Llei 22/2013, del 28 de novembre, en què s’estableixen mesures contra la morositat

Tipus de norma
Tipus: absent del corpus
Vigència
Versions
1 versió
Data de publicació
Data de publicació: absent del corpus
Referència BOPA
Referència BOPA: absent del corpus
Darrera actualització de la fitxa
Fitxa actualitzada el 16 de juliol del 2026
Buscar sentències

8 articles · 1 versió · Text oficial consolidat

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1 · Definicions

Sentències

Als efectes d’aquesta Llei es considera com a:

— Empresari: qualsevol persona física o jurídica que actua en l’exercici de la seva activitat econòmica i/o professional, incloses les societats públiques.
— Administració: el Govern d’Andorra, els comuns, els quarts, les entitats parapúbliques andorranes, i els organismes autònoms o les entitats de dret públic andorranes.
— Negoci:
a) l’acord, contracte o conveni amb transcendència econòmica celebrat entre empresaris pel subministrament d’obres, béns i mercaderies o per la prestació de serveis.
b) l’acord, contracte o conveni amb transcendència econòmica celebrat entre l’Administració i un empresari.
— Morositat: l’incompliment dels terminis contractuals o legals de pagament.
— Termini de pagament: tots els dies naturals de l’any, i són nuls els pactes que excloguin del còmput els períodes de vacances.

Article 2 · Àmbit d’aplicació

Sentències
1. Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen a tots els pagaments que s’han de fer per:
a) negocis celebrats al Principat d’Andorra entre empresaris o entre l’Administració i empresaris,b) negocis celebrats a l’estranger entre empresaris, i en el que una part té domicili al Principat d’Andorra, si en aquest negoci s’ha realitzat de forma expressa una manifestació de subjecció a la llei andorrana.
2. Queden fora de la regulació d’aquesta Llei:
a) Els pagaments que s’han de realitzar per operacions en les quals intervinguin consumidors;
b) Els pagaments que estiguin sotmesos a procediments de cessació de pagaments o fallida.

Capítol segon. Termini de pagament, mora, interès i indemnització

Article 3 · Termini de pagament

Sentències

En els negocis als quals es refereix l’article 2 d’aquesta Llei el termini de pagament es produeix:

1. De forma genèrica:
a) Als 60 dies després de la data en la qual el deutor hagi rebut la factura o un document equivalent.
b) Si la data de recepció de la factura o del document equivalent és dubtosa, als 60 dies després de la data de recepció de les mercaderies o prestació dels serveis.
c) Si el deutor rep la factura o document equivalent abans que els béns o els serveis, als 60 dies després del lliurament dels béns o de la prestació dels serveis.
d) Si legalment o contractualment s’ha establert un procediment d’acceptació o de comprovació en virtut del qual s’ha de verificar la conformitat dels béns o dels serveis, i si el deutor rep la factura o el document equivalent abans o en la data en què té lloc aquesta acceptació o verificació, als 60 dies després de la data d’acceptació o de verificació. No obstant això, el pagament no podrà excedir els 60 dies des de la data de lliurament dels béns o de la prestació dels serveis.
2. En el supòsit a) de l’anterior apartat, i en cas que s’agrupin factures en una factura-resum, als efectes de facilitar el pagament, i sempre que aquesta factura comprengui béns o serveis lliurats en un termini de temps no superior a 15 dies, el còmput s’inicia a la meitat del termini comprès a la factura resum.
3. Els terminis establerts a l’apartat 1 d’aquest article es poden escurçar per acord entre les parts, en quin cas la mora es produirà, a tots els efectes previstos en aquesta Llei, en el termini pactat.
4. Els terminis establerts a l’apartat 1 d’aquest article es poden ampliar per acord entre les parts fins a un màxim de 90 dies.

Article 4

Sentències

L’obligat de pagament incorre en mora si en el termini i condicions que s’han establert a l’article anterior no ha satisfet el pagament, i sempre que el creditor hagi complert amb les seves obligacions contractuals i legals. En aquest supòsit, la mora és automàtica i es produeix sense necessitat d’avís o requeriment. La mora comporta el pagament dels interessos previstos al següent article, llevat del cas que el deutor provi que el retard en el pagament no li és imputable. El deutor no ha de pagar els interessos establerts en l’article següent si s’estableix una compensatio morae, una novació o homologació judicial d’acord de refinançament. Quan el deutor ho sigui perquè, tot i haver pagat ja ell al seu proveïdor a la bestreta, no hagi rebut l’entrega de la prestació contractada, podrà també reclamar la percepció de l’interès moratori.

Article 5 · Interès

Sentències

La mora comporta que sobre la quantitat deguda es generi l’interès igual al doble de l’interès legal vigent en el moment en què es produeix la mora.

Article 6 · Indemnització

Sentències

Quan el deutor incorre en mora, a més de l’interès establert a l’anterior article, el creditor té dret a reclamar una indemnització per les despeses raonables en què hagi incorregut per al cobrament del crèdit a partir del moment de la mora. En cas que la reclamació sigui superior a 30.000 euros, aquestes despeses no podran superar el 15% de l’import degut.

Capítol tercer. Nul·litat de clàusules abusives

Article 7 · Nul·litat de clàusules abusives

Sentències

Són nul·les les clàusules dels contractes que continguin condicions abusives pel que respecta al termini per al pagament de les obligacions, a l’obligació de renúncia a la indemnització o a l’interès de demora. En particular, són nuls els pactes que estableixin un termini de pagament superior al previst a l’article 3.4, els que obliguin al creditor a renunciar a la indemnització de cobrament determinada a l’article 6 o els que estableixin un interès de mora inferior al previst a l’article 5.

Article 8 · Integració del contracte

Sentències

El jutge que declara la nul·litat d’una clàusula per abusiva integra el contracte amb facultats moderadores sobre els drets i obligacions de les parts.

jurisprudència.ad
Totes les lleis