Article 1 · Objecte
Aquesta Llei té per objecte la creació de la societat pública Andorra Desenvolupament i Inversió SA, amb la forma jurídica de societat anònima, per portar a terme les activitats que constitueixen l’objecte social.
53 articles · 1versions · Text oficial consolidat
Aquesta Llei té per objecte la creació de la societat pública Andorra Desenvolupament i Inversió SA, amb la forma jurídica de societat anònima, per portar a terme les activitats que constitueixen l’objecte social.
L’actuació de la societat es desenvolupa d’acord amb les normes del dret privat i ha de subjectar l’organització, l’activitat i el règim de funcionament als estatuts annexos a aquesta Llei. Està sotmesa al control financer en la forma com estableix la Llei general de les finances públiques.
La societat pública Andorra Desenvolupament i Inversió SA recull en els estatuts socials les circumstàncies següents: (A) Constitueix l’objecte social: Potenciar, diversificar i modernitzar l’economia andorrana i atraure tant la inversió com els promotors empresarials estrangers. Té, per tant, un doble objectiu:
La societat pública Andorra Desenvolupament i Inversió SA disposa per al compliment del seu objecte social del patrimoni i dels recursos que el Govern hi adscrigui i dels que obtingui en el futur amb l’exercici de la seva activitat.
El capital social es fixa en seixanta mil euros (60.000 euros), dividit en cent (100) accions nominatives de sis-cents euros (600 euro.
En el moment d’atorgar-se l’escriptura de constitució de la societat, el capital social queda completament subscrit i desembossat.
El capital social pertany:
Les accions es documenten mitjançant títols nominatius i correlativament numerats, i poden ser representades eventualment per certificacions provisionals.
Cada acció confereix al seu titular la condició de soci i els drets inherents que se’n deriven, amb el dret de subscripció preferent de les noves accions que s’emetin, en la forma prevista en aquests estatuts, i el dret de vot a les juntes generals. Cada acció dóna dret a un vot. La possessió d’una o més accions comporta la submissió del seu titular als estatuts de la societat i als acords de la Junta General d’Accionistes, sense perjudici de les accions d’impugnació que pugui exercir.
Qualsevol acció de la societat singularment considerada és indivisible, i la societat únicament reconeix un titular per acció.
En qualsevol ampliació de capital que acordi la societat, els socis tenen dret a subscriure un nombre d’accions de la nova emissió proporcional al de les que ja posseeixen, de forma que el seu percentatge de participació en el capital social es mantingui invariable després de l’ampliació.
La societat respon dels deutes socials amb tots els seus béns i drets, presents i futurs.
Els òrgans rectors de la societat són la Junta General d’Accionistes i el Consell d’Administració.
La Junta General d’Accionistes és l’òrgan sobirà de la societat. Es reuneix en sessions ordinàries i extraordinàries. Tots els socis, inclosos els dissidents i els qui no han participat en la reunió, estan sotmesos als acords de la Junta General, sense perjudici que puguin impugnar-los en la forma legalment prevista.
La Junta General d’Accionistes la convoca el Consell d’Administració, i en el seu nom, el president, que està obligat a fer-ho amb caràcter ordinari una vegada cada any durant els sis primers mesos de l’exercici social, i pot convocar-la amb caràcter extraordinari tantes vegades com cregui convenient per als interessos socials. Endemés, el Consell d’Administració està obligat a convocar la Junta General quan ho sol·liciti un nombre d’accionistes que representi, com a mínim, el 10% del capital social. La sol·licitud ha d’adreçar-se per escrit a l’òrgan d’administració i ha d’expressar els assumptes que s’han de tractar en la reunió. L’òrgan d’administració està obligat a donar curs a la convocatòria dins els trenta dies següents a la data en què se sol·liciti la reunió, i ha d’incloure necessàriament a l’ordre del dia els assumptes que s’hagin reclamat a la sol·licitud, però pot afegir-hi altres punts que cregui convenients.
La convocatòria de la Junta General es fa sempre per escrit adreçat al domicili que figura al llibre de registre de socis, per mitjà de correu certificat o servei de missatgeria, i s’ha de cursar amb una antelació mínima de vint-i-un dies naturals respecte al dia en què se celebri la Junta. La convocatòria ha d’expressar la data, el lloc i l’hora de la reunió, tant en primera convocatòria com en segona, i l’ordre del dia dels assumptes que s’hagin de tractar. Entre la primera convocatòria i la segona han de transcórrer, com a mínim, vint-i-quatre hores. La convocatòria per celebrar les juntes generals, tant les ordinàries com les extraordinàries, no s’ha de publicar en cap diari, i no necessita cap mena de publicitat.
La Junta General es constitueix vàlidament sense necessitat de convocatòria ni cap altre requisit, sempre que es reuneixin, presents o representats, tots els accionistes i que acceptin per unanimitat celebrar-la i l’ordre del dia. La Junta pot prendre acords tant de la competència de la Junta Ordinària com de l’Extraordinària, amb les majories que, en cada cas, corresponguin.
L’ordre del dia de les juntes generals el fixa el promotor de la convocatòria, i s’ha d’expressar en la mateixa convocatòria. La Junta General no pot prendre acords sobre qüestions que no s’hagin inclòs a l’ordre del dia, excepte la substitució dels administradors i l’acció social de responsabilitat contra els mateixos administradors.
Tots els socis, sigui quin sigui el nombre d’accions que posseeixin, tenen el dret d’assistir a les juntes generals.
El Govern i les altres persones jurídiques públiques i privades que d’acord amb el que preveu l’article 8 tinguin la condició de sòcies, actuen vàlidament a través del seu representant legal, excepte en el cas que designin expressament una altra persona amb poders suficients. En tot cas, els drets de veu i vot a la Junta General de l’accionista els ha d’exercir una sola persona física, sense perjudici que siguin diverses les que assisteixin a la Junta en nom d’aquesta mateixa persona.
La Junta General elegeix el president d’entre els seus membres, i pot elegir un vicepresident perquè el substitueixi en cas d’impossibilitat, absència o malaltia. També nomena un secretari, que no cal que sigui accionista.
La Junta General d’accionistes queda vàlidament constituïda, tant en primera convocatòria com en segona, quan els socis presents o representats posseeixin almenys el cinquanta-un per cent (51%) del capital subscrit amb dret a vot.
Corresponen a la Junta General Ordinària les atribucions següents:
Són atribucions de la Junta General Extraordinària:
Els accionistes tenen dret a obtenir una certificació dels acords de les juntes generals. La certificació l’ha de lliurar i signar el secretari del Consell d’Administració amb el vistiplau del seu president.
El mandat de les persones que exerceixin el càrrec de president en dues de les organitzacions empresarials o econòmiques més significatives del país es correspon amb la durada dels càrrecs respectius. El mandat de les dues persones expertes en promoció econòmica és de sis anys, i es renova per meitats cada tres anys. El mandat dels altres cinc membres del Consell d’Administració és de sis anys, i es renova per meitats cada tres anys, tres consellers a la primera renovació i els altres dos consellers a la renovació següent. Els consellers són reelegibles indefinidament i poden ser revocats anticipadament per la Junta General Extraordinària.
El càrrec de conseller pot ser retribuït en la forma com acordi la Junta General.
Els membres del Consell poden fer-se representar i delegar el seu vot en un altre conseller, però no en una persona aliena al Consell d’Administració. La representació s’ha d’acreditar per escrit i s’ha d’efectuar cada vegada que es produeixi.
Són, respectivament, president, vicepresident i secretari del Consell d’Administració les persones nomenades a aquest efecte per la Junta General. Correspon al president, en nom del Consell, regir i administrar els interessos socials d’acord amb la legislació vigent i aquests estatuts, i executar els acords de la Junta General d’accionistes i del Consell d’Administració. Aquestes facultats les pot delegar el mateix Consell en una comissió executiva o en un conseller delegat, o en més d’un, de conformitat amb la legislació vigent. El vicepresident substitueix el president en els supòsits d’absència o impediment. El secretari és substituït en cas d’absència per qualsevol dels consellers.
El Consell d’Administració es reuneix a convocatòria del seu president, que el reuneix tantes vegades com cregui convenient per als interessos socials i també quan ho sol·licitin dos o més consellers o el conseller delegat amb una proposta d’ordre del dia. En aquest cas, el president ha de respectar l’ordre del dia proposat pels sol·licitants, però pot afegir-hi altres punts. La convocatòria pot fer-se per qualsevol mitjà, fins i tot per telèfon, i, excepte en casos d’urgència, amb una antelació de cinc dies hàbils, com a mínim, a la data de la celebració. En el cas de convocatòria a instància de dos o més consellers o del conseller delegat, la reunió s’ha de fixar dins dels quinze dies següents a la data de la sol·licitud. El Consell queda vàlidament constituït amb l’assistència o la representació de la meitat més un dels seus membres, i els acords es prenen per majoria simple de vots, excepte la delegació de facultats, que requereix l’acord de les dues terceres parts dels seus membres. En cas d’empat, el vot del president es considera vot de qualitat.
Són competència del Consell d’Administració les qüestions relatives a la gestió, a l’administració i a la representació de la societat i a la direcció dels afers socials. El Consell està facultat per dur a terme qualsevol actuació útil amb finalitats socials.
S’ha d’aixecar acta de cada reunió del Consell d’Administració. L’acta s’ha d’aprovar a la mateixa sessió o a la sessió immediatament següent i l’ha de signar la persona que actuï com a secretari en la reunió amb el vistiplau de la persona que hi actuï com a president. Els acords, en tot cas, es porten a terme encara que l’acta no s’aprovi.
Les certificacions d’acords les lliura el secretari, amb el vistiplau del president.
El Consell d’Administració pot nomenar, d’entre els seus membres, un o més consellers delegats i delegar-los les seves pròpies facultats de conformitat amb la legislació vigent. Quan hi hagi més d’un conseller delegat, i llevat que l’acord de delegació estableixi una altra cosa, exerceixen les seves facultats de forma conjunta i mancomunada.
El conseller delegat ha de tenir nacionalitat andorrana o residència continuada a Andorra durant el període que estableixi la legislació vigent.
El càrrec de conseller delegat pot ser retribuït en la forma i la quantia que acordi el Consell d’Administració sense la participació del conseller afectat, i dura el temps que estableixi l’acord de designació i, com a màxim, el mateix que li correspon al seu titular com a membre del Consell d’Administració. La delegació pot es pot renovar indefinidament. Els consellers delegats poden ser cessats o suspesos en qualsevol moment pel Consell d’Administració, o revocada en tot o en part la delegació que els ha estat efectuada.
La direcció tècnica i administrativa de la societat pot ser confiada a un director general o a més d’un, nomenats pel Consell d’Administració, que també pot destituir-los lliurement. El càrrec de director general és retribuït i recau en tercers a la societat. La durada i les condicions generals s’han de regular mitjançant un contracte.
L’exercici social comença el dia primer de gener i s’acaba el 31 de desembre de cada any. Excepcionalment, el primer exercici econòmic comença el dia d’inici de les operacions socials i s’acaba el darrer dia de l’any natural.
Les certificacions de l’acord que aprova els comptes anuals i de l’acord relatiu a l’aplicació del resultat, juntament amb un exemplar dels comptes anuals i de l’informe d’auditoria, s’han de registrar al Registre de Societats en el termini màxim d’un mes, a comptar de la data d’adopció dels acords.
La societat pot concertar operacions de crèdit per atendre les seves necessitats de tresoreria sempre que en el seu conjunt aquestes operacions no superin el 50% dels ingressos per operacions corrents de l’exercici anterior
La Intervenció General dirigeix el control financer d’acord amb les disposicions de la Llei general de les finances públiques. Almenys una vegada a l’any s’efectua una auditoria de comptes, que són fiscalitzats pel Tribunal de Comptes en exercici de les seves funcions.
El liquidador o els liquidadors han de fer un inventari i un balanç de la societat del dia de la dissolució, que han de ser aprovats per la Junta General de socis, i una vegada fetes les operacions de liquidació, han de presentar un balanç final de liquidació, amb un informe sobre les operacions realitzades i una proposta de distribució entre els socis del patrimoni resultant perquè la Junta General els aprovi.
Per a l’extinció de la societat, que ha de sotmetre’s a l’aprovació del Consell General d’acord amb el que preveu l’article 2.
La modificació dels estatuts i, en el seu cas, l’extinció de la societat, una vegada acordades per la Junta General extraordinària amb els quòrums i les majories previstes, s’han de sotmetre també a l’aprovació del Consell General d’acord amb el que preveu l’article 2, apartat d), de la Llei general de les finances públiques. D’altra manera, no tenen cap efecte.
En tot allò que no està previst per aquests estatuts s’aplicarà la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i les altres disposicions legals en vigor.