca de manutenció.
e) Beca de residència.
Aquestes beques són compatibles entre si, llevat de les beques de manutenció i de residència que, per llur configuració i finalitats, són incompatibles.
Article 12 · Ensenyament a distància
Els estudiants de formació professional i dels altres ensenyaments superiors de primer cicle i assimilats integrats en el sistema d’ensenyament a distància poden obtenir, si les seves circumstàncies econòmiques personals o familiars són precàries, les beques següents:
a) Beca d’estudis.
b) Beca de material escolar.
Aquestes beques són compatibles entre si.
Article 13 · Ensenyament superior de primer cicle i assimilat a Andorra
Els estudiants que cursin ensenyaments superiors de primer cicle i assimilats en centres docents ubicats al territori andorrà, quan les seves circumstàncies econòmiques personals o familiars són precàries, poden obtenir les beques següents:
a) Beca d’estudis.
b) Beca de material escolar.
c) Beca salari.
Aquestes beques són compatibles entre si.
Article 14 · Ensenyament superior de primer cicle i assimilat a l’estranger
Els estudiants que cursin ensenyaments superiors de primer cicle i assimilats en centres docents ubicats a l’estranger, perquè els estudis no s’imparteixen a Andorra, quan les seves circumstàncies econòmiques personals o familiars són precàries, poden obtenir les beques següents:
a) Beca d’estudis.
b) Beca de material escolar.
c) Beca de desplaçament.
d) Beca de manutenció.
e) Beca de residència.
f) Beca salari.
Aquestes beques són compatibles entre si, llevat de les beques de residència i de manutenció que, per llur configuració i finalitats, són incompatibles.
Article 15 · Import
1. L’import màxim de les beques es fixarà per a cada curs acadèmic d’acord amb els criteris següents:
a) Consisteix en una quantitat, fixada d’acord amb l’article 8 d’aquesta Llei, amb la finalitat de compensar, en el nivell que correspongui, la família o l’estudiant de les despeses que ocasiona l’escolarització o la dedicació a l’estudi del fill o la filla.
b) Per als ensenyaments de formació professional o de carreres universitàries de primer cicle, el Govern pot afegir, a l’import de les beques calculat segons el paràmetre esmentat al paràgraf anterior, una quantitat que serveixi d’estímul per a estudis que es considerin d’interès per a la situació del mercat laboral andorrà.
2. Les beques poden atribuir-se mitjançant l’atorgament total o parcial de l’import màxim establert per a cadascuna.
Article 16 · Procediment d’atribució
1. L’obtenció d’una beca es regeix per un conjunt de criteris relatius a les circumstàncies personals i familiars de l’alumne, a les seves circumstàncies econòmiques i, en els ensenyaments postobligatoris, a l’expedient acadèmic. Així mateix, quan es tracti de beques de manutenció, de residència o de desplaçament es té en compte el criteri territorial.
Aquests criteris, tenen la funció de delimitar les sol·licituds que poden ser preses en consideració i també permeten l’atorgament de punts, d’acord amb un barem establert, als efectes de determinació de la prelació de cada sol·licitud.
2. Aplicat el barem, les sol·licituds de cada modalitat de beca s’ordenen, de més a menys, en relació amb la puntuació obtinguda.
Article 17 · Criteris per a l’obtenció d’una beca
1. Són criteris personals els que es deriven de circumstàncies específiques i pròpies de la persona sol·licitant, amb independència del seu entorn familiar o de la seva situació acadèmica. Aquests criteris són els següents:
a) Haver estat becari el curs anterior.
b) Ser orfe de pare i mare.
c) Ser discapacitat.
2. Són criteris familiars els que fan referència a les circumstàncies de la família del sol·licitant. Aquests criteris són els següents:
a) El nombre de membres de la unitat familiar, entesa com el conjunt de persones que conviuen, format pel pare i la mare no separats o divorciats; la parella de fet del pare o de la mare solters o separats o divorciats o vidus; el tutor i el seu cònjuge o parella de fet; el sol·licitant; els germans menors de 25 anys no assalariats que convisquin amb la família; els parents majors d’edat discapacitats; i els ascendents dels pares que convisquin amb la família. També es consideren, si és el cas, el cònjuge del sol·licitant i els seus fills.
b) Tenir responsabilitats de manteniment de terceres persones: cònjuge en atur, ascendents sense recursos, fills menors d’edat i tota altra persona de l’entorn familiar que estigui a càrrec.
3. Són criteris econòmics els que permeten avaluar la situació socioeconòmica familiar o, en el cas de vida independent, del sol·licitant. Aquests criteris, sempre aplicats a la unitat familiar, són els següents:
a) El nombre de membres de la unitat familiar en edat laboral, llevat dels estudiants, dels discapacitats de segon i tercer grau i de les persones inhabilitades per a l’activitat laboral, circumstància que s’acredita mitjançant informe dels ministeris competents en matèria de benestar social o de salut, segons correspongui.
b) Les rendes del treball.
c) Les rendes de les activitats econòmiques.
d) Les rendes d’actius financers i similars.
e) Les rendes d’assegurances de vida, d’invalidesa i similars. Les pensions d’aliments.
f) La propietat i les rendes de béns immobles.
g) La tinença d’accions o participacions en societats mercantils.
h) La tinença de vehicles.
4. Són criteris acadèmics els relatius a l’expedient acadèmic de la persona sol·licitant, a la superació o no de les matèries curriculars o els crèdits i, quan sigui el cas, a la possessió de la titulació acadèmica exigida per ser admesa en un ensenyament determinat.
També es pot tenir en compte, a efectes de priorització, que el sol·licitant no disposi d’un títol acadèmic de nivell postobligatori, llevat que l’estudi per al qual se sol·licita la beca sigui de nivell o grau superior al dels estudis que ja ha cursat.
5. Són criteris territorials els que permeten determinar la distància, mesurada en quilòmetres, entre la llar de la persona sol·licitant i el centre docent, quan aquest és a l’estranger. Els criteris territorials s’apliquen en funció del nombre de reiteracions de l’itinerari que l’alumne ha de fer, en condicions normals, durant el curs escolar.
Article 18 · Barems
1. En la convocatòria anual es fixen els nivells màxims de renda i de patrimoni per sota dels quals es prendran en consideració les sol·licituds de beques. A partir d’aquests nivells no és possible l’obtenció de cap mena de beca. També s’hi fixen els nivells màxims que s’apliquen per determinar l’encaix d’una sol·licitud en cadascun dels intervals en què es pot dividir l’import màxim de les beques.
2. El barem d’atribució d’una beca ha de reflectir els conceptes bàsics següents:
a) El nombre de punts que correspon a cada sol·licitant, segons la valoració de les seves circumstàncies personals, familiars, econòmiques i, quan correspongui, de l’expedient acadèmic.
b) L’ingrés màxim anual que es pot tenir per obtenir una beca, tenint en compte el total de punts obtinguts.
El ministeri competent en matèria d’ensenyament fixarà cada any el barem d’atribució i, si correspon, el valor del punt.
3. Els mòduls d’aplicació del barem de cada criteri de valoració, als efectes d’atribució del nombre de punts, els determina reglamentàriament el Govern d’acord, pel que fa als de tipus econòmic, amb el que s’exposa a continuació:
a) Membres de la unitat familiar en edat laboralEs tenen en compte els membres de la unitat familiar en edat laboral. A aquest efecte no es computen els fills estudiants ni els membres discapacitats de segon i de tercer grau ni aquelles persones inhabilitades per a l’activitat laboral; tampoc no es té en compte el cònjuge o la parella de fet o l’ascendent no jubilat que no tingui activitat laboral quan la família tingui tres o més fills menors d’edat a càrrec.
Aquestes circumstàncies s’acrediten segons estableixi reglamentàriament el Govern.
b) Rendes del treballEs tenen en compte els imports dels salaris i de les pensions que constin a la certificació que expedeixi la Caixa Andorrana de Seguretat Social, respecte del conjunt de membres de la unitat familiar que figurin com a treballadors assalariats afiliats a la Seguretat Social.
c) Rendes de les activitats econòmiquesc.
1. Es tenen en compte les circumstàncies concurrents següents en l’activitat:c.1.
1. El nombre de persones assalariades.c.1.
2. El nombre de persones no assalariades.c.1.
3. La superfície i ubicació dels locals o finques utilitzades per a l’activitat.c.1.
4. El nombre i tipus de vehicles.c.
2. A aquests efectes s’han d’aportar, entre d’altres que pot establir el Govern, els documents següents referits al conjunt de membres de la unitat familiar:c.2.
1. Certificació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social acreditativa dels membres assalariats de la unitat familiar, el nombre de personal assalariat que en depèn i el tipus d’activitats desenvolupades.c.2.
2. Certificació del Registre de Comerç i Indústria acreditativa de les activitats desenvolupades.c.2.
3. Liquidacions dels tributs de radicació dels comuns.c.2.
4. Certificació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra acreditativa de la inscripció al cens general d’activitats comercials, industrials i de serveis.c.2.
5. Certificació del Registre de Vehicles acreditativa dels vehicles del titular de l’activitat.
d) Rendes d’actius financers i similarsEs tenen en compte els imports que constin a les certificacions expedides per les institucions bancàries instal·lades a Andorra.
e) Les rendes d’assegurances de vida, d’invalidesa i similars. Les pensions d’alimentsSobre les primeres, es tenen en compte les declarades per la persona sol·licitant, respecte de tots els membres de la unitat familiar; aquesta declaració dóna fe que les rendes declarades són les úniques que percep la unitat familiar. Cal aportar una certificació descriptiva de les rendes declarades expedida per la companyia asseguradora corresponent.
Pel que fa a les segones, s’actua d’acord amb el que consti en la decisió judicial que estableixi la pensió alimentària derivada de divorci o separació legal d’alguns dels membres de la unitat familiar.
f) La propietat i les rendes dels béns immoblesEs tenen en compte les superfícies de les finques, tan urbanes com rústiques, de propietat vertical o horitzontal, que siguin de titularitat de qualsevol dels membres de la unitat familiar, i perquè es pugui avaluar s’han d’aportar les liquidacions o certificacions dels tributs sobre propietat immobiliària i rendiments arrendataris dels comuns. El Govern ha d’establir, quan el Registre Administratiu de Béns Immobles estigui en ple funcionament, l’obligació d’aportar una certificació d’aquest Registre.
El Govern estableix el tractament que s’ha de donar a l’habitatge habitual de la persona sol·licitant, per a la qual cosa té en compte si és de propietat o de lloguer; si té càrregues hipotecàries que el gravin; la seva superfície; i si es tracta d’un edifici plurifamiliar, unifamiliar adossat, dedicat a l’activitat agrícola o ramadera, o d’unes altres característiques.
g) La tinença d’accions o participacions en societats mercantilsEs tenen en compte totes les accions i participacions dels membres de la unitat familiar que constin en la certificació expedida pel Registre de Societats.
h) La tinença de vehiclesEs tenen en compte els vehicles, no imputats a activitats econòmiques i tinguts en compte d’acord amb aquest criteri, que constin a nom dels membres de la unitat familiar. S’avaluen diferentment els diversos tipus de vehicles i de cilindrades. El Govern pot establir que no es tingui en compte un nombre determinat de vehicles, que cal concretar en funció dels membres de la unitat familiar majors d’edat, sempre que siguin de 1500 cc o menys, en el cas dels automòbils de turisme, o de 125 cc o menys, en el cas de les motocicletes. També es tenen en compte els criteris d’antiguitat i valor econòmic dels vehicles computats.
4. Així mateix, correspon al Govern establir la fórmula per determinar els nivells màxims de renda i de patrimoni; en aquesta fórmula s’ha de tenir en compte el nombre de membres de la unitat familiar de la persona sol·licitant.
5. Quan per a l’establiment de l’ordre de prelació es tinguin en consideració criteris de tipus acadèmic, s’ha de ponderar adequadament l’impacte d’aquests criteris respecte de l’impacte dels criteris personals, familiars i econòmics. En cap cas l’impacte dels criteris acadèmics pot representar menys d’un terç ni més de la meitat del valor global màxim obtenible.
Article 19 · Requisits per disposar de l’import
1. Perquè la persona beneficiària d’una beca pugui disposar del seu import és requisit indispensable que accepti expressament la beca atorgada i les seves condicions, sense perjudici de poder formular l’eventual recurs si la petició formulada mitjançant la sol·licitud corresponent no ha estat admesa en la seva totalitat.
2. En els ensenyaments postobligatoris també és indispensable que la persona beneficiària acrediti que s’ha matriculat efectivament al centre docent i, si és el cas, que ha superat les proves d’accés.
Article 20 · Abandonament dels estudis
En cas d’abandonament dels estudis durant el període acadèmic emparat per una beca, la persona beneficiària ha de retornar al Govern l’import percebut. En els supòsits d’incapacitat permanent o transitòria, que impedeixen la continuació dels estudis, justificada documentalment, la persona beneficiària queda dispensada de la devolució de l’import percebut.
Capítol III. Els crèdits d’estudi
Article 21 · Tipus de crèdits
Els estudiants de qualsevol cicle de l’ensenyament universitari o estudis assimilats tenen accés als crèdits d’estudi. Es poden sol·licitar els crèdits següents:
a) Crèdit per al pagament de la matrícula.
b) Crèdit d’estudis universitaris i de formació professional.
c) Crèdit preferent d’estudis universitaris.
Article 22 · Crèdit per al pagament de la matrícula
El crèdit per al pagament de la matrícula consisteix en un préstec personal, que ha de permetre a l’estudiant fer front a l’import de la seva matriculació en un centre universitari o una escola superior equivalent. El crèdit s’ha de retornar durant el curs acadèmic al què correspongui la matriculació efectuada. L’import del crèdit no pot superar en cap cas l’import real de la matrícula que s’hagi d’efectuar, i s’atorgarà amb la presentació d’una certificació del centre on s’especifiqui l’import de la matrícula.
Article 23 · Crèdit d’estudis
1. El crèdit d’estudis consisteix en un préstec personal, que ha de permetre a l’estudiant fer front a les despeses que li ocasionarà la seva dedicació a l’estudi durant el període que comprengui el conjunt de cursos acadèmics de l’ensenyament que hagi de cursar.
2. El període de cobertura del crèdit pot perllongar-se un o dos cursos més, per tal de permetre a l’estudiant finalitzar els estudis, a petició de la mateixa persona interessada i després que el ministeri competent en matèria d’ensenyament n’avaluï la conveniència ateses les circumstàncies concurrents, acreditades pel sol·licitant.
3. L’import dels crèdits d’estudis consisteix en una quantitat estàndard, calculada de manera que permeti fer front a les despeses de matriculació, material acadèmic, residència, manutenció i desplaçament des de casa de l’estudiant fins al centre d’estudis, segons els costos dels serveis públics que puguin emprar-se per dur a terme aquestes activitats en les destinacions més habituals dels estudiants universitaris andorrans.
4. Per poder disposar de cadascuna de les anualitats que comprèn el crèdit, l’estudiant ha d’acreditar, prèviament i de manera suficient que progressa adequadament en els estudis.
Article 24 · Devolució del crèdit d’estudis
1. Els crèdits d’estudi tenen el caràcter de retornables. Una vegada transcorregut un any sencer des de la finalització dels estudis, la persona beneficiària ha d’iniciar el retorn del crèdit. Correspon al Govern, mitjançant Decret en el moment de la convocatòria, regular les modalitats del retorn dels crèdits. El període de retorn no pot excedir els sis anys a comptar de la data d’inici de la devolució. Tanmateix, en el supòsit d’incapacitat transitòria greu de la persona beneficiària, acreditada documentalment, el Govern pot aprovar que es posposi l’inici de la devolució, així com les condicions econòmiques d’aquest allargament.
2. L’incompliment de les condicions de la devolució del crèdit d’estudis generarà un recàrrec del 10% anual sobre l’import total que quedi a retornar. Si en el termini de dos mesos les condicions de devolució continuen no sent aplicades, el Govern ha d’instar la devolució dels crèdits per via judicial mitjançant la competència civil.
Article 25 · Interès del crèdit d’estudis
Els crèdits d’estudi generen un interès que en cap cas no pot superar l’Euribor o l’índex equivalent menys 0’5.
Article 26 · Abandonament dels estudis o progressió insuficient
1. En cas d’abandonament dels estudis o de progressió insuficient en els estudis, la persona beneficiària ha de retornar tot el crèdit disposat més l’interès corresponent, incrementat amb un 0,25% en concepte de penalització. Aquesta devolució s’inicia sis mesos després de la data en què s’hagi produït l’abandonament dels estudis o la constatació de la progressió acadèmica insuficient i s’efectua en un termini màxim de tres anys.
2. Si l’abandonament dels estudis es produeix en virtut d’una incapacitat permanent sobrevinguda de la persona beneficiària, documentalment acreditada, o d’un cas de força major el Govern pot condonar la devolució del crèdit.
3. Els criteris per determinar els supòsits d’abandonament dels estudis i de progressió insuficient els ha d’establir reglamentàriament el Govern, tenint en compte el tipus i el nivell dels diversos estudis, així com els criteris del centre docent on la persona beneficiària cursa els estudis.
Article 27 · Contracte de crèdit d’estudis
La persona beneficiària del crèdit d’estudi, després d’acreditar que s’ha matriculat en el centre docent corresponent, ha de subscriure amb el Govern un contracte, on s’especifiquin l’import i les altres circumstàncies i condicions del préstec. Sense aquesta formalitat el crèdit no és disponible i si transcorren dos mesos, comptadors des de l’atorgament, sense que s’hagi procedit a la subscripció esmentada el crèdit queda anul·lat.
Article 28 · Selecció de sol·licituds
Si la disponibilitat econòmica no permet fer front a totes les sol·licituds de crèdits, el ministre competent en matèria d’ensenyament pot decidir de fer-ne una selecció aplicant els criteris establerts per a l’atorgament de les beques per a ensenyaments superiors de primer cicle. Amb aquesta finalitat ha de demanar a les persones sol·licitants l’aportació de la documentació corresponent.
Article 29 · Crèdit preferent d’estudis
1. El crèdit preferent d’estudis és un crèdit d’estudis en què se subvenciona la totalitat o una part del seu interès ordinari. Aquests crèdits s’atorguen als estudiants que presentin un expedient acadèmic més remarcable i que ho sol·licitin.
2. La condició de crèdit preferent s’estableix en el moment de l’atorgament i es revisa anualment en funció de la progressió acadèmica de l’estudiant, acreditada documentalment.
3. El Govern ha d’establir les condicions d’accés als crèdits preferents d’estudis i les del seu manteniment, i també en pot limitar el nombre.
Capítol IV. Els premis a l’estudi
Article 30 · Premi nacional a l’estudi
1. Els alumnes que excel·leixin en els estudis de batxillerat, en acabar aquest nivell educatiu seran mereixedors del Premi nacional a l’estudi. Aquest premi s’atorgarà a l’alumne de cada promoció, de cadascun dels tres sistemes educatius vigents a Andorra, que hagi obtingut el millor expedient acadèmic durant el batxillerat, a proposta justificada de l’organisme tutelar de cada sistema educatiu.
2. L’obtenció del Premi nacional a l’estudi comporta l’atorgament d’una beca íntegra per cursar ensenyaments universitaris. Aquesta beca, que incorpora les d’estudis, material escolar i residència i desplaçament, es manté durant el primer i segon cicles de l’ensenyament universitari sempre que l’estudiant progressi satisfactòriament en la carrera, d’acord amb els criteris d’aquesta Llei i el seu Reglament.
Capítol V. Procediment, verificació i control
Article 31 · Presentació de la sol·licitud
Les sol·licituds d’ajuts a l’estudi s’han de formular, dins del període establert a la convocatòria, d’acord amb els models oficials que estableix el ministeri competent en matèria d’ensenyament. Les sol·licituds les ha de signar l’estudiant o, si aquest és menor d’edat, els seus pares o tutors, i cal adjuntar-hi la documentació que defineix aquesta Llei i la que s’estableixi reglamentàriament. Es consideren no presentades totes les sol·licituds entrades fora del termini previst a la convocatòria.
Article 32 · Tramitació de la sol·licitud
1. Correspon al ministeri competent en matèria d’ensenyament la tramitació de les sol·licituds, la verificació de les dades aportades pels sol·licitants i el control de la gestió i el compliment dels requisits i les obligacions derivades de l’atorgament dels ajuts a l’estudi.
2. Si l’administració educativa constata algun error o mancança en la sol·licitud o en la documentació que l’hagi d’acompanyar, en requereix l’esmena al sol·licitant, el qual disposarà d’un termini de deu dies per efectuar-la. Transcorregut aquest termini la sol·licitud es tramitarà sense correccions ulteriors.
3. Correspon al titular del ministeri esmentat la subscripció, en nom del Govern, dels contractes de préstec i l’ordre dels pagaments derivats dels ajuts a l’estudi.
Article 33 · Revisió i resolució de la sol·licitud
1. Les adjudicacions de qualsevol mena d’ajuts a l’estudi poden ser revisades mitjançant la instrucció de l’expedient corresponent, en el curs de la qual s’ha de donar audiència a la persona interessada.
2. La resolució de l’expedient comporta la revocació de l’ajut atorgat i la devolució total dels imports rebuts, si s’aprecia ocultament o falsejament de les dades. Aquesta resolució s’insta per via judicial perquè es pugui determinar si els fets són constitutius de delicte. La devolució s’ha de fer efectiva en el termini de tres mesos des del moment en què la resolució esdevingui ferma.
3. Correspon al ministre competent en matèria d’ensenyament la resolució dels expedients de revisió. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada davant del Govern.
4. La devolució de les quantitat rebudes indegudament pot ser instada en via judicial essent de competència dels Tribunals civils.
5. La persona sancionada en aplicació d’aquest article no pot tornar a sol·licitar cap ajut a l’estudi dels previstos en aquesta Llei.
6. Les responsabilitats establertes en aquest article s’entenen sense perjudici de les de caràcter acadèmic, tributari o penal que puguin correspondre.
7. Les infraccions establertes en aquest article prescriuen al cap de tres anys.
Article 34 · Comprovació de les dades
L’Administració comprovarà la veracitat de les dades consignades en les sol·licituds presentades per les persones interessades, sol·licitant informació rellevant tant dels registres i arxius de la pròpia Administració, com en els de les administracions comunals. L’Administració també comprovarà la veracitat de les dades consignades en la documentació que incorporen les sol·licituds, recabant informació prop del notariat, de les entitats financeres i de les companyies asseguradores per investigar sobre qualsevol concepte dels que s’hagin tingut en compte per adjudicar un ajut a l’estudi, ambdós sense perjudici de la Protecció i Confidencialitat de Dades. La presentació d’una sol·licitud d’ajut a l’estudi comporta atorgar a l’Administració el dret d’indagació, explicitat en l’imprès corresponent que haurà de signar el sol·licitant.
Article 35 · Fitxer de persones beneficiàries
El ministeri competent en matèria d’ensenyament ha d’elaborar un fitxer informatitzat de persones beneficiàries d’ajuts a l’estudi i mantenir-lo actualitzat.
jurisprudència.ad