Llei 8/2007, del 17 de maig, de regulació del Número d’Identificació Administrativa

1. El Número d’Identificació Administrativa (NIA) és una clau alfanumèrica que assigna el Govern, a través de l’Oficina d’Identificació Administrativa i d’acord amb el procediment establert en aquesta Llei, a totes les persones físiques amb interès legítim que ho sol·licitin.

2. Totes les persones físiques que es relacionen amb el Govern, els comuns o amb altres organismes oficials o entitats públiques, han d’indicar el seu NIA en la documentació que adrecin a l’òrgan corresponent, en els termes de l’article 10, juntament amb les altres dades personals que escaiguin. Queden exceptuades d’aquesta obligació les persones que disposen d’estatut diplomàtic al Principat.

3. El NIA té caràcter personal i permanent i és intransferible.

1. L’Oficina d’Identificació Administrativa (OIA) és un òrgan administratiu adscrit al ministeri responsable de l’interior que té com a finalitat bàsica assignar el NIA a les persones que ho sol·liciten i portar el Registre d’Identificació Administrativa.

2. L’OIA és dirigida per un director nomenat pel ministre responsable de l’interior a proposta de la Comissió Consultiva del Registre d’Identificació Administrativa.

1. La Comissió Consultiva del Registre d’Identificació Administrativa és un organisme administratiu de caràcter consultiu i deliberant en el qual participen representants del Govern i dels comuns i que té com a missió bàsica emetre informes consultius i no vinculants en els casos i sobre les qüestions previstes en aquesta Llei, així com fer la proposta a la qual es refereix l’article 2.

2. 2. La Comissió està integrada per sis membres, tres en representació del Govern, designats i cessats per ell mateix, i tres en representació dels comuns. Els representants dels comuns han de ser designats segons un torn bianual i rotatori que ha de seguir l’ordre tradicional.

3. El president de la Comissió és designat pel Govern, i la vicepresidència és exercida per un representant dels comuns.

4. La Comissió decideix per majoria dels seus membres.

5. La Comissió ha d’emetre els informes i els dictàmens que preveu aquesta Llei en el termini màxim de dos mesos. En cas de no emetre el seu informe o dictamen en aquest termini, la tramitació del procediment d’aprovació de la norma o actuació corresponent segueix el seu curs.

6. La Comissió ha d’aprovar el seu reglament intern d’organització i funcionament.

1. El Registre d’Identificació Administrativa (RIA) és el fitxer on es recullen, sistematitzen, tracten i guarden les dades personals recollides a l’efecte d’assignar el NIA.

2. El Registre d’Identificació Administrativa és gestionat i custodiat per l’Oficina d’Identificació Administrativa.

3. El responsable del Registre d’Identificació Administrativa és el director de l’OIA.

4. El Registre d’Identificació Administrativa es regeix per aquesta Llei i per les normes dictades per a la seva aplicació i, supletòriament, per la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals i les normes que la desenvolupen.

1. El NIA el sol·licita directament la persona concernida o el seu representant legal, o un representant degudament acreditat, davant qualsevol òrgan o servei administratiu d’atenció al públic del Govern o dels comuns, o bé directament a l’Oficina d’Identificació Administrativa.

2. Tots els òrgans i els serveis administratius d’atenció al públic del Govern i dels comuns, així com les oficines obertes al públic de l’OIA, estan obligats a tenir a disposició del públic formularis normalitzats de sol·licitud del NIA.

3. Una vegada rebuda la sol·licitud i feta la comprovació de la identitat de la persona a què es refereix l’article 8.2, l’òrgan o servei que l’ha rebut l’ha de trametre de manera immediata a l’OIA.

4. Les transmissions i les comunicacions entre l’OIA i els òrgans i serveis receptors de les sol·licituds de NIA s’ha de fer pels mitjans que permetin la màxima celeritat i, a ser possible, la immediatesa.

1. L’OIA ha d’assignar el NIA a la persona sol·licitant com a màxim dins del dia hàbil següent a la recepció de la sol·licitud i l’ha de comunicar de manera immediata a la persona interessada o, si escau, al seu representant legal.

2. L’OIA ha de comunicar el NIA assignat directament a la persona interessada o, en el seu cas, a través de l’òrgan administratiu davant del qual la dita persona ha presentat la sol·licitud.

3. La persona responsable de l’OIA només pot denegar la sol·licitud d’assignació del NIA en els supòsits següents:

4. La resolució denegatòria s’ha de comunicar a la persona interessada en els mateixos terminis i pels mateixos conductes previstos per a l’assignació del NIA, amb l’advertiment dels defectes que la motiven i la possibilitat, en el seu cas, d’esmenar-los en els termes de l’apartat següent.

5. Els defectes indicats en les lletres a), b) i d) de l’apartat 3 poden ser esmenats per la persona interessada en el termini màxim de 10 dies des de la notificació de la resolució denegatòria, aportant les dades o els documents corresponents o rectificant els defectes advertits directament davant l’OIA. L’OIA ha de resoldre novament en els terminis previstos en l’apartat 1.

6. Transcorregut el termini d’esmena sense que aquesta s’hagi produït, la sol·licitud decau i és arxivada, sense més tràmits. L’arxivament d’una sol·licitud no impedeix que la mateixa persona pugui tornar a presentar una nova sol·licitud d’obtenció del NIA.

1. L’OIA ha d’expedir de manera immediata, i com a màxim en el termini de 10 dies des de la comunicació del NIA, un document acreditatiu a la persona interessada. Les característiques d’aquest document, que té com a finalitat exclusiva acreditar l’assignació d’un NIA determinat a una persona, són establertes pel Govern, amb informe previ de la Comissió Consultiva d’acord amb l’article 3.

2. En cas de pèrdua o sostracció del document acreditatiu del NIA, l’OIA n’ha d’expedir una còpia, a sol·licitud de la persona interessada i amb acreditació prèvia de la seva personalitat mitjançant algun dels documents establerts a l’article 8.

2. 3. El NIA, i en el seu cas el seu document acreditatiu, no constitueix prova de la identitat ni de qualsevol altra circumstància individual de la persona que l’utilitza o l’exhibeix.

1. Per sol·licitar i obtenir el NIA s’han de fer constar les dades personals següents: nom i cognoms, sexe, lloc i data de naixement.

2. En el moment de la sol·licitud del NIA, les dades personals que es facin constar són comprovades pel funcionari o la persona responsable de l’òrgan o servei on es presenta la sol·licitud, mitjançant l’aportació del passaport o document d’identitat o bé, en el seu defecte, de certificació de la partida de naixement. En el cas que la sol·licitud sigui realitzada a través d’un representant, s’ha d’aportar, a més, còpia dels documents acreditatius que es fixin per reglament.

3. Qualsevol canvi de les circumstàncies personals que alteri les dades indicades en l’apartat 1 s’ha de comunicar a l’OIA, directament o per mitjà de les administracions i dels òrgans i serveis administratius i en la forma que es determinin per reglament. El NIA, en tot cas, ha de romandre invariable.

1. El Govern, els comuns i els altres organismes oficials o entitats públiques que es determini per reglament tenen accés al Registre d’Identificació Administrativa a l’efecte de verificar el NIA de les persones que s’hi dirigeixen o amb les quals es relacionen.

2. El ministeri responsable de l’interior i l’OIA han de posar a l’abast dels organismes i serveis que tinguin accés al NIA els mitjans necessaris per facilitar la comunicació de dades de la forma més ràpida i segura possible.

1. El NIA és exigit i es fa constar en tots els documents públics i els procediments administratius que inicien les persones físiques davant del Govern, els comuns o altres organismes oficials o entitats públiques.

2. Si la persona interessada a realitzar una actuació que requereix fer constar el seu NIA no en disposa, és requerida per part del funcionari o el personal de l’organisme o l’entitat davant la qual pretén efectuar-la per sol·licitar-lo, en els termes de l’article 5. En cas d’urgència i quan la demora en l’obtenció del NIA pot causar perjudicis greus i de difícil reparació a la persona interessada, excepcionalment, i un cop efectuada la sol·licitud del NIA, són admesos i tramitats el document o la sol·licitud presentada, fent constar que la persona interessada està pendent d’assignació del NIA. La persona interessada ha d’aportar el NIA a l’òrgan que va rebre la sol·licitud o el document en el termini màxim de tres dies. En cas contrari, el procediment iniciat és declarat conclús i arxivat.

3. El Govern, els comuns i els altres organismes o entitats fan constar el NIA de les persones físiques relacionades en els procediments, els expedients i les actuacions que els afecten i en les comunicacions de tota classe que els dirigeixen.

1. Queden expressament exclosos els drets d’oposició i de supressió regulats a la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, en relació amb les dades del Registre d’Identificació Administrativa establertes a l’article 8.

2. Els drets d’informació, d’accés i de rectificació són exercits per les persones interessades davant l’OIA, com a òrgan responsable del Registre d’Identificació Administrativa, en els termes previstos en la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.

3. En el formulari de sol·licitud del NIA s’expressa, per donar compliment al dret d’informació que tenen les persones interessades, que:

1. L’OIA pot modificar d’ofici les dades que sobre una persona figuren en el Registre d’Identificació Administrativa quan tingui un coneixement fefaent de la variació.

2. Abans de procedir a la modificació d’ofici, es concedeix audiència a la persona interessada, que pot realitzar les al·legacions i les propostes que cregui convenients.

1. Les infraccions previstes a l’article 13 són sancionades amb multa de fins a 300 euros.

2. Les infraccions comeses per qui hagi estat sancionat en virtut d’aquesta Llei en els tres anys anteriors són sancionades amb multa de fins el doble de la quantitat establerta en l’apartat anterior.

3. L’autoritat per imposar les sancions és el titular del ministeri responsable de l’interior.