Llei 9/2007, del 17 de maig, del cens

1. El cens de població del Principat d’Andorra és el registre administratiu on consten les dades de les persones que resideixen en el territori de les parròquies.

2. El cens de població del Principat d’Andorra es forma a partir dels censos parroquials.

1. Els censos parroquials els formen els comuns, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.

2. Les llistes electorals es regeixen per les disposicions de la Llei 44/2022, del 12 de desembre, de text consolidat qualificada del règim electoral i del referèndum i les seves posteriors modificacions.

1. La inscripció d’una persona al cens parroquial, i les certificacions censals corresponents expedides pels comuns, constitueixen prova de la seva residència a la parròquia.

2. La inscripció d’alta al cens parroquial produeix efectes a comptar del moment d’inici de la residència efectiva a la parròquia, sempre que s’acrediti documentalment.

3. La situació d’immigració dels estrangers al Principat d’Andorra, així com la seva residència permanent i efectiva, s’acredita únicament i exclusivament segons les disposicions de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració i les seves posteriors modificacions.

1. Els comuns han d’expedir les certificacions que els interessats sol·liciten sobre la seva inscripció al cens parroquial.

2. En les certificacions es fan constar les dades censals establertes als apartats a) fins a h) de l’article 8, així com la data i l’autoritat o el funcionari que les expedeix.

3. Les certificacions censals expedides tenen la consideració de document públic i donen fe de les dades que hi consten a tots els efectes administratius que es preveuen en aquesta Llei.

1. Les persones residents en una parròquia tenen l’obligació d’inscriure’s al cens parroquial corresponent.

2. S’entén per residència, als efectes d’aquesta Llei, la que té una durada igual o superior a 183 dies a l’any. En cas de residència en diverses parròquies per temps inferior, s’entén per residència habitual la que tingui una durada anual superior.

3. Sense perjudici del que es disposa a l’apartat anterior, la sol·licitud d’inscripció s’ha de produir en el termini màxim de 6 mesos a comptar de l’inici de la residència a la parròquia i, un cop realitzada la inscripció, se’n pot obtenir la corresponent certificació acreditativa.

4. Quan una persona vol modificar la parròquia de residència, ha de presentar la sol·licitud d’inscripció al comú de la parròquia de destí i, aquest darrer comunicarà el tràmit al comú de la parròquia d’origen perquè formalitzi la baixa. En el cas que la persona no consti correctament inscrita al comú de la parròquia d’origen haurà de regularitzar la seva situació prop d’aquest prèviament.

5. Els menors d’edat no emancipats i les persones amb discapacitat que requereixin mesures de suport per a l’exercici de la seva capacitat són inscrits per qui n’exerceix l’autoritat parental, la custòdia, la tutela o la curatela, segons escau, al cens de la parròquia on resideixen. Si falta una declaració explícita, i als efectes de l’article següent, s’entén que tenen la mateixa residència que les persones de qui depenen o, si escau, que els seus representants legals.

6. Queden excloses de l’obligació d’inscriure’s al cens de la parròquia on resideixen les persones a què fa referència l’article 4 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració i les seves posteriors modificacions.

7. La sol·licitud d’inscripció es fa mitjançant un full censal que els comuns posen a disposició del públic, on consten les dades a què fa referència l’article 8 i també la signatura de la persona interessada. Aquesta sol·licitud d’inscripció segueix el model que aprova el Consell del Cens.

1. Els comuns donen d’alta d’ofici en el seu cens parroquial les persones respecte de les quals tenen coneixement que resideixen a la parròquia i que no figuren inscrites al seu cens parroquial.

2. Abans de donar l’alta d’ofici al cens parroquial, el comú comunica a la persona afectada el fet que no figura inscrita al cens parroquial, i l’insta a inscriure’s voluntàriament o a realitzar les al·legacions que cregui convenients, en el termini d’un mes. Si l’afectat s’inscriu voluntàriament dins d’aquest termini, o bé prova que no té l’obligació d’estar inscrit al seu cens parroquial, el comú arxiva l’expedient. Si no es produeix la inscripció voluntària, el comú, després d’haver consultat el Consell del Cens i de realitzar les comprovacions que cregui convenients, resol d’ofici l’alta de la persona en qüestió, sense perjudici de la imposició de les sancions que poden correspondre.

3. En el cas dels menors i de les persones incapacitades, la comunicació es dirigeix als seus representants legals.

1. El cens parroquial és un registre electrònic que es regeix pels principis de dada única i reutilitzable.

2. Al cens parroquial hi figuren, amb caràcter obligatori, únicament les dades personals en els àmbits específics d’aquesta Llei que s’enumeren a continuació:

3. El cens parroquial s’integra amb la resta de registres de les administracions per assegurar la consulta automàtica de tota la informació necessària per l’assoliment de les competències previstes en aquesta Llei.

1. L’alta d’una persona en un cens parroquial comporta la baixa de la mateixa persona en el cens parroquial on figurava inscrita anteriorment.

2. La inscripció de baixa al cens parroquial produeix efectes a comptar del moment de finalització de la residència efectiva a la parròquia, sempre i quan s’acrediti documentalment.

3. En cas de conflicte entre dos comuns, en relació amb la baixa i l’alta consegüent, decideix el Consell del Cens.

4. En cas de mort fora del territori andorrà, les persones parentes més properes, les persones hereves o les darreres representants legals de la persona difunta, per aquest ordre de prelació, han de comunicar aquesta circumstància al comú i sol·licitar-ne la baixa en el seu cens, acreditant-ho prèviament amb un certificat de defunció.

5. El comú pot ordenar d’ofici la baixa al seu cens parroquial quan, per les dades que li són comunicades oficialment o per la informació de què disposa, comprova que la persona empadronada ha deixat la seva residència a la parròquia.

6. Per procedir a la baixa d’ofici el comú comunica a la persona afectada el fet que consta que no resideix a la parròquia, i l’insta que realitzi al·legacions en el termini d’un mes. Si la persona afectada prova la seva residència a la parròquia, el comú arxiva l’expedient. Si no es produeix la prova de la residència, el comú, després d’haver consultat el Consell del Cens i de realitzar les comprovacions que cregui convenients, resol d’ofici la baixa de la persona en qüestió.

1. La gestió i la custòdia del cens parroquial corresponen a cada comú.

2. La gestió del cens parroquial es realitza per mitjans informàtics, segons els procediments i amb els formats que estableix el Consell del Cens, amb la finalitat d’assegurar la seva integració al Cens Nacional de Població.

3. Els comuns conserven i arxiven els fulls censals presentats pels interessats per inscriure’s i modificar les seves dades censals.

1. Les persones inscrites al cens parroquial tenen l’obligació de comunicar al comú corresponent qualsevol canvi de les seves circumstàncies personals que afecti les dades censals. A aquest efecte, el comú facilita un full censal de modificació de dades, que l’interessat retorna degudament signat.

2. Per als canvis que afecten els menors d’edat no emancipats i les persones incapacitades, cal atenir-se al que estableix l’article 6.5.

1. Els organismes oficials tenen l’obligació de comunicar als comuns les variacions de les dades censals obligatòries de les persones que estan inscrites al cens parroquial corresponent.

2. Reglamentàriament es determina, amb un informe previ del Consell del Cens, el procediment d’aquesta comunicació de dades.

1. Els comuns ordenen la modificació de les dades censals de les persones que figuren inscrites al seu cens parroquial quan es produeix una variació de les seves circumstàncies personals, a instància de la persona interessada o d’ofici, quan tenen coneixement fefaent d’aquesta variació.

2. Abans d’ordenar la modificació d’ofici de les dades censals d’una persona, el comú ho comunica a aquesta persona, que en el termini d’un mes pot proposar les rectificacions o les variacions corresponents. Transcorregut aquest termini sense que la persona interessada hagi realitzat cap manifestació, o quan el comú comprova que aquesta manifestació no s’ajusta a la realitat, el comú ordena d’ofici la modificació censal i la notifica a la persona interessada.

1. Els comuns, d’acord amb les instruccions del Consell del Cens, fan una revisió general d’ofici de les dades censals del seu cens parroquial, i depuren els errors que detecten.

2. Quan, com a resultat d’aquesta revisió general d’ofici, s’ha de procedir a una modificació de les dades censals d’una persona inscrita, s’actua de la manera indicada en l’article 13, llevat que es tracti d’una simple eliminació de registres idèntics duplicats, que no cal notificar a l’interessat.

3. Cada 5 anys, els comuns comuniquen a les persones inscrites al seu cens parroquial les dades censals que hi figuren i posen a la seva disposició fulls censals per sol·licitar la modificació o la rectificació de les seves dades personals.

1. Els comuns poden comprovar en tot moment, pels mitjans admesos en dret, la veracitat de les dades censals de les persones inscrites en el seu respectiu cens parroquial i les dades que han fet constar els interessats en les fulls censals, a efectes d’inscripció al cens o de modificació de dades.

2. Els comuns, d’acord amb les directrius del Consell del Cens, poden organitzar operacions de camp, amb tècniques de mostreig i de control, amb la finalitat de comprovar l’adequació del cens parroquial amb la realitat.

1. Tothom pot sol·licitar al comú de residència que l’informi sobre les seves dades que figuren al cens parroquial corresponent.

2. Totes les persones poden sol·licitar als comuns la rectificació de les seves dades personals que figuren erròniament en el cens parroquial. Abans d’ordenar la modificació, els comuns poden realitzar les comprovacions a què es refereix l’article 15.

1. Els comuns comuniquen les dades de llur cens parroquial, sense necessitat de consentiment previ dels afectats, als organismes oficials que ho requereixen, quan aquestes dades són necessàries per a l’exercici eficaç de les seves funcions i quan el domicili o la residència és una dada rellevant.

2. Qualsevol cessió o comunicació de dades censals diferent de la que preveu l’apartat primer s’ha d’ajustar a les condicions i al procediment que preveu la legislació de protecció de dades.

3. L’organisme que rep una comunicació de dades censals no pot comunicar ni cedir aquestes dades a cap altra entitat o organisme, tret que aquest organisme estigui autoritzat per llei.

1. Tothom té dret a demanar i a rebre informació sobre la comunicació o la cessió de les seves dades censals.

2. La petició d’informació s’ha de dirigir al comú on s’estigui inscrit.

1. Els comuns han de cedir les dades censals necessàries per a l’objecte estadístic que s’estigui duent a terme, a organismes públics que tinguin assignades funcions estadístiques, i amb aquesta única finalitat, en un termini màxim d’un mes a comptar de la sol·licitud.

2. Les dades censals cedides a efectes estadístics només poden ser objecte d’un tractament agregat, i en cap cas el resultat de l’explotació estadística no es pot presentar de manera que s’identifiquin o es puguin identificar persones concretes.

3. Totes les persones que participin en el tractament i l’explotació estadística de les dades censals cedides pels comuns estan subjectes als deures de reserva i secret que s’estableixen a l’article 20.

4. La informació censal cedida a efectes estadístics no es pot cedir, en cap cas, a una altra entitat o organisme, públic o privat, encara que la seva funció o finalitat sigui també estadística.

5. La informació censal rebuda a efectes estadístics és destruïda per l’entitat o l’organisme que l’ha rebut, un cop realitzades les operacions estadístiques que la requereixen, i en tot cas una vegada finalitzats els treballs estadístics que han justificat la cessió. En cap cas es poden conservar registres o arxius amb dades personals que identifiquin o puguin identificar les persones singularment.

1. Els funcionaris públics i totes les persones que participen en el procés de recollida, tractament i explotació de les dades censals estan obligats a guardar secret sobre les dades personals que coneixen en l’exercici de la seva funció.

2. El deure de secret s’estén igualment a totes les persones que, de manera incidental o indirecta, participen en el procés censal o tenen, per qualsevol causa, coneixement de les dades personals contingudes en els padrons parroquials.

3. El deure de secret establert en els apartats anteriors es manté igualment una vegada la persona obligada deixa d’ocupar el lloc o de realitzar les funcions en virtut de les quals les coneix.

1. En tot el no previst en aquesta Llei s’aplica supletòriament la Llei 29/2021, del 28 d’octubre, qualificada de protecció de dades personals i les seves posteriors modificacions. Els drets d’informació, d’accés i de rectificació s’exerceixen, respecte del cens, en els termes que estableix la referida Llei.

2. En relació amb les dades dels censos parroquials establertes a l’article 8, queden expressament exclosos els drets d’oposició, supressió i portabilitat regulats a la Llei 29/2021, del 28 d’octubre, qualificada de protecció de dades personals i les seves posteriors modificacions.

1. El Consell del Cens està integrat per:

2. La presidència del Consell del Cens recau en un dels representants dels comuns i la secretaria en un dels representants del Govern.

3. El Consell del Cens adopta les seves resolucions i decisions per majoria dels seus membres. En cas d’empat, el president disposa de vot diriment.

4. El Consell del Cens lliura els informes previstos en aquesta Llei en el termini màxim de 30 dies des que sigui requerit a aquest efecte. Si l’informe no es lliura en aquest termini, se segueix la tramitació de l’expedient.

1. Constitueixen infraccions de caràcter lleu:

2. Constitueixen infraccions de caràcter greu:

3. Constitueixen infraccions de caràcter molt greu:

1. Les infraccions lleus són sancionades amb multa de 150 a 600 euros.

2. Les infraccions greus són sancionades amb multa de 601 a 1.000 euros.

3. Les infraccions molt greus són sancionades amb multa de 1.001 a 1.500 euros i, si escau, amb la clausura de l’activitat i el tancament de l’empresa per un període d’un mes a dos anys.

4. Les sancions que s’han d’imposar es graduen segons els criteris següents:

5. Quan l’infractor hagi obtingut un benefici econòmic avaluable i concret mitjançant la comissió de les infraccions esmentades superior al màxim indicat en l’apartat anterior, s’ha de sancionar amb una multa de fins al doble del benefici obtingut.