Llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals (anteriorment Llei d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals)

66 articles · 5versions · Text oficial consolidat

/

Títol I. Disposicions generals

Article 1 · Objecte de la Llei

La Llei té per objecte regular l’accés i l’exercici de les professions titulades al Principat d’Andorra, així com l’organització i el funcionament dels col·legis i les associacions professionals que hi desenvolupin la seva activitat.

Article 2 · Concepte de professió titulada

Sentències

Són professions titulades les que es caracteritzen per l’aplicació necessària de coneixements i tècniques propis d’una ciència o una branca del saber, per a l’exercici de les quals, per la pròpia naturalesa o per exigència legal, cal estar en possessió d’un títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior andorrà o reconegut al Principat d’Andorra.

Article 3 · Règim d’exercici

Sentències

Les professions titulades poden ser col·legiades o no, sense perjudici de l’exercici del dret d’associació. Són professions col·legiades les que, d’acord amb la Llei, queden integrades en una organització col·legial. Són professions associades les que, d’acord amb la normativa vigent, queden integrades en una associació professional.

Títol II. Exercici de les professions titulades

Article 4 · Exercici professional

Sentències

1. L’exercici professional titulat es defineix, als efectes d’aquesta Llei, com la prestació al públic, normalment remunerada, dels serveis propis d’una activitat o professió. La dita prestació es pot dur a terme per compte propi o per compte aliè, tant en l’àmbit de l’Administració pública com en el sector privat. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén l’Administració pública en els termes que indica l’article 13 del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989.

2. L’exercici professional titulat es regeix pel marc general establert per aquesta Llei i per les normes particulars que regulen cada professió.

Article 5 bis · Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades

Sentències

1. El Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades és un òrgan consultiu la missió del qual és emetre un informe preceptiu sobre la concurrència dels requisits per obtenir l’autorització d’exercici de la professió titulada sol·licitada per la persona interessada, prevista a l’article 5. L’informe del Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades no és vinculant, excepte pel que respecta al reconeixement professional del títol de formació, en els termes que preveu l’apartat 4 de l’article 5 ter .

2. La composició, el nomenament i la substitució dels membres, la constitució, la designació i la durada dels càrrecs, la convocatòria, el quòrum i la presa de decisions del Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades es regulen per reglament. En tot cas és membre, amb dret de vot, del Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades un representant del col·legi professional corresponent a la professió titulada sol·licitada i, en cas que no n’hi hagi, un representant del Consell de Col·legis Professionals.

Article 5 · Accés a l’exercici

Sentències

1. Per obtenir l’autorització d’exercici d’una professió titulada cal complir els requisits següents:

a) Estar en possessió de la nacionalitat andorrana o acreditar la residència efectiva i permanent al Principat d’Andorra o, en el cas que l’exercici professional titulat es desenvolupi, exclusivament, per compte aliè, acreditar que es disposa d’una autorització d’immigració de treball fronterer vigent.

b) Estar en possessió del títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior andorrà o reconegut al Principat d’Andorra i exigit per a l’exercici de la professió.

c) Complir, si escau, les altres condicions habilitants legalment establertes, com ara l’assoliment d’una formació pràctica prèvia o l’obtenció d’una acreditació de capacitació.

d) Estar en possessió d’un diploma oficial de llengua catalana de nivell B2 emès pel Govern d’Andorra, o d’un títol, diploma o certificat equivalent degudament reconegut pel Govern d’Andorra. La normativa sectorial aplicable a l’exercici de cada professió titulada pot establir un nivell superior al previst en aquesta lletra, que ha de ser necessari i proporcional a l’activitat exercida en virtut de la professió titulada de què es tracti.

2. L’obtenció de l’autorització d’exercici d’una professió titulada per part de persones físiques amb residència efectiva i permanent al Principat d’Andorra o que disposen d’una autorització d’immigració de treball fronterer vigent, i que no disposen de la nacionalitat andorrana, està subjecta al tracte de reciprocitat que permeti l’exercici efectiu de la professió titulada als nacionals andorrans en l’estat del qual és nacional la persona sol·licitant. La persona sol·licitant ha de provar que es compleix el requisit de reciprocitat, excepte si és nacional d’un estat amb el qual el Principat d’Andorra ha signat i ratificat un conveni en matèria d’entrada, circulació, sojorn i establiment. La prova que es compleix aquest requisit pot efectuar-se a través de qualsevol tipus de document oficial emès per un organisme públic de l’estat del qual és nacional la persona sol·licitant.

3. L’obtenció de l’autorització d’exercici d’una professió titulada per part de persones físiques amb residència efectiva i permanent al Principat d’Andorra o que disposen d’una autorització d’immigració de treball fronterer vigent, i que no disposen de nacionalitat andorrana, no està subjecta al tracte de reciprocitat esmentat anteriorment quan es compleix un dels requisits següents:

a) Estar en possessió d’un títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior emès per l’Estat andorrà i exigit per a l’exercici de la professió.

b) Haver residit de forma efectiva i permanent a Andorra durant un període mínim de vint anys a la data de l’entrada en vigor de la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra.

c) Que l’exercici de la professió titulada es realitzi exclusivament per compte aliè.

4. Per a l’exercici professional titulat que es desenvolupi, exclusivament, per compte de l’Administració pública, no és necessària l’obtenció de l’autorització d’exercici referida en aquest article, sense perjudici del que disposa l’article 16, apartat 2.

5. La resolució del ministeri competent en matèria de professions titulades mitjançant la qual s’autoritza l’exercici d’una professió titulada s’ha d’inscriure al Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals. El ministeri l’ha de notificar al col·legi o a l’associació corresponent a la professió autoritzada i, en cas que no n’hi hagi, al Consell de Col·legis Professionals. Aquesta resolució és susceptible de ser objecte de recurs pel col·legi o l’associació professional esmentats i, en cas que no n’hi hagi, pel Consell de Col·legis Professionals.

6. L’autorització d’exercici d’una professió titulada es pot revocar d’ofici, en cas de pèrdua de l’autorització d’immigració, i de conformitat amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament. La revocació comporta la baixa automàtica del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals, així com dels altres registres la inscripció als quals sigui obligatòria segons la normativa sectorial aplicable, i s’ha de comunicar al col·legi professional corresponent en cas d’existir.

Article 5 ter · Reconeixement dels títols de formació

Sentències

1. Els títols acadèmics oficials d’estudis d’ensenyament superior que no hagin estat emesos per l’Estat andorrà han de ser objecte del reconeixement acadèmic corresponent per part del ministeri encarregat de l’ensenyament superior i del reconeixement professional per part del Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades. No obstant això, no és necessari el reconeixement professional per part del Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades en el cas d’exercici d’una professió titulada sota la modalitat de curta durada.

2. S’entén per reconeixement acadèmic l’acreditació oficial del valor d’una qualificació estrangera d’ensenyament superior mitjançant l’equivalència amb un dels nivells que estableix el Marc andorrà de qualificacions (MAQ) i, per reconeixement professional , l’acreditació oficial del valor d’una qualificació estrangera d’ensenyament superior per accedir a l’exercici d’una professió.

3. El representant del col·legi professional davant el Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades o, si escau, del Consell de Col·legis Professionals s’ha de pronunciar de forma particular sobre el reconeixement professional del títol de formació. Aquest pronunciament no és vinculant per al Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades. No obstant això, quan la decisió final del Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades difereix de la posició expressada pel representant del col·legi professional o, si escau, del Consell de Col·legis Professionals, l’informe que el Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades tramet al ministeri competent en matèria de professions titulades ha d’indicar i desenvolupar els arguments que fonamenten la seva decisió pel que respecta al reconeixement professional del títol de formació.

4. La decisió final continguda a l’informe del Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades sobre el reconeixement professional del títol de formació resulta vinculant per a la resolució de la sol·licitud d’autorització d’exercici de la professió titulada per part del ministeri competent en matèria de professions titulades.

Article 6 bis · Requisits d’exercici de curta durada

Sentències

1. Pot exercir una activitat professional titulada, durant un període que no pot superar els trenta dies per any natural, qualsevol professional no resident si compleix el requisit previst a l’article 5, apartat 1, lletra b). La normativa sectorial aplicable a l’exercici de cada professió titulada pot establir modalitats alternatives per al còmput del termini previst en aquest apartat.

2. La intervenció de diversos professionals que actuïn per compte d’una mateixa empresa en un únic projecte no pot desvirtuar el límit temporal previst a l’apartat anterior. La vulneració d’aquest principi es considera un supòsit d’intrusisme, segons el que està previst a l’article 11.

3. El professional que vulgui exercir una professió titulada en les circumstàncies previstes a l’apartat 1 ha de sol·licitar l’autorització al ministeri competent en matèria de professions titulades, amb una antelació mínima de deu dies hàbils respecte a la data prevista per començar l’activitat que suposa l’exercici de la professió titulada. A la sol·licitud ha d’indicar el tipus i l’abast de l’activitat esmentada, el lloc o els llocs on es desenvoluparà, la durada estimada de l’activitat i, si escau, les obres en les quals té previst intervenir. Així mateix, ha de justificar la raó que motiva l’exercici professional de curta durada i ha d’aportar la documentació indicada en aquest article.

4. En el cas de professions col·legiades, s’ha d’adjuntar a la sol·licitud referida a l’apartat anterior una còpia del títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior andorrà o la resolució de reconeixement acadèmic de la titulació exigida per exercir la professió emesa pel ministeri encarregat de l’ensenyament superior. Així mateix, s’ha d’adjuntar un certificat acreditatiu de la col·legiació efectiva i vigent en un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, del compliment de les disposicions aplicables en matèria d’incompatibilitats, i que la persona interessada no es troba afectada per cap tipus de prohibició per a l’exercici de l’activitat o per cap tipus de sanció disciplinària, així com de la vigència d’una assegurança que cobreixi expressament la responsabilitat derivada de l’activitat que es pretén exercir a Andorra.

5. En el cas de professions no col·legiades, s’ha d’adjuntar a la sol·licitud indicada anteriorment una còpia del títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior andorrà o la resolució de reconeixement acadèmic de la titulació exigida per exercir professió emesa pel ministeri encarregat de l’ensenyament superior, així com un certificat acreditatiu que el professional està en possessió d’una assegurança que cobreixi la responsabilitat derivada de l’activitat que es pretén exercir a Andorra.

6. En el cas que el professional no compleixi els requisits previstos als apartats anteriors d’aquest article, que no s’hagi efectuat la sol·licitud esmentada a l’apartat 3 amb l’antelació que s’hi assenyala o que la mateixa sol·licitud ometi en tot o en part les dades o els documents requerits, el ministeri competent en matèria de professions titulades dicta una resolució en què denega l’exercici de curta durada de la professió titulada. Tant la resolució denegatòria com la resolució que acorda l’exercici de curta durada han de dictar-se en el termini màxim de deu dies hàbils i s’han de notificar al professional interessat i al col·legi o l’associació corresponent a la professió de què es tracti, en cas que existeixi. La resolució del ministeri és susceptible de ser objecte de recurs per la persona interessada i el col·legi o l’associació professional corresponent.

7. Així mateix, en el cas de professions col·legiades, el ministeri competent en matèria de professions titulades ha de remetre una còpia de la sol·licitud i la documentació presentades per la persona interessada al col·legi corresponent a la professió de què es tracti, en cas que existeixi, en el termini màxim de tres dies hàbils des que rep la sol·licitud, a l’efecte que el col·legi professional corresponent n’acordi la inscripció temporal en el termini màxim de deu dies hàbils des de la recepció de la còpia de la sol·licitud i sempre que hagi recaigut la resolució favorable del ministeri. Aquesta inscripció temporal comporta la subjecció de la persona interessada a les disposicions disciplinàries legals i estatutàries i els codis deontològics vigents, igual que els altres membres. En cas que el col·legi professional corresponent consideri que la persona interessada no compleix els requisits previstos en aquest article, ho ha de comunicar immediatament al ministeri competent en matèria de professions titulades, el qual ha de valorar els motius expressats pel col·legi professional abans de resoldre la sol·licitud presentada per la persona interessada.

8. El ministeri competent en matèria de professions titulades ha de traslladar al Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals i al Servei d’Immigració totes les resolucions d’exercici de curta durada.

9. Les persones o empreses que contractin els serveis d’un professional no resident han de portar un registre per anotar les dates en les quals el professional s’ha desplaçat al Principat d’Andorra per prestar els seus serveis. Aquest registre ha d’estar a disposició dels inspectors en matèria de professions titulades i en matèria d’immigració.

10. Els professionals que exerceixin una professió titulada en les circumstàncies previstes en aquest article resten sotmesos a les normes deontològiques i a les normes estatutàries dictades pel col·legi respectiu, així com a qualsevol altra norma de caràcter professional, jurídic o administratiu que estigui directament relacionada amb la titulació de què es tracti i, en particular, pel que respecta a la definició de la professió, l’ús de títols i la negligència professional greu que es trobi directament i específicament relacionada amb la protecció i la seguretat del consumidor.

Article 6 · Requisits d’exercici

Sentències

Poden exercir una activitat professional titulada les persones que, a més de complir les condicions especificades a l’article 5, compleixen els requisits següents:

1. Estar inscrites en el Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals com a exercents de la professió titulada, sigui per compte propi o per compte aliè. La normativa sectorial aplicable a l’exercici de cada professió titulada pot establir la inscripció obligatòria a altres registres.

2. En el cas de les professions col·legiades, haver-se incorporat al col·legi professional del qual es pretengui exercir la professió. Pel que fa als professionals titulats no sotmesos a l’obligació de col·legiació, si bé tenen la possibilitat de constituir-se en associacions professionals, l’exercici de la professió no està condicionat a la incorporació en una associació professional.

3. No trobar-se en situació d’inhabilitació professional.

4. No trobar-se en una de les causes d’incompatibilitat o de prohibició establertes legalment.

5. Haver contractat directament o indirectament una assegurança per cobrir els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la seva professió, en els termes previstos en l’article 9.

Article 7 · Incompatibilitats

Sentències

1. L’exercici de les professions titulades queda subjecte al règim d’incompatibilitats que en cada cas s’estableixi legalment.

2. Els col·legis professionals han d’incloure en la pròpia normativa les regles que siguin necessàries per assegurar, en l’àmbit de cada professió, que els seus col·legiats compleixin les disposicions aplicables en matèria d’incompatibilitats, i especialment el deure d’abstenció en els casos de conflictes d’interessos amb els destinataris dels seus serveis.

3. A instància dels professionals col·legiats, els col·legis professionals poden declarar la inexistència de conflicte d’interessos en un supòsit concret, a l’efecte exclusiu d’alliberar la persona afectada de responsabilitat per infracció de la normativa sobre incompatibilitats.

4. Els col·legis professionals han de comunicar al Govern les actuacions, de les quals tinguin coneixement, que considerin contràries a la legislació vigent, en matèria d’incompatibilitats, dels professionals vinculats a l’Administració pública, mitjançant una relació administrativa, laboral o de prestació de serveis.

Article 8 · Drets i deures

Sentències

1. Els professionals titulats tenen el dret i el deure d’actuar segons les regles i les tècniques pròpies del saber de la professió corresponent, prenent en consideració les experiències pròpies del sector, així com el dret i el deure de formació professional continuada.

2. Els professionals titulats exerceixen la seva activitat amb llibertat i independència, servint l’interès del destinatari i de la societat, d’acord amb la capacitat i l’habilitat que determina la bona pràctica professional i complint les regles deontològiques corresponents, independentment dels drets i els deures propis de la relació jurídica en virtut de la qual s’exerceix la professió.

3. Les universitats poden col·laborar en la formació continuada dels professionals col·legiats i els col·legis hi han de col·laborar.

Article 9 · Assegurança

Sentències

1. Els professionals titulats tenen el deure de cobrir els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la seva professió mitjançant la contractació directa o indirecta d’una assegurança.

2. Els col·legis professionals han d’adoptar les mesures necessàries per garantir i facilitar el compliment del deure d’assegurança dels seus col·legiats.

3. Els professionals titulats que prestin els seus serveis de forma exclusiva per compte d’una Administració pública o per compte d’altri en règim d’assalariats no han de complir el deure d’assegurança, que ha de ser assumit per aquell per al qual presten els seus serveis.

Article 10 · Secret professional

Sentències

En l’exercici d’una professió titulada, els professionals tenen el dret i el deure de secret professional en relació amb la informació de la qual tinguin coneixement, d’acord amb la legislació específica aplicable.

Article 11 · Intrusisme i actuacions professionals irregulars

Sentències

1. Als efectes d’aquesta Llei, àdhuc en els casos d’incompliment dels requisits previstos a l’article 6 bis d’aquesta Llei, es considera intrusisme la realització d’actuacions professionals sense complir els requisits establerts legalment per a l’exercici de la professió. Es considera actuació professional irregular l’actuació que vulnera les regles deontològiques, que es porta a terme sense la diligència professional deguda o que incorre en competència deslleial. S’entén per competència deslleial tota activitat professional efectuada per qui, contravenint les normes i la bona pràctica que en regulen l’exercici, obté una posició d’avantatge respecte dels professionals que les compleixen.

2. Els actes d’intrusisme i les actuacions professionals irregulars s’han de posar en coneixement del Govern, o, en el cas de professions col·legiades o associades, del col·legi o de l’associació professional que corresponguin, a l’efecte d’adoptar les mesures que, en el marc de les competències que tenen atribuïdes, siguin necessàries per fer cessar i prevenir eventualment en el futur aquestes conductes, sense perjudici de la responsabilitat penal que se’n pugui derivar.

Article 12 · Prestacions professionals obligatòries

Sentències

1. En l’exercici de la funció social que comporta l’exercici de les professions col·legiades, els professionals corresponents han de realitzar les prestacions que es determinin per llei. Per a aquestes actuacions s’ha d’establir un sistema de retribució o de compensació econòmica, que ha de ser just i proporcionat a les prestacions endegades.

2. En supòsits de risc greu, de catàstrofe o de calamitat pública es pot imposar als professionals col·legiats el deure d’exercici professional, en els termes previstos legalment.

Títol III. Col·legis professionals

Capítol primer. Disposicions generals

Article 13 · Naturalesa jurídica

Sentències

Els col·legis professionals són entitats d’origen associatiu amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d’obrar per al compliment dels seus fins. Els col·legis professionals, per al compliment de les funcions públiques que els atribueix la Llei, tenen també la condició de corporacions de dret públic.

Article 14 · Finalitats

Sentències

Els col·legis tenen com a finalitat essencial vetllar perquè l’actuació dels seus col·legiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l’exercici professional de què es tracti i especialment per garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió. També tenen com a finalitat la representació i defensa de la professió i dels interessos professionals dels col·legiats.

Article 15 · Requisits de creació

Sentències

1. La creació dels col·legis professionals s’ha de fer per llei. A aquest efecte, cal que:

a) Existeixi un nombre de professionals en exercici suficientment ampli que ho justifiqui.

b) No existeixi la possibilitat d’integració del col·lectiu sol·licitant en un col·legi professional existent.

c) Ho demani un nombre mínim de tres professionals concernits.

2. Per iniciar els tràmits de creació d’un col·legi professional els interessats s’han de dirigir al Govern per presentar el projecte d’estatuts i, eventualment, altres normes de funcionament intern del col·legi professional que es pretén crear.

3. El Govern ha d’emetre un informe sobre el projecte d’estatuts, després d’haver-ne efectuat el control de legalitat, en un termini màxim de tres mesos a comptar de la data de la presentació del projecte esmentat. Si l’informe és positiu, el Govern ha de trametre al Consell General el projecte de llei de creació del col·legi professional de què es tracti en el termini màxim d’un mes a comptar de la data d’emissió de l’informe. Una vegada aprovat el projecte de llei, i en el termini màxim d’un mes des de la seva entrada en vigor, el Govern ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els estatuts del col·legi professional.

4. El projecte de llei de creació d’un nou col·legi professional ha de contenir les previsions següents:

a) Establiment de la norma de creació del corresponent col·legi professional, que ha de contenir la menció “Col·legi Oficial” seguida del nom de la professió, com a entitat amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per obrar i per fer complir les seves finalitats.

b) Definició de l’objecte professional en el qual s’emmarca el col·legi, així com del seu àmbit d’actuació.

c) Enumeració dels requisits exigits per a la inscripció dels professionals en el col·legi corresponent, amb especial esment de la titulació requerida per a l’exercici professional.

d) Definició de la normativa que ha de regular l’activitat del col·legi professional.

5. Només es poden crear col·legis professionals quan es tracti de professions per a l’exercici de les quals es requereix un títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior, i en les quals concorrin motius d’interès públic que ho justifiquin, així com la constatació d’una especial rellevància social i econòmica de les funcions inherents a la professió. S’entén que concorren motius d’interès públic i una especial rellevància social o econòmica en l’exercici de les professions quan la titulació requerida habilita específicament per a l’exercici d’actes o la realització de prestacions essencials en relació amb la salut, el patrimoni, els béns o els serveis col·lectius, o quan els actes o les prestacions esmentats afecten directament els drets fonamentals i les llibertats públiques.

6. En cap cas no es pot constituir més d’un col·legi professional d’idèntica professió dins del Principat d’Andorra.

Article 16 · Règim de col·legiació

Sentències

1. Les persones que reuneixin les condicions establertes en aquesta Llei per accedir a l’exercici d’una professió col·legiada, així com les condicions establertes en les lleis de creació del col·legi i de regulació de l’exercici de la professió col·legiada i en els estatuts del col·legi de què es tracti, té dret a ser-hi admesa.

2. El requisit de col·legiació és opcional quan l’exercici de la professió col·legiada es desenvolupa exclusivament per compte de l’Administració pública, llevat que la llei de creació del col·legi corresponent disposi altrament en el cas que s’exerceixin tasques pròpies de la professió col·legiada.

Article 17 · Consell de col·legis professionals

Sentències

1. Els col·legis professionals poden agrupar-se en un consell de col·legis professionals per coordinar les seves activitats i promoure la consecució dels objectius col·legials.

2. El Consell de Col·legis Professionals desenvolupa funcions consultives i de coordinació, i es troba facultat per emetre els informes previstos en aquesta Llei. A més, es relaciona amb les administracions públiques i, en particular, amb els ministeris competents en matèria de professions titulades i d’ensenyament superior, amb els quals ha de mantenir reunions ordinàries periòdicament, o, de forma extraordinària, quan així ho sol·liciti la majoria de la Junta del Consell o els ministres competents en matèria de professions titulades i d’ensenyament superior. A més, en els supòsits previstos en aquesta Llei, el Consell de Col·legis Professionals substitueix el col·legi professional quan no n’hi hagi per a una determinada professió titulada.

3. El consell de col·legis professionals està format per un representat designat per cadascun dels diversos col·legis professionals integrats al mateix.

Capítol segon. Funcions dels col·legis

Article 18 · Funcions públiques dels col·legis

Sentències

Són funcions públiques dels col·legis:

a) Garantir que l’exercici professional s’adeqüi a la seva normativa, deontologia i bones pràctiques, i que es respectin els drets i els interessos dels destinataris de l’actuació professional.

b) Vetllar pel compliment dels deures i de les obligacions dels col·legiats.

c) Vetllar perquè no es produeixin actes d’intrusisme, de competència deslleial o altres actuacions irregulars en relació amb la professió col·legiada, adoptant, si escau, les mesures i les accions previstes en l’ordenament jurídic.

d) Exercir la potestat disciplinària sobre els seus col·legiats, en els termes establerts per la Llei i les normes pròpies dels col·legis.

e) Visar, si escau, els projectes i els treballs dels col·legiats, en els termes i amb els efectes que estableixi la legislació corresponent.

f) Promoure, validar, organitzar, impartir i facilitar la formació professional continuada dels col·legiats i la realització de pràctiques professionals.

g) Organitzar les proves d’aptitud previstes per la normativa aplicable a l’exercici de la professió i participar-hi com a jurat.

h) Col·laborar amb l’Administració pública mitjançant la participació en òrgans administratius, quan així es prevegi legalment, i per mitjà de l’emissió d’informes, l’elaboració d’estadístiques i qualsevol altra activitat relacionada amb les seves finalitats que els siguin requerides per òrgans o autoritats administratius i judicials, o que acordin formular per iniciativa pròpia.

i) Facilitar als tribunals la relació dels col·legiats que poden ser requerits per intervenir com a pèrits en els assumptes judicials.

j) Informar amb caràcter preceptiu i no vinculant en relació amb els projectes de disposicions generals que afectin l’exercici de la professió. L’informe sobre els projectes de llei i les disposicions reglamentàries s’ha de trametre al Govern en el termini d’un mes des que se l’hagi requerit a aquest efecte, o en el termini de quinze dies naturals en el cas que se’n faci constar la urgència. L’informe sobre les proposicions de llei s’ha de trametre al Consell General en el mateix termini que estableixi la Sindicatura a l’efecte que el Govern emeti el criteri.

k) Facilitar informació en matèria d’honoraris professionals, respectant sempre el règim de lliure competència.

l) Aprovar els seus pressupostos i regular i fixar les aportacions dels col·legiats.

m) Percebre les taxes per la prestació dels serveis que corresponen a les funcions públiques, d’acord amb la normativa vigent.

n) Representar institucionalment la professió davant dels organismes nacionals i europeus i altres organismes internacionals.

o) Participar en les reunions del Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades, com a membre amb dret de vot, en els supòsits i les condicions que s’estableixen en aquesta Llei i en la seva normativa de desenvolupament; i, també, emetre els informes previstos en aquesta Llei en relació amb les sol·licituds d’autorització d’exercici de professions titulades.

p) Les altres funcions de naturalesa pública que els atribueixi la legislació vigent.

Article 19 · Altres funcions

Sentències

A més de les funcions públiques, els col·legis professionals exerceixen les funcions següents:

a) Prestar serveis comuns als col·legiats.

b) Gestionar el cobrament de les remuneracions i dels honoraris professionals a petició dels col·legiats, d’acord amb el que estableixin els estatuts del col·legi.

c) Intervenir per via de mediació o d’arbitratge, d’acord amb la normativa vigent, en els conflictes professionals que es puguin donar entre col·legiats o entre col·legiats i tercers, sempre que ho sol·licitin de comú acord les parts implicades o en els supòsits previstos per llei.

d) Col·laborar amb les associacions i altres entitats representatives dels interessos ciutadans directament vinculades amb l’exercici de la professió col·legiada.

Article 20 · Règim de les funcions públiques

Sentències

Les funcions dels col·legis professionals que els atribueix l’article 18 tenen la condició de pròpies. Aquestes funcions s’exerceixen en règim d’autonomia, sens perjudici dels controls per motius de legalitat previstos per la llei.

Article 21 · Potestat normativa dels col·legis

Sentències

Amb independència del seu àmbit de regulació estatutària, els col·legis professionals tenen capacitat normativa per desenvolupar, d’acord amb la legislació vigent, qualsevol de les funcions previstes en l’article 18.

Article 22 · Règim jurídic

Sentències

1. Els col·legis professionals en l’àmbit de les seves funcions públiques actuen d’acord amb el dret administratiu i exerceixen potestats inherents a l’Administració pública.

2. En l’exercici de les seves funcions públiques els col·legis professionals han d’aplicar en les seves relacions amb els col·legiats i els ciutadans els drets i les garanties que estableix el dret administratiu.

3. En l’exercici de les seves funcions privades els col·legis professionals resten sotmesos al dret privat. També queden inclosos en aquest àmbit els aspectes relatius al patrimoni i a la contractació, així com les relacions amb el seu personal, que es regeixen pel dret laboral.

Article 23 · Recursos contra actes i acords

Sentències

Els actes i acords dels col·legis professionals poden ser, per part dels interessats, objecte de recurs davant de l’òrgan que els ha dictat, en el termini de tretze dies hàbils des de l’endemà del dia de la seva notificació o, en cas contrari, des de l’endemà de la data en què en van tenir coneixement. L’òrgan esmentat disposa d’un termini de tretze dies hàbils per resoldre el recurs formulat. Exhaurida aquesta via, es pot interposar recurs jurisdiccional en el termini de tretze dies hàbils a comptar de l’endemà del dia la notificació de l’acte o acord que resol el recurs o, en cas contrari, des de l’endemà de la data de la finalització del termini establert per resoldre el recurs.

Article 24 · Règim econòmic

Sentències

1. Els col·legis professionals elaboren i aproven els seus pressupostos.

2. Els col·legis professionals poden percebre taxes per la prestació de serveis que corresponen a les seves funcions públiques, en els termes que determinin la llei o els convenis corresponents.

Article 25 · Relacions amb el Govern

Sentències

1. Les relacions entre els col·legis professionals i el Govern es regeixen pels principis de coordinació i cooperació tenint en compte que el Govern és l’òrgan executiu que dirigeix l’administració de l’Estat.

2. Els col·legis professionals tenen el deure de lliurar al Govern la informació que els requereixi en relació amb l’exercici de les seves funcions públiques.

3. Els col·legis professionals es relacionen amb el Govern i, en particular, amb els ministeris competents per raó de la matèria tècnica que els concerneix, amb els quals han de mantenir reunions ordinàries amb una periodicitat trimestral com a mínim, o, de forma extraordinària, quan així ho sol·liciti la majoria de la Junta de Govern del col·legi professional o el ministre corresponent.

Capítol tercer. Regles d’incorporació i baixa als col·legis professionals

Article 26 · Incorporació i baixa als col·legis professionals

Sentències

1. La incorporació a un col·legi professional s’ha de fer tenint en compte les disposicions recollides en l’article 16.

2. Els col·legiats poden ser exercents o no exercents. Tots els col·legiats són membres de ple dret del col·legi, sens perjudici dels drets i les obligacions específics que es derivin del règim de col·legiació.

3. La baixa en el col·legi professional es pot produir a petició del col·legiat, per incompliment reiterat del pagament de les quotes col·legials en els termes establerts en els estatuts, o per pèrdua dels requisits exigits per a la col·legiació. El pagament de les quotes col·legials pendents comporta la rehabilitació immediata de l’alta col·legial.

Capítol quart. Regles d’organització i funcionament

Article 27 · Autonomia estatutària i democràcia interna

Sentències

1. Els col·legis professionals elaboren i aproven autònomament els seus estatuts i les altres normes d’organització i funcionament.

2. L’organització interna i el funcionament dels col·legis han de ser democràtics. Són nul·les de ple dret les disposicions estatutàries o de règim intern i els acords o els actes adoptats pels òrgans dels col·legis que contravinguin aquest principi.

Article 28 · Aprovació i modificació dels estatuts

Sentències

1. Els promotors o les persones que la disposició de creació d’un col·legi professional designi a aquest efecte han d’acordar el procediment de convocatòria i constitució de l’assemblea que ha d’aprovar els estatuts del col·legi.

2. L’aprovació i la modificació dels estatuts ha d’acordar-se en Assemblea General extraordinària, especialment convocada a aquest efecte. Se n’exceptua l’acord de canvi de domicili, que es pot aprovar en assemblea ordinària.

3. Els estatuts aprovats i les seves modificacions s’han de trametre al Govern perquè en qualifiqui l’adequació a la legalitat, en disposi la inscripció en la secció corresponent del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals, i n’ordeni la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en el termini màxim d’un mes des la data de la inscripció.

4. Els estatuts dels col·legis i les seves modificacions entren en vigor a partir de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 29 · Contingut dels estatuts

Sentències

Els estatuts del col·legi han de regular:

a) La denominació, que ha d’incloure l’expressió “Col·legi Oficial” i la professió corresponent.

b) El domicili.

c) Les finalitats, les funcions i les activitats.

d) Els requisits que s’han de complir per adquirir la condició de col·legiat, fent constar el títol necessari, i les causes de suspensió i pèrdua d’aquesta condició.

e) El règim de convocatòria i de constitució, el funcionament i la composició de l’òrgan de govern, així com la manera de designar, destituir i renovar els seus membres, i la durada del mandat d’aquests.

f) El règim de convocatòria i de constitució, el funcionament i la composició de l’òrgan plenari.

g) El règim de deliberació i de presa d’acords dels òrgans col·legiats i el procediment d’aprovació de les actes.

h) Els drets i les obligacions de les persones col·legiades.

i) El règim disciplinari per raó de l’exercici professional i de l’incompliment de deures col·legials, en el marc del que disposa el títol VI.

j) Els recursos dels col·legiats davant les resolucions del col·legi.

k) El procediment i els requisits per a la modificació dels estatuts.

l) El règim econòmic.

m) Les causes i el procediment de dissolució i el règim de liquidació.

Article 30 · Òrgan plenari

Sentències

1. L’Assemblea General és l’òrgan sobirà del col·legi. Pot deliberar sobre qualsevol assumpte d’interès per al col·legi, adopta acords en l’àmbit de la seva competència i controla l’activitat de la Junta de Govern.

2. L’Assemblea General, com a òrgan plenari, és integrada per tots els col·legiats de ple dret, exercents i no exercents.

3. Corresponen a l’Assemblea General les funcions següents:

a) Aprovar i modificar els estatuts.

b) Elegir i destituir els membres de la Junta de Govern.

c) Aprovar la gestió feta per la Junta de Govern, el pressupost, els comptes anuals i les quotes col·legials.

d) Aprovar i modificar el reglament de règim interior.

e) Aprovar i modificar les normes d’ordenació i deontologia professional que concerneixen el col·legi.

f) Resoldre sobre qualsevol qüestió que li atribueixin les lleis, els reglaments o els estatuts o que no estigui reservada a la Junta de Govern.

g) Acordar la dissolució del col·legi.

4. Tots els col·legiats no suspesos en l’exercici dels seus drets tenen dret de vot en l’òrgan plenari. Els estatuts han de regular les modalitats d’exercici d’aquest dret i poden establir regles de ponderació del vot dels col·legiats exercents i no exercents.

5. L’òrgan plenari ha de reunir-se almenys una vegada l’any amb caràcter ordinari. També es pot reunir amb caràcter extraordinari a iniciativa de la Junta de Govern, o a petició del nombre de col·legiats que estatutàriament s’estableixi.

6. Els estatuts han d’establir mitjans que facilitin la participació dels col·legiats en la deliberació i presa d’acords en l’òrgan plenari.

Article 31 · Òrgan de govern

Sentències

1. La Junta de Govern administra i representa el col·legi, executa els acords de l’òrgan plenari i exerceix la potestat disciplinària i les altres funcions que li atribueixin els estatuts, seguint les directrius de l’òrgan plenari.

2. Les facultats de la Junta de Govern s’estenen amb caràcter general a tots els actes propis de les finalitats del col·legi, sens perjudici que els estatuts en puguin determinar d’altres per als quals es requereixi l’autorització expressa de l’òrgan plenari.

3. La Junta de Govern pot delegar l’exercici de les seves funcions de naturalesa privada en un dels seus membres o en més d’un, o nomenar apoderats generals o especials. No són delegables els actes que hagin de ser autoritzats o aprovats per l’òrgan plenari.

4. Els estatuts han de preveure i regular les causes i procediments de suspensió o remoció dels membres de la Junta de Govern per incompliment de les seves obligacions, sens perjudici de l’exercici d’accions de responsabilitat.

Article 32 · Composició i càrrecs de la Junta de Govern

Sentències

1. La Junta de Govern té caràcter col·legiat. Els seus membres han de ser escollits mitjançant sufragi universal, lliure, directe i secret, d’acord amb el procediment previst en els estatuts. L’exercici d’un mateix càrrec a la Junta de Govern queda limitat a dues reeleccions consecutives.

2. La Junta de Govern ha d’estar composta, com a mínim, per tres persones, amb els càrrecs de president -que també pot tenir la denominació de degà-, secretari i tresorer.

3. Correspon al president exercir les funcions de representació ordinària del col·legi i les altres que els estatuts, la llei i els reglaments li atorguin.

4. Correspon al secretari exercir les funcions de fedatari dels actes i acords del col·legi.

5. Correspon al tresorer exercir les funcions relacionades amb la gestió econòmica del col·legi i, d’una manera especial, les funcions de tresoreria i comptabilitat.

Capítol V. Dissolució dels col·legis professionals

Article 33 · Causes de dissolució

Sentències

Els col·legis professionals es poden dissoldre per les causes següents:

a) Pèrdua del caràcter col·legiat de la professió, d’acord amb la Llei.

b) Acord de l’Assemblea General, adoptat en la forma i amb els requisits establerts en els estatuts.

c) Baixa de col·legiats, si queden reduïts a un nombre inferior al de vuit persones.

d) D’altres establertes en els estatuts.

Article 34 · Procediment de dissolució

Sentències

1. La dissolució d’un col·legi professional s’ha de fer per llei.

2. La petició de dissolució s’ha de formular al Govern, acompanyant-la del certificat de l’acord adoptat per l’Assemblea General a aquest efecte. Un cop rebuda aquesta documentació el Govern ha de presentar a tràmit el corresponent projecte de llei de dissolució.

3. Un cop aprovada la llei de dissolució, el Govern mitjançant decret ha d’establir el procediment per a la liquidació del patrimoni, el nomenament de les persones o de la comissió encarregats de dur-la a terme i la destinació del romanent, d’acord amb els estatuts del col·legi dissolt i la Llei.

4. Un cop finalitzat el procediment de liquidació, el Govern, mitjançant decret, ha de cancel·lar la inscripció del col·legi del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals.

Títol IV. Associacions professionals

Article 35 · Constitució i règim jurídic

Sentències

1. Les persones que exerceixen professions no subjectes a col·legiació poden constituir, als efectes d’aquesta Llei, associacions professionals sense ànim de lucre amb la finalitat principal de vetllar pel bon exercici de la professió respecte dels destinataris dels serveis i per la representació i la defensa dels seus interessos i els generals de la professió. Als efectes d’aquesta Llei no tenen la consideració d’associacions professionals les associacions empresarials i els sindicats.

2. Té dret a ser admesa en una associació professional la persona que posseeixi la titulació acadèmica o l’acreditació requerida, i que reuneixi les condicions i els requisits determinats per la normativa legal i pels estatuts de l’associació.

3. Les associacions professionals poden constituir i integrar-se en consells o federacions i, eventualment, en confederacions.

4. Les associacions professionals i les seves federacions o confederacions es regeixen, en allò no previst en aquesta Llei, per la legislació sobre associacions.

Article 36 · Funcions

Sentències

Les associacions professionals poden exercir, entre altres, les funcions següents:

a) Vetllar pel bon exercici de la professió i pel respecte dels drets de les persones destinatàries dels serveis professionals. A aquest efecte, poden denunciar al Govern la comissió de les infraccions regulades en el títol VI.

b) Representar les persones associades i exercir accions en defensa dels seus drets i interessos, els de l’associació professional i els generals vinculats a l’exercici de la professió.

c) Prestar serveis a les persones associades i, en especial, promoure i facilitar la formació professional continuada.

d) Facilitar informació en matèria d’honoraris professionals, respectant sempre el règim de lliure competència.

e) Intervenir, per via de mediació o arbitratge i d’acord amb la normativa vigent, en els conflictes professionals que es puguin produir entre persones associades o entre aquestes i tercers, sempre que ho sol·licitin de comú acord les parts implicades.

f) Col·laborar amb els col·legis professionals d’àmbits afins i amb altres entitats representatives d’interessos ciutadans directament vinculades a l’exercici de la professió.

g) Emetre informes i dictàmens sobre matèries rellevants per a la professió, a petició de l’Administració o dels tribunals.

h) Elaborar i aprovar els seus pressupostos.

Article 37 · Mesures de suport i drets de participació

Sentències

Les associacions professionals i les seves federacions o confederacions poden ser declarades d’utilitat pública, d’acord amb la legislació vigent, i accedir a les mesures de suport que el Govern estableixi. Per gaudir d’aquestes mesures de suport i per participar en organismes administratius, les associacions professionals o les seves federacions o confederacions han de reunir les condicions que legalment o reglamentàriament s’estableixin en cada cas.

Títol V. Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals

Article 38 · Creació i règim jurídic

Sentències

1. Es crea el Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals. El Registre consta de tres seccions:

a) Dels professionals titulats que hagin obtingut l’autorització d’exercici de la professió titulada.

b) Dels col·legis professionals.

c) De les associacions professionals.

2. El Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals queda adscrit al ministeri competent en matèria de professions titulades, i la seva estructura i el seu funcionament, en el que no estigui previst per aquesta Llei, es determinen reglamentàriament.

3. La inscripció a la secció corresponent del Registre és obligatòria, llevat que aquesta Llei disposi altrament.

Article 39 · Objecte del Registre

Sentències

S’han d’inscriure en el Registre els actes que es determinin reglamentàriament.

Article 40 · Deure d’instar la inscripció

Sentències

L’òrgan de govern dels col·legis o de les associacions professionals té el deure d’instar la inscripció dels actes i les resolucions que en siguin susceptibles. El termini màxim per sol·licitar la inscripció és de tres mesos, a comptar del moment en que va ser acordat l’acte o la resolució per l’òrgan competent.

Article 41 · Funcions registrals

Sentències

1. L’òrgan encarregat del Registre verifica la legalitat del contingut dels actes objecte d’inscripció, d’acord amb el que resulta dels documents en virtut dels quals se sol·licita la inscripció i dels assentaments registrals.

2. No es pot denegar la inscripció de cap acte inscriptible que compleixi els requisits establerts per la llei.

3. La inscripció s’ha de practicar, si no hi ha defectes que hagin de ser esmenats, en el termini de tres mesos a comptar de la sol·licitud. Transcorregut el termini, s’ha de considerar que la legalitat del contingut de l’acte objecte d’inscripció ha quedat verificada per silenci positiu amb l’obligació consegüent de l’òrgan encarregat del Registre de practicar la inscripció.

4. Contra els actes de denegació d’inscripció es poden interposar els recursos ordinaris establerts per la normativa vigent.

Article 42 · Publicitat formal i identificació professional

Sentències

1. El Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals és públic pel que fa al nom, titulació, especialitat i localització de l’exercici. Les certificacions que lliura donen fe del contingut. La publicitat es fa efectiva mitjançant certificació del contingut dels assentaments, per nota simple informativa, per còpia o extracte dels assentaments o per mitjans informàtics o telemàtics que s’ajustarà als requisits establerts en la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

2. El registre de Col·legis i Associacions Professionals ha de contenir, mínimament, les dades següents:

— Nom dels Col·legis i Associacions Professionals- Data de creació / Data d’extinció- Fins i objecte del col·legi i associacions- Domicili social- Composició dels òrgans de govern.

3. Els actes subjectes a inscripció no inscrits no perjudicaran a un tercer de bona fe. La bona fe del tercer es presumeix mentre no es provi que coneixia l’acte subjecte a inscripció no inscrit.

4. El que disposa aquest article s’entén sense perjudici de la normativa reguladora d’altres registres públics existents.

5. A l’efecte d’identificació, el professional titulat, el col·legiat o l’associat ha de fer constar, en l’exercici de la seva activitat professional, el seu número registral.

Títol VI. Règim disciplinari

Capítol primer. Règim disciplinari de l’exercici de les professions titulades

Article 43 · Potestat disciplinària

Sentències

1. Les actuacions professionals que no compleixin les previsions establertes en aquesta Llei i en les normes específiques que regulin l’exercici de cada professió poden ser sancionades en els termes establerts en aquest títol.

2. El règim disciplinari de les professions titulades no col·legiades i de les professions col·legiades respecte de les quals no hi ha col·legi és exercit pel Govern. També ho és en el cas dels professionals que no compleixin l’obligació d’estar col·legiats tot i haver-hi col·legi i tenir l’obligació d’estar-ho, i en el cas de les persones que no compleixin els tràmits i requisits previstos a l’article 6 bis.

3. El règim disciplinari de les professions col·legiades és exercit pels òrgans de govern dels col·legis professionals, en els termes establerts per aquesta Llei i per les normes internes de cada col·legi, i inclús en relació amb les persones inscrites temporalment al col·legi en virtut de l’article 6 bis.

Article 44 · Classificació de les infraccions

Sentències

Les infraccions en què es pot incórrer en l’exercici de les professions titulades es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Article 45 · Infraccions molt greus

Sentències

Són infraccions molt greus:

a) L’exercici d’una professió sense disposar del títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior andorrà o reconegut al Principat d’Andorra i exigit per a l’exercici de la professió.

b) L’incompliment dels deures professionals, quan d’això en resulti un perjudici greu per a les persones que hagin contractat el servei del professional.

c) La vulneració del secret professional.

d) L’exercici d’una professió en un supòsit d’inhabilitació professional, o per part de qui incompleixi un supòsit d’incompatibilitat o de prohibició d’exercir al Principat dictada per part de l’autoritat andorrana competent.

e) La condemna ferma per delicte dolós, en qualsevol grau de participació, que es produeixi com a conseqüència de l’exercici de la professió.

f) L’exercici d’una professió col·legiada per part de qui no compleixi amb l’obligació de col·legiació.

g) La comissió de dues infraccions greus en el termini d’un any.

Article 46 · Infraccions greus

Sentències

Són infraccions greus:

a) La vulneració de les normes essencials de l’exercici i la deontologia professionals.

b) L’incompliment dels deures professionals, quan d’això en resulti un perjudici per a les persones que hagin contractat el servei del professional.

c) L’incompliment de l’obligació que tenen els col·legiats de comunicar els supòsits d’intrusisme professional dels quals en siguin coneixedors.

d) L’incompliment del deure d’assegurança, quan sigui obligatòria.

e) L’incompliment del deure de prestació obligatòria previst en aquesta Llei o en altres normes que així ho disposin, després d’haver-ne estat degudament requerit, llevat d’acreditació de causa justificada que faci impossible la prestació del servei.

f) Els actes que tinguin la consideració de competència deslleial.

g) L’exercici d’una professió sense complir els requisits establerts en aquesta Llei, sempre que no constitueixi una infracció molt greu.

h) La negativa o obstrucció, per part dels professionals titulats, a l’actuació dels serveis d’inspecció, de manera que impedeixin l’exercici de les funcions que legalment o reglamentàriament tinguin atribuïdes.

i) La comissió de dos infraccions lleus en el termini de sis mesos.

Article 47 · Infraccions lleus

Sentències

Són infraccions lleus:

a) L’incompliment dels deures professionals, quan d’això no en resulti un perjudici per a les persones que hagin contractat el servei professional.

b) La vulneració de qualsevol disposició que reguli l’activitat professional, sempre que no constitueixi una infracció greu o molt greu.

Article 48 · Potestat normativa dels col·legis en matèria disciplinària

Sentències

Les normes col·legials poden desenvolupar el règim disciplinari establert en aquesta Llei, sense introduir en cap cas nous supòsits d’infracció o sanció.

Article 49 · Sancions

Sentències

1. Les infraccions molt greus poden ser objecte de les sancions següents:

a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a cinc anys.

b) Multa de quantitat no inferior a 5.000 euros i no superior a 50.000 euros.

2. Les infraccions greus poden ser objecte de les sancions següents:

a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a un any.

b) Multa de quantitat no inferior a 1.000 euros i no superior a 5.000 euros.

3. Les infraccions lleus poden ser objecte de les sancions següents:

a) Amonestació.

b) Multa de quantitat no superior a 1.000 euros.

4. En el cas d’infraccions molt greus i greus també es pot imposar com a sanció complementària l’obligació de realitzar activitats de formació professional o deontològica, quan la infracció s’hagi produït a causa de l’incompliment de deures que afectin l’exercici o la deontologia professionals.

5. Si la persona que ha comès una infracció n’ha obtingut un guany econòmic, la sanció de multa es pot ampliar amb una quantia addicional fins a l’import del profit obtingut pel professional.

Article 50 · Graduació de les sancions

Sentències

Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorrin en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts per a la potestat sancionadora en la legislació vigent.

Article 51 · Inhabilitació professional

Sentències

1. La sanció d’inhabilitació impedeix l’exercici professional durant el temps pel qual hagi estat imposada.

2. Quan resolgui, l’òrgan que té potestat per imposar la sanció ha de comunicar la seva decisió al Govern.

3. La inhabilitació és efectiva a partir del moment en què la resolució que la imposi sigui ferma, per no ser susceptible de cap recurs administratiu o jurisdiccional. Quan en una mateixa persona concorrin diferents resolucions d’inhabilitació successives, el termini establert en cadascuna es començarà a computar a partir del compliment definitiu de l’anterior.

Article 52 · Prescripció

Sentències

1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de sis mesos. Aquests terminis es computen a partir de la data del fet causant.

2. És causa d’interrupció de la prescripció l’inici, amb coneixement de l’interessat, del procediment sancionador. La interrupció deixa de tenir efecte si l’expedient sancionador ha estat aturat durant un mes per causa no imputable al presumpte infractor.

3. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les sancions per faltes greus al cap de dos anys i les sancions per faltes lleus al cap de sis mesos.

4. Les sancions que donin lloc a una inhabilitació per un període superior als quatre anys prescriuen un cop transcorregut el termini pel qual va ser imposada la sanció.

5. Els terminis de prescripció de les sancions comencen a comptar-se a partir del dia següent en què esdevingui ferma la resolució que les imposa.

6. La prescripció queda interrompuda per l’inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d’execució. La interrupció deixa de tenir efecte si el procediment d’execució resta aturat durant més de sis mesos per causa no imputable a l’infractor.

Article 53 · Procediment

Sentències

1. El règim sancionador previst en aquesta Llei queda sotmès als principis de legalitat, irretroactivitat, tipicitat, proporcionalitat i no-concurrència de sancions.

2. La imposició de qualsevol sanció prevista en aquesta Llei ha d’haver-se dictat en el marc d’un expedient previ. En la tramitació d’aquest expedient han d’haver-se garantit, almenys, els principis de presumpció d’innocència, d’audiència de la persona afectada, de motivació de la resolució final i de separació dels òrgans instructor i decisori.

3. Les normes dels col·legis, en el cas de professions col·legiades, i les disposicions reglamentàries dictades en aplicació d’aquesta Llei, han de desenvolupar el procediment sancionador.

4. Són aplicables al procediment sancionador previst en aquesta Llei les previsions sobre la potestat sancionadora establertes per la normativa administrativa vigent.

Article 54 · Règim de recursos

Sentències

1. Contra les resolucions dictades en matèria sancionadora pel Govern poden interposar-se els recursos previstos per la normativa administrativa.

2. Contra les resolucions dictades pels col·legis professionals es poden interposar els recursos corresponents, d’acord amb el que s’estableix a l’article 23.

Article 55 · Mesures provisionals

Sentències

Durant la tramitació de l’expedient sancionador es poden adoptar les mesures cautelars provisionals que siguin imprescindibles per assegurar l’eficàcia de la resolució final que pugui recaure. L’adopció d’aquestes mesures requereix acord motivat i l’audiència prèvia de la persona interessada.

Article 56 · Executivitat

Sentències

1. Les resolucions sancionadores només són executives quan la via administrativa s’hagi exhaurit.

2. Els col·legis tenen competència per executar per si mateixos les seves resolucions sancionadores, en els termes previstos per la normativa administrativa.

Capítol segon. Règim disciplinari col·legial

Article 57 · Potestat disciplinària dels col·legis

Sentències

1. En els termes establerts per aquesta Llei, els òrgans de govern dels col·legis professionals han d’adoptar les mesures disciplinàries corresponents, fonamentades en l’incompliment dels deures col·legials i professionals per part de les persones col·legiades.

2. Els estatuts han de tipificar les infraccions i les sancions i regular el procediment disciplinari, amb subjecció a allò que disposa l’article 53.

Article 58 · Infraccions col·legials

Sentències

Les infraccions han de graduar-se en molt greus, greus i lleus. Només poden constituir infracció col·legial:

a) L’incompliment d’obligacions establertes per les lleis o pels estatuts.

b) L’incompliment d’acords o decisions adoptats pels òrgans del col·legi sobre matèries que s’especifiquin estatutàriament.

c) La realització d’actes que impedeixin o alterin el funcionament normal del col·legi o dels seus òrgans.

d) L’ofensa o la desconsideració envers altres professionals col·legiats en el mateix col·legi, o envers els membres dels òrgans de govern del col·legi.

Article 59 · Sancions

Sentències

Les sancions poden consistir en amonestació, multa o expulsió, i s’han de regular d’acord amb els criteris següents:

a) Les sancions de multa no poden excedir del que es disposa a l’article 49 pel que fa a la quantia.

b) La sanció d’expulsió només es pot imposar per reiteració en la comissió d’infraccions molt greus de les previstes a les lletres a) i b) de l’article anterior i s’ha de preveure, en tot cas, el dret del sancionat a sol·licitar la rehabilitació en el termini de quatre anys a comptar de l’efectivitat de la sanció. La sanció d’expulsió només és executiva quan sigui ferma.

Títol VII. Inspecció en matèria de professions titulades

Article 60 · Competència

Sentències

Correspon al Govern, a través del ministeri competent en matèria de professions titulades, la funció d’inspecció per garantir el compliment d’aquesta Llei en el marc de les competències previstes a l’apartat 2 de l’article 43.

Article 61 · Inspectors en matèria de professions titulades

Sentències

1. Són inspectors en matèria de professions titulades els funcionaris adscrits al ministeri competent en matèria de professions titulades que tenen la potestat d’inspecció, els quals estan proveïts de la documentació que acredita la seva condició i han d’exhibir-la quan actuïn.

2. En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors en matèria de professions titulades tenen la consideració d’agents de l’autoritat pública a tots els efectes, poden sol·licitar la cooperació, l’auxili i la protecció que necessitin d’altres administracions públiques, i estan obligats a complir el deure de secret professional i a respectar l’exercici del dret i del deure de secret professional establert a la legislació específica aplicable als professionals titulats concernits per l’actuació inspectora.

3. En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors en matèria de professions titulades, d’ofici o a instància de part, es presenten als establiments dels professionals concernits i examinen la documentació relativa al compliment de les obligacions previstes en aquesta Llei. Així mateix, poden tenir accés al registre previst a l’article 6 bis .

4. El funcionament, l’estructura i els procediments de la inspecció en matèria de professions titulades s’estableixen reglamentàriament.

Article 62 · Obligacions

Sentències

Els professionals titulats i les persones o empreses que contractin els seus serveis estan obligats a facilitar les actuacions inspectores i a subministrar totes les dades i la informació que els inspectors els demanin en el marc d’aquesta Llei i de les seves competències.

Article 63 · Acta d’inspecció

Sentències

1. A cada visita d’inspecció, els inspectors en matèria de professions titulades han d’aixecar acta sobre els resultats i els fets que corresponguin. Hi han de fer constar les circumstàncies personals de la persona inspeccionada i les seves observacions, la identificació de l’inspector actuant, la data i l’hora de la visita, les dades relatives als fets que, si escau, serveixin de base per al procediment sancionador corresponent i qualsevol altra circumstància que pugui ser rellevant.

2. L’acta l’han de firmar l’inspector actuant i el professional titulat inspeccionat. La signatura de l’acta té efecte de notificació però no d’acceptació del seu contingut. Les actes d’inspecció ajustades a dret donen fe i estan dotades de la presumpció de certesa, en via administrativa, dels fets constatats, llevat de prova en contra.

jurisprudència.ad·Llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals (anteriorment Llei d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals)